#termedelasetmana: galzeran

galzeranLa imatgeria de les festes de Nadal inclou unes quantes plantes que, aquests dies, es fan ben presents en la decoració de les cases i els espais públics: el vesc, el grèvol, la molsa, la flor de Nadal i, també, la que avui us volem proposar com a #termedelasetmana: el galzeran.

El galzeran (Ruscus aculeatus L.) és una planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins als 1.000 m d’arreu dels Països Catalans. L’arrel, en decocció, ha estat emprada com a diürètic, però actualment la planta es fa servir sobretot com a decoració, amb els seus fruits amb forma de llampants boletes vermelles i les seves fulles verdes i punxegudes (que, de fet, no són les fulles, sinó un tipus especial de tija, els fil·locladis).

Però, al marge de les seves particularitats medicinals, estètiques i botàniques, el que crida l’atenció de la planta és el munt de denominacions populars que se’n poden documentar en diverses fonts. A la fitxa corresponent del diccionari Noms de plantes hi trobareu consignades formes com les següents: boix marí, brusc, cirerer de Betlem, cirerer del bon pastor, cirereta del bon pastor, gallaret, galleran, herba de Sant Bonifaci, mataaranyes, boix mascle, brusc punxenc, bruscol, búfol, cirer de Betlem, cirerer de guinda, cirereta del bon pastor, cireretes, cireretes de Betlem, cireretes del bon pastor, cireretes guindes, coeta, cuetes de tro, gallerans, galzeran petit, galzerans, gamó tronador, guindes del bon pastor, herba de l’erisipela, herba erisipelera, llorer bord, mata marina, picaaranyes, picapuces i rusc.

I encara, un bon nombre de variants lingüístiques de les formes anteriors, com ara brusca, brusco, ciderer de betlem, cideretes del bon pastor, cideretes guindes, cirerer de guinga, cireretes gringues, cireretes guingues, datzerà, galceran, gallagans, gallaran, gallaranc, gallarancs, galleranc, galserà, galseran, galtzeran, galzerà, gamó tronaor, garseran, gaseran, gassarà, gasserà, gatzeran, guingues del bon pastor, herba disipelera, herba erisispelera i trebo.

Tota aquesta riquesa i varietat denominativa és una mostra evident de la popularitat ancestral de la planta, i ens fa present un món tradicional en què les plantes formaven part del dia a dia de l’experiència i del coneixement de tothom. Aquests dies, quan vegem alguna branca de galzeran, potser no recordarem tota aquesta rastellera impressionant de denominacions, però segur que en respirarem la flaire popular, que ens evocarà, potser, el sentit més senzill i autèntic de les festes de Nadal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s