La forma proposada en català és ludificació. Es tracta d’un recurs creatiu consistent a utilitzar la mecànica del joc en contextos aliens, per mirar d’obtenir un aprenentatge o un comportament determinat en les persones implicades.
Per exemple, en l’àmbit de l’educació s’aplica en la creació de materials formatius basats en el joc i en la pràctica del joc a l’aula com a estratègia per a captar l’interès de l’estudiant i motivar-lo; i en l’àmbit de la creació publicitària, es fa servir per a establir un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris.
L’alternativa catalana ludificació s’ha creat a partir del formant d’origen llatí ludo-, que significa ‘joc’, i el sufix culte -ificar, que atorga el significat genèric de procés o operació. S’ha descartat la forma *gamificació, creada a partir de l’anglès gamification, i aquest, a partir de game ‘joc’.
Aquest és un dels termes que trobareu al Vocabulari de l’aprenentatge en línia, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya.
Jo crec que s’hauria de diferenciar entre Gamificació i Ludificació. Nick Pelling (creador del terme Gamification) va deficnir Gamification com “Es l’ús d’elements de joc per aconseguir objectius concrets en entorns seriosos”, en cap moment es diu que ha de ser un joc o que sigui divertit. Així doncs, si hi ha un sistema de regles i recompenses amb regles i elements de joc com estrelles, classificacions, etc… també es Gamificació.
Quan anem al super ens donen una targeta de fidelització on si comprem ens donen punts i després descomptes o regals. Això seria una estratègia gamificada moooolt bàsica on la clau es trobar l’equilibri motivador perquè el client faci més compres i l’empresa guanyi més diners. Si la mateixa estratègia fos dins d’un joc com en una gimcana doncs li diria Ludificació.
Poso com a exemple aquesta estratègia gamificada on no es divertida però motivadora per assolir objectius: http://www.gamificationgames.com/es/Servicios/Gamificacion/Estrategias-Gamificadas.html
Moltes gràcies pel vostre comentari. Cal tenir en compte, de tota manera, que el formant “ludo-“, amb què s’ha creat “ludificació”, no significa necessàriament ‘divertit’, sinó que vol dir simplement ‘joc’ (i per això també tenim formes com “ludopatia” o “ludòpata”). Tenint en compte això i també el fet que altres llengües romàniques es decanten per una solució paral·lela a la proposada en català, no és clar que realment calgui incorporar una forma com “gamificació”, que només es podria explicar com un manlleu semiadaptat de l’anglès, creat sobre la base inexistent en català “game”.
Moltes gràcies per la seva resposta.
Em podria posar un exemple d’un joc que no tingui com a finalitat la diversió?(un altra cosa es que aconsegueixi ser divertit).
Per un altra banda, l’enllaç que havia posat jo en l’anterior post no és cap joc, per el qual seguint el seu criteri no podria ser una estratègia “ludificada”… O com li diria vostè?
En aquest enllaç a google trends guanya Gamificació. https://www.google.es/trends/explore?q=Gamificaci%C3%B3,Ludificaci%C3%B3
Segueixo pensant que Gamificació i Ludificació no hauria de ser el mateix significat en català. A la meva filla li tinc creada estratègia amb elements de jocs on no es diverteix ni juga però tots dos aconseguim els nostres objectius com el exemple posat en l’anterior post, on en cap cas es Ludificació. Si vas a Estats Units et diran que es una estratègia gamificada.
La veritat es que no entenc per què costa tant acceptar el terme Gamificació.