Aquesta setmana un bon nombre d’estudiants passaran pel Saló de l’Ensenyament, amb l’objectiu de poder obtenir el màxim d’informació per triar el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el seu itinerari educatiu.
L’itinerari educatiu fa referència a cadascun dels camins traçats pel sistema educatiu que s’ofereixen com a opcions als alumnes, és a dir, és l’oferta que fa el sistema educatiu. Des del punt de vista de l’alumne, el camí que traça a partir de les seves tries, d’entre les diverses opcions que ofereix el sistema educatiu, s’anomena trajectòria educativa.
El terme itinerari educatiu pren com a base el substantiu itinerari, d’origen llatí, llengua en què ja designava el concepte de ‘camí, ruta’, i que el diccionari normatiu defineix com la “Descripció del camí a seguir” i també el mateix “Camí que s’ha de seguir”. Amb l’adjectiu educatiu, que n’especifica l’àmbit d’aplicació, el terme és ben transparent.
Esperem que la visita al Saló de l’Ensenyament ajudi els joves a decidir quin itinerari educatiu volen seguir i que d’aquí a uns anys puguin dir que la seva trajectòria educativa ha estat ben satisfactòria.
Trobareu aquests termes al Cercaterm, i si us interessa aquest àmbit, us recomanem la consulta del Diccionari d’educació, que aplega i defineix prop de dos mil termes del sector: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació. Cada article conté, a més de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, la definició i, sovint, una o més notes explicatives.
Save the Children alerta que la pornografia a internet s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents, que l’educació sexual que reben els menors és insuficient i que gairebé no tenen altres referents. Créixer amb una educació sexoafectiva saludable i lliure de peatges masclistes és urgent; per això el #termedelasetmana que us volem proposar és educació sexual.
L’educació sexual ha d’estar destinada a augmentar i millorar els coneixements sobre sexualitat, salut sexual, reproducció, relacions afectives i sexuals i paternitat, tenint en compte el context sociocultural, i que permeti que una persona prengui decisions saludables i responsables en la seva vida afectiva i sexual.
Si us interessa aquest àmbit, a la Terminologia del consentiment sexual trobareu aquest terme i prop de seixanta termes més, en un material clau per a entendre que només sí és sí i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. Els termes s’hi presenten definits, amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes que ajuden a perfilar millor els conceptes.
Com a material educatiu complementari a la Terminologia hem creat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i com a material de suport gràfic a les unitats d’atenció a les violències sexuals.
El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb noves propostes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.
El TERMCAT presenta en una nova infografia interactiva alguns dels termes més freqüents vinculats al teletreball i a l’aprenentatge en línia. S’hi poden trobar termes com ara seminari web (en anglès, webinar), silenciar (una de les alternatives a to mute), videotrucada (en lloc de video call) o ludificació (la proposta adequada en lloc de gamification).
Es tracta de termes que, especialment arran de l’extensió aquests darrers mesos del teletreball i de l’aprenentatge en línia, han experimentat una notable difusió, i que sovint encara es fan servir amb les formes angleses equivalents; per això, aquesta infografia els recull i els destaca, amb la intenció de recordar les alternatives catalanes adequades i promoure’n l’ús.
Cada terme ofereix un enllaç a la fitxa corresponent del Cercaterm, amb la definició del concepte i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.
Aquesta setmana d’inici de curs s’està fent servir molt el terme que us proposem com a #termedelasetmana: ràtio.
Estrictament, es tracta d’un terme matemàtic que designa el quocient entre dos elements o dues magnituds per a posar-los en comparació. El terme és normatiu i té ús en diversos camps, però en el context en què s’està sentint més aquests dies es refereix a la ràtio professor-alumne, que serveix per a conèixer el nombre d’alumnes que corresponen a cada professor.
Es tracta d’una forma d’origen llatí, però que probablement ens ha arribat vehiculada per mitjà de l’anglès. En llatí, ratio vol dir ‘raó, proporció, quocient’. En l’adaptació al català només s’hi afegeix l’accent sobre la primera síl·laba, però la resta del mot es manté igual (s’ha d’evitar, doncs, la forma *rati que de vegades algú fa servir). També convé tenir en compte que es tracta d’una forma femenina (“la ràtio”, “les ràtios”), no pas masculina.
Si us interessen els termes relacionats amb l’àmbit de l’educació, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’educació en línia, amb prop de dos mil termes relacionats amb el món de l’educació: pedagogia general, pedagogia social, recerca educativa, organització i gestió educatives, orientació psicopedagògica, didàctica, educació especial i tecnologia de l’educació. Cada article conté, a més de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, la definició i, sovint, una o més notes explicatives.
El dia 8 de setembre ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de l’Alfabetització, amb l’objectiu d’ajudar a conscienciar tothom sobre la importància d’aquest concepte, que us proposem com a #termedelasetmana: alfabetització.
El terme fa referència a l’acció d’ensenyar una persona a llegir i escriure, i de dotar-la d’uns coneixements i habilitats intel·lectuals mínims. A partir d’aquest concepte bàsic, el terme esdevé el nucli d’altres termes com ara alfabetització política o alfabetització per a la salut, o termes que han passat a ser d’ús freqüent en els darrers anys, com ara alfabetització mediàtica o alfabetització digital.
Des del punt de vista lingüístic, és interessant observar l’etimologia del terme, creat a partir de les denominacions de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta, que donen lloc a alfabet i, a partir d’aquí, al verb alfabetitzar i al substantiu corresponent alfabetització. També s’ha creat alfabetisme, que fa referència a la capacitat, al coneixement, mentre que alfabetització designa l’acció, l’ensenyament. Cal fer notar que el substantiu anglès literacy pot correspondre en català a alfabetisme o a alfabetització, segons el context.
Aquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.
De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat.
Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).
Aquest any, la situació sociosanitària fa que la selectivitat sigui ben especial: més seus d’examen, més dies d’examen, unes dates molt més endarrerides del que és habitual… Sigui com sigui, esperem que vagi molt bé a tots els qui s’hi presenten.
I us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu veure la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.
Són dies d’estar-se a casa. I una de les coses més interessants que es poden fer és aprofitar el temps per formar-se, per aprendre, per compartir coneixement. Us proposem com a #termedelasetmana una de les eines més adequades per fer-ho: el seminari web.
Es tracta del seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web. En trobareu de temàtiques i característiques ben diverses, i el fet que estiguin disponibles en línia (de fet, també se’n diu, com a sinònim, seminari en línia) fa que aquests dies de confinament siguin un recurs ben útil.
Les dues formes sinònimes són transparents semànticament, de manera que qualsevol persona pot interpretar-ne el sentit amb tota facilitat. Sovint se’n fa publicitat a partir de l’equivalent anglès webinar.
Aquesta setmana es duu a terme el Saló de l’Ensenyament, el gran aparador que pretén ajudar a orientar els joves sobre la seva formació. Un dels sectors d’atenció prioritària és el que relaciona l’educació amb l’àmbit de la tecnologia. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, que sovint es redueix a la sigla TAC.
El terme fa referència al conjunt de tecnologies i estratègies metodològiques que permeten augmentar tant el nivell competencial i la capacitat d’aprenentatge de la persona com el potencial de creació compartida de coneixement en xarxa, mitjançant els instruments que aporten les tecnologies de la comunicació i la informació i els recursos digitals.
Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un plural femení lexicalitzat, creat per sintagmació, i, com s’esdevé sovint quan els termes resultants d’aquest procés són relativament llargs, se n’ha difós també la sigla corresponent, TAC, que pot resultar d’ús més còmode en determinats contextos.
Si teniu interès en més termes relacionats amb l’educació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’educació: hi trobareu prop de dos mil termes i, a banda de l’accés alfabètic, l’accés temàtic us permet filtrar les fitxes que corresponen a termes específics de la relació entre tecnologia i educació.
“Cada any, en retornar a les escoles, els nens es troben amb nous llibres, vells companys, diverses matèries noves per ampliar els coneixements i… els polls! Uns paràsits que indefectiblement tornen, misteriosament, i que van passant de cap en cap dels indefensos escolars, amb gran alarma de mares i pares i altres preocupats familiars.
Per això caldria que repasséssim el vocabulari que ens serveix per a designar aquests molestos paràsits. Per començar us diré que en català, el mot poll pot tenir tres significats diferents:
1) menut d’un ocell
2) insecte paràsit
i 3) arbre del gènere Populus.
L’ús ha fet, però, que aquesta triple homonímia s’aclarís per si sola: generalment, de les cries dels ocells en diem pollets, i dels arbres és més usual dir-ne pollancres o xops. Per això, poll es reserva generalment per a designar el paràsit. D’igual manera, de la gernació de polls se’n diu vulgarment pollam, tot i que mèdicament és millor referir-nos-hi amb el terme pediculosi(de la paraula llatina pediculus ‘polls’, amb el sufix –osi, del mot grec õsis, que en medicina aporta el significat de ‘estat patològic’). I l’individu que en té és un pediculós o un pollós (malgrat que aquest últim terme s’usa de vegades despectivament).
Dels polls direm que constitueixen un ordre d’insectes sense ales que s’alimenten de la sang de l’hoste. Hi ha tres espècies de polls que parasiten l’espècie humana:
poll del cos o dels vestits (Pediculus humanus corporis)
1. Els polls del cos no són freqüents entre nosaltres ara i aquí. Són propis de concentracions humanes depauperades (camps de concentració, tropes amuntegades en trinxeres, captaires…). Poden transmetre malalties perilloses, com ara el tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekii), la febre recurrent (Borrelia recurrentis) i la febre de les trinxeres (Bartonella quintana).
2. Les cabres o lladelles (Phtirus pubis) es veuen més sovint. Són generalment transmeses per contacte sexual i solen parasitar el pèl del pubis, engonals i aixelles. De tota manera, poden pujar pel pèl del tronc i fins i tot arribar a la cara, on parasiten electivament les pestanyes i la barba (però no les celles ni els cabells). Tenen una forma que recorda els crancs (això justifica que en anglès se’ls conegui com a crab-louse) i s’agafen al pèl amb les tres potes d’un sol costat (a diferència dels polls del cap, que s’agafen amb totes sis potes). S’ha de dir que si bé el contagi és en la majoria dels casos per contacte sexual, no forçosament és així. Un pèl parasitat per cabres en la roba del llit o en objectes personals pot ser suficient per a transmetre-les. Els nens, que no tenen pèls al pubis, poden agafar-los a les pestanyes. Una altra possibilitat de transmissió escolar.
3. Però centrem-nos en l’espècie que més espanta les famílies dels escolars quan es torna de vacances: els polls del cap (Pediculus capitis). Una espècie que passa d’un cap a un altre amb extrema facilitat, però que es manté exclusivament en aquest territori: aferrat als cabells amb les sis potes i xuclant la sang de les víctimes amb les seves picades, que causen intensa pruïja.
Els polls del cap són insectes d’uns dos mil·límetres de longitud i color grisenc, cosa que fa que de vegades es puguin confondre amb la caspa. Són més fàcils de detectar darrere de les orelles o al coll. La seva saliva és irritant, i fa que la picada causi picor. Sortosament, però, no transmeten altres malalties.
Els polls adults poden viure fins a un mes al cap del seu hoste. Mentrestant, es reprodueixen: cada femella pon entre 100 i 300 ous, que s’anomenen llémenes i que s’adhereixen fortament a la base del cabell, incubant-se fins que es desclouen al cap de 7-10 dies. De qui té el cap ple de llémenes se’n diu llemenós.
Els polls es poden tractar amb substàncies pediculicides (que maten polls). Les llémenes estan protegides per una closca de quitina que impedeix que els productes aplicats les eliminin. Per això cal aplicar-los repetidament (almenys repetir l’aplicació als 7-10 dies, per eliminar els insectes adults). És oportú rentar els cabells amb xampús idonis i esbandir-los amb aigua amb vinagre. L’àcid acètic del vinagre ajuda a dissoldre la quitina de la llémena. Després cal pentinar els cabells amb la llemenera, que és una pinta de pues molt fines i ajuntades, per mirar d’arrossegar les llémenes. Algunes llemeneres tenen pues microacanalades, per augmentar-ne l’eficàcia.
Bé, espero que en exposar-vos aquest tema no us hagi fet augmentar la pediculofòbia (temor exagerat a tenir polls). En tot cas aprofitaré per recordar-vos que en medicina també trobem altres processos amb la paraula poll, com l’ull de poll (callositat del peu). Però això, ja és una altra història.”
Aquests dies, els qui han d’ensenyar, n’aprenen. I moltes aules que han quedat buides de quitxalla s’han tornat a omplir, però de mestres i professors. Les primeres setmanes de juliol, per a molts professionals de l’ensenyament, estan dedicades al terme que us proposem com a #termedelasetmana: l’escola d’estiu.
Fa referència al dispositiu organitzatiu que té per objecte la formació permanent del professorat i la seva actualització científica i didàctica durant el període estival de vacances escolars.
Es tracta d’un terme que té un ús generalitzat des de fa anys, i que trobareu al costat de prop de 2.000 altres termes al Diccionari d’educació.
Aprofitem el #termedelasetmana per fer arribar l’agraïment a tots els professionals que dediquen el seu temps i els seus esforços per dur a terme de la millor manera possible la noble i difícil tasca d’educar.
