Com podem dir gamification en català?

ludificacioLa forma proposada en català és ludificació. Es tracta d’un recurs creatiu consistent a utilitzar la mecànica del joc en contextos aliens, per mirar d’obtenir un aprenentatge o un comportament determinat en les persones implicades.

Per exemple, en l’àmbit de l’educació s’aplica en la creació de materials formatius basats en el joc i en la pràctica del joc a l’aula com a estratègia per a captar l’interès de l’estudiant i motivar-lo; i en l’àmbit de la creació publicitària, es fa servir per a establir un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris.

L’alternativa catalana ludificació s’ha creat a partir del formant d’origen llatí ludo-, que significa ‘joc’, i el sufix culte -ificar, que atorga el significat genèric de procés o operació. S’ha descartat la forma *gamificació, creada a partir de l’anglès gamification, i aquest, a partir de game ‘joc’.

Aquest és un dels termes que trobareu al Vocabulari de l’aprenentatge en línia, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya.

#termedelasetmana: innovació educativa

innovacio_educativaEl curs escolar que acabem de començar es caracteritza per la coincidència de diferents iniciatives innovadores que es duen a terme en diverses institucions educatives. Per això, sembla adequat que el nostre #termedelasetmana sigui, precisament, innovació educativa.

El terme fa referència al procés planificat de canvi i renovació que cerca la millora de la qualitat del sistema educatiu i de les pràctiques educatives, i la progressiva adequació a l’evolució social. També se’n pot dir innovació curricular, innovació del currículum o innovació didàctica.

Al Diccionari d’educació en línia hi trobareu aquest terme, i prop de dos mil termes més, referits al sistema educatiu, la pedagogia general, la pedagogia social, la recerca educativa, l’organització i gestió educatives, l’orientació psicopedagògica, la didàctica, l’educació especial i la tecnologia de l’educació. Cada terme s’hi presenta amb la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Amb aquest #termedelasetmana volem fer també un reconeixement a tants i tants professionals de l’educació que, curs rere curs, encaren la seva feina amb responsabilitat, il·lusió, respecte i capacitat per adequar-se a les necessitats de la mainada.

#termedelasetmana: nota de tall

nota_de_tallAquesta setmana, per a una part dels estudiants del país i per a les seves famílies, el terme més utilitzat i, segons com, més temut, és el que us proposem com a #termedelasetmana: nota de tall.

Com saben prou bé els estudiants afectats, el terme fa referència a la nota mínima necessària per a accedir a uns estudis universitaris determinats, que es calcula segons l’oferta i la demanda dels estudis, per la qual cosa varia anualment.

A partir de les notes obtingudes durant el batxillerat i a la selectivitat, els estudiants assoleixen una determinada nota: si aquesta nota és igual o més alta que la nota de tall dels estudis que han sol·licitat en primer lloc, tot va bé i s’hi poden matricular; si no, cal matricular-se en alguna altra de les opcions que s’han indicat, que poden ser els mateixos estudis però en una universitat diferent, o bé uns altres estudis. També es pot prendre la decisió de repetir la selectivitat l’any següent per mirar d’augmentar la nota.

Si esteu immersos en aquest procés, us desitgem sort en la tria. I si tot aquest món us queda més lluny però teniu curiositat per saber com funciona, us convidem a visitar el Diccionari d’educació, un dels nostres productes en línia més consultats.

#termedelasetmana: trastorn de l’espectre autista

WAAD-2016-social media-profile_1El proper dia 2 d’abril s’escau el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, amb el lema “Respecte, acceptació, inclusió”. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que és precisament trastorn de l’espectre autista, amb la sigla TEA i el sinònim complementari autisme.

Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament, i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Us convidem a consultar-ne la fitxa que trobareu al Cercaterm, amb la definició, els equivalents en altres llengües i una nota complementària amb informació conceptual que contextualitza l’entrada. El terme té presència en tres dels nostres Diccionaris en Línia: en el Diccionari de neurociència, en el Diccionari de psiquiatria i en el Diccionari d’educació.

#termedelasetmana: assetjament escolar

© iStock / markgoddard
© iStock / markgoddard

L’actualitat informativa aquests últims dies ha tornat a posar el focus sobre un concepte que destaquem com a #termedelasetmana: l’assetjament escolar.

Es defineix com l’acció de sotmetre un company d’escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes de diversa mena. La forma assetjament escolar és descriptiva i transparent des del punt de vista semàntic, ja té ús en contextos especialitzats i forma part d’una sèrie productiva (amb altres termes com ara assetjament immobiliari, assetjament laboral, etc.).

Aquest terme permet estalviar l’ús del manlleu bullying, que estrictament té un sentit més ampli i es refereix en anglès a conductes agressives en diversos àmbits (militar, laboral, etc.), i no sols l’escolar.

En l’ús corrent, sovint el terme assetjament escolar es redueix a la base substantiva (assetjament), atès que el context ja aclareix el sentit (“un cas d’assetjament en una escola de Madrid…”, “el sistema educatiu finès exporta amb èxit un nou mètode per evitar l’assetjament”, etc.).

Si en voleu consultar els equivalents en altres llengües i altres detalls, trobareu el terme a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també al Diccionari d’educació.

És adequada la forma tutorial en català?

El Consell Supervisor del TERMCAT ha acceptat recentment la forma tutorial en lloc de programa d’aprenentatge, que es va proposar l’any 2000 però que no ha aconseguit substituir el calc anglès i implantar-se.

El terme tutorial, que és un substantiu masculí, designa el recurs didàctic en suport electrònic que mostra, d’una manera detallada, els passos que ha de seguir un usuari per a poder executar autònomament un procés determinat o per a assolir gradualment un coneixement específic. Els tutorials poden ser programes informàtics interactius, vídeos o bé documents amb il·lustracions o captures de pantalla.

Lingüísticament, tutorial és un calc de l’anglès, d’ús estès també en la resta de llengües romàniques: tutorial, en castellà; tutoriel, en francès; tutoriale, en italià; tutorial, en portuguès. Malgrat que és un calc, és justificable en català a partir del substantiu tutor (“Professor responsable de l’educació individual dins un grup d’alumnes” o “Guia, conseller, defensor, d’algú, en qualsevol afer o qüestió”, segons el diccionari normatiu), per l’adjunció del sufix -al (del llatí -alis, que significa ‘relatiu o pertanyent a’) a la forma llatina tutor, tutōris. En el cas de tutorial hi ha, a més, una substantivació posterior.

Semànticament, tutorial posa l’èmfasi en la característica de ‘guies’ d’aquest tipus de recursos i reflecteix millor els diferents tipus de tutorials existents actualment.

Podeu consultar aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és una rúbrica en l’àmbit de l’ensenyament?

El terme rúbrica s’ha implantat en l’àmbit de l’ensenyament per a referir-se a un instrument d’avaluació dels aprenentatges, tant en l’ensenyament universitari com en el secundari i fins i tot en el primari i infantil. Es tracta d’una matriu que permet objectivar el procés d’avaluació d’activitats concretes: la matriu explicita, d’una banda, els criteris necessaris per a la realització de la competència i, de l’altra, els diferents nivells d’assoliment segons els resultats corresponents, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació.

Es tracta d’una forma que, amb aquest significat, no està recollida en cap font de referència lexicogràfica ni terminològica en català. S’ha de considerar un neologisme semàntic perquè representa una ampliació dels significats que el mot rúbrica, procedent del llatí, ja té.

En els manuscrits i en els impresos antics, la rúbrica era la part escrita amb lletres vermelles (l’etimologia, relacionada amb el mot llatí rubrīcus ‘vermell’, explica aquest sentit). Per extensió, és el títol o epígraf de qualsevol dels capítols o de les seccions d’un llibre, d’un catàleg, etc. En l’àmbit de la salut, aquest sentit s’ha especialitzat per a referir-se a l’encapçalament destacat tipogràficament que assenyala les diferents entrades d’un repertori i que correspon generalment a un símptoma o a una malaltia i inclou els remeis que els guareixen o produeixen. També es designen amb el mateix mot el traç o conjunt de traços que en una signatura acompanyen el nom, i, també certes regles que ensenya la pràctica de les cerimònies de l’Església.

El sentit que s’ha difós en l’àmbit de l’ensenyament és probablement una influència de l’anglès, vehiculat també pel francès i el castellà. En anglès, per exemple, el diccionari Webster inclou la definició: ‘a guide listing specific criteria for grading or scoring academic papers, projects, or tests’.

#termedelasetmana: classe inversa

Aquests dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’un concepte relacionat amb l’educació, que fa referència a un nou tipus d’aprenentatge. Nascut als Estats Units, el concepte arriba vehiculat per la forma anglesa flipped classroom, i en català ja té una forma normalitzada, que destaquem com a #termedelasetmana: classe inversa.

Amb aquesta metodologia, els alumnes accedeixen als continguts formatius fora de l’aula, per mitjà de materials digitals sovint en format audiovisual, i durant les hores de presència a l’aula reben atenció personalitzada i realitzen activitats pensades per a consolidar els coneixements.

Us convidem a consultar la fitxa del terme. Hi podreu veure els equivalents en altres llengües, i especialment els criteris que va tenir en compte el Consell Supervisor del TERMCAT a l’hora d’aprovar la proposta catalana corresponent i de descartar altres alternatives possibles.

#termedelasetmana: selectivitat

CC ElectronAquesta setmana, un bon nombre d’estudiants catalans no tenen cap dubte que el #termedelasetmana és selectivitat.

De fet, l’entrada corresponent a aquest concepte del Diccionari d’educació té com a denominació principal la forma completa prova d’accés a la universitat, amb la coneguda sigla PAU. A la mateixa entrada es poden trobar els sinònims complementaris prova de selectivitat i selectivitat. Com saben prou bé els estudiants que aquests dies s’hi presenten, la selectivitat consta d’exàmens de diverses matèries, i per això és freqüent referir-s’hi en plural (“les proves d’accés a la universitat”, “les PAU”, “les proves de selectivitat”).

Us convidem a consultar aquest terme, i altres termes de l’àmbit, al Diccionari d’educació, disponible en línia, on podreu consultar la definició de cada concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès.

PISA: #termedelasetmana

Escola Catalana (kristian sekulic)Aquesta setmana l’OCDE ha fet públics el resultats de l’informe PISA, que cada 3 anys analitza els sistemes educatius a nivell internacional. En l’estudi del 2012 es van examinar fins a 300.000 alumnes de 65 països.

El Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes (PISA) és, doncs, el terme que volem destacar aquesta setmana i que trobareu definit al Diccionari d’educació i al Cercaterm com a “estudi internacional estandarditzat que té l’objectiu d’avaluar i comparar per mitjà de diverses proves el nivell de competències dels estudiants de 15 anys dels països membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic”. La sigla PISA correspon a la denominació anglesa Programme for International Student Assessment.