Com s’anomena el rastre que deixem a internet?

Els navegadors que utilitzem deixen informació en els llocs web que visitem; les galetes (cookies) que acceptem recullen dades sobre el nostre comportament; els registres que duem a terme i en general les accions i els moviments que fem a internet donen pistes sobre la nostra activitat i les nostres preferències.

Aquest conjunt d’informació s’anomena petjada digital (en anglès, digital footprint), o rastre digital, i es refereix a les dades presents a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La petjada digital es relaciona amb la identitat digital, que és el conjunt de dades i d’informació també relatives a una persona, una empresa o un organisme que els representen a internet, i que han estat generades per aquests mateixos o per tercers. I també amb el dret a l’oblit digital, que permet a una persona exigir la retirada d’informació sobre la seva vida publicada a internet si demostra que li és perjudicial o ja no és pertinent.

Si voleu més informació sobre la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar aquesta infografia que hem publicat amb motiu de la recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de voluntats digitals.

#termedelasetmana: programari de rescat

programari_de_rescat

Ransomware és una forma anglesa que s’ha fet popular i temible aquesta setmana a causa del ciberatac massiu que ha provocat. Per si denominar-la en català ens pot ajudar a combatre, o si més no a entendre una mica més, l’atac, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de rescat, l’alternativa catalana a la forma anglesa. Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix o bloqueja l’accés als fitxers d’un dispositiu infectat, creat per ciberdelinqüents o una organització criminal que exigeix el pagament d’un rescat econòmic per retirar les restriccions.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (escurçament de malware, ‘programari maliciós’), la forma catalana completa es crea també a partir de programari maliciós i de rescat, que és el punt clau en l’estratègia d’atac. En la majoria de contextos el terme programari maliciós de rescat es pot escurçar i parlar només de programari de rescat.

Habitualment el programari de rescat infecta el sistema operatiu a manera de cavall de troia o de cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la moneda virtual no avalada ni controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi amb tecnologia d’igual a igual.

El TERMCAT està estudiant termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, amb l’objectiu de poder publicar un diccionari de terminologia d’aquest àmbit en els propers mesos.

Parlem amb els bots?

Bot

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca.

Més específicament, però, bot té un ús freqüent documentat recentment per a denominar el programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural. Per exemple, determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals. En aquest cas, també s’utilitzen les formes bot de conversa o assistent virtual.

La Generalitat ha posat en marxa recentment a Telegram el bot @Generalitat_Bot, que ofereix a la ciutadania informació sobre equipaments com ara centres sanitaris, farmàcies o comissaries propers i permet localitzar-los d’acord amb la ubicació de l’usuari (o la que s’indiqui expressament). Properament s’hi incorporaran altres funcionalitats com la predicció del temps per comarques.

Què s’amaga a la xarxa? El web profund i el web fosc

web_profundEl web profund (en anglès, deep web) és la part del sistema web que, per la seva estructura de construcció, no pot ser classificada per cercadors ni directoris. Segons els experts, comprèn un percentatge molt alt dels continguts web, i no està necessàriament vinculat a activitats il·lícites. Inclou, entre d’altres, webs que requereixin autenticació, resultats de cerques, intranets o dominis provats, i webs temporals i en procés d’edició.

També conté el web fosc (en anglès, dark web), que és la part del web profund allotjat en xarxes xifrades, superposades a Internet, que utilitzen l’anonimat per a l’intercanvi d’informació. Es tracta d’un subconjunt que deliberadament estableix mesures per a limitar-hi l’accés, que es fa generalment mitjançant xarxes anònimes, i que en bona part es considera una amenaça, tot i que també es fa servir com a canal segur de comunicació en països en què la llibertat d’expressió està compromesa.

#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.