Què és el hacktivisme?

El hacktivisme és una forma d’activisme que utilitza la xarxa Internet com a espai de lluita ideològica, mitjançant l’execució d’accions que destorbin la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que es pretén denunciar.

Aquest concepte no s’ha de confondre amb el ciberactivisme, que es refereix a un concepte més genèric: es defineix com l’activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris. Podríem dir, doncs, que el hacktivisme és un tipus de ciberactivisme.

Com a terme, hacktivisme està format per acronímia amb els mots hack[er] i [ac]tivisme, i té l’origen en el manlleu anglès hacktivism. És l’única forma utilitzada en català i en altres llengües com l’espanyol, el francès, l’italià i el portuguès per a designar aquest concepte. En català es pot considerar adequada lingüísticament perquè parteix del manlleu hacker, normalitzat com a sinònim de furoner | furonera amb el sentit de persona que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

 

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

#termedelasetmana: hiperconnectivitat

hiperconnectivitat

De vegades sembla que les notícies, els missatges, els rumors, els mems i tota mena de comunicacions es multipliquin. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme hiperconnectivitat.

Es refereix a l’estat de connexió múltiple i continuada. Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per l’adjunció del prefix d’origen grec hiper– (‘ultra mesura’) a la base connectivitat, que al seu torn és una forma creada per derivació a partir de connectar.

Com que el primer sentit de connectar és, precisament, ‘establir un lligam estret entre coses de la mateixa natura’, confiem que la hiperconnectivitat serveixi si més no per millorar els nostres lligams. I si us queda curiositat per veure altres termes de la mateixa àrea, us convidem a consultar el Vocabulari de les xarxes socials, que acabem d’actualitzar amb aquest terme i altres com viralitat, identitat digital, ciberassetjament, voluntats digitals, etc.

#termedelasetmana: servidor intermediari (proxy)

servidor_intermediari

L’actualitat informativa ha posat recentment un terme especialitzat de l’àmbit de la informàtica en la veu, els tuits, les notícies i les converses de molta gent. Es tracta del terme servidor intermediari (en anglès, proxy), que us proposem com a #termedelasetmana.

Es tracta d’un servidor que regula l’accés a internet des d’una xarxa privada protegida per un tallafoc. Els servidors intermediaris poden fer diverses funcions, com ara actuar de filtre, evitar censures o facilitar un cert anonimat, millorar el rendiment d’una xarxa, etc.

Tot i l’ús molt estès de la forma anglesa, la forma catalana resulta més transparent semànticament, i pot facilitar la comprensió de determinats missatges adreçats a persones que potser no tenen un coneixement aprofundit d’aquest àmbit d’especialitat.

Podeu consultar aquest terme i altres conceptes relacionats en diccionaris en línia com ara el Diccionari de telecomunicacions o la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics.

Com s’anomena el rastre que deixem a internet?

Els navegadors que utilitzem deixen informació en els llocs web que visitem; les galetes (cookies) que acceptem recullen dades sobre el nostre comportament; els registres que duem a terme i en general les accions i els moviments que fem a internet donen pistes sobre la nostra activitat i les nostres preferències.

Aquest conjunt d’informació s’anomena petjada digital (en anglès, digital footprint), o rastre digital, i es refereix a les dades presents a internet sobre una persona, una empresa o un organisme com a conseqüència de la seva activitat en línia.

La petjada digital es relaciona amb la identitat digital, que és el conjunt de dades i d’informació també relatives a una persona, una empresa o un organisme que els representen a internet, i que han estat generades per aquests mateixos o per tercers. I també amb el dret a l’oblit digital, que permet a una persona exigir la retirada d’informació sobre la seva vida publicada a internet si demostra que li és perjudicial o ja no és pertinent.

Si voleu més informació sobre la terminologia relacionada amb aquest àmbit, podeu consultar aquesta infografia que hem publicat amb motiu de la recent aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de voluntats digitals.

Parlem amb els bots?

Bot

Bot és una reducció per la part final (una afèresi) del terme robot i, en conseqüència, es podria utilitzar com a forma sinònima de robot en les accepcions que aquesta forma té per a referir-se de manera genèrica a un programa informàtic o a un mecanisme automatitzat que executa una tasca.

Més específicament, però, bot té un ús freqüent documentat recentment per a denominar el programa informàtic que utilitza tècniques d’intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural. Per exemple, determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals. En aquest cas, també s’utilitzen les formes bot de conversa o assistent virtual.

La Generalitat ha posat en marxa recentment a Telegram el bot @Generalitat_Bot, que ofereix a la ciutadania informació sobre equipaments com ara centres sanitaris, farmàcies o comissaries propers i permet localitzar-los d’acord amb la ubicació de l’usuari (o la que s’indiqui expressament). Properament s’hi incorporaran altres funcionalitats com la predicció del temps per comarques.

Què s’amaga a la xarxa? El web profund i el web fosc

web_profundEl web profund (en anglès, deep web) és la part del sistema web que, per la seva estructura de construcció, no pot ser classificada per cercadors ni directoris. Segons els experts, comprèn un percentatge molt alt dels continguts web, i no està necessàriament vinculat a activitats il·lícites. Inclou, entre d’altres, webs que requereixin autenticació, resultats de cerques, intranets o dominis provats, i webs temporals i en procés d’edició.

També conté el web fosc (en anglès, dark web), que és la part del web profund allotjat en xarxes xifrades, superposades a Internet, que utilitzen l’anonimat per a l’intercanvi d’informació. Es tracta d’un subconjunt que deliberadament estableix mesures per a limitar-hi l’accés, que es fa generalment mitjançant xarxes anònimes, i que en bona part es considera una amenaça, tot i que també es fa servir com a canal segur de comunicació en països en què la llibertat d’expressió està compromesa.

#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

Termes de l’aprenentatge: mil maneres d’aprendre

aprenentatgeRecentment el TERMCAT ha publicat el Vocabulari de l’aprenentatge en línia, fet en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya, que recull una cinquantena de termes relacionats amb l’aprenentatge en entorns digitals.

L’aprenentatge en línia és un tipus d’aprenentatge que es fa servir en diversos models educatius. El mateix diccionari defineix amb detall altres menes d’aprenentatge i conceptes estretament relacionats, com ara l’aprenentatge a distància, l’aprenentatge adaptatiu, l’aprenentatge autònom, l’aprenentatge digital, l’aprenentatge estès, l’aprenentatge mixt, l’aprenentatge mòbil, l’aprenentatge presencial o l’aprenentatge semipresencial. Si aneu resseguint les diverses definicions de cada terme, podreu anar perfilant les diferències entre cada concepte.

Però encara podeu anar més enllà, i recórrer al Diccionari d’educació, on trobareu molts altres termes relacionats amb l’aprenentatge, no sols en l’àmbit digital, sinó des d’una perspectiva més general. En aquesta obra l’aprenentatge és, de fet, tota una àrea temàtica, que recull termes com ara abstracció, ambient d’aprenentatge, aprendre a aprendre, transferència d’aprenentatge, aprenentatge significatiu, autoaprenentatge, deuteroaprenentatge o metaaprenentatge.

Si feu, doncs, una consulta a partir de la classificació temàtica del diccionari, podreu identificar les diferències entre l’aprenentatge associatiu, l’aprenentatge compartit i l’aprenentatge cooperatiu, o entre l’aprenentatge inductiu i l’aprenentatge per assaig i error, per exemple.

Si no n’estàveu convençuts d’entrada, ben segur que després de totes aquestes definicions i precisions conceptuals veureu ben clar que hi ha moltes maneres d’aprendre. En el títol d’aquest apunt hem dit que n’hi havia mil, i potser encara hem fet curt: potser n’hi ha tantes com aprenents!