CPE, CPM, CPA… En català, com es construeixen les sigles del màrqueting digital?

md_embutQuè es pot considerar una sigla?

Una sigla és una forma que representa un sintagma mitjançant les inicials de les paraules que el formen. En usos especialitzats sovint les sigles es mantenen en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin.

Les sigles en màrqueting digital: un microllenguatge

Hi ha entorns en què la generació de noves sigles és més freqüent que en d’altres. El màrqueting digital és un dels sectors on l’ús de les sigles s’ha convertit gairebé en un microllenguatge propi compartit per la comunitat de professionals i usuaris d’aquest àmbit. La sigla es difon i s’implanta ràpidament a través de les xarxes; de fet, pot arribar a ser tan popular que sovint eclipsa l’ús de l’expressió completa d’origen.

Com gestionem les sigles en català?

Opció 1: ex. cost per compromís, CPE (en anglès, cost per engagement)

En màrqueting digital la sigla es pot agafar directament de l’anglès si té molt d’ús en català. Prenem com a exemple el terme CPE (corresponent a l’expressió anglesa cost per engagement) i el terme CPL (de l’anglès cost per lead), que en català han quedat de la manera següent:

  • cost per compromís (sigla: CPE): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’interaccions que estableixen els usuaris amb l’espai objecte de publicitat.
  • cost per contacte (sigla: CPL): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l’espai objecte de publicitat.

En aquest dos casos anteriors, es pot comprovar que les sigles es mantenen paral·leles a l’ús en anglès, però els termes complets utilitzen les formes equivalents catalanes: en un cas compromís, l’alternativa catalana a engagement, i, en el segon, contacte, l’equivalent català per a lead.

Opció 2: ex. cost per acció, CPA (en anglès, cost per action)

Hi ha altres casos, però, en què la inicial de les denominacions desplegades en català es correspon plenament amb la sigla anglesa.

  • cost per mil (sigla: CPM): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l’espai objecte de publicitat.
  • cost per clic (sigla: CPC): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l’espai objecte de publicitat.
  • cost per acció (sigla: CPA): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’accions preestablertes que duu a terme l’usuari vinculades amb l’espai objecte de publicitat

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat immersiu que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu les sigles més destacades en aquest àmbit i les noves. incorporacions que, en molts casos, són propostes que els usuaris ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: màrqueting d’entrada

md_marqueting_entradaLa forma anglesa inbound marketing correspon a un dels conceptes clau en màrqueting digital, que ja té proposta catalana i us proposem com a #termedelasetmana: màrqueting d’entrada és l’alternativa catalana consensuada per un grup d’experts de l’àmbit després de debatre entre diverses formes possibles.

El màrqueting d’entrada és un conjunt d’accions de màrqueting no intrusives basades en l’ús combinat de diferents tècniques, especialment l’optimització natural (SEO), el màrqueting de cercadors (SEM), el màrqueting de continguts (content marketing) i les xarxes socials, que té per objectiu captar l’interès dels usuaris i atraure’ls com a clients, sense necessitat d’anar-los a buscar directament.

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat visual que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu altres termes clau del màrqueting digital (com ara les propostes catalanes per a funnel, clickbait, test A/B…) que, en molts casos, són propostes que els usuaris i els experts ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Com podem dir gamification en català?

ludificacioLa forma proposada en català és ludificació. Es tracta d’un recurs creatiu consistent a utilitzar la mecànica del joc en contextos aliens, per mirar d’obtenir un aprenentatge o un comportament determinat en les persones implicades.

Per exemple, en l’àmbit de l’educació s’aplica en la creació de materials formatius basats en el joc i en la pràctica del joc a l’aula com a estratègia per a captar l’interès de l’estudiant i motivar-lo; i en l’àmbit de la creació publicitària, es fa servir per a establir un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris.

L’alternativa catalana ludificació s’ha creat a partir del formant d’origen llatí ludo-, que significa ‘joc’, i el sufix culte -ificar, que atorga el significat genèric de procés o operació. S’ha descartat la forma *gamificació, creada a partir de l’anglès gamification, i aquest, a partir de game ‘joc’.

Aquest és un dels termes que trobareu al Vocabulari de l’aprenentatge en línia, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya.

Com podem dir storytelling en català?

© iStock / vasabii
© iStock / vasabii

La forma proposada en català en l’àmbit del màrqueting digital és relat de marca. Es tracta d’un recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

En altres contextos comunicatius, educatius i publicitaris es poden fer servir també altres opcions com ara narrativa o relat, perquè la forma anglesa storytelling fa referència en la llengua general precisament al fet d’explicar o contar històries, narrar… Com diu @thinkcopy en el seu blog “L’art de narrar històries o de convertir un missatge en relat s’ha convertit en l’imperatiu de la comunicació actual”.

Si, a més, aquesta història es comunica a través de diversos mitjans o plataformes amb aportacions dels usuaris el terme adequat és narrativa transmèdia.

Trobareu aquests termes a la Terminologia de màrqueting digital. És un projecte obert i dinàmic que s’enriqueix amb les propostes que els usuaris volen compartir a les xarxes socials. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres propostes pel Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Sessió de normalització de màrqueting digital

El màrqueting digital és un camp en expansió, en què l’anglès té una presència dominant. En el marc de la preparació d’un projecte sobre la terminologia d’aquest àmbit que el TERMCAT té en curs d’elaboració, es va convocar una sessió de treball amb especialistes d’aquest àmbit per tractar un conjunt de casos que presenten una especial dificultat denominativa o conceptual, amb l’objectiu de buscar la millor manera de denominar els termes en català.

En concret, s’hi van analitzar termes com ara social media marketing, content curator, community manager, transmedia, brand experience, engagement, showrooming, shoptimization, digital positioning o gamification.

La sessió es va fer el 21 de març del 2014, i juntament amb la responsable del projecte, Sandra Cuadrado, la secretària del Consell Supervisor, Dolors Montes, el responsable de criteris i metodologia, Joan Rebagliato i la responsable de continguts i estratègia en xarxes socials, Maria Cortés, hi van participar els següents assessors:

Gisela Ammetller, professora de l’Àrea de Màrqueting dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la mateixa universitat

Núria Escalona, assessora de comunicació digital; tècnica d’estratègia i creativitat de la Direcció de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona

Jordi García, director creatiu i redactor publicitari a l’agència de comunicació i publicitat Maripili; professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Josep M. Gastó, executiu en cap i cofundador la companyia NFC+; integrant del projecte Ares Consolider; fundador d’STAITEC, iniciativa de tecnologia aplicada i recerca en aplicacions mòbils

Ricard Gili, periodista i director de comptes de l’agència de comunicació aPortada; consultor de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya

Griselda Oliver, cap de la secció Homo Fabra del diari digital de cultura Núvol

Bernat Puigtobella, editor del diari digital de cultura Núvol

Òscar Villalibre, especialista en mitjans socials i gestor de comunitats de diverses empreses; professor de gestió de comunitats de la Fundació UNED

Inma Rodríguez-Ardura, professora de l’Àrea de Màrqueting dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya; directora del grup de recerca Observatori de Nova Economia de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la mateixa universitat [no va poder assistir a la reunió però va fer arribar comentaris al material de treball]

Les propostes sorgides de la reunió se sotmeten posteriorment a l’aprovació del Consell Supervisor del TERMCAT. Tots els termes es difondran aviat per mitjà del diccionari en línia Terminologia del màrqueting digital.

Per a més informació sobre el projecte, podeu consultar també la notícia que hi va dedicar el diari digital de cultura Núvol.