El príncep Carles d’Anglaterra és un lobbista o un lobista?

La forma adequada en català d’aquest terme és lobbista, amb dues b perquè està format a partir de lobby. El terme lobbista vol dir ‘membre d’un lobby’ i lobby és un manlleu anglès normalitzat en català amb aquesta forma per a designar un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos.

Un cop introduït i acceptat el manlleu en un sistema lingüístic, adopta en general les característiques morfològiques de la llengua d’arribada. En aquest cas, el terme lobby fa el plural lobbys, seguint les normes morfològiques pròpies regulars del català per a la flexió de plural.

El terme permet, a més, la creació de derivats com ara lobbista i lobbisme (‘Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby per persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos o sense lesionar-los’). La y de la forma original cau pel contacte amb la vocal inicial dels sufixos –ista, –isme.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes i de la flexió de plural dels manlleus al Cercaterm.

#termedelasetmana: inducció electromagnètica

cc Wikimedia / Thomas BinderhoferLa formulació de la llei de Faraday a càrrec del físic i químic anglès Michael Faraday va portar a la descoberta, el 1831, de la inducció electromagnètica, un fenomen que permet produir i distribuir energia elèctrica a gran escala i que és la base de la tecnologia electromagnètica actual.

Expliquen que, cap al 1850, William Gladstone, ministre d’economia anglès, va visitar el laboratori de Michael Faraday. Després d’admirar alguns dels seus instruments, li va preguntar si l’electricitat tindria alguna aplicació pràctica en el futur. I Faraday va contestar-li:

—Ara mateix no ho sé, però algun dia un successor seu podrà cobrar-ne impostos.

Faraday era conscient de la importància del seu descobriment, però no podia arribar a imaginar-se les rellevants aplicacions tecnològiques que tindria (en informàtica, medicina, enginyeria, etc.). Com a reconeixement a la seva contribució al progrés científic, la unitat de mesura de capacitat rep el nom de farad.

I encara menys podia imaginar-se que anys més tard des del TERMCAT destacaríem la inducció electromagnètica com a #termedelasetmana, però la presentació aquesta setmana del nou Diccionari de física en línia és tot un esdeveniment que ho justifica. Hi podreu consultar aquests termes, i d’altres de l’àmbit de l’electromagnetisme, la mecànica, la termodinàmica, l’òptica, la relativitat, la física quàntica, la física de partícules, la física nuclear, la física atòmica, la física de la matèria condensada, la física de la Terra i de l’espai i la física mèdica.

Sabíeu que hi ha escarabats que no són insectes?

L’escarabat és un dels insectes més coneguts per la població en general i, també, un dels insectes que desperta més fòbies, malgrat que entre els antics egipcis tenia un estatus sagrat, amb una gran importància en el culte funerari, i se’l considerava un símbol de protecció en la vida i en la mort.

Doncs bé: a la indústria tèxtil hi ha, també, escarabats, però que no tenen res a veure amb els insectes! En aquest sector d’activitat, el terme escarabat designa el defecte de tissatge que es produeix quan alguns fils resten sense lligar i fan bastes indegudes en el teixit.

Curiositats com ara aquesta les podeu consultar en el Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès, elaborat pel Servei de Català de Mollet del Vallès (Consorci per a la Normalització Lingüística) i allotjat, des d’ahir, en la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

#termedelasetmana: metrologia

Dia Mundial de la MetrologiaEl dia 20 de maig és el Dia Mundial de la Metrologia, que aquest any es vincula especialment a l’Any Internacional de la Llum i se celebra amb el lema “Mesures i llum”.

El Dia Mundial de la Metrologia commemora la data exacta de la signatura de la Convenció del Metre, el 20 de maig de 1875, a càrrec de representants de disset països. Des del TERMCAT ens afegim a la commemoració amb el nostre #termedelasetmana, que és precisament metrologia.

La metrologia és la ciència dels mesuraments i les seves aplicacions. Per a consultar la terminologia relacionada amb aquest concepte, us convidem a visitar el Vocabulari internacional de metrologia, elaborat per l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l’assessorament del TERMCAT.

I també us convidem a conèixer amb més detall com es va dur a terme una de les mesures del metre, una història en què les terres catalanes van tenir un destacat protagonisme. Ho podeu veure en el nostre darrer Apunt terminològic.

Què vol dir el terme fibromiàlgia?

La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica que afecta el sistema musculoesquelètic. Es caracteritza essencialment per dolor muscular general, rigidesa i dolor a la palpació de determinats punts en masses musculars o zones d’inserció òssia dels tendons. La fibromiàlgia també provoca sensació de tumefacció de les extremitats i parestèsies, a més d’astènia i insomni, com a símptomes principals.

Es tracta d’una malaltia crònica d’origen desconegut, que afecta sobretot dones de mitjana edat. La fibromiàlgia no presenta lesions aparents que puguin ser responsables de la simptomatologia i els resultats de les anàlisis clíniques i de les proves radiològiques són normals.

La denominació fibromiàlgia està composta per la forma prefixada fibro-, del mot fibra, que designa l’element constitutiu dels músculs, i el substantiu miàlgia (compost de m(y)o- ‘múscul’ i -algíā ‘dolor’), que designa de manera genèrica el dolor muscular. Per a fer referència a aquesta malaltia també s’utilitza la denominació fibrositis, en què la forma sufixada -itis indica inflamació.

En altres llengües es fan servir denominacions paral·leles per a designar aquest tipus de reumatisme: fibromialgia i fibrositis, en castellà, i fibromyalgia i fibrositis, en anglès.

El terme fibromiàlgia forma part del Diccionari de fisioteràpia, que acaba de publicar el TERMCAT. L’obra, concebuda en un context acadèmic com a recurs didàctic, aplega la terminologia pròpia d’aquesta disciplina científica classificada temàticament. Acinèsia, instrumentació de Zielke o síndrome del canal carpià són alguns dels altres termes que hi trobareu.

#termedelasetmana: vehicle tot camí

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Saló Internacional de l’Automòbil, un aparador de primer ordre perquè les marques de vehicles exposin les seves novetats. Un dels segments que està creixent en vendes i en interès dels fabricants és el dels vehicles que protagonitzen el nostre #termedelasetmana: els vehicles tot camí.

Un vehicle tot camí és un automòbil amb una carrosseria similar a la d’un vehicle tot terreny, sovint proveït de quatre rodes motrius però sense reductora, que ha estat ideat per a poder circular per asfalt i també per camins accidentats. Normalment la denominació es redueix a tot camí (“un tot camí”) com es fa en el cas de vehicle tot terreny, que se sol reduir a tot terreny (“un tot terreny”). És molt habitual referir-se a aquesta mena de vehicles amb la sigla SUV, que prové de l’anglès sport utility vehicle.

Convé tenir en compte, però, que no és el mateix un vehicle tot camí que un vehicle multisegment (en anglès, crossover). Els vehicles multisegment són automòbils que combinen elements propis de vehicles de segments diferents, és a dir, que combinen elements de vehicle tot camí i de berlina, o de vehicle tot camí i de cupè, o de monovolum i de berlina.

Si visiteu el Saló de l’Automòbil, doncs, podreu referir-vos amb tota precisió al tipus de vehicle que us interessi, i ho podreu fer amb la terminologia adequada.

Què és la col xinesa?

La forma col xinesa designa la varietat pekinensis de l’espècie Brassica campestris. Es tracta d’una hortalissa originària de la Xina i típica de la cuina xinesa que té una certa semblança amb la col (Brassica oleracea), ja que té les fulles arrugades i disposades en forma de cabdell. Sovint se la coneix amb el manlleu del xinès pe-tsai.

Aquest terme, i altres termes com bleda xinesa, enciam espàrrec, tomàquet d’arbre, banana mascle, etc., formen part del Glossari de sabors del món que acaba de publicar el TERMCAT. És un glossari que recull noms de productes alimentaris i elaboracions culinàries de diverses cultures que es van treballar amb motiu de les edicions de la mostra Sabors del món del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet.

#termedelasetmana: terra enganxós

La metàfora, tan utilitzada i fins i tot reivindicada per poetes com Neruda, és també un dels recursos més utilitzats en la creació de terminologia. Es tracta de fer servir un mot o una expressió que literalment vol dir una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.

És el cas del #termedelasetmana que avui destaquem: terra enganxós. El terme no fa referència al seu sentit literal, sinó a la imatge que transmet. Amb l’expressió terra enganxós es designa la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s’associen a les dones i que impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes.

És un terme creat recentment, amb equivalents formats paral·lelament en castellà (suelo pegajoso) i en anglès (sticky floor), molt relacionat conceptualment amb un altre terme creat també per metàfora i que vam destacar no fa gaires setmanes: sostre de vidre. Són dues maneres diferents d’expressar una realitat encara massa present.