És adequat l’adjectiu interconviccional?

interconviccional

L’adjectiu interconviccional és adequat lingüísticament. Està format amb el prefix inter-, que significa ‘entre’, ‘mútuament’, i l’adjectiu conviccional, derivat de convicció per l’afegiment del sufix –al, productiu en català per a formar adjectius nous amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a’.

Es tracta d’una forma d’aparició relativament recent creada per la necessitat de tenir un adjectiu que faci referència a la interrelació entre qualsevol convicció o creença de tipus espiritual, més enllà de religions o confessions concretes.

Es pot considerar un adjectiu format de manera paral·lela a interreligiós -osa i interconfessional, amb els quals està relacionat semànticament. Així, l’adjectiu interreligiós apareix principalment en el terme diàleg interreligiós, que designa l’intercanvi de paraules i escolta recíproca amb igualtat entre els creients de diferents tradicions religioses. I l’adjectiu interconfessional, que té el sentit de ‘relatiu o pertanyent alhora a dues confessions religioses o més’, és habitual, per exemple, quan es parla de la versió o traducció interconfessional de la Bíblia.

El gihad o la jihad?

El terme normatiu recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és gihad. Es tracta de l’adaptació al català del terme àrab جهاد , ‘esforç’, ‘lluita’. Igual que en àrab, en català en fem un substantiu masculí.

Es tracta d’un terme que es pot referir a dos conceptes: d’una banda, l’esforç de superació i de resistència que fan els musulmans contra el mal, tant en l’àmbit individual com dins de la comunitat; i de l’altra, la guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam.

Els termes catalans derivats més usuals són gihadisme i gihadista.

La grafia amb j inicial és habitual en altres llengües. Ha tingut i encara té presència en català (jihadjihadisme, jihadista), fins i tot en algun diccionari, però la majoria dels especialistes avalen l’adaptació amb g-, tal com consta al diccionari normatiu.

Xara, xaria o sharia?

Xaria i xara són els termes catalans normatius per a designar la llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà. Totes dues formes són les adaptacions possibles de l’àrab šarīa, ‘camí a seguir’. La forma xara és la que es troba en els documents catalans més antics, mentre que xaria és la més fidel a la pronúncia àrab del mot.

Sharia és una forma molt usada en totes les llengües, vehiculada probablement a través de l’anglès. En castellà es documenta l’ús de sharía, charía o saría; i en francès, sharia o charia.