Xaria i xara són els termes catalans normatius per a designar la llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà. Totes dues formes són les adaptacions possibles de l’àrab šarī‘a, ‘camí a seguir’. La forma xara és la que es troba en els documents catalans més antics, mentre que xaria és la més fidel a la pronúncia àrab del mot.

Sharia és una forma molt usada en totes les llengües, vehiculada probablement a través de l’anglès. En castellà es documenta l’ús de sharía, charía o saría; i en francès, sharia o charia.