Els noms de les roses

PuntLlibre_SantJordi2017«Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus.»

‘Del que realment és la rosa, només en tenim el nom; només tenim noms buits’: aproximadament això afirmava Bernat de Cluny al segle XII. I sembla que Umberto Eco es va inspirar en aquesta frase per al títol de la seva cèlebre novel·la, El nom de la rosa.

La citació s’ha d’entendre en el context del nominalisme, un corrent filosòfic medieval ben interessant per a tots els aficionats a la terminologia, però en el marc del primaveral mes d’abril, i especialment al voltant de la festa de Sant Jordi, ens podem fixar en un altre aspecte terminològic també ben interessant: quins noms designen la flor amb què ens obsequiem especialment el 23 d’abril?

El nom que primer ens ve al cap, és clar, és rosa. De fet, moltes de les flors que es regalen aquests dies són híbrids de rosa: per a més detalls sobre el procés d’hibridació i la figura de Pere Dot, un gran hibridador de roses català, us convidem a llegir aquest apunt.

Però si us entreteniu a remenar les pàgines del llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (o si us entreteniu a navegar per les pantalles de la versió en línia del mateix diccionari), descobrireu altres noms de la rosa: englantina, gardana, garlanda, gavarra, regina, rosa boscana, rosa damasquina, rosa de cent fulles, rosa silvestre, rosa vera, satalia

Aquestes són algunes de les denominacions que hem destacat en aquest punt de llibre, que podeu regalar amb la rosa i amb el llibre per Sant Jordi. Però, de noms, n’hi ha molts més, especialment si no ens referim només a la flor sinó al conjunt de la planta.

Ja ho veieu: la terminologia ens ha fet passar d’El nom de la rosa als noms de les roses. Per no allargar-nos massa, ens estalviem d’entrar en la discussió filosòfica nominalista. Ara, si el que de debò us crida l’atenció és la literatura, no us perdeu la iniciativa que, en ocasió de la festa de Sant Jordi, hem engegat aquest any des del TERMCAT: us proposem de descobrir la terminologia que, tot sovint, s’amaga entre les pàgines dels llibres.

Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir-ho a la nostra pàgina de FaceBook.

#termedelasetmana: trifori

trifori

«A Josafat, la solitud se li féu penosa des de l’escena del trifori. Tots els seus dominis estaven contaminats, tots els racons guardaven remembrances de Fineta.»

Aquest any s’escau l’Any Bertrana, que commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana. Si heu llegit Josafat, la novel·la de Prudenci Bertrana, és ben probable que tingueu present el passatge que hem destacat. I molt probablement, quan el vau llegir, no vau parar gaire esment en el terme trifori, propi de l’arquitectura i l’art.

Un trifori és una galeria de trífores (és a dir, de finestres que formen tres obertures generalment separades per columnetes) situada sobre una nau lateral d’una església, sovint amb finalitat decorativa. Des del trifori se sol tenir vista sobre la nau principal de l’església.

Amb motiu de la pròxima festa de Sant Jordi, des del TERMCAT us proposem de descobrir fragments com aquest, en què la terminologia treu el cap en textos literaris. Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir la iniciativa a la nostra pàgina de FaceBook.

#termedelasetmana: llibre electrònic

Llibre_electronic

Aquests dies es parla de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, en què la literatura catalana és la convidada d’honor. Entre les novetats que hi presenten els autors, il·lustradors i editors catalans, hi tenen un pes rellevant les obres que es presenten en diversos suports digitals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme llibre electrònic.

La forma llibre electrònic, o també llibre digital (en anglès, e-book o electronic book), designa el llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.

Si voleu més informació sobre el terme, us convidem a consultar la fitxa de criteri corresponent, en què trobareu detalls sobre els arguments que justifiquen aquesta proposta, i també hi veureu altres termes relacionats, equivalents en altres llengües i més informació rellevant.

#termedelasetmana: llengua de signes catalana

signes_sords

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna us proposem com a #termedelasetmana llengua de signes catalana.

La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de modalitat visual i gestual pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya.

Les llengües de signes són llengües plenes, que no deriven de la llengua oral del seu entorn, sinó que s’originen de manera independent dins de les comunitats de persones sordes i evolucionen com a sistemes lingüístics autònoms, és a dir, com a llengües naturals. Per això, el domini lingüístic d’una llengua de signes i el de la llengua oral del seu entorn poden no coincidir. És el cas del català i de la llengua de signes catalana, la qual només es fa servir al Principat, però no al País Valencià o les Illes Balears, per exemple.

La Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, en regula l’aprenentatge, la docència i la interpretació, entre altres aspectes. També estableix que l’autoritat normativa és l’Institut d’Estudis Catalans, el qual n’ha d’impulsar la recerca i la sistematització.

Per a més informació, podeu consultar:

La llengua de signes catalana la trobareu, juntament amb 86 llengües de signes més, al Diccionari de llengües del món, un dels diccionaris de la col·lecció Diccionaris en Línia, i també podeu accedir a la fitxa corresponent per mitjà del Cercaterm.

 

#termedelasetmana: aranès

aranesAmb motiu del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre, el #termedelasetmana que us proposem és aranès.

Aranès és el nom que rep la llengua occitana a l’Aran. L’aranès és la llengua pròpia de l’Aran i un element fonamental de la seva identitat. El 1990 va esdevenir llengua oficial a la Vall i, d’ençà de l’aprovació de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, és llengua oficial a tot el territori de Catalunya, juntament amb el català i el castellà. La llei regula l’ús oficial de l’occità a Catalunya i es proposa protegir la llengua en tots els àmbits i sectors, i fomentar-ne el coneixement i la difusió.

L’occità és una llengua romànica occidental molt propera al català. Occità i català comparteixen història i trets lingüístics de tota mena, i s’han influït mútuament. L’aranès és una varietat del gascó, un dels grans dialectes de la llengua occitana.

La llengua occitana no té encara un estàndard comú, tot i que s’hi està treballant. Per exemple, l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana va publicar el desembre de l’any passat els textos provisionals Per escriure l’occitan i Gramatica basica der occitan aranés, dues propostes que volen contribuir als treballs d’estandardització.

La manca d’un estàndard comú i la fragmentació dialectal de la llengua es reflecteixen en la multitud de denominacions que té: occità, provençal, llengua d’oc, gascó, aranès… Al Diccionari de llengües del món podeu trobar més informació sobre l’occità. I sobre la resta de llengües europees, és clar.

I si encara voleu saber-ne més, us proporcionem alguns enllaços:

Pàgina de l’occità del web de la Generalitat de Catalunya en català: http://llengua.gencat.cat/ca/occita/

i en occità: http://llengua.gencat.cat/oc/occita/index.html

Pàgina de llengua i política lingüística del Conselh Generau d’Aran, en aranès: http://www.cultura.conselharan.org/content/view/217/119/lang,aranes/

#termedelasetmana: interpretació a cau d’orella

CC_Knudsen-Robert-L
CC_Knudsen-Robert-L

El 30 de setembre s’escau el Dia Internacional de la Traducció. El col·lectiu de traductors i traductores és un dels nostres grups d’usuaris més fidels, i per això ens fa molta il·lusió afegir-nos al reconeixement que es mereixen amb el nostre #termedelasetmana, que és interpretació a cau d’orella.

La interpretació a cau d’orella és un dels diversos tipus d’interpretació que els especialistes distingeixen, al costat de la interpretació simultània, la interpretació consecutiva i la interpretació d’enllaç. Sovint s’hi fa referència amb el terme francès chuchotage (‘xiuxiueig’), i designa la interpretació simultània en què l’intèrpret, situat al costat dels destinataris, generalment un o dos, tradueix el discurs de l’orador en veu baixa.

Els intèrprets, amb la seva presència discreta, fan una feina cabdal i molt sovint imprescindible. Si voleu conèixer amb més detall aquests termes i altres termes relacionats amb la traducció i la interpretació, podeu recuperar aquesta Finestra neològica que hi vam dedicar.