Ara mateix, amb el fred gèlid de Pequín, els esportistes dels jocs olímpics d’hivern ho saben millor que ningú: abans de posar-nos intensament en qualsevol activitat esportiva (i tinguem l’edat que tinguem), és convenient fer escalfament; si fa molt de fred, com a Pequín, encara més. És la manera de millorar el rendiment i d’evitar lesions.

Però… ens hem d’escalfar o hem d’escalfar? I, ja que hi som: Un cop acabat l’escalfament, entrenem o ens entrenem? És  dir, quines són les formes correctes: entrenar/escalfar o entrenar-se/escalfar-se?

Doncs depèn. En català hi ha molts verbs que no tenen cap pronom de persona quan l’acció s’aplica sobre algú, una cosa o una part del cos; en canvi, aquests mateixos verbs sovint sí que porten pronom quan l’acció s’aplica sobre un mateix. Així, la mare o el pare pentinen l’Arnau o pentinen els cabells de l’Arnau, però la Maria ja es pentina sola (les nenes sempre van més de pressa, ja se sap).

I entrenar i escalfar es comporten exactament així, com pentinar. Amb la particularitat que, a més de escalfar-se, també podem dir fer escalfament.

El quadre següent mostra uns quants usos habituals.

SENSE PRONOM —El responsable de tecnificació entrena els esquiadors. —Avui entrenarem un sistema de joc nou. —Abans de sortir a córrer, hem d’escalfar els músculs de les cames. —Escalfem el cos per tonificar els músculs.

AMB PRONOM —L’equip d’hoquei gel s’entrenarà demà a les 10 del matí. —Vull que us entreneu amb més ganes! —Abans d’entrenar-nos, ens escalfarem. [O …farem escalfament] —La davantera s’escalfa a la banda esperant el moment d’entrar. [O La davantera fa escalfament..] —Si t’haguessis escalfat bé, potser t’hauries estalviat l’esquinç. [O Si haguessis fet un bon escalfament…]