2018: un any ben ple de terminologia

nadala2018

Un any més està a punt d’acabar-se, i arriben les nombroses iniciatives que ens presenten resums del més destacat que s’hi ha esdevingut. Des del TERMCAT hem fet el mateix exercici, i us presentem amb la nostra felicitació de Nadal (un recorregut virtual en 360º) un recull d’algunes de les propostes terminològiques que us hem fet durant aquest any 2018, l’Any Fabra.

Un any que, malgrat que ara ja quasi no ho recordem, ha quedat marcat per l’entrada en vigor del nou Reglament de protecció de dades: en una infografia us en vam presentar els termes clau (dret d’accés, dret a l’oblit, etc.).

Però no ha estat l’únic material terminològic que hem pogut oferir en suport infogràfic. Per exemple, vam respondre a diverses consultes sobre els noms de les parts de la nota musical (ganxo, plica, etc.) amb aquest simple però eficaç pòster. Igualment, vam voler atendre les consultes que rebíem sobre els noms en femení dels membres de la colla castellera (una dos, una terça, etc.) amb una infografia interactiva. Amb aquest mateix recurs vam presentar els principals procediments alternatius de resolució de conflictes (ADR) (mediació, conciliació, arbitratge, etc.). Al mes de maig, era el torn de difondre il·lustracions i terminologia relacionada amb la migració dels ocells (migració prenupcial, ocell hivernant, etc.). I a la tardor, en Temps de verema, una imatge ben bonica va acompanyar la difusió d’algunes de les denominacions d’origen catalanes (ceps, raïms i vins, com ara cabernet sauvignon o macabeu).

Els termes nous de trinca també han tingut el seu espai, i durant l’any hem tingut ocasió de descobrir les noves denominacions de tes procedents del Japó (matxa, bantxa, kukitxa, etc.). I s’ha fet difusió d’algunes alternatives a termes manllevats especialment usats últimament, com ara furgoteca (per a food-truck) i enrotllat (per a wrap).

Durant l’any s’han publicat diversos diccionaris d’interès, i en alguns casos s’han presentat acompanyats de productes audiovisuals, com ara el vídeo dedicat a la Terminologia de la visualització de dades, una disciplina d’interès per al periodisme, la comunicació i la ciència de dades. I el relat visual que s’ha preparat juntament amb la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que ha despertat molt d’interès.

Finalment, la nostra felicitació recull dos dels apunts terminològics que han tingut un nombre de visites més alt: en un cas, l’apunt “De-tot-ònim”, que es refereix als termes creats amb el formant –ònim, i, per una altra banda, la Consulta del mes que explica els usos adequats de les formes discapacitat i diversitat funcional.

Des del TERMCAT us desitgem que l’any vinent també ens doni les mateixes oportunitats de compartir amb tots els nostres usuaris tantes novetats terminològiques, perquè això voldrà dir que tots plegats tindrem ocasió d’aprendre nous termes, nous conceptes, noves realitats, i que la nostra llengua es mantindrà ben viva i flexible per acollir-los.

És disruptiva la paraula disrupció?

disrupcio

Qui no ha sentit parlar de disrupció en els darrers mesos, setmanes o dies? Ja sigui en àmbits del coneixement tan diversos com poden ser la tecnologia, l’economia, l’empresa, l’educació, la psicologia, la sociologia, la medicina i molts d’altres, hem après que la presència del substantiu disrupció o de l’adjectiu relacionat disruptiu -iva en qualsevol d’aquests contextos s’associa a un concepte de ruptura o d’interrupció més o menys brusca d’una manera de fer produïda per un canvi accelerat i radical en el desenvolupament de nous  processos, productes o serveis innovadors que acaben desplaçant els models preexistents.

El terme disrupció és una forma culta, procedent del llatí disruptio (‘trencament’, ‘fractura’), que fins no fa gaire temps se circumscrivia en català bàsicament a l’àmbit de la física, per a designar la descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor.

En anglès, però, aquest llatinisme (disruption) té un significat molt més ampli i s’utilitza amb normalitat en la llengua general amb els sentits de ‘pertorbació’, ‘alteració’ o ‘interrupció’, i ha estat, evidentment, a través de l’anglès que aquests sentits generals del mot s’han estès també a altres llengües i s’han anat adaptant als significats específics dels diversos àmbits. Així, formes com ara disrupció cel·lular, disrupció digital, educació disruptiva o innovació disruptiva, que podem trobar en nombrosos textos catalans, són calcs evidents de l’anglès. No ens sonen malament, perquè l’origen del mot és llatí (com corrupció, irrupció, interrupció o erupció, que són formes emparentades), però el cert és que, per la nostra tradició d’ús, resulten formes més aviat opaques per a les persones no especialistes en la matèria corresponent. Sense tenir en compte l’anglès, en català segurament seria més natural parlar de trencament cel·lular, rupturisme digital (o innovació digital rupturista), educació rupturista (o educació trencadora) i innovació rupturista, respectivament, però el pes de l’anglès és enorme i la traducció directa, quan ja tenim la mateixa paraula, sempre és més ràpida i més fàcil.

La forma innovació rupturista va ser, de fet, la solució que va proposar ja fa uns anys el Consell Supervisor com a alternativa catalana a l’anglès disruptive innovation, un terme potser aleshores no tan conegut com ara. Els usos mostren, malgrat tot, que innovació disruptiva va guanyant terreny i, encara que innovació rupturista també es documenta (al costat, de vegades, de innovació radical), tot fa pensar que aviat haurem de fer un lloc en els nostres diccionaris a aquests nous usos de disrupció i disruptiu, més enllà de la física. I ves a saber si aviat no ens sonarà la mar de bé també que algú digui, per exemple, que les vagues de controladors aeris han provocat disrupcions en els vols a Barcelona.

#termedelasetmana: terminologia

terminologia

Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. Curiosament, fins avui no ens hem adonat que no hem destacat mai el terme terminologia. Ho fem, doncs, precisament aquesta setmana en què duem a terme els nostres Espais Terminològics, dedicats a Fabra i la seva relació amb la terminologia.

La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).

Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).

Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió d’inscriure-us a l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics “Fabra: converses terminològiques”. Ben segur que hi trobareu elements que us cridaran l’atenció i us permetran aprofundir en el coneixement de l’actuació de Fabra i en els reptes que avui encara el català en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat.

 

És adequat el verb agendar?

agendar

De la mateixa manera que *calendaritzar es considera incorrecte en comptes d’establir o fixar un calendari o planificar, tampoc no s’accepta la forma *agendar, que cal substituir per anotar a l’agenda o alguna expressió anàloga.

✘ El secretari ha d’agendar les activitats del president.

✓ El secretari ha d’anotar a l’agenda les activitats del president.

Altres alternatives són donar o reservar hora, fixar una cita, planificar o programar, segons els casos.

✘ Truqueu i us l’agendarem.

✓ Truqueu i us donarem hora.

✘ Ja han agendat els actes de la setmana cultural de l’institut.

✓ Ja han programat els actes de la setmana cultural de l’institut.

 

[Apunt redactat i publicat originalment pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya]

Les llengües de la Xina

xines

A la República Popular de Xina no s’hi parla xinès. La realitat darrere aquesta còmoda etiqueta de xinès és que s’hi parlen una gran quantitat de llengües i dialectes, la majoria dels quals són de la família sinotibetana, i dins de la família sinotibetana, de la subfamília de llengües sinítiques. Parlar de llengües sinítiques és com parlar de llengües romàniques, però en gran, tant per extensió territorial com per nombre de parlants. Les llengües són mútuament inintel·ligibles, i cadascuna té diversos dialectes, els quals no sempre són mútuament intel·ligibles. Això dibuixa un panorama lingüístic variat i complex.

Les llengües sinítiques s’anomenen també geolectes xinesos, una denominació de compromís, proposada pels especialistes, entre llengua, que seria el terme més adequat lingüísticament, d’acord amb els estudiosos occidentals, i dialecte, la forma tradicional d’anomenar aquestes llengües a la Xina mateixa. El govern xinès reconeix oficialment 10 geolectes: el geolecte del nord, el gan, el hakka, el hui, el jin, el min, el ping, el wu, el xiang i el yue. Una de les variants del geolecte min, parlada a Taiwan, ha evolucionat de tal manera que ara es considera oficialment una llengua: el taiwanès, llengua oficial de Taiwan.

D’altra banda, cal destacar que els parlants de les diferents llengües sinítiques se solen comunicar en xinès estàndard, la llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi, i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia. El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l’elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l’estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d’un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.

Totes aquestes llengües les trobareu recollides al Diccionari de llengües del món, un recull sistemàtic d’informació sobre 1.272 llengües, que s’ha actualitzat recentment amb la revisió i compleció de les llengües sinítiques. És un diccionari obert que es va actualitzant contínuament amb aportacions d’especialistes i usuaris que ens vulguin fer arribar les seves observacions i esmenes.

I totes les entrades són també consultables a través del Cercaterm.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.

Termes i literatura han fet bona parella per Sant Jordi

Amb motiu de la celebració de la festa de Sant Jordi, des del TERMCAT hem fet una selecció de textos literaris en què es difonien termes més o menys especialitzats.

Trifori, desfibril·lador, elongació, sami… són alguns dels termes que hem descobert en textos de Prudenci Bertrana, Empar Moliner, Joan Sales, Joan F. Mira, Saint-Exupéry… Us proposem de rellegir-los ara tots junts:

Sant_Jordi_2017_P01

Sant_Jordi_2017_P02

Sant_Jordi_2017_P03

Sant_Jordi_2017_P04

Sant_Jordi_2017_P05

7Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P06

Sant_Jordi_2017_P08

I si voleu veure els termes amb una mica més de context, us podeu acostar a la nostra pàgina del FaceBook, on podreu llegir els fragments una mica més llargs.

Veureu que, un any més, Sant Jordi ha fet que els termes i la literatura fessin una parella prou ben avinguda.