Tanca

#termedelasetmana: metàfora

Aquesta setmana presentem a Barcelona el Diccionari de lingüística, un diccionari elaborat per Manuel Pérez Saldanya, Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, i coeditat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el TERMCAT. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme metàfora.

Fa referència al procediment d’extensió semàntica consistent a transposar part del significat d’una unitat lèxica des d’un domini fins a un altre. El diccionari complementa la definició amb una nota amb l’exemple “Ja s’acosta Nadal”, en què el verb acostar-se es fa servir de manera metafòrica, perquè el seu significat d’aproximació s’ha traslladat des del domini espacial fins al domini temporal.

En el Diccionari de lingüística també s’explica que “Per a alguns autors i corrents lingüístics, els procediments de metaforització, lluny de ser simples recursos estètics o literaris, constitueixen una de les bases de la comprensió i l’estructuració humana del món i expliquen molts processos de gramaticalització”.

El terme prové del grec metaphorá ‘transport, transposició’, creat amb el formant meta– (amb significats relacionats amb ‘canvi, situar-se en’) i phora (‘acció de moure’s’).

Una pel·lícula molt recomanable de l’any 1994 titulada Il postino (en català, El carter (i Pablo Neruda)), fa de la metàfora un dels nuclis centrals de la delicada història d’amistat que relata.

En el Diccionari de lingüística, que té versió editada en paper i versió en línia, trobareu més de 2.000 entrades amb 3.500 accepcions, que abasten la terminologia generada per les principals escoles i teories que han abordat l’estudi del llenguatge humà, des de la gramàtica tradicional fins a les tendències lingüístiques més actuals.

Presentació a Barcelona del ‘Diccionari de lingüística’, de Manuel Pérez Saldanya

El proper dijous, 3 de novembre, es presenta a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari de lingüística, una obra elaborada per Manuel Pérez Saldanya amb la col·laboració de Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, coeditada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i pel TERMCAT. El diccionari s’ofereix en paper i també en línia, de manera que es podrà anar actualitzant sempre que es consideri adequat.

El Diccionari de lingüística recull més de 2.000 entrades amb 3.500 accepcions, que abasten la terminologia generada per les principals escoles i teories que han abordat l’estudi del llenguatge humà, des de la gramàtica tradicional fins a les tendències lingüístiques més actuals. Se centra sobretot en els termes que s’han utilitzat en les escoles i corrents que han tingut una incidència més gran en els estudis sobre el català i presta una especial atenció als termes gramaticals. En la majoria dels casos, les definicions es completen amb notes de caràcter enciclopèdic que permeten il·lustrar amb exemples el valor dels termes definits o matisar-ne l’abast amb la indicació de la teoria o de l’escola lingüística a què pertanyen.

Així, s’hi poden trobar termes com ara comandament categorialcomandament màximdiagrama de dependènciesestructura sil·làbicamorfoma L o xarxa relacional. Algunes entrades també inclouen imatges que ajuden a identificar els conceptes.

En l’acte de presentació intervindran la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabré; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el director del TERMCAT, Jordi Bover; l’autor principal del diccionari, Manuel Pérez Saldanya, i la seva prologuista, Maribel Guardiola.

El Diccionari de lingüística és una actualització de l’obra publicada l’any 1998 per Colomar Editors: a més de corregir errades, incorpora nous termes, especialment procedents del buidatge de les gramàtiques publicades aquests darrers anys. Serà una eina útil per a estudiants, investigadors i professionals de la filologia, la traducció, l’anàlisi lingüística i altres disciplines relacionades.

Si voleu assistir a la presentació, si us plau, empleneu aquest formulari.

#termedelasetmana: signant

Encara són ben recents la Setmana Internacional de les Persones Sordes i el Dia Internacional de les Llengües de Signes, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme signant.

Un signant és la persona, sorda o oient, que s’expressa per mitjà d’una llengua de signes.

Es tracta d’un terme de creació relativament recent, que es val del recurs de l’habilitació o conversió: la forma del gerundi del verb signar es nominalitza per a designar la persona que signa, com en altres casos ben tradicionals (acompanyantajudantconferenciant, etc.). En aquest cas, és clar, l’accepció del verb signar pertinent és la que es refereix al fet d’expressar-se per mitjà d’una llengua de signes. També s’ha creat, en oposició, el terme no-signant, per a la persona que no se sap expressar en aquesta llengua.

Hi ha aproximadament 25.000 signants en llengua de signes catalana, dels quals 12.000 són persones sordes que la tenen com a llengua primària de comunicació. Si voleu saber més coses sobre aquesta llengua podeu llegir aquest apunt.

[Font: TERMCAT]

Als catalans ens fa mal l’esquena

La llengua és curiosa. Sovint llengües pròximes escullen paraules ben diferents per dir el mateix. I de vegades decideixen que una mateixa paraula vol dir coses diverses. I això genera uns quants embolics en les llengües en contacte.

Per exemple: nedem d’esquena, d’esquenes d’espatlla? Enmig d’un partit, ataquem l’esquena, les esquenes, l’espatlla o les espatlles de l’adversari? Passem la pilota per sobre l’esquena o per sobre l’espatlla? Quan ens cal protegir la pilota, avancem d’esquena o d’esquenes? I, en esports de combat, les projeccions les fem d’esquena o d’espatlla

Doncs bé: en català parlem de l’esquena per referir-nos a la part de darrere del cos i de les espatlles per a cadascuna de les dues parts de dalt del cos, a banda i banda del coll. I (detall important) tenim, cadascú, una esquena i dues espatlles.

Per tant, per indicar una direcció contrària a l’habitual, diem a l’esquena d’esquena (i no *a les esquenes,*d’esquenes o *a les espatlles), perquè la part posterior del cos és l’esquena i només en tenim una. Així, podem dir que una cosa ens queda a l’esquena, que tenim el rival a l’esquena, que ens girem d’esquena a la companya d’equip o que correm o nedem d’esquena. El plural ens fa tanta nosa com si diguéssim que correm *de cares o que tenim la porteria *de cares. I les espatlles les reservem per fer rotacions de braços, per treballar-nos unes espatlles amples a còpia d’exercici o per transportar un lloro malparlat (sobretot si tenim una cama de fusta i un pegat a l’ull).

En canvi, en castellà fan servir la espalda per a la nostra esquena i los hombros allà on tenim les espatlles. I són més amics dels plurals, en general. 

És a dir, que el català espatlla i el castellà espalda NO volen dir el mateix i no funcionen de la mateixa manera. I això de vegades ens porta pel pedregar.

Podem veure com fem servir en català esquena i espatlla en frases com les següents:

En la jornada d’ahir la nedadora va aconseguir entrar a la final dels 200 m esquena. (NO *200 m esquenes *200 m espatlla)
En l’estil d’esquena hem d’alinear el cap, les espatlles, els malucs i els peus.
Ha llançat una pilota llarga per atacar l’esquena del central. (NO *les esquenes)
Es va acostar d’esquena a la porteria contrària, controlant la pilota amb l’estic. (NO *d’esquenes o *donant l’espatlla)
Va fer bàsquet d’esquena a la cistella. (NO *d’esquenes *d’espatlla)
En una projecció d’esquena, el lluitador, bocaterrosa, deixa que el contrari se li enfili a sobre per aixecar-se de cop i fer-lo caure.
Farem girar els braços en tota la seva extensió, rotant també les espatlles.
El pivot li va fer una passada per sobre l’espatlla que el va deixar sol davant la cistella.
En judo, el morote-seoi-nage és una projecció per l’espatlla semblant a l’ippon però fent el recolzament del braç esquerre per sota l’aixella.
Quan s’ha acabat l’entrenament, no em podia ni ajupir del mal d’esquena que arrossego.
Tenia l’espatlla dreta tan adolorida que va jugar sense poder aixecar el braç. [Per exemple, Audie Norris a la final del 1991 contra la Jugoplastika] 

Però per què el català i el castellà fan servir paraules diferents? Perquè resulta que la paraula que feien servir els romans per a l’esquena, dorsum, va desaparèixer aviat d’unes quantes llengües romàniques, de manera que les llengües afectades van haver d’empescar-se alguna cosa per omplir aquest buit i per combinar-ho amb el nom de les espatlles.

Per resoldre-ho, en català vam aprofitar la paraula germànica *skĭna (‘columna vertebral’), reconvertida en esquena, i vam mantenir el llatí tardà spatŭla (que a l’origen volia dir ‘omòplat’) per a les espatlles. Exactament igual que l’italià, que en diu schiena i spalla, com nosaltres. I similar al francès, que va mantenir dorsum per a l’esquena (en francès actual, dos) però que també va recórrer a spatŭla per a cada espatlla (en francès, épaule).

El castellà, en canvi, va decidir que espalda (derivat de spatŭla) quedava bé per a l’esquena, encara que en llatí signifiqués ‘omòplat’. I per a les espatlles va recórrer al llatí humĕrus (que era l’húmer, la part de dalt del braç o l’espatlla), reconvertit en hombro. També el portuguès diu ombro en el segon cas (i dorso costas en el cas de l’esquena). 

Resumint, que en aquest punt el català i el castellà van resoldre de manera diferent un mateix problema: el català, més com l’italià i el francès, i el castellà, més com el portuguès. Tot perfectament normal. Només que ara la forta influència del castellà sobre el català provoca que en català ens faci mal gairebé tot allò que històricament ens diferencia. Per exemple, l’esquena i les espatlles. És un dels mals que tenim els catalans.

[Font: TERMCAT]

Escalfem i entrenem o ens escalfem i ens entrenem?

Ara mateix, amb el fred gèlid de Pequín, els esportistes dels jocs olímpics d’hivern ho saben millor que ningú: abans de posar-nos intensament en qualsevol activitat esportiva (i tinguem l’edat que tinguem), és convenient fer escalfament; si fa molt de fred, com a Pequín, encara més. És la manera de millorar el rendiment i d’evitar lesions.

Però… ens hem d’escalfar o hem d’escalfar? I, ja que hi som: Un cop acabat l’escalfament, entrenem o ens entrenem? És  dir, quines són les formes correctes: entrenar/escalfar o entrenar-se/escalfar-se?

Doncs depèn. En català hi ha molts verbs que no tenen cap pronom de persona quan l’acció s’aplica sobre algú, una cosa o una part del cos; en canvi, aquests mateixos verbs sovint sí que porten pronom quan l’acció s’aplica sobre un mateix. Així, la mare o el pare pentinen l’Arnau pentinen els cabells de l’Arnau, però la Maria ja es pentina sola (les nenes sempre van més de pressa, ja se sap).

entrenar i escalfar es comporten exactament així, com pentinar. Amb la particularitat que, a més de escalfar-se, també podem dir fer escalfament.

El quadre següent mostra uns quants usos habituals.

SENSE PRONOM

—El responsable de tecnificació entrena els esquiadors.
—Avui entrenarem un sistema de joc nou.
—Abans de sortir a córrer, hem d’escalfar els músculs de les cames.
Escalfem el cos per tonificar els músculs.
AMB PRONOM

—L’equip d’hoquei gel s’entrenarà demà a les 10 del matí.
—Vull que us entreneu amb més ganes!
—Abans d’entrenar-nosens escalfarem. [O …farem escalfament]
—La davantera s’escalfa a la banda esperant el moment d’entrar. [O La davantera fa escalfament..]
—Si t’haguessis escalfat bé, potser t’hauries estalviat l’esquinç. [O Si haguessis fet un bon escalfament…]

Els termes i els diccionaris més consultats durant l’any 2020

Durant l’any 2020 el terme més buscat al Cercaterm, el cercador de terminologia que ofereix el TERMCAT, ha estat, com es podia preveure, el terme COVID-19. L’actualitat informativa i els dubtes que hi havia sobre l’ús d’aquest terme (ús de majúscules, masculí o femení, etc.) expliquen que aquesta cerca hagi destacat per sobre de totes les altres que s’han registrat durant l’any.

De fet, el nombre de consultes sobre aquest terme ha multiplicat per dos les del següent terme més consultat, que ha estat d’un àmbit ben diferent: el terme handbol (handball). També han estat molt cercats els termes programari (software) i coronavirus.

Uns altres termes que han rebut un nombre important de visites han estat empoderament, prova d’antígens, desescalar, correu brossa (spam), galeta (cookie) i, curiosament, ull de poll.

Pel que fa als diccionaris més consultats, entre els reculls publicats durant l’any 2020 també destaca molt per sobre dels altres la Terminologia de la COVID-19, que des de la publicació al mes de març ha multiplicat per 10 el nombre de visites que ha rebut qualsevol dels altres diccionaris. L’han seguit en interès el Diccionari de locucions llatines de l’àmbit parlamentari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de mobilitat sostenible, la Terminologia de les dones en el món laboral, la Terminologia de les tendències alimentàries, el Diccionari de l’emergència climàtica i la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada.

Si ens fixem en tots els diccionaris en línia publicats pel TERMCAT al llarg dels anys, els diccionaris que han rebut més visites durant el 2020 han estat el recull Plats a la carta, el Diccionari enciclopèdic de medicina DEMCAT, el Diccionari dels ocells del món, el Diccionari de química, el Diccionari de les arts i el recull Noms de plantes.

Pel que fa a les infografies i altres materials gràfics publicats durant l’any, el més visitat ha estat la infografia Criptomonedes: termes clau. També han rebut un nombre important de visites les infografies dedicades a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, als termes del disseny web i, naturalment, als termes de la COVID-19.

Finalment, pel que fa als comentaris i notícies publicats al web, també destaca especialment l’apunt dedicat a diversos termes relacionats amb la COVID-19. Rep moltes visites un apunt dedicat a la diferència entre bròquil i bròcoli. I també en reben un nombre important el dedicat als termes de la identitat no-binària, a l’expressió toc de queda o al perquè de la forma teletreball i no telefeina. Entre les notícies, la més vista ha estat la que anunciava la publicació d’un joc interactiu amb alternatives a manlleus publicat al diari Ara en què el TERMCAT ha col·laborat, i també la que difonia la publicació de la Terminologia del ioga.

Podeu consultar tots aquests continguts, i molts més, al web del TERMCAT.

Cançons i natura en el concurs de llengua de Sant Jordi

Sant-Jordi-Optimot-Termcat

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, i el Centre de Terminologia TERMCAT col·laboren aquest any en el concurs de llengua de Sant Jordi amb el lema “Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot i el TERMCAT!”.

En aquesta edició del concurs, que es durà a terme des del 16 fins al 23 d’abril, es proposa als seguidors dels comptes de Twitter @optimotcat, @termcat i @llenguacatalana, publicar piulades sobre termes relacionats amb la natura que trobin en alguna cançó catalana. Poden ser noms de flors, arbres, animals, fenòmens meteorològics, accidents geogràfics, etc. Un punt de partida per inspirar-se és el repositori Agafa el micro.cat, amb 20 videoclips de cançons molt conegudes en català, i també tota la música en català del portal Viasona.

Per participar-hi, cal escriure a la piulada l’estrofa o fragment de la cançó escollida en què apareix el terme, el títol de la cançó i incloure-hi l’etiqueta #StJordiTermÒptim. Aquestes són les condicions que s’han de complir per entrar en el sorteig. Es pot afegir també l’autor de la peça musical o il·lustrar el terme amb una imatge o GIF, i mencionar els comptes de Twitter que organitzen el concurs: @optimotcat i @termcat.

Es proposen dos exemples de piulada per participar en el concurs:
“Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré, calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!” #StJordiTermÒptim
(“Wa yeah”, Antònia Font) @optimotcat i @termcat

 

“Volo sobre els carrers, volo sobre els rius, volo amb estornells i sobre els seus nius.” #StJordiTermÒptim
(“M’han sortit dues ales”, Mazoni) @optimotcat i @termcat

 

Les piulades que compleixin els requisits publicades entre el 16 i el 23 d’abril, ambdós inclosos, es repiularan des dels dos comptes de Twitter. Totes les participacions entraran en el sorteig de deu subscripcions anuals: una a la plataforma de cinema en català FilminCAT, i una altra al quiosc digital de revistes i diaris en català iQuiosc.

FilminCAT és la primera plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català, que ofereix més de 4.000 pel·lícules i més de 100 sèries de tots els gèneres en llengua catalana; tant versions originals, com versions subtitulades o doblades.

L’iQuiosc és el primer quiosc digital de revistes i premsa en català. Una plataforma en línia que posa a l’abast dels lectors totes les publicacions periòdiques en català (diaris, revistes, premsa territorial i publicacions gratuïtes). Conté més de 160 publicacions.

 

Pàgina del concurs de Sant Jordi 2020
llengua.gencat.cat/stjorditermoptim

 

Optimot
https://llengua.gencat.cat/ca/eines_i_serveis/optimot

 

El bengalí i el Dia de la Llengua Materna

bengali

Tal dia com avui de 1952, un grup d’estudiants bengalís va morir durant una protesta a la Universitat de Dacca. La policia i l’exèrcit pakistanès van obrir foc davant una multitud que es manifestava contra la decisió de les autoritats d’imposar l’urdú als bengalís i discriminar el bengalí. Exactament quatre anys més tard, el bengalí esdevenia formalment llengua oficial de Bangla Desh.

És en commemoració d’aquesta massacre contra els joves que defensaven la seva llengua pròpia davant la imposició d’una altra llengua que, des del 21 de febrer de 2000, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna.

El bengalí és una llengua indoirànica del grup índic amb un alfabet i un sistema de numeració propis. Té més de 180 milions de parlants nadius i uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua, a Bangla Desh i l’Índia. El bengalí té una forta influència del sànscrit (la llengua hindú clàssica) i la seva variant estàndard s’ha elaborat a partir dels dialectes sud-occidentals.

El bengalí és també la llengua materna de molts catalans, una de les més de 300 llengües que es parlen a Catalunya.

Si voleu saber més coses sobre el bengalí podeu consultar el Diccionari de llengües del món o el Cercaterm.

I si voleu saber més coses sobre què va passar a Dacca el 1952 podeu llegir aquest apunt del blog de la Revista de Llengua i Dret.

No davant de noms i adjectius: amb guionet? aglutinat? separat?

no-no

La publicació de l’Ortografia catalana el maig de l’any 2017 ens ha fet repassar, revisar, refer i reaprendre algunes normes i excepcions que teníem ben sedimentades al subconscient. Un dels canvis que introdueix la nova ortografia és l’ús del guionet.

En el cas de paraules formades per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, tenim dues possibilitats:

  1. Si el conjunt de no + nom/adjectiu correspon a un concepte ben fixat, que s’ha lexicalitzat, és a dir, el significat del conjunt no es pot deduir automàticament de la suma de significats de les parts, aleshores ho escriurem amb un guionet. Generalment es tracta de termes propis d’un àmbit d’especialitat: pacte de no-agressiópaïsos no-alineatsprincipi de no-intervenció, no-violència, element no-metallprosa de no-ficció o el no-res.
  2. Si el significat del conjunt de no + nom/adjectiu és el significat contrari del que tindria sense el no, aleshores s’escriu separat: els no fumadorsuna organització no governamentaluna equació no lineal o la comunicació no verbal. Aquestes formacions van sovint acompanyades d’un complement: la no convertibilitat (del dòlar)la no obligatorietat (de la vacunació).

En l’àmbit jurídic, trobem alguns exemples de termes ben fixats, que s’escriuen, per tant, amb guionet. És el cas de no-ingerènciapacte de no-competència, principi de no-confiscatorietat supòsit de no-subjecció.

Què és l’accentisme?

accentisme

Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem. Però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals, normals. Una d’aquestes discriminacions és l’accentisme, l’actitud o comportament discriminatori envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa, en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.

Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis. No cal posar exemples perquè a mesura que aneu llegint aquest text us en van venint al cap, un darrere l’altre. I, com hem dit més amunt, això es pot donar en una mateixa llengua —els accents més “nobles” i els accents que “fan riure”—, i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent.

El terme accentisme està format a partir del nucli accent —entonació particular, manera de pronunciar peculiar— i l’adjunció del sufix –isme, paral·lelament a les formes de l’anglès accentism i del francès accentisme. El castellà ha optat per la forma hablismo.

Trobareu la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Consulteca, el diccionari que recull les fitxes terminològiques elaborades pel TERMCAT a partir de les consultes fetes pels usuaris al Servei de Consultes.

Tornar al principi