#termedelasetmana: llengua de signes catalana

signes_sords

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna us proposem com a #termedelasetmana llengua de signes catalana.

La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de modalitat visual i gestual pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya.

Les llengües de signes són llengües plenes, que no deriven de la llengua oral del seu entorn, sinó que s’originen de manera independent dins de les comunitats de persones sordes i evolucionen com a sistemes lingüístics autònoms, és a dir, com a llengües naturals. Per això, el domini lingüístic d’una llengua de signes i el de la llengua oral del seu entorn poden no coincidir. És el cas del català i de la llengua de signes catalana, la qual només es fa servir al Principat, però no al País Valencià o les Illes Balears, per exemple.

La Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana, en regula l’aprenentatge, la docència i la interpretació, entre altres aspectes. També estableix que l’autoritat normativa és l’Institut d’Estudis Catalans, el qual n’ha d’impulsar la recerca i la sistematització.

Per a més informació, podeu consultar:

La llengua de signes catalana la trobareu, juntament amb 86 llengües de signes més, al Diccionari de llengües del món, un dels diccionaris de la col·lecció Diccionaris en Línia, i també podeu accedir a la fitxa corresponent per mitjà del Cercaterm.

 

#termedelasetmana: aranès

aranesAmb motiu del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre, el #termedelasetmana que us proposem és aranès.

Aranès és el nom que rep la llengua occitana a l’Aran. L’aranès és la llengua pròpia de l’Aran i un element fonamental de la seva identitat. El 1990 va esdevenir llengua oficial a la Vall i, d’ençà de l’aprovació de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, és llengua oficial a tot el territori de Catalunya, juntament amb el català i el castellà. La llei regula l’ús oficial de l’occità a Catalunya i es proposa protegir la llengua en tots els àmbits i sectors, i fomentar-ne el coneixement i la difusió.

L’occità és una llengua romànica occidental molt propera al català. Occità i català comparteixen història i trets lingüístics de tota mena, i s’han influït mútuament. L’aranès és una varietat del gascó, un dels grans dialectes de la llengua occitana.

La llengua occitana no té encara un estàndard comú, tot i que s’hi està treballant. Per exemple, l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa dera lengua occitana va publicar el desembre de l’any passat els textos provisionals Per escriure l’occitan i Gramatica basica der occitan aranés, dues propostes que volen contribuir als treballs d’estandardització.

La manca d’un estàndard comú i la fragmentació dialectal de la llengua es reflecteixen en la multitud de denominacions que té: occità, provençal, llengua d’oc, gascó, aranès… Al Diccionari de llengües del món podeu trobar més informació sobre l’occità. I sobre la resta de llengües europees, és clar.

I si encara voleu saber-ne més, us proporcionem alguns enllaços:

Pàgina de l’occità del web de la Generalitat de Catalunya en català: http://llengua.gencat.cat/ca/occita/

i en occità: http://llengua.gencat.cat/oc/occita/index.html

Pàgina de llengua i política lingüística del Conselh Generau d’Aran, en aranès: http://www.cultura.conselharan.org/content/view/217/119/lang,aranes/

#termedelasetmana: interpretació a cau d’orella

CC_Knudsen-Robert-L
CC_Knudsen-Robert-L

El 30 de setembre s’escau el Dia Internacional de la Traducció. El col·lectiu de traductors i traductores és un dels nostres grups d’usuaris més fidels, i per això ens fa molta il·lusió afegir-nos al reconeixement que es mereixen amb el nostre #termedelasetmana, que és interpretació a cau d’orella.

La interpretació a cau d’orella és un dels diversos tipus d’interpretació que els especialistes distingeixen, al costat de la interpretació simultània, la interpretació consecutiva i la interpretació d’enllaç. Sovint s’hi fa referència amb el terme francès chuchotage (‘xiuxiueig’), i designa la interpretació simultània en què l’intèrpret, situat al costat dels destinataris, generalment un o dos, tradueix el discurs de l’orador en veu baixa.

Els intèrprets, amb la seva presència discreta, fan una feina cabdal i molt sovint imprescindible. Si voleu conèixer amb més detall aquests termes i altres termes relacionats amb la traducció i la interpretació, podeu recuperar aquesta Finestra neològica que hi vam dedicar.