El TERMCAT presenta un nou producte multimèdia dedicat a termes procedents de consultes dels usuaris: Dubtes i respostes. Consisteix en una infografia en format de carrusel, en què periòdicament es destacarà una de les consultes rebudes pel Servei, ja sigui per l’interès que desperta o per la rellevància que té. Cada peça de la sèrie oferirà una explicació terminològica breu, clara i amb voluntat divulgativa.
El primer Dubtes i respostes planteja un dubte en un terme sovint present als mitjans de comunicació: decolonial o descolonial? Més enllà de resoldre la qüestió, el contingut de la infografia aporta les claus per entendre el criteri adoptat i aplicar-lo en altres casos similars.
Aquesta actuació s’inscriu en la tasca del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en els diversos àmbits del coneixement. Amb el Dubtes i respostes, es vol mostrar la resposta als dubtes terminològics que els usuaris fan arribar a través del Servei i, alhora, posar en valor aquesta interacció: de les consultes respostes neixen noves fitxes terminològiques de consulta pública, que contribueixen a fer créixer el coneixement terminològic disponible per a tothom.
La llengua de signes catalana, coneguda habitualment amb la sigla LSC, és la llengua de les persones sordes i de les persones sordcegues de Catalunya que en són usuàries. Es tracta d’una llengua natural de modalitat gestual i visual que aquestes persones empren com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural en el seu dia a dia. També és la llengua que fan servir les persones oïdores del seu entorn familiar, educatiu, professional i social.
La llengua de signes catalana, com altres llengües de signes, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i, com tota llengua viva, té unes característiques que la distingeixen i la fan una llengua única, específica i diferenciada, que conviu amb la resta de llengües en la realitat plurilingüe del territori català.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) va ser el primer text normatiu autonòmic que va incorporar l’LSC (article 50.6), i encomana als poders públics la garantia d’ús i la importància de la seva protecció i respecte.
El dia 3 de juny es commemora l’aprovació de la Llei de l’LSC, que l’estableix com a sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Una de les finalitats de la llei és regular-ne l’aprenentatge, la docència i la interpretació, i establir els òrgans de recerca i sistematització, d’assessorament i de participació en les polítiques públiques d’aquest àmbit. També entre les finalitats de la llei hi ha la de difondre l’existència i el coneixement de l’LSC dins l’àmbit lingüístic català.
Per a referir-se a la llengua de signes no és adequat utilitzar el terme *llenguatge de signes o *llenguatge mímic en tractar-se d’un sistema o codi lingüístic amb una dimensió semàntica, morfosintàctica i pragmàtica, com la resta de llengües del país. Tampoc és adequat el terme sordmut perquè la sordesa en si mateixa no provoca una afectació a les cordes vocals. La sordesa o l’ús de la llengua de signes tampoc provoquen alteracions del llenguatge, sinó la seva privació lingüística.
Cal tenir en compte que no hi ha una llengua de signes universal, sinó que al món hi ha més de 200 llengües de signes diferents que reflecteixen la diversitat lingüística, cultural, social i identitària de les persones sordes i de les persones sordcegues que les utilitzen.
També es pot assenyalar que el dia 14 de juny es commemora el Dia Nacional de les Llengües de Signes. A l’Estat espanyol hi ha dues llengües de signes: la llengua de signes espanyola (LSE) i la llengua de signes catalana (LSC). La Llei 27/2007, de 23 d’octubre, va reconèixer legalment ambdues, cadascuna en el seu àmbit d’ús. Val a dir que les persones que fan servir la llengua de signes com a mitjà de comunicació a Catalunya ho fan amb la llengua de signes catalana, és a dir, que en la llengua de signes no es produeix un règim de bilingüisme equiparable al de les llengües orals parlades al mateix territori.
[Apunt elaborat amb la col·laboració de la FESOCA]
Aquesta setmana, concretament el dia 8 d’abril, és el Dia Mundial del Poble Gitano, per això us proposem un #termedelasetmana que té més d’un significat (i no parlem de l’arbust): el romaní.
El romaní, que també es pot anomenar gitano o romanó, és la llengua indoària, pròpia dels gitanos, la característica principal de la qual és que no és pròpia de cap territori concret. Expliquem més àmpliament l’evolució històrica i els usos actuals d’aquesta llengua al Diccionari de llengües del món, dins del terme romaní.
Cal no confondre el romaní amb el caló, que és la denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica. És a dir, que el caló és una llengua variant del romaní. Sabíeu que mots com ara halar, cangueli, xaval, calés o pirar provenen del caló? La majoria de les paraules d’origen caló pertanyen al registre vulgar i alguns d’aquests mots han entrat a formar part del llenguatge popular català comú.
El caló català conserva pocs trets del primitiu parlar gitano, que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes. Com a restes de la morfologia caló hi ha alguns sufixos amb valor semàntic, com -ipén , que expressa el caràcter o la qualitat (catipén, ‘pudor’) o el sufix femení -í (busnó, ‘home’, busní, ‘dona’; xavó, ‘noi’, xaví, ‘noia’).
El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana: actes dels Espais Terminològics 2023, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme el novembre passat dedicada a la reflexió sobre els mecanismes que poden afavorir el coneixement i l’ús dels termes catalans en els diversos àmbits del coneixement. L’obra és el catorzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.
El volum recull les aportacions de diversos experts que van participar a la jornada, que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 15 de novembre. En concret, s’hi poden trobar els textos “El futur de la llengua francesa depèn del català”, de Genís Roca; “Estendre l’ús de la terminologia en l’àmbit docent universitari”, de Marina Massaguer; “Propostes de dinamització de l’activitat terminològica a les universitats”, de Mercè Lorente; “Reflexions sobre com estendre la terminologia jurídica catalana a l’àmbit del dret”, d’Anna Arnall; “La veu que sempre diu”, d’Ernest Macià, i “El català al sector TIC”, de Karina Gibert.
Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions, propostes i idees per a promoure l’ús de la terminologia catalana en el context actual de recessió d’ús de la nostra llengua en determinats sectors.
L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als catorze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.
L’evolució humana, de la mà de l’arqueologia i de la genètica, ens han portat a acceptar que som una espècie animal més —singular, d’acord, però animal de cap a peus. Doncs bé, encara que d’entrada ens pugui xocar, de vegades la llengua va més enllà i ens fa veure que tampoc ens diferenciem tant de les coses…
Expliquem-ho:
Com tothom sap, en bàsquet i en handbol no es pot circular tranquil·lament per la pista de joc portant la pilota sota el braç, sinó que s’ha d’anar impulsant a bots contra el terra, sense agafar-la. Igualment, tothom sap que en aquests casos es diu que la pilota bota (contra el terra, contra el parquet, etc.); en canvi, sovint ens fa dubtar saber si hem de dir que un jugadorbota la pilotao quefa botar la pilota. Curiosament, quan no parlem d’una pilota sinó d’una persona, no hem de pensar-hi gens per saber que hem de dir Els nens boten al pati de l’escola (o al sofà de casa) però La mestra (o l’excés de sucre) fa botar els alumnes al pati de l’escola.
És a dir, dubtem si és correcte que un jugador boti la pilota però tenim ben clar que els mestres no boten els seus alumnes… I, desenganyem-nos, el verb botar segueix exactament el mateix patró en tots dos casos, perquè des del punt de vista de la sintaxi una pilota es comporta igual que un humà.
La clau és que en català és molt freqüent utilitzar l’estructura fer + verb quan volem indicar que algú força un subjecte, sigui una persona o una cosa, a fer una determinada acció.
El que importa, doncs, és saber si fem l’acció nosaltres o si la fem fer. Per exemple, podem dir tant aixecar la Mireia (ha caigut i no pot aixecar-se ella) com fer aixecar la Mireia (li ordenem que s’aixequi d’una vegada), però no podem dir *fer aixecar una cadira (perquè la cadira difícilment acceptarà aixecar-se pel seu compte).
En el cas que ens ocupa, el fet que existeixi la frase «la pilota bota» ens fa dir, quan un jugador o una jugadora la forcen a fer aquesta acció, que la fan botar.
Ai. Copèrnic ens va fer adonar que la Terra no era el centre de l’univers, Darwin ens va emparentar amb els animals, Freud ens va mostrar que ni tan sols som amos de nosaltres mateixos… Però la llengua catalana ja sabia, des de fa un miler i mig d’anys, que nosaltres i algunes coses no som gaire diferents.
Aquesta setmana el TERMCAT organitza a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans dues trobades especialment rellevants per a tots els interessats en la terminologia.
Per una banda, dijous 16 i divendres 17 de novembre es duu a terme la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia (AET), coorganitzada per l’AET i el TERMCAT amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura francès, i amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans. Un centenar d’experts en terminologia de tot l’àmbit europeu s’aplegaran sota el lema “Terminologia: innovació i sostenibilitat”, en unes jornades que seran inaugurades per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, i el president de l’AET, Henrik Nilsson. En el marc de la Cimera de Terminologia també es farà l’acte de lliurament dels premis internacionals que atorga l’AET, i es durà terme la seva assemblea general anual. El TERMCAT forma part del Comitè de Direcció de l’AET i la seva terminòloga Sandra Cuadrado n’ocupa la secretaria tècnica i executiva.
I per una altra banda, el dia abans, dimecres 15 de novembre, es fa la 8a edició delsEspais Terminològics, una jornada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica, i que aquest any reuneix prop de 120 especialistes a l’entorn del tema “Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana”, coincidint amb el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua que s’impulsa des del Govern. El secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila; la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, i el director del TERMCAT, Jordi Bover, inauguraran aquesta jornada, en què experts de reconegut prestigi de l’àmbit educatiu, professional i tecnològic compartiran les seves idees sobre els recursos i els mecanismes que poden afavorir una presència més gran de la terminologia catalana en tots els àmbits especialitzats.
Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. I aquesta setmana, en què coincideixen a Barcelona els Espais Terminològics i la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia, ens ha semblat especialment oportú destacar el terme terminologia.
La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).
Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).
Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió de seguir tota l’activitat del TERMCAT: seguiu-nos a les xarxes socials i registreu-vos al web, i us podrem enviar cada mes el nostre butlletí amb un recull de les notícies i dels apunts publicats relacionats amb l’actualitat informativa.
Teniu disponible una nova infografia interactiva en què es fa difusió dels últims termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La infografia permet seleccionar l’àrea temàtica d’interès i, en una nova pàgina, es poden consultar els termes en dues columnes: a la columna de l’esquerra es troben els termes tal com es van plantejar per a l’estudi, i a la columna de la dreta, la forma o les formes aprovades. Si s’hi posa el cursor, apareix la definició completa del terme.
Aquesta infografia continua la sèrie iniciada l’octubre de l’any passat, amb la qual es vol donar difusió, periòdicament, dels termes que va aprovant el Consell Supervisor.
Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que té ús des de fa bastants anys, però que últimament sembla que ha recuperat vitalitat i presència en diversos àmbits, i especialment en l’Administració: el terme llenguatge planer.
Fa referència a l’estil d’escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l’ús d’expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.
Sembla que els precedents directes d’aquest concepte es troben als anys setanta del segle passat, amb el Plain English Movement dels Estats Units, un corrent que propugnava una simplificació de la documentació. Algunes fonts assenyalen que ja als anys quaranta l’escriptor George Orwell havia reclamat en un assaig la simplificació del llenguatge atenent a raons de justícia social.
En català la forma més utilitzada és llenguatge planer, tot i que també se’n pot dir llenguatge ciutadà, llenguatge clar o llenguatge senzill. Els especialistes solen considerar el llenguatge planer com una de les estratègies pròpies de la comunicació clara, un altre terme que també està experimentant un ús creixent.
El concepte del llenguatge planer en l’àmbit de l’Administració pública es relaciona amb una cultura de servei al ciutadà, de proximitat i de justícia, i en àmbits com el de la salut o el dret és especialment rellevant.
El servei de consultes Optimot, ofert per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i en què també participen el TERMCAT i l’Institut d’Estudis Catalans, arriba als seus 15 anys, i, per celebrar-ho, proposa als seus usuaris que es facin «optimotes per un dia» i que creïn fitxes ben enginyoses, seguint el model de les fitxes que es poden consultar en el cercador.
Podeu consultar aquí les bases del concurs i els premis.
Des del TERMCAT ens afegim a la celebració i felicitem totes les persones que durant aquests 15 anys han fet possible aquest servei tan ben valorat per tots els usuaris.
