Per la notable fita científica que suposa el recent anunci de la detecció d’ones gravitacionals, volem destacar espaitemps com el nostre #termedelasetmana. Aquest descobriment confirma la hipòtesi d’Einstein, qui ja va predir l’existència d’aquestes pertorbacions de l’espaitemps ara fa tot just cent anys, en el marc de la seva teoria general de la relativitat.

Ens expliquen els físics que les ones gravitacionals (o gravitatòries: vegeu aquest altre apunt) detectades provenen de l’energia alliberada pel col·lapse de dos forats negres, ara fa uns 1.300 milions d’anys, la qual ha viatjat pel temps i l’espai en forma d’ones fins a la Terra, on finalment l’observatori LIGO les ha pogut detectar. Aquestes ones són, doncs, pertorbacions de la geometria de l’espaitemps.

El concepte de espaitemps, introduït per Hermann Minkowski a principi del segle XX, resulta de considerar conjuntament els conceptes físics de espai i temps, i s’utilitza tant en relativitat especial com en relativitat general per a designar, precisament, l’espai de quatre dimensions (les tres que corresponen a les de l’espai i una de temporal). Des del TERMCAT no ens veiem amb cor d’ajudar els científics en els nous i interessants reptes de comprensió de l’univers que planteja aquest descobriment, però sí que us podem recordar que, segons la normativa d’ús del guionet de l’Institut d’Estudis Catalans, la grafia adequada per a aquest terme compost és espaitemps, sense guionet.

Us convidem a consultar el Diccionari de física en línia, en el qual trobareu més terminologia de relativitat especial i general i d’astrofísica.

En aquest estiu ric en novetats científiques, ara us proposem pentaquark com a #termedelasetmana. A banda de les imatges de Plutó enviades per la missió New Horizons, aquests dies en el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN podria haver-se observat per primera vegada un pentaquark, una partícula predita pels físics ja fa algunes dècades. Representa un patró especial d’agrupació de quarks: quatre quarks i un antiquark amb càrrega de color total nul·la. Semblantment, l’any passat, a l’LHC es va detectar una partícula que podria correspondre a un tetraquark, això és, a una agrupació de dos quarks i dos antiquarks amb càrrega de color total nul·la.

El repte per als investigadors del CERN és esbrinar com estan lligats aquests quarks entre si per a poder determinar amb precisió la naturalesa de cadascuna d’aquestes partícules. I és que, en ambdós casos, experiments posteriors han matisat l’eufòria d’aquests descobriments, ja que podrien indicar que es tracta, respectivament, d’un barió i un mesó ordinaris.

Certament, en una societat que té en les noves tecnologies i les xarxes socials una porta ràpida d’accés a la cultura i la ciència, convé distingir entre l’impacte mediàtic i l’impacte científic real de la informació científica que rebem. En aquest sentit, els diccionaris terminològics esdevenen una eina molt útil per a acostar-se amb rigor als conceptes i a la manera precisa d’anomenar-los.

Així doncs, al TERMCAT hem incorporat aquests termes al Diccionari de física en línia, amb la voluntat d’oferir un recurs terminològic permanentment actualitzat. Hi trobareu, també, més terminologia de física de partícules i física quàntica.

La formulació de la llei de Faraday a càrrec del físic i químic anglès Michael Faraday va portar a la descoberta, el 1831, de la inducció electromagnètica, un fenomen que permet produir i distribuir energia elèctrica a gran escala i que és la base de la tecnologia electromagnètica actual.

Expliquen que, cap al 1850, William Gladstone, ministre d’economia anglès, va visitar el laboratori de Michael Faraday. Després d’admirar alguns dels seus instruments, li va preguntar si l’electricitat tindria alguna aplicació pràctica en el futur. I Faraday va contestar-li:

—Ara mateix no ho sé, però algun dia un successor seu podrà cobrar-ne impostos.

Faraday era conscient de la importància del seu descobriment, però no podia arribar a imaginar-se les rellevants aplicacions tecnològiques que tindria (en informàtica, medicina, enginyeria, etc.). Com a reconeixement a la seva contribució al progrés científic, la unitat de mesura de capacitat rep el nom de farad.

I encara menys podia imaginar-se que anys més tard des del TERMCAT destacaríem la inducció electromagnètica com a #termedelasetmana, però la presentació aquesta setmana del nou Diccionari de física en línia és tot un esdeveniment que ho justifica. Hi podreu consultar aquests termes, i d’altres de l’àmbit de l’electromagnetisme, la mecànica, la termodinàmica, l’òptica, la relativitat, la física quàntica, la física de partícules, la física nuclear, la física atòmica, la física de la matèria condensada, la física de la Terra i de l’espai i la física mèdica.