Stop-motion: l’art d’animar objectes inanimats

Del 27 de febrer a l’1 de març Lleida es converteix en la capital de l’animació, perquè acull l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. I un dels termes clau d’aquest àmbit, que segur que s’hi farà servir en converses i presentacions, és el terme stop-motion.

Es tracta de la tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment. Si amb la definició no us queda clar el concepte, mireu aquest vídeo que ens ha cedit el Lluc Rebagliato, molt jove però ja expert en aquesta tècnica, i de seguida ho entendreu.

El manlleu de l’anglès·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte, i de fet, no és una designació nova, sinó que, com la tècnica que denomina, es remunta gairebé als orígens del cinema. A més, es documenta en nombroses fonts especialitzades i també en algunes obres lexicogràfiques, tant en català com en altres llengües romàniques.

L’adopció directa del manlleu és un dels recursos de què totes les llengües disposen, i s’hi recorre quan no es veuen viables ni la generalització d’una alternativa pròpia ni l’adaptació gràfica.

Amb aquesta tècnica s’han creat i es creen encara autèntics prodigis cinematogràfics, que et fan oblidar que allò que estàs veient són, en realitat, objectes inanimats que algú, hàbilment, ha anat bellugant i fotografiant, amb traça i paciència. Si visiteu l’Animac, segur que trobareu alguna d’aquestes meravelles que us deixarà bocabadats.

#termedelasetmana: zombi

zombi

Aquesta setmana el Festival de Sitges presenta el més nou en cinema fantàstic. I és ben probable que en alguna de les pel·lícules presentades hi apareguin uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.

S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.

Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.

Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.

Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies a Sitges en trobeu una bona colla.

Què és la fanficció?

clics_fanficcio_by_ryan_ruppe_cc0by-2-0

La fanficció és la ficció escrita per un admirador d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix dels personatges i de l’univers de l’obra original per a crear la seva pròpia història. La fanficció és produeix especialment en l’àmbit de la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el món del còmic i abasta diferents gèneres i formats, com ara llibres, videojocs, música, pel·lícules, còmics, etc. Algunes de les fanficcions més conegudes són les obres derivades de la saga Star Trek, de les novel·les de Harry Potter o del videojoc World of Warcraft.

El terme fanficció és l’adaptació del manlleu anglès fanfiction o fan fiction. El resultat és un acrònim de fan (‘partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.’) i ficció (‘allò que és fingit o imaginat; creació literària’). És la forma, de fet, usada exclusivament per a referir-se a aquest concepte i documentada en totes les llengües.

Com es diu en català spin off quan es refereix a una sèrie televisiva?

Serie_derivadaEls termes catalans adequats són sèrie derivada o bé esqueix, i designen una sèrie de televisió que té origen en una d’anterior, de la qual aprofita la popularitat d’un personatge per a fer-lo protagonista del nou relat, sovint en un context espacial diferent. Les formes creades amb l’adjectiu derivat -ada, o el substantiu esqueix, s’utilitzen sovint també per a referir-se a pel·lícules, sagues, programes de ràdio, videojocs, etc. que es basen en produccions prèvies.

L’adjectiu derivat -ada és també el que forma part del terme empresa derivada (en anglès, també spin off), que designa l’empresa creada per investigadors d’una universitat o una altra entitat de recerca, amb l’acord de la institució, per a explotar directament el resultat d’una investigació.

El terme esqueix té en aquest cas un sentit metafòric derivat del significat que té en l’àmbit de la botànica com a part de la tija, la fulla o l’arrel d’una planta que es fa arrelar per a produir una nova planta.

#termedelasetmana: independent

independent_indieEl juny de cada any comença a Barcelona el Primavera Sound, un festival musical d’un relleu indiscutible. I un dels termes que més probablement apareixeran en els comentaris, en les crítiques, en el programa d’actuacions…, és el que us proposem com a #termedelasetmana: independent o indie.

Es tracta de l’adjectiu amb què es qualifica la música que no segueix els corrents musicals majoritaris ni parteix de les grans discogràfiques. Sovint es fa servir l’escurçament basat en l’anglès indie.

A banda de la música, el mateix adjectiu es fa servir en contextos com ara el cinema, la literatura o altres formes d’expressió artística.

Si us interessa consultar altres maneres de classificar i qualificar la música, us pot ser útil la Terminologia dels estils musicals, que trobareu dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

#termedelasetmana: salt enrere

©Flickr_Vancouver_Film_School
©Flickr_Vancouver_Film_School

Del 9 al 18 d’octubre es duu a terme el 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Sitges esdevé durant els dies del festival l’epicentre de l’atenció cinematogràfica, i s’hi apleguen actors, realitzadors, crítics i aficionats de tota mena.

Com en qualsevol altre àmbit d’especialitat, en el cinema també es fa servir una terminologia específica, la qual, com que es tracta d’una activitat d’interès molt general, sovint s’escampa cap a altres terrenys i fins es pot arribar a considerar de coneixement comú. En pot ser un exemple el terme que destaquem com a #termedelasetmana: salt enrere.

Amb aquesta denominació es fa referència a la situació narrativa que s’insereix en un relat audiovisual com a record d’una situació cronològicament anterior respecte al temps narratiu preestablert. Sovint es coneix amb la forma anglesa flashback. La noció complementària és el salt endavant, en què s’insereix en el relat una situació que s’esdevindrà en un temps futur (en anglès, flashforward).

Tant el salt enrere com el salt endavant són recursos amb una notable presència en el cinema fantàstic que aquests dies es presenta a Sitges. Confiem que en gaudiu molt, tant si sou professionals del sector com simples aficionats a l’emoció, la intriga, la por i els ensurts.