Us oferim un recull de recursos terminològics per a l’àmbit de les humanitats:
I si us interessa més una cerca general, en qualsevol àmbit temàtic, podeu recórrer al:
Recursos per a l’àmbit de l’economia i l’empresa
Us oferim un recull dels recursos del TERMCAT per a l’àmbit de l’economia i l’empresa:
I si preferiu fer una cerca general en qualsevol àmbit temàtic, podeu recórrer al:
Recursos per a l’àmbit de la tecnologia, l’enginyeria i la indústria
Us oferim una selecció dels recursos del TERMCAT per a l’àmbit de la tecnologia, l’enginyeria i la indústria:
I si us interessa una cerca general, en qualsevol àmbit temàtic, podeu recórrer al:
És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?
La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.
Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.
Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.
Recursos per a l’àmbit de la gastronomia
Us oferim una selecció dels recursos del TERMCAT per a l’àmbit de la gastronomia:
I si us interessa una cerca general, en qualsevol àmbit temàtic, podeu recórrer al:
Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó
Ja s’havien descobert, però ara estrenen nom. I també en català! Des del mes de novembre de l’any passat, els darrers quatre elements incorporats a la taula periòdica dels elements ja tenen un nom definitiu: nihoni, moscovi, tennes i oganessó. Els localitzareu fàcilment en la taula periòdica perquè tenen els nombres atòmics 113, 115, 117 i 118, respectivament, i completen el setè període (setena fila).
Es tracta d’elements superpesants i molt inestables, amb una vida mitjana de mil·lisegons. No es troben a la natura, sinó que només es poden crear al laboratori. En ser tan inestables, no permeten una utilitat pràctica, de manera que actualment el seu àmbit d’aplicació es limita a la recerca.
Un cop finalitzat el procés de síntesi i caracterització d’aquests quatre elements, que va culminar el desembre de 2015 amb el reconeixement de la IUPAC (la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) i la consegüent incorporació a la taula periòdica, la IUPAC va convidar els descobridors respectius a proposar-ne el nom i el símbol definitius per substituir els provisionals que havien rebut durant la fase de validació. Finalment, el novembre de 2016, la IUPAC va aprovar de manera oficial les propostes presentades pels investigadors.
I gairebé simultàniament a la formalització dels noms oficials en anglès, el Consell Supervisor del TERMCAT va iniciar l’estudi d’aquests neologismes per establir-ne la denominació adequada en català.
El quadre següent mostra els noms en anglès i les denominacions normalitzades en català, juntament amb els símbols corresponents:
| nombre atòmic | Denominació oficial en anglès | Denominació normalitzada en català | símbol |
| 113 | nihonium | nihoni | Nh |
| 115 | moscovium | moscovi | Mc |
| 117 | tennessine | tennes | Ts |
| 118 | oganesson | oganessó | Og |
L’elecció de les denominacions originals en anglès ha seguit la tradició; a l’hora d’escollir noms per a nous elements, se sol optar per noms d’origen mitològic, noms relacionats amb minerals que contenen l’element, noms de regions geogràfiques, noms relatius a una propietat de l’element o noms de científics. En aquest cas, els tres primers elements del quadre fan referència a la ubicació dels laboratoris i centres de recerca en què s’han sintetitzat, mentre que el darrer és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com a reconeixement a la seva recerca en transactínids.
Les denominacions normalitzades corresponents són l’adaptació al català d’aquestes formes foranes: nihoni prové de Nihoni, una de les maneres de pronunciar el nom del Japó en japonès; moscovi fa referència a Moscou, i tennes prové de Tennessee. En canvi, oganessó és un homenatge al professor Yuri Honrar Oganessian, com ja s’ha dit.
En la fixació de les formes catalanes més adequades per a denominar aquests quatre elements, s’ha buscat l’equilibri entre el component d’internacionalitat que ha de tenir la terminologia química sistemàtica recomanada per la IUPAC i la coherència amb el patró morfològic que segueixen els elements de cada grup en català.
Així, les formes nihoni i moscovi acaben en –i, d’acord amb la terminació més habitual dels elements en català. Pel que fa a l’element 117, anomenat tennessine en anglès i classificat en la taula periòdica en el grup dels halògens, s’ha adaptat com a tennes, d’acord amb l’eliminació de la terminació anglesa -ine que fa el català per adaptar els halògens i d’acord també amb la tendència d’accentuació que segueix en els elements químics. Finalment, la forma oganessó s’ha fixat acabada en –ó, que és la terminació típica en català per als gasos nobles, grup amb el qual comparteix algunes característiques. En tots els casos les denominacions normalitzades han estat consensuades amb especialistes de l’àmbit.
Podeu consultar aquestes termes, i més terminologia de química inorgànica i de química orgànica, en el Diccionari de química en línia, elaborat conjuntament per la Universitat Politècnica de Catalunya, el TERMCAT i Enciclopèdia Catalana. Així mateix, trobareu les denominacions catalanes normalitzades d’aquests nous elements en la infografia interactiva de la taula periòdica dels elements que acompanya aquest diccionari i en la Taula periòdica dels elements, editada per l’Institut d’Estudis Catalans.
#termedelasetmana: asil
Concerts, manifestacions, articles, crides de diverses menes… És clar que aquesta setmana el protagonisme el té la voluntat de donar alguna resposta a la crisi dels refugiats. Des del TERMCAT ens hi afegim un cop més amb el nostre #termedelasetmana, que és el terme asil.
L’asil és la protecció discrecional que un estat ofereix a una persona estrangera perquè té amenaçats o corren perill la seva vida, la seva llibertat o els seus drets fonamentals per actes de persecució o violència, derivats del comportament actiu o omissiu de l’estat d’origen, normalment per motius d’ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.
Podeu consultar aquest terme a la Terminologia de les migracions, i també a l’encara més recent Terminologia dels drets humans. Hi trobareu aquest terme al costat dels tipus d’asil: asil diplomàtic, asil humanitari, asil polític i asil territorial. I, és clar, al costat de formes tan relacionades com ara asilat | asilada o demandant d’asil.
Però potser la parella més evident la forma amb el terme dret d’asil, perquè, efectivament, aquest dret està reconegut a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que indica que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”.
Si el tema us interessa, i en voleu parlar amb propietat, consulteu els dos diccionaris esmentats, i encara us suggerim una visita a la infografia interactiva que hem preparat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi descobrireu tota la terminologia que conté aquest document i potser hi redescobrireu els valors que la inspiraren i que avui són tan vigents.
Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!
Les hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.
Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.
Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.
Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.
Què és la servitització?
El món de l’empresa és una selva i per sobreviure-hi i fer camí cal treballar amb qualitat, cal ser competitiu i cal estar obert a la innovació constant. Una de les maneres de millorar la competitivitat és oferir productes amb valor afegit, en què el valor que enriqueix el producte és un servei associat a aquest producte.
El procés pel qual una empresa passa de proveir productes a proveir productes amb un servei complementari com a valor afegit i, per tant, a un model de negoci fonamentat en el servei s’anomena servitització. Per poder oferir un servei complementari que interessi el client cal conèixer-ne bé les necessitats i l’ús que fa dels productes. Per això, en aquest model de negoci el client ha de ser al centre de l’estratègia de l’empresa.
Pel que fa a la denominació, la forma lingüística, servitització és un calc híbrid de la forma anglesa servitization, format per un radical manllevat (serviti-) i un afix substituït (-ització). L’arrel de la denominació anglesa (serviti-) procedeix del llatí servitium (‘condició d’esclau’, ‘conjunt d’esclaus’), que en català ha derivat en servei. Les altres llengües romàniques han adoptat solucions paral·leles: servitización, en castellà; servitisation, en francès, al costat d’altres formes com ara servicialisation, servicification o servicisation; servitizzazione, en italià, o servitização, en portuguès.
La fitxa d’aquest terme es pot consultar a la Consulteca i, és clar, al Cercaterm.
#termedelasetmana: drets col·lectius
Aquesta setmana l’actualitat informativa se centra, des de perspectives diverses, en actuacions relacionades amb els drets humans. Per això us proposem, d’entre tots els termes que inclou la recent Terminologia dels drets humans, el #termedelasetmana drets col·lectius.
Els drets col·lectius són els drets humans d’una comunitat, relatius a la seva identitat i als seus interessos comuns. Són, principalment, el dret a la pau; el dret al desenvolupament; el dret a l’autodeterminació i a la lliure disposició de les riqueses i els recursos naturals; el dret al patrimoni comú de la humanitat; el dret de les minories ètniques, lingüístiques i religioses a la seva cultura, a la seva llengua i a la seva religió; el dret dels treballadors migratoris a treballar en altres països en unes condicions dignes i justes, i el dret al medi ambient.
Els drets col·lectius són considerats drets humans de tercera generació. En canvi, els drets culturals, els drets econòmics i els drets socials són considerats de segona generació, i els drets civils i els drets polítics, de primera generació. La classificació dels drets humans en tres generacions va ser ideada pel jurista txec Karel Vasak i és utilitzada bàsicament com a instrument pedagògic: respon a criteris temporals i materials, però en cap cas no comporta una jerarquització dels drets humans.
Podeu consultar més termes d’interès a la Terminologia dels drets humans i a la infografia interactiva sobre la Declaració Universal dels Drets Humans.