#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.

Xylella fastidiosa: què és?, com s’escriu?, com es pronuncia?, per què se’n parla?

Xylella_fastidiosaEl bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa pot causar danys greus en un gran nombre d’espècies de plantes, principalment en plantes ornamentals com el baladre o en cultius llenyosos com l’olivera, la vinya, els cítrics o els ametllers. Aquest bacteri provoca l’assecament ràpid de les fulles i les branques de la planta afectada i, en els casos més greus, la seva mort.

Les conseqüències de la presència de la subespècie de Xylella fastidiosa que es va detectar per primera vegada a Mallorca l’octubre passat i que causa la mort de les oliveres, es fan sentir actualment a tot el territori de les Illes Balears, a excepció de moment de Formentera, i a Catalunya s’estan extremant les accions de prevenció per evitar-la.

La denominació Xylella fastidiosa correspon al nom científic de l’espècie, per la qual cosa s’escriu, d’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, amb majúscula inicial i en cursiva, i no va precedida d’article. L’extensió de les malalties en les plantes que provoca el bacteri, però, pot fer necessari, sobretot en textos adreçats a un públic no especialitzat, de disposar d’un nom comú per a designar l’espècie, que és l’única del gènere Xylella.

La denominació Xylella té l’origen en el terme de botànica xilema (creat a partir del grec xylon ‘fusta’), ja que aquest bacteri colonitza el xilema de les plantes, és a dir, el conjunt de vasos llenyosos, de cèl·lules annexes del parènquima i de teixits esquelètics que constitueixen el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

En els contextos de divulgació en què es faci necessari disposar d’un nom comú per a designar aquest bacteri, doncs, es proposa de fer l’adaptació del nom del gènere, xilel·la, amb i llatina (com el substantiu xilema i totes les formes catalanes amb el formant d’origen grec xilo-) i amb ela geminada, com en la terminació de molts altres noms comuns de bacteris (salmonel·la, legionel·la, shigel·la, etc.). En aquest cas, es tracta d’un substantiu català, de gènere femení, per la qual cosa va precedit d’article: la xilel·la.

CPE, CPM, CPA… En català, com es construeixen les sigles del màrqueting digital?

md_embutQuè es pot considerar una sigla?

Una sigla és una forma que representa un sintagma mitjançant les inicials de les paraules que el formen. En usos especialitzats sovint les sigles es mantenen en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin.

Les sigles en màrqueting digital: un microllenguatge

Hi ha entorns en què la generació de noves sigles és més freqüent que en d’altres. El màrqueting digital és un dels sectors on l’ús de les sigles s’ha convertit gairebé en un microllenguatge propi compartit per la comunitat de professionals i usuaris d’aquest àmbit. La sigla es difon i s’implanta ràpidament a través de les xarxes; de fet, pot arribar a ser tan popular que sovint eclipsa l’ús de l’expressió completa d’origen.

Com gestionem les sigles en català?

Opció 1: ex. cost per compromís, CPE (en anglès, cost per engagement)

En màrqueting digital la sigla es pot agafar directament de l’anglès si té molt d’ús en català. Prenem com a exemple el terme CPE (corresponent a l’expressió anglesa cost per engagement) i el terme CPL (de l’anglès cost per lead), que en català han quedat de la manera següent:

  • cost per compromís (sigla: CPE): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’interaccions que estableixen els usuaris amb l’espai objecte de publicitat.
  • cost per contacte (sigla: CPL): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l’espai objecte de publicitat.

En aquest dos casos anteriors, es pot comprovar que les sigles es mantenen paral·leles a l’ús en anglès, però els termes complets utilitzen les formes equivalents catalanes: en un cas compromís, l’alternativa catalana a engagement, i, en el segon, contacte, l’equivalent català per a lead.

Opció 2: ex. cost per acció, CPA (en anglès, cost per action)

Hi ha altres casos, però, en què la inicial de les denominacions desplegades en català es correspon plenament amb la sigla anglesa.

  • cost per mil (sigla: CPM): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l’espai objecte de publicitat.
  • cost per clic (sigla: CPC): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l’espai objecte de publicitat.
  • cost per acció (sigla: CPA): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’accions preestablertes que duu a terme l’usuari vinculades amb l’espai objecte de publicitat

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat immersiu que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu les sigles més destacades en aquest àmbit i les noves. incorporacions que, en molts casos, són propostes que els usuaris ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: màrqueting d’entrada

md_marqueting_entradaLa forma anglesa inbound marketing correspon a un dels conceptes clau en màrqueting digital, que ja té proposta catalana i us proposem com a #termedelasetmana: màrqueting d’entrada és l’alternativa catalana consensuada per un grup d’experts de l’àmbit després de debatre entre diverses formes possibles.

El màrqueting d’entrada és un conjunt d’accions de màrqueting no intrusives basades en l’ús combinat de diferents tècniques, especialment l’optimització natural (SEO), el màrqueting de cercadors (SEM), el màrqueting de continguts (content marketing) i les xarxes socials, que té per objectiu captar l’interès dels usuaris i atraure’ls com a clients, sense necessitat d’anar-los a buscar directament.

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat visual que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu altres termes clau del màrqueting digital (com ara les propostes catalanes per a funnel, clickbait, test A/B…) que, en molts casos, són propostes que els usuaris i els experts ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

#termedelasetmana: mòbil

mobil_widgetAquests dies l’actualitat informativa està lligada al congrés de telefonia mòbil que es duu a terme a Barcelona. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme mòbil.

La forma mòbil té un ús habitual com a reducció de telèfon mòbil. Però, actualment, mòbil s’aplica a molts altres substantius (telefonia mòbil, indústria mòbil, tecnologia mòbil, etc.). En aquests casos, l’adjectiu mòbil no té únicament el sentit propi de ‘que es pot moure o transportar’, sinó més aviat indica ‘que té relació amb els telèfons mòbils’.

Aquest recurs s’ha fet tan general que fins i tot ha donat lloc a un ús abreujat: en anglès és freqüent l’ús del prefix abreujat m-, precedint substantius, per a indicar ‘relació amb la tecnologia mòbil’, en casos com m-health, m-business, m-learning, etc. En tots aquests casos, en català es recomana l’ús de l’adjectiu mòbil posposat (salut mòbil, negocis mòbils, aprenentatge mòbil, etc.).

Podeu trobar més informació, més casos i més detalls en aquesta fitxa de criteri sobre la traducció d’aquest recurs.

I si voleu consultar més terminologia relacionada amb la telefonia mòbil, les tauletes i altres dispositius, us convidem a consultar la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils.

La terminologia de la grip aviària

anec_dominipublicAquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la grip en els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.

Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígens presents a la superfície de l’embolcall víric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).

El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.

Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.

Què és la fanficció?

clics_fanficcio_by_ryan_ruppe_cc0by-2-0

La fanficció és la ficció escrita per un admirador d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix dels personatges i de l’univers de l’obra original per a crear la seva pròpia història. La fanficció és produeix especialment en l’àmbit de la literatura fantàstica, la ciència-ficció i el món del còmic i abasta diferents gèneres i formats, com ara llibres, videojocs, música, pel·lícules, còmics, etc. Algunes de les fanficcions més conegudes són les obres derivades de la saga Star Trek, de les novel·les de Harry Potter o del videojoc World of Warcraft.

El terme fanficció és l’adaptació del manlleu anglès fanfiction o fan fiction. El resultat és un acrònim de fan (‘partidari, admirador incondicional, especialment d’un cantant, d’un artista, etc.’) i ficció (‘allò que és fingit o imaginat; creació literària’). És la forma, de fet, usada exclusivament per a referir-se a aquest concepte i documentada en totes les llengües.

Quin sentit donem al prefix quasi?

terminologia_juridicaQuasi és una adverbi que significa ‘no ben bé però faltant-hi poc’. És sinònim de gairebé. Però quasi és també un prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’ i que forma part de molts termes de l’àmbit jurídic, i també d’altres àmbits. Com que és un prefix, s’uneix al nom o a l’adjectiu directament, sense guionet ni espai en blanc.

Per exemple, en dret civil tenim quasicontracte (“Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten obligacions i efectes recíprocs entre les parts o envers una tercera persona comparables als d’un contracte”), quasipossessió (“Possessió de drets”) o quasiusdefruit (“Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets”).

En castellà, el prefix equivalent és cuasi- i també s’escriu aglutinat als noms i adjectius.

En altres àmbits temàtics trobem molts exemples que inclouen el prefix quasi-: quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció).

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.]