Un dels riscos associats a la generalització de l’ús d’internet és la possibilitat que els menors d’edat accedeixin a certs continguts que no es consideren adequats per a ells. Per això, s’ha popularitzat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: sistema de verificació d’edat.
Fa referència al sistema tecnològic de protecció usat per a restringir l’accés a contingut digital a les persones que no tenen l’edat requerida. Aquest sistema pot consistir en una simple pregunta a l’usuari o bé en altres mecanismes que cerquen de garantir que l’usuari és adult.
Des del punt de vista formal, el terme és un sintagma transparent semànticament. I, en determinats contextos, es pot simplificar: “Hem instal·lat un sistema de verificació d’edat”; “La verificació d’edat és un requisit per a l’accés a…”, “Contingut amb accés amb verificació d’edat”, etc.
Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.
La situació de sequera s’allarga i fa que, de grat o per força, ens hàgim d’acostumar a l’ús de certs termes especialitzats com el que avui us proposem com a #termedelasetmana: aigua regenerada.
Fa referència a l’aigua depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional per a adequar-la a determinats usos. Per exemple, en funció de la tecnologia de regeneració utilitzada i de la qualitat de l’aigua obtinguda, es pot fer servir per al reg agrari, per a usos industrials, per a determinats usos urbans (per exemple, la neteja de carrers), o per al manteniment del cabal ecològic d’un riu.
Com es pot veure, l’aigua regenerada és un tipus d’aigua depurada, és a dir, d’aigua residual de la qual s’han eliminat els contaminants en una estació depuradora (especialment la matèria orgànica i els sòlids en suspensió) perquè pugui retornar al medi en condicions òptimes. I l’aigua residual és la que conté residus procedents de la indústria, de zones urbanes, o d’activitats agràries o ramaderes.
Per acabar de completar la sèrie, l’aigua potable és la que és apta per al consum humà, ja sigui en el seu estat original o després d’un tractament de potabilització, i subministrada a través de la xarxa pública, de cisternes, o com una activitat comercial (aigua envasada). També se’n pot dir aigua de beure, i més recentment s’ha fet popular la denominació aigua de boca, que no es pot considerar inadequada, però cal tenir present que les dues formes tradicionals són aigua potable o aigua de beure.
Si us interessa la terminologia relacionada amb la sequera, en podeu trobar una selecció a la infografia interactiva La sequera: termes clau. També us pot interessar aquest apartat del web de l’Agència Catalana de l’Aigua dedicat a l’aigua regenerada.
I podeu consultar la fitxa completa de cadascun dels termes esmentats, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.
El dia 6 de febrer és el Dia de la Internet Segura, i des del Govern aquest any s’ha volgut posar el focus en el concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’hipertrucatge.
El terme ha estat molt difós amb la seva forma anglesa, deepfake, i fa referència a la tècnica de manipulació audiovisual que, mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial, permet crear muntatges de vídeo molt realistes que contenen situacions fictícies, sovint amb l’objectiu de desinformar o difamar.
En l’hipertrucatge s’utilitzen procediments diversos, com ara la superposició de diferents identitats, que permeten fer muntatges gairebé perfectes, amb persones dient coses que no han dit o intervenint en escenes on no han estat mai. Pot tenir una motivació diversa: difusió de notícies falses, burla de polítics o famosos, creació de contingut humorístic, pornorevenja, etc.
Des del punt de vista formal, és un terme creat sobre el verb trucar, que en llengua general és “Fer semblar (quelcom) una cosa que realment no és”, i el substantiu normatiu trucatge, que és una “Tècnica audiovisual que consisteix en la manipulació de les imatges impressionades realment per tal d’aconseguir resultats diferents”. El prefix del grec hiper- (que significa ‘sobre’, ‘ultra mesura’), dona un caràcter intensificador al nucli (atès que el trucatge en aquest cas és profund i permet crear imatges molt realistes).
L’alternativa catalana, doncs, té una estructura similar al manlleu anglès deepfake (mot creuat construït a partir de les formes angleses deep ‘profund’ i fake ‘fals’).
Els experts de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya alerten que, si bé no tots els hipertrucatges són fraudulents, la gran majoria sí que es creen amb males intencions, i de vegades són difícils d’identificar. Per això insisteixen en la necessitat d’estar alerta per no contribuir a la difusió d’aquesta mena de frau.
En podeu consultar la fitxa completa, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La situació de sequera que estem vivint des de fa mesos comporta també que en converses i notícies apareguin amb més freqüència termes especialitzats com el que us volem proposar com a #termedelasetmana: el terme dessalinitzadora.
El terme complet és planta dessalinitzadora, i designa la instal·lació destinada al tractament de l’aigua marina o l’aigua salobre amb l’objectiu de disminuir-ne el contingut de sal i fer-la apta per a diversos usos.
Des del punt de vista de la formació, és un bon exemple de terme creat per adjunció d’afixos. La base és el mot sal, sobre el qual es van creant successivament salí/salina, salinitzar, dessalinitzar i, finalment,
dessalinitzador/dessalinitzadora: una formació prou complexa, però que manté la transparència semàntica que en fa fàcilment deduïble el significat.
Es pot observar que en català ja teníem prèviament el verb dessalar, si bé és una forma més genèrica: dessalar és “Llevar la sal (d’una cosa salada)” i dessalinitzar “Treure la sal (d’un terreny, d’una substància, etc.)”, segons el diccionari normatiu. Per aquest motiu de vegades té ús la forma dessaladora per a fer referència al concepte de què parlem, però és més precisa i més adequada des del punt de vista especialitzat la denominació dessalinitzadora.
En podeu consultar la fitxa completa, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.
Aquesta setmana s’escauen el Dia Mundial de l’Educació Ambiental i el Dia Internacional de l’Energia Neta, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme especialment rellevant d’aquests àmbits: el terme aerotèrmia.
Es refereix a l’energia renovable que s’obté de l’energia tèrmica de l’aire mitjançant l’ús d’una bomba de calor. També se’n pot dir energia aerotèrmica, i es pot utilitzar per a produir aigua calenta sanitària o per a climatitzar espais tancats; en aquest segon cas, la bomba de calor extreu calor de l’aire exterior i l’injecta a l’interior quan funciona com a sistema de calefacció, o extreu calor de l’aire interior i l’allibera a l’exterior quan funciona com a sistema de refrigeració.
La forma aerotèrmia és una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir de la forma prefixada aero-, del grec aér ‘aire’, i la forma sufixada –tèrmia, del grec thermós ‘calent’, pel fet que aquest tipus d’energia s’obté de l’energia tèrmica de l’aire.
El terme ha estat normalitzat recentment, amb el vistiplau de tots els experts consultats, que també han destacat la proximitat formal i conceptual amb el terme geotèrmia i el fet que es documenti paral·lelament en les llengües del nostre entorn.
En podeu consultar la fitxa completa, amb la definició i els equivalents en altres llengües, a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Finalment sembla que els nombrosos aficionats a l’esquí de casa nostra han pogut estrenar els esquís, aquesta temporada. I, si n’han fet un bon manteniment, s’hauran preocupat del terme que us proposem com a #termedelasetmana: cantell.
Fa referència a la motllura d’un esquí o una planxa de neu, generalment metàl·lica, situada al voltant de la sola, que serveix per a controlar-ne la trajectòria i millorar-ne l’estabilitat. És un element clau dels esquís, i per això periòdicament convé revisar-lo i mantenir-lo en bon estat (una operació que se sol denominar amb l’expressió “fer cantells”).
Convé tenir en compte que, malgrat que tinguin un ús bastant estès, no es consideren adequats els castellanismes *canto ni *fer cantos.
Si voleu consultar la resta de termes propis dels esquís, de les botes i de les fixacions, els trobareu il·lustrats en aquesta infografia interactiva.
Aquesta setmana, La Marató de 3cat proposa tot un munt d’iniciatives a l’entorn del terme que us proposem com a #termedelasetmana: la salut sexual i reproductiva.
Fa referència a l’estat de benestar físic, mental i social en tots els aspectes relatius a la sexualitat i a la reproducció en totes les etapes de la vida. La salut reproductiva i sexual implica també la capacitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria i sense riscos, de procrear i de tenir llibertat per a decidir amb plenitud sobre tots els aspectes relacionats amb el cos, la sexualitat i la procreació.
El terme, descriptiu i semànticament transparent, és d’ús molt freqüent en tots els contextos relacionats amb la salut en general, i en els àmbits especialitzats també se n’ha generalitzat la sigla corresponent, SSIR.
I al voltant d’aquest terme en podem identificar molts més. En podeu consultar una bona mostra a la Terminologia de la salut sexual i reproductiva, que el TERMCAT i el Departament de Salut hem publicat aquesta setmana, elaborada amb la col·laboració d’experts de l’àmbit i de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
També podeu consultar la infografia interactiva Salut sexual i reproductiva: termes clau, amb una selecció dels termes i enllaços a les fitxes completes del diccionari.
La sequera que vivim des de fa temps fa que tots ens plantegem maneres d’estalviar aigua, i una de les maneres més simples és la que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: airejador.
Fa referència al dispositiu col·locat a l’extrem d’una aixeta que barreja l’aigua amb aire, utilitzat per a produir un doll d’aigua abundant i suau i permetre, alhora, l’estalvi d’aigua.
La denominació més estesa és airejador, però també se’n pot dir aerador o aerificador. En el cas de airejador, és una creació per sufixació a partir del verb airejar, creat al seu torn sobre aire. Les formes aerador i aerificador prenen com a base la forma llatina del mot aire (āēr, āĕris, i aquest del grec aḗr, aéros).
Si no ho heu fet ja, us animem a comprovar si a les aixetes de casa hi teniu un airejador, i si descobriu que no, segurament els hi podeu instal·lar sense cap dificultat. És una manera ràpida i immediata d’estalviar aigua. Tanmateix, recordem que la millor manera d’estalviar aigua és fer-ne un consum responsable, i tancar les aixetes sempre que puguem (encara que tinguin airejador).
El terme que us proposem com a #termedelasetmana, lamentablement, és present a l’actualitat informativa dia sí dia també, i és potser l’única finestra d’esperança quan es parla de conflictes bèl·lics i altres catàstrofes: és el terme acció humanitària.
Fa referència al conjunt d’accions d’ajut a víctimes de desastres orientades a garantir-ne la subsistència i la seguretat, a protegir-ne els drets fonamentals i a defensar-ne la dignitat.
Els principis tradicionals de l’acció humanitària són la humanitat, la imparcialitat, la neutralitat, la independència i la universalitat. En el marc de l’acció humanitària, la protecció dels drets fonamentals de les víctimes inclou, per exemple, la defensa dels drets humans, el testimoniatge, la denúncia, la pressió política o l’acompanyament.
Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme sintagmàtic transparent semànticament: a la base acció (“Manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una funció”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu humanitari -ària (“Que s’interessa pel bé de la humanitat”).
Trobareu aquest terme, i molts altres termes que s’hi relacionen, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Diccionari de relacions internacionals, que entre altres àmbits també recull termes vinculats al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, els drets humans, l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament.
Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. I aquesta setmana, en què coincideixen a Barcelona els Espais Terminològics i la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia, ens ha semblat especialment oportú destacar el terme terminologia.
La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).
Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).
Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió de seguir tota l’activitat del TERMCAT: seguiu-nos a les xarxes socials i registreu-vos al web, i us podrem enviar cada mes el nostre butlletí amb un recull de les notícies i dels apunts publicats relacionats amb l’actualitat informativa.
