Aquest any la Setmana de la Ciència té com a fil conductor la celebració de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement d’aquest gran científic català. Nosaltres hi volem afegir un granet de sorra terminològic, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que fa referència a l’especialitat en què excel·lí Joan Oró: l’astrobiologia.
L’astrobiologia és la branca interdisciplinària de la ciència que té per objectiu l’estudi de l’origen, l’evolució i la distribució de la vida en l’univers.
Des del punt de vista de la formació, el terme està compost pels formants astron, que vol dir ‘estel’; bios, que vol dir ‘vida’, i logos, que vol dir ‘paraula’ o ‘ciència’.
Joan Oró és considerat un referent mundial en l’àmbit de l’astrobiologia i la bioquímica aplicades principalment a la recerca sobre l’origen de la vida i l’existència de vida en altres planetes. També va liderar estudis rellevants sobre la possible presència de compostos orgànics en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna i de Mart.
Si voleu conèixer més detalls sobre la recerca que va dur a terme Joan Oró i la transcendència que ha tingut en les línies de recerca actuals, i a més, voleu descobrir la terminologia que s’hi relaciona, us recomanem l’article del Butlletí RecercatJoan Oró, una mirada des de la terminologia.
Aquesta setmana, al costat dels panellets i dels moniatos, és ben probable que trobeu qui celebra la festa de Halloween, importada des dels Estats Units per mitjà de pel·lícules, sèries i tota la maquinària del màrqueting. I per celebrar-la, potser veureu mainada i gent gran disfressada d’uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.
S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.
Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.
Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.
Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies en pugueu veure una bona colla, mentre assaboriu alguna castanya, panellets i moniatos.
El dia 24 d’octubre és el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, i per això us proposem precisament canvi climàtic com a #termedelasetmana.
Fa referència a la variació de les característiques climàtiques, en particular de la temperatura, la quantitat de precipitació i la freqüència o intensitat del vent, que té lloc al llarg del temps en un indret determinat com a conseqüència de fenòmens d’origen natural o, més generalment, derivats de l’activitat humana.
En el context de la política ambiental, el terme canvi climàtic se sol fer servir específicament per a designar el canvi causat per activitats antropogèniques, com ara la indústria, el turisme, la mobilitat, l’agricultura intensiva i la ramaderia intensiva, i les activitats que hi estan relacionades (crema de combustibles fòssils, desforestació, etc.).
I entre les causes d’origen natural que el podrien provocar hi hauria la variació en la intensitat de la radiació solar, les variacions orbitals, els impactes de meteorits de grans dimensions, la deriva continental, els canvis en la circulació oceànica o les erupcions volcàniques.
El canvi climàtic està estretament relacionat amb els termes crisi climàtica i emergència climàtica, en una mena d’escala conceptual en què, per desgràcia, sembla que la humanitat ja ha pujat massa esglaons. Confiem que jornades com el Dia Internacional del Canvi Climàtic, promogut per les Nacions Unides, serveixin per a despertar encara més les consciències i que tots hi fem allò que estigui a les nostres mans.
Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem una infografia interactiva amb alguns dels termes principals relacionats amb la intel·ligència artificial, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: model de llenguatge extens.
I és que si volem entendre què hi ha al darrere del xat GPT anem a parar a aquest terme, en anglès large language model (també té molt d’ús la sigla LLM). Es tracta d’un model d’aprenentatge automàtic capaç de modificar una gran quantitat de paràmetres de manera autònoma mentre aprèn per efectuar diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional i traduir text.
La forma catalana és un calc de la denominació anglesa, ben transparent des del punt de vista semàntic. També es proposa la sigla equivalent MLE, que pot ser útil en determinats contextos d’ús. La qualificació extens s’explica perquè aquest model és capaç de tractar una gran quantitat de dades de manera genèrica, i pot detectar-hi patrons i prendre decisions sense la necessitat de seguir instruccions predeterminades.
Aquests dies es duu a terme el Saló Internacional del Caravàning, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest sector: el terme càmper.
Fa referència a la furgoneta condicionada com a habitatge, utilitzada generalment en períodes de vacances.
El terme té origen en la reducció adaptada de la forma anglesa camper van, tot i que en anglès no s’utilitza la forma abreujada i el terme camper van té un sentit força genèric. L’anglicisme s’utilitza paral·lelament en castellà i en italià, llengües en què fins i tot es documenta en obres lexicogràfiques. L’adaptació càmper, que adequa la denominació a les regles ortogràfiques d’accentuació en català, és mínima i té el suport dels especialistes consultats.
També tenen molt d’ús les formes derivades camperitzar i camperització, que fan referència a l’acció de condicionar una furgoneta com a càmper.
Al Saló Internacional del Caravàning podreu veure algunes de les furgonetes que es comercialitzen com a càmper, i si sou dels que us agrada fer-vos les coses vosaltres mateixos, segurament també hi podreu prendre idees per a fer la vostra pròpia camperització.
Des del 1999, cada any, entre el 4 i el 10 d’octubre se celebra la Setmana Mundial de l’Espai, una iniciativa de les Nacions Unides per a recordar les contribucions de la ciència i de la tecnologia espacials a la millora de la condició humana. En aquest marc, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme espai ultraterrestre.
Fa referència a l’espai situat fora dels límits de l’atmosfera, en el qual cap estat exerceix sobirania, i que està sotmès als tractats internacionals i a altres normes internacionals.
L’espai ultraterrestre comença on s’acaba l’espai aeri, però la delimitació de la frontera entre l’espai ultraterrestre i l’espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D’acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l’atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d’acord amb criteris funcionals, es pot situar a l’altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d’acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d’altura.
Des del punt de vista de la forma, es tracta d’un terme sintagmàtic, en què a la base espai (que en aquest context seria una reducció del que al diccionari normatiu es recull com a espai còsmic, és a dir, ‘espai que hi ha més enllà de l’atmosfera terrestre’) s’afegeix l’adjectiu ultraterrestre, format pel prefix ultra– (forma d’origen llatí que indica ‘més enllà’) i l’adjectiu terrestre (‘relatiu o pertanyent a la Terra’).
Com es pot deduir del significat, el terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, en què podreu consultar més de 1.300 termes relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives.
Aquesta setmana, el TERMCAT, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Enciclopèdia Catalana, publica l’ampliació del Diccionari de química amb una nova àrea temàtica: l’enginyeria química. I per això us proposem com a #termedelasetmana un concepte clau en l’estudi d’aquesta branca de l’enginyeria: el terme operació unitària (o operació bàsica).
Aquest terme designa cadascuna de les etapes individuals amb una funció específica i diferenciada en què es pot dividir un procés de producció industrial, que, coordinades, permeten dur a terme aquest procés. Per exemple, l’operació unitària coneguda com a cristal·lització s’utilitza per a obtenir sal marina, i, en el tractament d’aigües residuals, s’utilitzen la sedimentació, la flotació i la filtració per a eliminar sòlids en suspensió. En funció del tipus de tractament que s’apliqui a la matèria, les operacions unitàries poden ser físiques, com l’evaporació i la sedimentació; químiques, com la destil·lació i la cristal·lització, i fisicoquímiques, com la deshidratació.
Des d’un punt de vista lingüístic, les denominacions operació unitària i operació bàsica estan formades per sintagmació: la base substantiva operació (entesa com una ‘acció que implica l’aplicació d’un principi, d’una regla, especialment formant part d’una sèrie d’accions, d’un pla’) és complementada per adjectius que n’indiquen el caràcter individual i específic (unitari -ària, que té el sentit de ‘caracteritzat per la seva unitat’, i bàsic -a, que es refereix a allò ‘que constitueix la part essencial, fonamental’ d’una cosa’).
Si voleu conèixer més terminologia química, consulteu del Diccionari de química: hi trobareu més de dos mil termes relacionats amb la química orgànica, la química inorgànica, la química física, la química analítica i, des d’ara també, l’enginyeria química.
Cada any, entre el 16 i el 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que aquest any 2023 se centra especialment en l’eficiència energètica. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un terme que hi té molt a veure: el terme vehicle híbrid.
Fa referència al vehicle automòbil proveït d’un motor doble, compost per un motor elèctric i un motor de combustió interna, que funcionen junts o per separat per proporcionar la força de propulsió. El fonament dels vehicles híbrids és aprofitar les fases de més rendiment de cada motor (és a dir, la circulació a velocitat baixa i amb frenades freqüents en el motor elèctric i la circulació a velocitat elevada i sostinguda en el motor de combustió).
Dintre els vehicles híbrids se sol distingir entre els vehicles microhíbrids, els vehicles híbrids convencionals i els vehicles híbrids endollables, segons el paper i l’autonomia del motor elèctric; també hi ha, però, vehicles híbrids en paral·lel i vehicles elèctrics d’autonomia estesa.
Sovint, en l’ús, els parlants evitem la base substantiva i nominalitzem l’adjectiu (“s’ha comprat un híbrid”). I, tot i que generalment ens referim a un cotxe, en realitat qualsevol vehicle de motor pot ser híbrid; és una solució força habitual, per exemple, en els autobusos urbans.
Ara bé, si parlem d’eficiència energètica i de reducció d’emissions contaminants, hem de tenir en compte un altre tipus de vehicle estretament relacionat amb aquest i cada vegada més present als nostres carrers, que culmina el procés d’electrificació dels motors: el terme vehicle elèctric.
Si us interessen els termes relacionats amb la mobilitat, us recomanem especialment el Diccionari de mobilitat sostenible, una obra que ja inclou prop de tres-cents termes definits i amb equivalents en diverses llengües, i que continuem ampliant.
Acaba d’arrencar la regata preliminar a Vilanova i la Geltrú i de seguida volem a més de 40 nusos de velocitat (74 km/h!) sobre la pell de l’aigua, amb el buc del veler AC40 completament aixecat. I de cop, entre el vertigen del vent i les onades, ens assalta un dubte a mig maniobrar el velam. A veure. Tot això està molt bé, però… estem disputant la Copa Amèrica o la Copa de l’Amèrica?
És un dubte que ens va rosegant amb insistència. O sigui que al final deixem que el veler vagi una estona a la seva esquiant sobre l’aigua i ens centrem a resoldre-ho.
El nom de la competició prové del primer guanyador: l’any 1851 la goleta America (que venia dels Estats Units) va derrotar catorze velers anglesos en una regata al voltant de l’illa de Wight, i d’aquí va néixer la idea d’un desafiament de vela que es disputaria periòdicament entre països. El nom, per tant, fa referència a un vaixell i no al continent, i per això sovint s’ha defensat que s’havia de dir *Copa de l’Amèrica.
Però resulta que la forma simplificada Copa Amèrica és de molt la més utilitzada en català i la que té més tradició; que hi ha casos equiparables de noms de vies urbanes en què es perden preposicions i articles (des de la plaça Catalunya de Barcelona fins al carrer Església de Calella) i, de passada, que ningú que no ho sabés abans no deduiria de *Copa de l’Amèrica que ens estem referint a una goleta; amb la preposició i l’article compliquem la forma sense guanyar-hi gaire res.
A més, si filéssim prim, hauríem de considerar que *Copa de l’Amèrica és un híbrid, perquè el nom original de la goleta era America i els noms dels vaixells no es tradueixen, motiu pel qual els francesos fan Coupe de l’America i no *Coupe de l’Amérique (per més que en francès el continent es digui Amérique); però, és clar, Amèrica i America s’assemblen tant que ningú s’atreviria a proposar *Copa de l’America com a forma catalana, perquè ens quedaria una mena de bunyol que portaria molta feina d’explicar… I això deixant de banda que tradicionalment els noms de vaixells (dels mitjans de transport en general) s’escriuen en cursiva.
Una llengua, a més d’altres coses, és una eina en mans de la societat que la parla. Quan una decisió lingüística contradiu la realitat, ha d’estar molt ben fonamentada i ha de garantir un guany clar en la coherència del sistema, circumstàncies que en aquest cas no s’acaben de donar. La nostra proposta? Deixar-nos portar per la solució més natural, que és la construcció sense preposició ni article. No és el que s’ha fet en castellà (oficialment es recomana Copa del América) però sí, per exemple, el que fan els italians, que diuen i escriuen Coppa America i ben pinxos que van.
Per tots aquests motius al TERMCAT, amb l’acord de diversos especialistes consultats, proposem com a solució més adequada Copa Amèrica. I, si necessitem evitar ambigüitats, Copa Amèrica de vela.
I, aclarit el dubte, tornem a la feina, que desplaçar-se pel mar només empesos pel vent fins a 83 km/h requereix un esforç, una dedicació, una concentració i uns coneixements enormes. Continuem escaquejant-nos de la feina i tindrem un bon problema amb el patró i qui sap si una bolcada…
Aquest #termedelasetmana fa referència al turisme que té per finalitat el contacte directe i respectuós amb la natura, el descobriment del patrimoni local i l’entorn rural, i la pràctica d’esports a l’aire lliure.
La forma turisme ecològic és un sintagma descriptiu i transparent, en què la base turisme (“Fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació”, segons el diccionari normatiu) es complementa amb l’adjectiu ecològic, que hi aporta aquest valor de respecte per la natura, l’entorn, l’aire lliure, etc.
La forma ecoturisme es val del formant eco-, una forma prefixada provinent del mateix adjectiu ecològic, que té origen en el mot grec oikós ‘casa, medi, entorn’, i que des de fa temps és força productiu en la creació de termes (ecosfera, ecosistema, ecomuseu, ecoblanqueig, ecocida, ecodisseny, etc.).
Finalment, la forma turisme verd es crea amb l’adjectiu verd, que té un ús freqüent en la creació de termes que es relacionen amb l’entorn natural, l’ecologia i contextos semblants, com en els termes blanqueig verd, cinturó verd, espai verd, hidrogen verd, etc.
Trobareu aquest terme al Diccionari de turisme, que ha estat actualitzat fa ben poc, i també al Cercaterm.
[Font: TERMCAT]
