Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: escó

TermcatDeixa un comentari

Passades les eleccions, un dels termes més repetits, i que per això us proposem com a #termedelasetmana, és escó.

Estrictament, el terme fa referència al seient assignat a cada diputat. Els escons, disposats en semicercle, formen l’hemicicle. I els escons assignats als membres del Govern, a la primera fila, formen el banc del Govern.

Però en la majoria de contextos en què es pot trobar aquests dies, el terme escó es fa servir per a designar la representació de cada grup parlamentari, és a dir, el nombre de diputats que l’integren, de manera que quan es diu que un grup polític ha obtingut tants escons es fa referència al nombre de diputats que li corresponen segons el nombre de vots.

Des del punt de vista formal, escó és una forma relativament moderna; la forma més propera a l’ètim llatí, i ben viva a bona part del domini, és escon; però per analogia amb les formes en què la ena només perviu en les formes de plural (sessió-sessions, cantó-cantons, etc.) s’ha generalitzat la forma simplificada escó.

Originàriament, el mot escó designa un seient, sovint en forma de banc i amb el respatller alt, especialment el que en les cases de pagès se solia situar a la vora de la llar de foc. D’aquest sentit ha passat al significat relacionat amb la política.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

I també us pot interessar la infografia interactiva El Saló de Sessions, que presenta els termes relatius als espais i les persones en el Saló de Sessions del Parlament de Catalunya i, específicament, en la Mesa del Parlament. Si feu clic sobre els termes destacats podreu consultar les entrades corresponents del Diccionari de l’activitat parlamentària.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: candidat electe | candidata electa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana l’actualitat informativa se centra en les eleccions al Parlament de Catalunya, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que és ben probable que aquests dies es faci servir bastant (i, probablement, amb un sentit que no s’ajusta prou al que hauria de tenir segons el diccionari normatiu). Es tracta del terme candidat electe | candidata electa.

Fa referència al candidat que ha estat elegit per a un càrrec, mentre encara no n’ha pres possessió.

Per tant, no fa referència a tots els candidats que han estat elegits, tal com sovint es fa servir actualment el terme, sinó específicament a aquests candidats durant el període en què no ocupen el càrrec per al qual han estat elegits. Així, per exemple, és adequada una frase com ara “Els candidats electes seran convocats avui mateix a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya”.

Si us interessa la terminologia electoral, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

També us poden interessar les infografies Sessió constitutiva del Parlament i Elecció del president o presidenta de la Generalitat, elaborades pel Parlament de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el TERMCAT l’any 2021, la informació de les quals encara es pot considerar vigent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: xarles

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem una nova infografia interactiva dedicada a les parts d’un instrument musical, en aquest cas, la bateria. I, per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest instrument: el xarles.

Fa referència a l’instrument de percussió que forma part de la bateria, constituït per dos plats sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre paral·lelament, els quals són accionats pel peu de l’instrumentista amb un pedal.

De fet, la denominació xarles és una reducció de xarleston, però en l’ús dels especialistes pràcticament només es fa servir la forma reduïda. Xarleston és una adaptació gràfica de Charleston, el nom de la ciutat dels Estats Units d’Amèrica on se suposa que es va començar a difondre el ball que rep aquest nom, i del nom del ball va passar a designar l’instrument.

Si voleu conèixer fins a 33 termes més de parts de la bateria, consulteu la infografia. I si el que us interessen són altres instruments, també podeu consultar les infografies dedicades a les parts de la guitarra, del saxòfon, del violí, del piano, del violoncel i del clarinet.

Tots els termes els trobareu aplegats al diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: faixa

TermcatDeixa un comentari

La setmana de Sant Jordi té el llibre com un dels protagonistes destacats. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que trobem en bastants dels llibres que veiem en les parades, especialment en les novetats: el terme faixa.

Fa referència a la tira de paper amb què s’envolta un llibre per a posar-hi un text que en destaca algun aspecte rellevant, com ara premis literaris obtinguts per l’obra, el nombre d’edicions, el nombre d’exemplars venuts, la referència a altres obres del mateix autor, etc. També se’n pot dir banda.

Es tracta d’un dels sentits que ha adoptat la paraula faixa, que sol designar elements més llargs que amples que envolten altres elements. El mot també té usos en àrees com la indumentària, la construcció, la navegació, etc.

La faixa envolta la coberta o la sobrecoberta, però no pas la portada. Si voleu parlar amb precisió de les parts del llibre, us recomanem de consultar la infografia interactiva Les parts del llibre, i també el diccionari en línia Terminologia del llibre, que conté 180 termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat, a més de les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Us desitgem un bon dia de Sant Jordi, ben ple de llibres (amb faixa o sense!).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pilota de trencament

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana el tennis ocupa bona part de l’actualitat esportiva, atès que es duu a terme el Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Comte de Godó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest esport: pilota de trencament.

Fa referència a la situació en què el jugador o la parella que resta pot aconseguir el punt que li permet guanyar el joc i, per tant, trencar el servei del contrari.

Tot i que en una superfície de terra com la de Barcelona el servei potser no és tan decisiu com en altres superfícies, guanyar una pilota de trencament (també se’n pot dir punt de trencament) és imprescindible per a aconseguir la victòria.

Des del punt de vista lingüístic, el terme presenta un ús metafòric de la base pilota, perquè no es refereix estrictament a l’objecte, sinó al punt que es pot aconseguir colpejant-la. I en el complement de trencament també es produeix un fenomen semblant, perquè hi ha un ús figurat del verb trencar per a indicar que es guanya un punt malgrat l’avantatge que en principi tenia el contrari pel fet de posar la pilota en joc amb el seu servei. En anglès es fa servir el verb paral·lel (to break, break point).

Si sou aficionats al tennis (o tenis, perquè el diccionari normatiu admet la grafia tant amb dues enes com amb una sola ena), aquests dies en podeu gaudir a Barcelona, i si teniu algun dubte terminològic, podeu recórrer al Diccionari general de l’esport, que amb la selecció temàtica us permet fer la consulta dels termes propis d’aquest esport concret.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: malaltia de Parkinson

TermcatDeixa un comentari

L’Organització Mundial de la Salut proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast del trastorn neurològic que us proposem com a #termedelasetmana: la malaltia de Parkinson.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona; en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba, en contextos com ara “fa anys que pateix pàrkinson” o “els malalts de pàrkinson requereixen un tractament…”). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana. I el mateix tipus de reducció es fa en un altre terme de l’àmbit mèdic ben conegut: la malaltia d’Alzheimer o, simplement, alzheimer.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seient o selló

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana es duu a terme la 103a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, tota una referència entre les curses ciclistes per etapes, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que, molt probablement, es faran servir en les notícies sobre aquest esdeveniment esportiu: el terme seient o selló.

Fa referència a la peça flonja recoberta de cuir o de teixit, fixada a la part superior d’una bicicleta, sobre la qual el ciclista seu amb una cama a cada banda. El seient és un dels cinc únics elements de suport del ciclista, que també es recolza en els dos punys del manillar i en els dos pedals. El seient d’una bicicleta és de forma triangular i està fixat a la tija del seient.

La forma prioritària i més habitual és seient, una forma compartida per la llengua general i de coneixement comú. La forma selló, també admissible, es considera secundària. Val la pena recordar que en català no és admissible la forma *sillín.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el ciclisme, us recomanem que consulteu el Diccionari general de l’esport, en què podreu fer un filtre per consultar específicament els termes de ciclisme. I també teniu disponible la infografia interactiva El quadre de la bicicleta, en què s’il·lustren els termes bàsics d’aquesta part de la bicicleta (com ara aquest seient o selló, i també forquilla, pipa de direcció, beina, puntera, tirant, etc.), amb enllaços a les entrades de cada terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: endometriosi

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 14 de març, es commemora el Dia Mundial de l’Endometriosi, i per això us proposem el terme endometriosi com a #termedelasetmana.

L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l’endometri creix i s’implanta fora de la cavitat original, i pot afectar principalment el peritoneu pelvià, els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí, la bufeta urinària i el recte. El principal símptoma de l’endometriosi és el dolor pelvià o abdominal durant o després de la menstruació o les relacions sexuals.

Des del punt de vista formal, el terme endometriosi és un bon exemple de composició culta, creada amb el formant endo-, que vol dir ‘dins, a l’interior’ (com en el terme endoscòpia o endogen); la base metri-, el mot grec que significava ‘úter, matriu’ (present en termes com metritis i metràlgia); i el formant -(o)si, que vol dir ‘malaltia’ (com en necrosi, psicosi, etc.). Estrictament, l’endometriosi es refereix a la localització total o parcial del teixit de l’endometri en una posició diferent de la normal.

S’estima que l’endometriosi afecta, en un grau més o menys elevat, una de cada deu dones en edat fèrtil. Això representa que prop de 190 milions de dones pateixen aquesta afecció, de causes encara poc conegudes. Per això, iniciatives com la del Dia Mundial pretenen posar el focus en aquesta malaltia per afavorir-ne el coneixement i estimular la recerca dels millors tractaments que permetin reduir el patiment de tantes persones.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, al diccionari en línia Terminologia de la salut sexual i reproductiva i també a la infografia Salut sexual i reproductiva: termes clau.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: feminització de la pobresa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana es duen a terme nombroses iniciatives a l’entorn de la commemoració del 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones. I el #termedelasetmana que us proposem també s’hi pot relacionar, malauradament. Es tracta del terme feminització de la pobresa.

Fa referència a la prevalença creixent de la pobresa entre les dones en comparació amb els homes, com a resultat d’una discriminació estructural que afecta les vides de les dones i que es reflecteix en salaris, pensions o subsidis més baixos. La feminització de la pobresa implica que les dones estan més exposades a patir situacions d’empobriment pel sol fet de ser dones.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma ben transparent semànticament: sobre la base feminització, que remet a la idea de ‘convertir en femení’ o ‘fer que sigui propi del femení’, el complement especifica l’àmbit d’aplicació del terme.

Trobareu el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, en el recull Terminologia de les dones en el món laboral, un diccionari en línia que sempre és recomanable de tenir present, però especialment pertinent durant aquesta setmana.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: elit global

TermcatDeixa un comentari

El dia 27 de febrer s’ha presentat el Diccionari de sociologia i ciències socials, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: elit global.

Fa referència a l’elit sorgida com a conseqüència del procés de globalització, formada per alts directius i executius de grans corporacions transnacionals, organismes internacionals, institucions supraestatals i organitzacions no governamentals, que disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització i tendeixen a desenvolupar una adscripció identitària de ciutadania global.

Es tracta d’un dels termes dels quals coneixem l’origen, perquè va ser encunyat per la sociòloga i economista estatunidenca Saskia Sassen, coneguda per les seves anàlisis a l’entorn del fenomen de la globalització.

Des del punt de vista formal, la base del terme és el mot elit, pres del francès élite, participi de élire ‘escollir, elegir’, que relaciona el concepte amb la idea de ‘grup d’escollits’. L’adjectiu global, que trobem també a la base del terme globalització, en restringeix i perfila el significat.

Potser no serà sobrer recordar que en català el mot elit és agut, amb accent prosòdic sobre la segona síl·laba, com en francès, i al contrari que en castellà, en què es pronuncia amb accent sobre la primera síl·laba.

Si us interessa aquest terme i molts altres termes relacionats amb les ciències socials, podeu consultar la versió en línia del Diccionari de sociologia i ciències socials.

[Font: TERMCAT]