Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: anelles olímpiques

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de París, i és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.

Fa referència al símbol olímpic consistent en cinc cercles buits de colors blau, groc, negre, verd i vermell entrellaçats, que representa la trobada dels cinc continents i dels esportistes de tot el món en uns jocs olímpics.

Des del punt de vista de la forma lingüística, recordem que en aquest cas és preferible la forma anelles olímpiques més que no pas *anells olímpics, segons la distribució semàntica de les formes anell i anella en el diccionari normatiu.

Si sou periodistes, o simplement bons aficionats a l’esport, i voleu parlar amb precisió de les modalitats esportives que durant els propers dies tindrem oportunitat de seguir, tingueu ben a mà l’enllaç al Diccionari general de l’esport, que aplega més d’11.500 termes classificats en 89 esports diferents (inclosos tots els esports olímpics).

La compleció de la terminologia olímpica en català ha estat un dels encàrrecs més ambiciosos que el TERMCAT ha dut a terme, i ha tingut una repercussió internacional important, com vam explicar en aquest apunt.

Els Jocs Olímpics són una magnífica ocasió per a enlluernar-nos davant l’habilitat i la capacitat dels esportistes arribats d’arreu del món, com ens recorden les cinc anelles olímpiques; i de descobrir esports que tenim poques oportunitats de seguir amb deteniment perquè no són tan populars. Gaudiu-ne tant com pugueu, i descobriu què vol dir cada terme nou que sentiu amb l’ajut del Diccionari general de l’esport.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aigua verda

TermcatDeixa un comentari

L’aigua és, per definició, incolora. Però en l’àmbit especialitzat de la hidrologia té ús el terme que us proposem com a #termedelaetmana: aigua verda.

Fa referència a l’aigua procedent de la pluja, del desgel o de la fusió de la neu que s’infiltra al sòl i que està disponible per a la transpiració de les plantes.

L’aigua verda s’oposa a l’aigua blava, que és l’aigua procedent de la pluja, de la fusió de la neu o del desgel que s’escorre superficialment fins a rius, llacs i embassaments o que s’infiltra en el subsol fins als aqüífers.

Es tracta, per tant, de dos termes creats per metàfora: l’adjectiu verda s’explica per la relació amb el color més habitual de la vegetació, i la forma blava per la relació amb el color aparent més habitual en rius, llacs i embassaments.

Aquests dos conceptes són importants no sols en l’àmbit de la hidrologia, sinó també en molts altres sectors relacionats, com ara en la gestió forestal i en tot el camp d’estudi ambiental.

Per això, també els trobareu en el recull que tot just aquesta setmana us presentem, la Terminologia de la sequera, un diccionari en línia que recull 75 termes relacionats amb la situació de sequera que vivim a Catalunya des de fa anys i que inclou termes de climatologia, meteorologia, hidrologia, gestió de l’aigua, agricultura i silvicultura.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: petjada del turisme

TermcatDeixa un comentari

El #termedelasetmana que us proposem designa un concepte que, d’un temps ençà, va guanyant ressò, no sols en l’àmbit especialitzat que li és propi, sinó de manera prou general: es tracta del terme petjada del turisme.

Fa referència a l’impacte ecològic que l’activitat turística deixa en un territori determinat.

És un terme creat per metàfora a partir de la base petjada, que a banda del seu sentit recte també es fa servir per a designar la marca, el rastre o la influència que un fenomen té sobre un altre.

Aquest recurs ja s’ha fet servir també en altres termes de diverses àrees més o menys relacionades. Així, per exemple, es parla de petjada ecològica, de petjada de carboni, de petjada energètica, de petjada hídrica i fins i tot de petjada digital.

Si us interessen els termes relacionats amb el turisme, us recordem que teniu a la vostra disposició el Diccionari de turisme, una obra elaborada per l’Agència Catalana de Turisme i el TERMCAT, amb el suport del Govern d’Andorra, que recull 1.205 termes amb definicions, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i força notes complementàries. I si poseu l’interès més aviat en l’aspecte mediambiental, podeu consultar el Diccionari de gestió ambiental, que aplega més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès, i el Diccionari de l’emergència climàtica, que defineix 230 termes específicament relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bossa compostable

TermcatDeixa un comentari

El dia 3 de juliol és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic, una iniciativa que pretén conscienciar sobre la importància d’intentar construir un futur lliure de residus plàstics, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: bossa compostable.

Fa referència a la bossa fabricada amb biopolímers, generalment amb midó de blat de moro, que es descompon en contacte amb microorganismes i en presència d’oxigen. La bossa compostable té un procés de descomposició que dura de 3 a 6 mesos, a diferència dels 18 mesos de la bossa biodegradable i dels 150 anys de la bossa de plàstic convencional.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base bossa (un mot patrimonial d’ús i coneixement general) es complementa amb l’adjectiu compostable, creat a partir del verb compostar i aquest, del substantiu compost, participi del verb compondre que ha adquirit un sentit específic en l’àmbit de l’agricultura i el medi ambient (‘fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables’).

La bossa compostable s’ha convertit ja en un element habitual a les llars del nostre entorn: el senzill gest de fer-la servir per als residus orgànics i biodegradables, i de dipositar-la en els contenidors específics o de baixar-la els dies que se’n fa la recollida específica, és un costum que contribueix a evitar l’excés de bosses de plàstic i, consegüentment, és una petita contribució a millorar el nostre entorn natural.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: nom sentit

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, s’escau el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme nom sentit.

També se’n pot dir nom triat, i fa referència al nom amb què vol ser anomenada una persona transgènere, diferent del seu nom de naixement, d’acord amb la seva identitat de gènere.

Des del punt de vista formal, es tracta de formes semànticament transparents: la base nom es complementa amb els participis sentit o triat, d’ús i coneixement general, amb els quals el sentit del nou terme resulta fàcilment identificable.

El terme nom sentit es comença a trobar en formularis de l’Administració i en altres contextos en què és pertinent que s’hi faci constar aquesta dada personal.

Trobareu el terme amb la definició i els equivalents en altres llengües en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), elaborat per Marta Breu, que forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ELA

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 21 de juny, s’escau el Dia Internacional dedicat a la malaltia que us proposem com a #termedelasetmana: ELA o esclerosi lateral amiotròfica.

Fa referència a una malaltia neurodegenerativa d’origen desconegut, caracteritzada per un deteriorament progressiu de les motoneurones de l’escorça cerebral, del bulb raquidi i de la banya ventral de la medul·la espinal, que es manifesta habitualment en una pèrdua progressiva de força, atròfia muscular i fasciculacions.

L’ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa en incidència, després de la demència i de la malaltia de Parkinson, i ara mateix no té cura, tot i que alguns tractaments farmacològics i la fisioteràpia poden ajudar a endarrerir la degeneració muscular.

Des del punt de vista de la forma, la sigla ELA té una gran difusió, per la comoditat d’ús que representa en contrast amb la denominació desplegada. En el terme complet, la base esclerosi té origen grec, i vol dir ‘enduriment’, que en aquest cas s’aplica a la cicatriu que es forma en el teixit nerviós degenerat; l’adjectiu lateral ‘situat al costat’ fa referència al conjunt de nervis que se situen a ambdós costats de l’espina dorsal, on es troben moltes de les neurones afectades per la malaltia; i la forma amiotròfica, també d’origen grec, inclou els formants a-, que indica ‘negació’, mio– ‘múscul’ i tròfic ‘relatiu a l’alimentació o creixement’, i es refereix a l’atròfia muscular (pèrdua de múscul i de la funció muscular) que es produeix en aquesta malaltia i que, amb el pas del temps, afecta la capacitat de mastegar, deglutir, parlar i respirar.

L’ELA, com totes les malalties degeneratives, afecta greument la vida de la persona malalta, però també representa un enorme trasbals per a la seva família i tot el seu entorn. Ocasions com el Dia Internacional de l’ELA pretenen augmentar el coneixement i la recerca sobre la malaltia, i la sensibilització de tota la societat davant d’aquest trastorn.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: matriu elèctrica

TermcatDeixa un comentari

Us proposem un #termedelasetmana que, a banda de contextos específics relacionats amb les fonts d’energia i la sostenibilitat, s’està fent d’ús força generalitzat: és el terme matriu elèctrica.

Fa referència a la combinació de les diferents fonts d’energia primària o d’energia secundària (per exemple, energia nuclear, energia hidroelèctrica, energia eòlica, energia solar, etc.) utilitzades en la producció de l’energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector. La contribució de cada font d’energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges. També se’n pot dir cistella elèctrica, però no pas *mix elèctric, una forma híbrida mig anglesa mig catalana que té bastant d’ús però es considera inadequada.

La base del terme és matriu, una forma que en diversos àmbits d’especialitat designa el conjunt d’elements característics d’una unitat, i que també es troba en el terme estretament relacionat matriu energètica.

Pel que fa al sinònim cistella elèctrica, es tracta d’una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses, remet al conjunt del consum, en aquest cas d’energia elèctrica. Els especialistes consultats consideren que aquesta segona denominació pot ser especialment útil en contextos més divulgatius.

Si teniu interès en aquests termes, en trobareu els equivalents en altres llengües i la definició a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també hi podreu consultar un resum dels criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de les formes catalanes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: número E

TermcatDeixa un comentari

El terme que us volem proposar aquesta setmana és present en moltes de les etiquetes dels productes alimentaris que podem comprar al supermercat: el número E.

Fa referència al codi alfanumèric que identifica els additius alimentaris autoritzats dins de la Unió Europea.

El número E d’un additiu alimentari (també se’n pot dir codi E) està format per la lletra E, que és la inicial de Europa, seguida de tres o quatre dígits. En l’etiquetatge dels aliments els additius alimentaris es designen amb el nom de la seva classe funcional (humectant, acidulant, escumejant, etc.) seguida entre parèntesis de la denominació específica de l’additiu alimentari o del número E. L’assignació d’un número E a un additiu indica que ha estat avaluat en termes de seguretat i eficàcia i que és segur per a l’ús en aliments dins dels límits especificats.

Si us interessen els termes relacionats amb l’etiquetatge i amb els additius, aquesta setmana, que s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, des del TERMCAT presentarem una infografia interactiva que dona accés a les entrades terminològiques dels termes que designen les classes funcionals dels additius aprovats a la Unió Europea.

I si teniu interès en la seguretat alimentària en general, podeu consultar el Diccionari de seguretat alimentària, que inclou més de 700 termes relacionats amb la seguretat alimentària, amb la qualitat dels aliments, amb els sistemes de control i d’anàlisi del risc i amb els perills alimentaris.

En el mateix àmbit també teniu disponibles les infografies Seguretat alimentària: els additius alimentaris, Seguretat alimentària: malalties transmeses per aliments i Seguretat alimentària: els perills alimentaris. Amb aquests materials, juntament amb el Lèxic d’additius alimentaris, podeu tenir una perspectiva prou completa de la terminologia del sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reconeixement d’estats

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa d’aquests dies està marcada, en l’àmbit de la política internacional, pel terme que us proposem com a #termedelasetmana: reconeixement d’estats.

Fa referència a l’acte unilateral, lliure i declaratiu, de rellevància jurídica i política, pel qual un estat reconeix l’existència d’un altre estat.

La base del terme és el substantiu reconeixement, a partir del verb reconèixer, el qual està creat amb el prefix re- i el verb conèixer; aquest prefix normalment aporta el sentit de duplicació o repetició de l’acció, però en el cas de reconèixer no pren el sentit de ‘tornar a conèixer’, sinó uns sentits específics i, en el cas concret d’aquest terme, el sentit de ‘admetre una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.’.

El complement d’estats concreta l’àmbit d’aplicació del terme. Potser val la pena observar que la forma estat se sol escriure amb majúscula inicial quan fa referència a un estat concret (tant si la referència és completa com si no) i, en contextos d’especialitat, quan es fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n’especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l’Estat, però raons d’estat). Per això a reconeixement d’estats s’escriu en minúscula. Vegeu més informació sobre aquest aspecte en aquest apunt.

El terme reconeixement d’estats fa parella amb un altre tipus de reconeixement, el reconeixement de governs. Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Diccionari de relacions internacionals, amb aquests dos termes i més de 1.300 termes més vinculats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès, italià, anglès i àrab; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cicle solar

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies l’activitat solar està d’actualitat per alguns fenòmens que s’estan esdevenint i que tenen origen a la nostra estrella més propera. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme cicle solar.

Fa referència al període semiregular, d’onze anys aproximadament, que presenta l’activitat solar.

El cicle solar va ser descobert l’any 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, el qual, després de 17 anys d’observacions sistemàtiques de les taques solars, es va adonar que el nombre de taques solars i la seva latitud mitjana anava canviant amb els anys. Rudolf Wolf va establir una metodologia per a indicar el nombre i la grandària de les taques solars que encara s’utilitza actualment. El Sol està en el màxim d’activitat quan presenta el major nombre de taques solars, i en el mínim quan té el menor nombre de taques solars.

I precisament aquests dies sembla que el Sol està especialment actiu, com es pot veure en les taques solars, i recentment s’han produït grans ejeccions de massa coronal en direcció a la Terra que van donar lloc a una tempesta geomagnètica i al fenomen visible de l’aurora boreal.

Des del punt de vista formal, el terme cicle solar és un sintagma transparent semànticament: la base cicle (‘Període de temps en què s’acompleix una sèrie d’esdeveniments o fenòmens fins a arribar a un des del qual tornen a produir-se en el mateix ordre’) es complementa amb l’adjectiu solar ‘pertanyent al Sol’, que especifica l’àmbit d’aplicació del terme.

Si us interessen els termes relacionats amb l’astronomia, aquests dies esteu d’enhorabona, perquè en els períodes de més activitat solar és més probable que l’actualitat informativa faci presents termes com ara activitat solar, taca solar, fulguració solar, ejecció de massa coronal, tempesta geomagnètica, aurora polar o aurora boreal. Tot un conjunt de termes que, com els planetes del nostre sistema solar, giren al voltant del Sol, i que podeu consultar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]