Categoria: #termedelasetmana

#termedelasetmana: drets de l’infant

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 20 de novembre, s’escau el Dia Internacional de la Infància, perquè en aquesta data es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants el 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989. Ens sembla, doncs, un bon moment per a proposar-vos com a #termedelasetmana el terme drets de l’infant.

Fa referència al conjunt de drets que corresponen als infants i adolescents com a part integral i indivisible dels drets humans, que els proporcionen una protecció especial perquè puguin desenvolupar-se de manera sana i normal en condicions de llibertat i dignitat.

Entre els drets de l’infant destaquen aspectes com ara el dret a la salut, a l’educació, al joc i a l’esbarjo, a la protecció, etc. Si els voleu conèixer tots, podeu consultar aquesta infografia interactiva, que dona accés a les entrades de la Terminologia dels drets dels infants, un diccionari en línia que consta de 48 termes relacionats amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb els principals drets civils, socials, culturals i col·lectius dels infants, així com les llibertats dels infants i els principis que els protegeixen. Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició

Precisament un dels drets recollits és el dret a la difusió dels drets reconeguts. Us animem a col·laborar amb nosaltres en aquesta difusió per contribuir a fer possible que la mainada d’arreu del món tingui les mateixes oportunitats de desenvolupament.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

TermcatDeixa un comentari

pluja

No cal dir que és el terme que ha marcat l’actualitat informativa dels últims dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: DANA. Correspon a la sigla de la denominació de l’àmbit de la meteorologia depressió aïllada en nivells alts i ja es comença a utilitzar també com a forma lexicalitzada (dana).

Una DANA és una depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació sinònima (o parcialment sinònima) de gota freda, que és un calc creat a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’). És una expressió que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. En canvi, és clar que no totes les DANA produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa a la Mediterrània són causats per una DANA. D’altra banda, un dels trets característics de la definició clàssica de gota freda implicava que el fenomen no tingués reflex en superfície, i per aquest motiu per alguns experts gota freda encara designa específicament la DANA que no es detecta fàcilment en els mapes isobàrics (si bé avui en dia aquest matís és més teòric que real).

La denominació més habitual en l’àmbit de la meteorologia actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda en la llengua general, en què s’identificava aquest terme amb grans aiguats a la zona mediterrània. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Atès que la denominació completa és llarga i molt especialitzada, s’ha generalitzat l’ús de la sigla. Pel que fa a la creació del plural, tradicionalment es recomanava no marcar el plural de les sigles perquè el context ja desfà la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica també admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“DANAs”).

Finalment, convé afegir que recentment, arran de la gran difusió d’aquest terme a causa de l’actualitat informativa, ja s’ha començat a utilitzar la sigla lexicalitzada, escrita en minúscula. Es considera una forma adequada en contextos divulgatius o no altament especialitzats, i en aquest cas cal tenir en compte que el plural es fa de manera regular (per exemple, “dues danes” o “les danes dels últims anys”).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: biodiversitat

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT hem presentat el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida, dedicat a la terminologia de les ciències de la vida, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme biodiversitat.

Fa referència a la varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Es tracta d’un terme compost a la manera culta, en què la forma prefixada bio-, que ve del grec i vol dir ‘vida’, s’adjunta a la base diversitat, que ve del llatí i es refereix a la ‘qualitat de divers’ o a la ‘multitud de coses diverses’. La formació, per tant, resulta transparent semànticament, i és paral·lela a la forma que es troba en les llengües del nostre entorn.

Sembla que el terme és relativament recent, però des de mitjans dels anys 80 del segle passat ençà ha experimentat una notable extensió d’ús, probablement coincidint amb la consciència creixent de la necessitat de preservar la biodiversitat en tots els àmbits. La biodiversitat és un element fonamental que contribueix a un equilibri harmònic dels cicles terrestres de l’aigua, l’oxigen, l’energia del Sol i la biomassa. Es considera que l’impacte principal de l’escalfament global i el canvi climàtic és la pèrdua de la biodiversitat.

Ens agradaria que recursos com el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida contribueixin en alguna mesura a la preservació de la biodiversitat i a la nostra capacitat de referir-nos amb precisió a tots els conceptes que s’hi inclouen.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: castanya

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana les castanyes, amb els moniatos i els panellets, prenen tot el protagonisme que els deixa prendre la creixent popularitat de Halloween, i des del TERMCAT els volem donar un cop de mà i destaquem com a #termedelasetmana el terme castanya.

El terme és de coneixement general, i al diccionari normatiu és definit com el “Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base pàl·lida.” El terme ens arriba del llatí, llengua que el va prendre del grec.

El que potser ja no és tan conegut és que la castanya que aquests dies mengem, ben torrada, és el fruit d’un dels tipus de castanyer, concretament del que es designa amb el nom científic Castanea sativa Mill., que no s’ha de confondre amb el castanyer bord o castanyer d’Índia (Aesculus hippocastum), el fruit del qual, la castanya borda, no és apte per al consum. A més a més de les diferències en la morfologia de les fulles i el port de l’arbre, els fruits també són molt diferents. Totes les castanyes van embolcallades en un pelló, una clovella espinosa molt característica, però en el cas de la castanya comestible és marronós i s’assembla a un eriçó, mentre que les castanyes bordes, de mida més grossa, tenen un pelló de color verd clar i amb moltes menys punxes. 

Al diccionari Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana podreu trobar les fitxes corresponents a aquests dos tipus de castanyer, amb tot el conjunt de variants lingüístiques que es poden documentar en diverses fonts.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gas d’efecte hivernacle

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, s’escau el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: gas d’efecte hivernacle.

Fa referència al gas de l’atmosfera, ja sigui natural o antropogènic, que absorbeix i emet radiació a longituds d’ona específiques de l’espectre de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols.

Els principals gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i l’ozó. El vapor d’aigua i l’ozó a l’atmosfera són principalment d’origen natural, mentre que una part important del diòxid de carboni és antropogènic, és a dir, provocat per l’home. I, a banda del diòxid de carboni, també són antropogènics altres gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’òxid nitrós, els hidrofluorocarburs, els perfluorocarburs, l’hexafluorur de sofre i el trifluorur de nitrogen.

La concentració de gasos d’efecte hivernacle ha augmentat al llarg dels darrers decennis, fet que potencia l’escalfament global i el canvi climàtic i, consegüentment, posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals, així com el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Pel que fa a la forma del terme, recentment el diccionari normatiu ha donat prioritat a la simplificació efecte hivernacle, i deixa com a forma secundària la forma amb la preposició efecte d’hivernacle. Per a designar el gas són adequades la forma gas d’efecte hivernacle i, complementàriament, gas amb efecte hivernacle; també té un ús generalitzat la sigla corresponent, GEH (en anglès, GHG, corresponent a greenhouse gas).

Podeu consultar la fitxa del terme, amb la definició i notes complementàries, i amb els equivalents en altres llengües, al Diccionari de l’emergència climàtica en línia, una obra elaborada en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que recull i defineix 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: perinatal

TermcatDeixa un comentari

El #termedelasetmana que us volem proposar és la forma adjectiva perinatal, que fa referència al període que precedeix i segueix immediatament el naixement.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, el període perinatal s’inicia a les 22 setmanes de gestació, quan el fetus pot tenir possibilitats raonables de viabilitat, i finalitza 7 dies després del naixement. Segons altres fonts, en canvi, els límits del període perinatal són diferents: pot començar a les 28 setmanes de gestació i pot acabar 28 dies després del naixement.

Des del punt de vista de la formació, és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada pel prefix peri– (del grec perí, que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’, present en formes tan conegudes com perímetre, perifèria o perífrasi, o pròpies del llenguatge mèdic com perioperatori o periocular) i l’adjectiu natal (“Relatiu a la naixença d’algú”).

L’adjectiu es fa servir en diverses expressions d’ús habitual entre especialistes: període perinatal, icterícia perinatal, mortalitat perinatal, transmissió perinatal o dol perinatal, per exemple. Precisament aquesta setmana, concretament el dia 15 d’octubre, es proposa commemorar el Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional, que pretén obrir espais per a la reflexió i la conscienciació sobre el dolor causat per la pèrdua d’un nadó durant la gestació o poc després del naixement.

Podeu consultar el terme perinatal a la Neoloteca, el diccionari en línia que recull els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la definició, els equivalents en altres llengües i un resum dels criteris que ha tingut en compte el Consell Supervisor per a l’aprovació del terme.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: consciència de malaltia

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el 10 d’octubre, es commemora el Dia Internacional de la Salut Mental i, en aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme consciència de malaltia.

Es refereix a la capacitat d’una persona d’assumir el problema de salut que té i de comprendre les necessitats procedents d’aquest problema de salut. La manca de consciència de malaltia és especialment rellevant en salut mental, si bé també es dona en altres àmbits.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base substantiva consciència (que, segons el diccionari normatiu, és la “Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc.”) es determina amb el complement de malaltia, que especifica el camp d’aplicació i fa del conjunt un terme de semàntica transparent.

La Federació Mundial de la Salut Mental promou la commemoració del Dia Internacional de la Salut Mental per equiparar la salut mental amb la salut física. Els seus objectius són sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.

Ens afegim a la iniciativa i us recordem que podeu consultar el Diccionari de bioètica, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la salut mental, i també la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, amb 264 termes definits en català i amb els equivalents dels termes en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: podcaster | podcastera

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT, amb la col·laboració d’Espai Sonor Català, hem presentat una infografia interactiva amb alguns dels termes més característics del pòdcast, i per això, com a #termedelasetmana us volem proposar el terme podcaster | podcastera.

Fa referència a la persona que crea o que participa en un pòdcast, és a dir, en una emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

El pòdcast, doncs, és l’emissió que es crea; el podcàsting, la tècnica que permet l’enregistrament i la difusió de pòdcasts, i el podcaster o la podcastera és la persona responsable de crear els pòdcasts.

El terme es pronuncia com a paraula aguda, en el cas del masculí, o plana, en femení, amb l’accent sobre la e. Segueix així el patró dels termes tradicionals acabats amb -er | -era que indiquen ‘professió, ofici, activitat’, com en sabater | sabatera, forner | fornera o tants altres, i que en l’àmbit de les tecnologies també té altres formes anàlogues creades recentment com ara youtuber | youtubera, instagramer | instagramera, facebooker | facebookera o tiktoker | tiktokera.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sobrecoberta

TermcatDeixa un comentari

Un any més ha arribat la Setmana del Llibre en Català. Quan hi aneu, és ben probable que passejant entre les parades us cridi l’atenció el terme que us proposem com a #termedelasetmana: que us cridi l’atenció alguna sobrecoberta.

La sobrecoberta és el full de paper imprès per la cara exterior que protegeix les cobertes d’un llibre. Sovint es fa amb un paper més o menys plastificat, i sol tenir un disseny acurat que faci destacar el llibre entre la resta.

També se’n pot dir camisa. Tant sobrecoberta com camisa són formes descriptives, en el primer cas creada per l’adjunció del formant sobre– a la base coberta, i en el segon cas, creada per metàfora, per analogia de la funció protectora de la camisa de roba amb la funció que fa aquest element sobre les cobertes del llibre.

La sobrecoberta, a més a més de protegir, també ens pot ajudar a recordar que la part externa del llibre és la coberta (o la tapa), no pas la portada; la portada és una de les primeres pàgines de l’interior del llibre, en la qual es fa constar el títol de l’obra i, normalment, l’autoria i l’editorial responsable.

En aquesta infografia interactiva trobareu il·lustrades les parts principals del llibre, i podreu accedir a les fitxes completes de termes com ara faixa, pàgina de respecte, llom, tall, guarda, portadella, etc.

I si encara necessiteu més informació, podeu recórrer a la consulta de la Terminologia del llibre, un diccionari en línia amb uns cent vuitanta termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització, la publicitat i les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: intermodalitat

TermcatDeixa un comentari

Del 16 al 22 de setembre es duu a terme la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables. Aquest any el lema de la Setmana és “Compartim l’espai públic”, i se’ns proposa posar l’accent en la intermodalitat, i per això aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana.

La intermodalitat es defineix com la utilització successiva de diversos modes de transport al llarg d’un mateix recorregut de persones o mercaderies, sense períodes de temps o distàncies llargues per cobrir en el canvi entre un mode i un altre.

Un dels objectius principals de les polítiques d’intermodalitat amb relació al transport de passatgers és aconseguir reduir la utilització dels vehicles de motor privats, per mitjà de connexions entre diversos modes de transport. Així, se solen establir línies ferroviàries per a llargues distàncies entre dues poblacions o entre una població i la seva zona d’influència, i línies d’autobús, tramvia o metro que hi connecten per a distàncies mitjanes un cop a dintre la població. Igualment, es poden habilitar espais a l’interior de les estacions o dels mateixos mitjans de transport perquè els passatgers hi puguin deixar bicicletes que els permetin completar el seu trajecte.

Des del punt de vista de la formació, intermodalitat és un terme creat per derivació. A la base del terme hi ha el nom mode, d’origen llatí, que en l’àmbit de la mobilitat es fa servir especialment integrant el terme mode de transport. Sobre mode s’han creat les formes modal (adjectiu) i modalitat (nom), totes dues ja recollides pel diccionari i d’ús habitual en diversos camps del coneixement. L’adjunció del prefix inter– (també d’origen llatí, que aporta el sentit de ‘entre’, ‘mútuament’) acaba de completar el terme.

La Setmana Europea de la Mobilitat pretén animar-nos a moure’ns de manera sostenible, cosa que comporta un benefici per a la nostra salut i per al medi ambient, i la intermodalitat en pot ser un dels elements clau.

[Font: TERMCAT]