#termedelasetmana: corresponsabilitat

Aquesta setmana està marcada per la celebració, dissabte dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Enguany el lema de la marxa central posa el focus en les cures i en la importància d’aquesta tasca, sovint invisibilitzada, i s’exigeix “corresponsabilitat de tota la societat i l’administració pública”. Per això, el nostre #termedelasetmana és corresponsabilitat.

Fa referència a la distribució equitativa del treball domèstic entre els membres d’una llar. Un terme relacionat que cal tenir en compte, per entendre tot el context i per als més despistats, és el de doble jornada (o doble presència): la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada i les hores que esmerça al treball domèstic i de cura.

Des del punt de vista lingüístic, el terme corresponsabilitat està format a partir del prefix cor– (variant de con-) i el substantiu responsabilitat. Aprofitarem per recordar que s’escriu amb dues erres i es pronuncia amb erra vibrant. A més a més, en oriental, la o del prefix cor- tampoc no s’acostuma a neutralitzar (korəspunsəβilitát), tot i que hi ha vacil·lació de pronúncia.

Un cop més, les dones surten al carrer per alçar la veu contra les injustícies de la societat patriarcal. També per reclamar que volen cuidar i ser cuidades en condicions dignes, i que rebutgen que les cures recaiguin només sobre les dones.

Us recomanem que consulteu la Terminologia de les dones en el món laboral i la infografia del 8M. Dia de la Dona, ara i sempre. Perquè per a les dones cada dia és 8M.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: batucada

Comença el període de caire festiu que precedeix la quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses, la setmana de Carnaval! Per això el nostre #termedelasetmana té a veure amb música i moure el cos: batucada.

Segurament més d’un cop heu sentit la remor de fons dels tambors d’una batucada i us heu apuntat al ritme enganxós movent els malucs. Bé, si sou al llit dormint és possible que no… Però pensem en positiu: la remor la sentiu al carrer i teniu un bon dia. De seguida anireu a treure el cap i veureu aquesta festa, d’origen brasiler, en què es balla al ritme de la música dels tambors, especialment durant l’època de Carnaval.

De fet, el terme batucada és d’incorporació prou recent també al diccionari normatiu (DIEC2 2024) i pot fer referència a la música de percussió originària del Brasil i amb arrels africanes, a la manifestació festiva de carrer en què els participants ballen o bé al conjunt de percussionistes que executen la batucada. Podem celebrar i escriure el terme amb tota tranquil·litat, que també ha passat el filtre normatiu.

Des del punt de vista lingüístic, batucada té el seu origen en el portuguès brasiler i prové de la paraula batuque, que fa referència a un tipus de percussió rítmica d’origen africà, que en ioruba significa batre (‘sonar els tambors’).

A la Terminologia dels instruments musicals hi trobareu un dels instruments de percussió de la batucada més rellevants: el surdo. És el tambor gran que marca el ritme base i dona profunditat al so.

Pum-pum-pum, tam-tam… Que sonin els tambors!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: postura del lotus

Avui dia, abans d’enfurismar-se per un tema d’actualitat i d’entrar en una espiral de comentaris d’odi a la xarxa X, és essencial parar màquines i dedicar almenys uns minuts al dia a la relaxació i la meditació. Per això aquesta setmana destaquem un terme que fa referència a una de les postures de meditació més icòniques i atemporals del ioga, de coneixement prou estès: la postura del lotus.

Què va ser primer? La galeta Lotus o la postura del lotus? Si feu una cerca ràpida, podeu comprovar que la galeta no té tants anys de tradició, tot i que està tan de moda que fins i tot la cuinen amb cargols. Sigui com sigui, tot té el mateix origen: la flor de lotus, que simbolitza puresa i elevació espiritual. En aquesta postura, el iogui es manté assegut a terra, amb les cames encreuades, els peus recolzats a les cuixes, el tronc i el cap drets i amb els ulls tancats o amb la mirada buscant la punta del nas. La forma adaptada padmàssana és un sinònim complementari i prové del sànscrit padmāsana, denominació constituïda pels formants padma ‘lotus’ i āsana ‘postura’.

Aquesta postura millora la concentració i la calma mental, estimula els txakres i promou l’energia positiva, i enforteix els músculs de l’esquena i les cames. Us encoratgem a trobar un moment cada dia per fer la postura del lotus, tancar els ulls i respirar profundament.

Si us voleu endinsar en aquest món de pau i serenor, recomanem visitar la nostra infografia sobre els principals àssanes.

Nàmaste 🙏

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: vespreig

Qui no ha sortit mai de gresca durant les hores del vespre perquè així el cos ens aguanta amb més dignitat l’endemà? Efectivament, aquí darrere hi ha un concepte de moda que darrerament posen en pràctica joves i grans, és intergeneracional: el vespreig.

Proposem vespreig per anomenar el que en castellà se’n diu tardeo: l’activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics, companys, coneguts i saludats, sovint durant les hores del vespre, en bars, terrasses o altres espais d’oci, combinant tapes, copes, música, conversa i algun flirteig. Com a forma complementària, tenim la denominació horabauxa, que és un acrònim format a partir de horabaixa (forma pròpia del balear) i disbauxa.

Per què apostem per vespreig? Partim de l’arrel vespre perquè té l’avantatge que es diu en tots els dialectes i sembla que coincideix bastant amb l’hora en què es fa aquesta activitat. A més a més, permet el joc amb el verb vesprejar, que ja existeix amb el sentit més general de ‘fer-se fosc’; però no s’entrebanca amb un sentit ja existent en una part o altra del domini. Per tant, vespreig té aquell toc de singularitat pel que fa al concepte i alhora d’informalitat, amb la terminació en –eig.

Així que ja ho sabeu, a partir d’ara més vespreig i menys tardeig o tardeo. Apunteu-vos a la moda d’anar de vespreig o, fins i tot, directament podeu vesprejar amb aquest nou sentit. No badeu. Salut i sort!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: una sola salut

El concepte una sola salut (One Health) posa en relleu la interconnexió entre la salut humana, la salut animal i vegetal i la salut dels ecosistemes. Aquest enfocament interdisciplinari és essencial per a abordar reptes sanitaris globals, especialment en un context de canvi climàtic i alteracions ambientals. 

Un exemple proper d’aquesta connexió és l’augment de la població de paparres, particularment de l’espècie Hyalomma lusitanicum, a Catalunya. Aquest fenomen està vinculat a l’increment de la temperatura mitjana global i a canvis en l’ús del sòl, cosa que afavoreix la proliferació d’aquests paràsits, que poden actuar com a vectors en la transmissió de malalties com la febre botonosa mediterrània, la malaltia de Lyme o la febre hemorràgica de Crimea-Congo.

Un altre cas que demana un seguiment a escala mundial és la grip aviària, una virosi que afecta ocells i que, s’ha comprovat, en alguns casos pot transmetre’s zoonòticament als humans. Actualment s’ha detectat una ràpida i extensa progressió de la malaltia en mamífers als Estats Units d’Amèrica, fet que augmenta el risc d’una possible adaptació del virus a la transmissió entre persones. Això evidencia la necessitat de controls rigorosos en la sanitat animal i la vigilància epidemiològica.

A més a més, el canvi climàtic no tan sols afavoreix la propagació de malalties actuals, sinó que també pot reactivar patògens antics. El desgel del permafrost a les regions polars està alliberant virus i bacteris atrapats durant milers d’anys. Alguns d’aquests microorganismes podrien tornar a ser infecciosos i representar un risc per a la salut humana, animal i vegetal.

Davant d’aquests desafiaments, l’enfocament d’una sola salut aposta per una acció coordinada entre disciplines com la medicina, la veterinària, l’ecologia i les ciències ambientals. La col·laboració entre científics, gestors ambientals i responsables de salut pública és fonamental per prevenir i mitigar els efectes de les malalties emergents sobre els éssers vius i per preservar l’equilibri dels ecosistemes.

Val la pena destacar que aquest enfocament també ofereix oportunitats per avançar en la recerca biomèdica i la lluita contra el canvi climàtic. Així, l’estudi dels mecanismes de resistència natural al càncer en espècies animals pot desvelar noves estratègies terapèutiques per als éssers humans. En la mateixa línia, l’anàlisi de les adaptacions biològiques d’animals amb una gran longevitat contribueix a la recerca sobre l’envelliment saludable. O, en el cas de la restauració d’ecosistemes aquàtics degradats, l’augment de la qualitat de l’aigua i la recuperació d’espècies filtradores repercuteix beneficiosament en l’equilibri microbiològic, cosa que afavoreix tant el manteniment de la biodiversitat com la salut humana. Aquests exemples evidencien que l’orientació integral d’una sola salut és la via que pot fer possible d’una manera efectiva la millora de la salut global dels éssers vius i el manteniment de la resiliència ecològica dels ecosistemes.

#termedelasetmana: xoc al cos

Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació del Diccionari de bàsquet i amb la notícia que Vilafranca del Penedès s’ha estrenat recentment com la nova Ciutat del Bàsquet Català 2025, us volem proposar un #termedelasetmana que entra a pista amb força: xoc al cos.

El terme xoc al cos és una de les propostes que van venir de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio: en la transmissió proposen una forma anglesa (en aquest cas, body check) perquè els oients proposin alternatives catalanes i les votin, i ens passen els resultats perquè el terme es normalitzi. Evidentment, de vegades acaba triomfant la forma guanyadora i de vegades no, perquè falta que sigui prou precisa i adequada, que els especialistes consultats la considerin vàlida i, en general, que s’hi vegin possibilitats d’èxit; en aquest cas, xoc al cos va ser aprovada sense cap canvi pel Consell Supervisor del TERMCAT.

En aquesta jugada un defensor intenta tallar el pas d’un atacant sense pilota posant-se-li al davant, de manera que no pugui rebre la pilota, anar a un rebot, etc. Si la defensa està ben feta, l’atacant ha de variar la seva trajectòria per no topar (i, per tant, perd l’avantatge que volia obtenir) o bé no pot variar-la, topa amb el defensa i fa una falta personal en atac.

Des del punt de vista lingüístic, xoc indica que és fàcil que la jugada s’acabi amb l’atacant topant contra el defensor, i al cos, que la topada es produeix contra el cos, o el tronc, del defensor. Finalment, es va decidir fer xoc al cos (i no xoc contra el cos, que seria més natural), per aconseguir una denominació més curta i perquè xocar també admet la preposició per indicar allò contra què es topa. Tot i tractar-se d’una forma completament nova i, per tant, de no estar arrelada, és breu i alhora prou expressiva. Creiem que té molt punts per fer fortuna i substituir l’anglicisme body check, l’única forma amb què es coneix el concepte.

Us recomanem que visiteu el Diccionari de bàsquet, una eina ben útil perquè l’àmbit periodístic i esportiu deixi de fer servir anglicismes. No hi ha excusa!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pèl·let

Aquesta setmana, concretament el dia 24 de gener, és el Dia del Punt Volat. Perquè el dia tingui més volada i per poder celebrar-ho amb caliu i escalfor, us volem proposar el #termedelasetmana pèl·let.

El terme pèl·let fa referència al biocombustible sòlid en forma de cilindre o esfera de mida petita obtingut de l’agregació de residus de fusta i altres elements vegetals secs finament dividits. Els materials que componen un pèl·let són residus de fusta o similars.

En anglès s’escriu pellet i és un mot amb molts sentits, però de moment en català només l’hem incorporat amb dos significats específics: primer en l’àmbit de la geologia, per a designar una partícula carbonàtica que es troba en certes roques calcàries, i més recentment en l’àmbit de l’energia per a fer referència a aquest biocombustible.

Una curiositat sobre aquest mot, pèl·let, és que està emparentat etimològicament amb una paraula catalana molt habitual, que és ni més ni menys que pilota. Tots dos tenen origen en el mateix mot llatí, si bé els dos han fet camins diferents i tenen significats diferents.

Si voleu saber-ne més sobre terminologia relacionada amb la transició energètica, us avancem que ben aviat publicarem el Diccionari de la transició energètica. Pareu atenció a les xarxes!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: FOMO

Fa temps que se’n parla, però sabem què és i d’on ve?

És l’estat d’ansietat o preocupació provocat per la por d’estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses, especialment a les xarxes socials. En català, els termes normalitzats són FOMO o síndrome FOMO. Són formes àmpliament documentades en textos catalans i tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

És un anglicisme molt estès, corresponent a la sigla de fear of missing out (literalment, ‘por de perdre’s alguna cosa’). Es van considerar formes més descriptives com ara por de quedar fora o por de perdre’s alguna cosa, però es van desestimar perquè no tenien ús real.

Si en voleu saber més sobre els criteris pels quals s’ha aprovat el terme FOMO, podeu consultar-ne la fitxa a la Neoloteca.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: nounat | nounada

Aquesta setmana des del TERMCAT presentarem una actualització del Diccionari de bioètica. S’hi han incorporat diversos termes de neonatologia, i per això us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes: nounat | nounada.

La forma nounat, de fet, ja consta al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans amb la definició “Acabat de néixer”, però en l’àmbit concret de la pediatria i la neonatologia, el terme s’aplica estrictament al “Nadó en les quatre primeres setmanes després del naixement”. És un bon exemple d’especialització d’un mot de la llengua general que adopta, en un context concret, un sentit específic.

Potser val la pena advertir que no es considera adequada la forma *neonat | *neonada, que alguna vegada es veu utilitzada segurament per influència de les formes cultes neonatal i neonatologia o del castellà neonato -a.

Si us interessen els termes relacionats amb la neonatologia i amb la bioètica en general, en el Diccionari de bioètica hi trobareu 46 fitxes d’aquest àmbit, amb termes com nadó prematur moderat, baix pes en néixer, periviabilitat i seguiment neonatal. En total, el Diccionari de bioètica inclou 789 termes classificats temàticament en els subàmbits següents: conceptes generals; drets i deures; atenció sanitària; reproducció; neonatologia; final de la vida; cèl·lules, teixits i òrgans; genètica; recerca; salut mental; salut pública; tecnologia i intel·ligència artificial, i ecoètica. Cada article terminològic inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà i anglès, la definició i, sovint, notes explicatives.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: drets de l’infant

Aquesta setmana, concretament el dia 20 de novembre, s’escau el Dia Internacional de la Infància, perquè en aquesta data es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants el 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989. Ens sembla, doncs, un bon moment per a proposar-vos com a #termedelasetmana el terme drets de l’infant.

Fa referència al conjunt de drets que corresponen als infants i adolescents com a part integral i indivisible dels drets humans, que els proporcionen una protecció especial perquè puguin desenvolupar-se de manera sana i normal en condicions de llibertat i dignitat.

Entre els drets de l’infant destaquen aspectes com ara el dret a la salut, a l’educació, al joc i a l’esbarjo, a la protecció, etc. Si els voleu conèixer tots, podeu consultar aquesta infografia interactiva, que dona accés a les entrades de la Terminologia dels drets dels infants, un diccionari en línia que consta de 48 termes relacionats amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb els principals drets civils, socials, culturals i col·lectius dels infants, així com les llibertats dels infants i els principis que els protegeixen. Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició

Precisament un dels drets recollits és el dret a la difusió dels drets reconeguts. Us animem a col·laborar amb nosaltres en aquesta difusió per contribuir a fer possible que la mainada d’arreu del món tingui les mateixes oportunitats de desenvolupament.

[Font: TERMCAT]