El concepte una sola salut (One Health) posa en relleu la interconnexió entre la salut humana, la salut animal i vegetal i la salut dels ecosistemes. Aquest enfocament interdisciplinari és essencial per a abordar reptes sanitaris globals, especialment en un context de canvi climàtic i alteracions ambientals. 

Un exemple proper d’aquesta connexió és l’augment de la població de paparres, particularment de l’espècie Hyalomma lusitanicum, a Catalunya. Aquest fenomen està vinculat a l’increment de la temperatura mitjana global i a canvis en l’ús del sòl, cosa que afavoreix la proliferació d’aquests paràsits, que poden actuar com a vectors en la transmissió de malalties com la febre botonosa mediterrània, la malaltia de Lyme o la febre hemorràgica de Crimea-Congo.

Un altre cas que demana un seguiment a escala mundial és la grip aviària, una virosi que afecta ocells i que, s’ha comprovat, en alguns casos pot transmetre’s zoonòticament als humans. Actualment s’ha detectat una ràpida i extensa progressió de la malaltia en mamífers als Estats Units d’Amèrica, fet que augmenta el risc d’una possible adaptació del virus a la transmissió entre persones. Això evidencia la necessitat de controls rigorosos en la sanitat animal i la vigilància epidemiològica.

A més a més, el canvi climàtic no tan sols afavoreix la propagació de malalties actuals, sinó que també pot reactivar patògens antics. El desgel del permafrost a les regions polars està alliberant virus i bacteris atrapats durant milers d’anys. Alguns d’aquests microorganismes podrien tornar a ser infecciosos i representar un risc per a la salut humana, animal i vegetal.

Davant d’aquests desafiaments, l’enfocament d’una sola salut aposta per una acció coordinada entre disciplines com la medicina, la veterinària, l’ecologia i les ciències ambientals. La col·laboració entre científics, gestors ambientals i responsables de salut pública és fonamental per prevenir i mitigar els efectes de les malalties emergents sobre els éssers vius i per preservar l’equilibri dels ecosistemes.

Val la pena destacar que aquest enfocament també ofereix oportunitats per avançar en la recerca biomèdica i la lluita contra el canvi climàtic. Així, l’estudi dels mecanismes de resistència natural al càncer en espècies animals pot desvelar noves estratègies terapèutiques per als éssers humans. En la mateixa línia, l’anàlisi de les adaptacions biològiques d’animals amb una gran longevitat contribueix a la recerca sobre l’envelliment saludable. O, en el cas de la restauració d’ecosistemes aquàtics degradats, l’augment de la qualitat de l’aigua i la recuperació d’espècies filtradores repercuteix beneficiosament en l’equilibri microbiològic, cosa que afavoreix tant el manteniment de la biodiversitat com la salut humana. Aquests exemples evidencien que l’orientació integral d’una sola salut és la via que pot fer possible d’una manera efectiva la millora de la salut global dels éssers vius i el manteniment de la resiliència ecològica dels ecosistemes.