A banda de les bufandes, barrets, passamuntanyes, mocadors o fulards de tota la vida, actualment té molta presència en la indumentària relacionada amb el fred una nova peça de roba molt funcional que es va començar a utilitzar en l’àmbit esportiu però que ara és habitual en el vestit de cada dia. Es tracta del tapaboques, una peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i que es pot col·locar de maneres diverses. Les combinacions que permet són moltes: ens hi podem tapar només el coll, el coll i la boca, les orelles, les orelles i el coll, el cap i les orelles…
Ens el posem com ens el posem, en tot cas no hauríem de dir-ne braga, la forma castellana, ni Buff®, marca registrada comercial amb què sovint es coneix aquesta peça, ni, evidentment, calces o calces de coll, solució que encara es pot trobar en alguns contextos com a resultat probable de l’obra d’un traductor automàtic poc ensinistrat.
Del 23 al 29 de novembre es duu a terme la Setmana Europea de la Robòtica. Si vau assistir a l’acte de celebració dels 30 anys del TERMCAT, recordareu que l’expert en robòtica Pau Nin, a part de presentar-nos un parell de robots molt simpàtics, ens va proposar d’afegir al Cercaterm el terme robòtica educativa. Li hem fet cas, i ja hi podeu trobar aquest terme: a més, aquests dies en fem el nostre #termedelasetmana.
La robòtica educativa és el sistema d’aprenentatge interdisciplinari que fa ús de robots com a fil conductor transversal per a potenciar el desenvolupament d’habilitats i competències en els alumnes.
Si voleu recordar la intervenció de Pau Nin, podeu veure el vídeo de l’acte de celebració del nostre aniversari. Els robots els trobareu a partir del minut 8.30, però no cal dir que us recomanem que vegeu el vídeo complet. Hi ha sorpreses de tota mena, que demostren que la terminologia és present en tots els àmbits del coneixement.
Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.
Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantesse’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).
Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.
En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.
Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.
Del 17 al 19 de novembre es duu a terme a Barcelona l’Smart City Expo World Congress, una trobada que reuneix un nombre rellevant d’especialistes i de col·lectius interessats en el que us proposem com a #termedelasetmana: la ciutat intel·ligent.
Les ciutats intel·ligents són les que estan dotades de mecanismes basats en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.
El concepte es difon sovint per mitjà de la forma anglesa smart city. La forma catalana, tanmateix, també té un ús prou general, i segueix el paral·lelisme d’altres termes com ara telèfon intel·ligent, targeta intel·ligent, edifici intel·ligent, etc.
Per a més detalls sobre aquest recurs de formació de termes, vegeu també l’Apunt terminològic que hi vam dedicar, i la fitxa de criteri corresponent.
Es pot optar per l’adaptació gràfica prèmium (forma adjectiva invariable: “una subscripció prèmium”, “uns serveis prèmium”) o bé per alternatives catalanes com ara especial, superior, preferent, prioritari, etc. La tria d’una opció o d’una altra depèn del context concret, de la intenció del text, del registre, de la situació comunicativa, etc., i, en últim terme, de la voluntat de l’autor del text.
El mot prèmium es fa servir per a descriure un servei o un producte de característiques especials o de qualitat superior a la mitjana. Ha estat probablement vehiculat a través de l’anglès, que ja el recull com a forma adjectiva en les fonts lexicogràfiques generals en aquesta llengua, aplicat a un producte o servei que té ‘a high or extra value’ (un valor alt o extraordinari). Es tracta d’una paraula procedent del llatí praemium, que vol dir ‘recompensa’, ‘avantatge’, ‘prerrogativa’.
En català, com en altres llengües, se n’ha estès recentment l’ús acompanyant substantius com ara contingut (especialment en referència a continguts digitals consultables en pàgines web), compte (en un banc o caixa), targeta (financera), usuari (d’una aplicació, d’un programa), etc.
Ben aviat us podrem presentar com a novetat el diccionari en línia Noms de papallones, que recull les denominacions en català de totes les espècies de papallones diürnes que s’han documentat en el nostre territori. Perquè en pugueu fer un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: saltabardisses cintada.
Aquest és el nom català proposat per a l’espècie Pyronia bathseba. Com la resta d’espècies del gènere Pyronia, aquesta papallona sol trobar-se en zones embardissades, i per això es denomina com a saltabardisses (el segon element, bardisses, en plural, atès que en aquesta mena de formacions el segon element va en plural si no designa una entitat única i si és un nom comptable). L’adjectiu cintada s’explica per la taca allargada i clara del revers de l’ala posterior, com podeu veure a la il·lustració.
Parlant d’il·lustracions, el diccionari en línia Noms de papallones n’inclourà una bona mostra, cedides pel seu autor, Martí Franch, procedents del pòster editat recentment que estem convençuts que us agradarà tant com a nosaltres.
La forma ortorèxiafa referència a la preocupació extrema per una alimentació sana.
Està creada per l’adjunció del formant d’origen grec orto– ‘correcte, adequat a la norma’ a la paraula orèxia, també d’origen grec, recollida en el diccionari normatiu amb el sentit de ‘gana, desig de menjar’.
En la formació del terme s’ha buscat un paral·lelisme amb la forma més coneguda anorèxia, que significa ‘pèrdua o disminució de la gana’. El mot té un ús general en contextos especialitzats, i es documenta també paral·lelament en altres llengües.
Podeu consultar la fitxa del terme, amb els arguments que va tenir en compte el Consell Supervisor per a normalitzar-lo, a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats.
El dia 2 de novembre se celebra el Dia dels Difunts, de tradició cristiana, però de fet el culte als morts es pot considerar pràcticament un universal cultural, present en totes les civilitzacions.
La mort també té presència en l’àmbit terminològic, especialment a través del formant grec tanato–, que forma part del nostre #termedelasetmana: tanatopràxia.
Fa referència al conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers, que inclou la tanatoplàstia i la tanatoestètica. La forma prefixada tanato– prové del mot grec thánatos ‘mort’, i està present també en altres termes, alguns dels quals prou generalitzats (com ara tanatori), però la majoria d’ús especialitzat (com ara tanatosi o tanatocenosi).
