El terme rúbrica s’ha implantat en l’àmbit de l’ensenyament per a referir-se a un instrument d’avaluació dels aprenentatges, tant en l’ensenyament universitari com en el secundari i fins i tot en el primari i infantil. Es tracta d’una matriu que permet objectivar el procés d’avaluació d’activitats concretes: la matriu explicita, d’una banda, els criteris necessaris per a la realització de la competència i, de l’altra, els diferents nivells d’assoliment segons els resultats corresponents, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació.

Es tracta d’una forma que, amb aquest significat, no està recollida en cap font de referència lexicogràfica ni terminològica en català. S’ha de considerar un neologisme semàntic perquè representa una ampliació dels significats que el mot rúbrica, procedent del llatí, ja té.

En els manuscrits i en els impresos antics, la rúbrica era la part escrita amb lletres vermelles (l’etimologia, relacionada amb el mot llatí rubrīcus ‘vermell’, explica aquest sentit). Per extensió, és el títol o epígraf de qualsevol dels capítols o de les seccions d’un llibre, d’un catàleg, etc. En l’àmbit de la salut, aquest sentit s’ha especialitzat per a referir-se a l’encapçalament destacat tipogràficament que assenyala les diferents entrades d’un repertori i que correspon generalment a un símptoma o a una malaltia i inclou els remeis que els guareixen o produeixen. També es designen amb el mateix mot el traç o conjunt de traços que en una signatura acompanyen el nom, i, també certes regles que ensenya la pràctica de les cerimònies de l’Església.

El sentit que s’ha difós en l’àmbit de l’ensenyament és probablement una influència de l’anglès, vehiculat també pel francès i el castellà. En anglès, per exemple, el diccionari Webster inclou la definició: ‘a guide listing specific criteria for grading or scoring academic papers, projects, or tests’.