El terme mar desfeta, en castellà mar arbolada, es refereix a una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, mentre que una mar molta alta, en castellà mar montañosa, és una mar que presenta onades que fan entre 9 i 14 m. Aquestes dues formes corresponen als graus 7 i 8, respectivament, de l’escala de Douglas, un sistema numèric d’estimació de l’estat de la mar en una classificació de deu graus, basada en el tipus i les dimensions de les ones.
Podeu consultar també al Cercaterm els altres tipus de mars, amb els equivalents corresponents, segons l’escala de Douglas: mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.
El meu avi patern era patró de pesca (feinejava a la costa de La Selva, de Blanes en amunt). No sé si coneixia l’ escala Douglas, i de segur que ignorava tota normativa lingüística respecte dels noms dels estats de la mar. De tota manera, jo em recordo que feia servir termes com “mar calma” i “mar ruada” (per a la “mar plana” i la “mar arrissada” o el “marejol”); també deia “mar grossa” i, a voltes, “mar esvalotada” (mai “mar brava”). “Maregassa” tampoc no li havia sentit dir mai; ell en deia “mar espessa”. I per fi, de la “mar molt alta” o “mar enorme” –que no sé pas si s’havia trobat algun cop; però en parlava– en deia “mar alzinada”.
M’agradaria molt de saber si tots aquests termes, palesament genuïns (l’avi va néixer el 1898, va viure sempre al seu poble i sabia ben poc castellà), tenen alguna validesa o normativitat en la navegació d’avui dia. De fet, jo els he sentit emprar molt poc –i alguns, mai– d’ençà que ell és mort.
Em plauria molt que algú amb coneixements nàutics em pogués esclarir això que dic!
Una aportació molt interessant. Tindrem en compte la informació, i si algun especialista ens hi vol ajudar, rebrem totes les col·laboracions amb tot l’interès.
A dret fil del meu comentari de fa uns dies, fent memòria, m’adono que la denominació “mar desfeta” s’emprava pel pitjor estat possible de la mar; era –per als nostres pescadors, o almenys, pels qui jo vaig conèixer– el grau extrem de la mala mar. Donat que, a més a més, mai no he sentit el terme “mar enorme” en català (fora de TV3), em demano si aquest no podria ser un manlleu del terme espanyol (que sí que he sentit i llegit de fa molts anys).
Recercant a Internet distintes versions de l’Escala Douglas, comprovo que el terme espanyol del grau 9 és, efectivament, “mar enorme” i, alhora, trobo que el terme gallec era ni més ni menys que “mar desfeito” (ara també en diuen “mar enorme”, per això…). La tradició marinera de Galícia (i de Portugal) és prou antiga i fiable per a fer-me sospitar que la veritable denominació catalana fos també aquesta; la que jo recordo que empraven els pescadors de Blanes fins a Tossa fa mig segle. No sé des de quan està documentada la denominació “mar enorme” en català, ni qui la va utilitzar per descriure el darrer grau de l’Escala Douglas, ni quan ho va fer; però em fa una certa flaire de socarrim (per dir-ho d’alguna manera). Potser també val afegir que el terme en anglès pel grau 9 és “phenomenal” i la descripció corresponent: “confused swell”.)
Talment sospitós –o gairebé—de no tradicional em sembla el nom pel grau 8: “mar molt alta” (en espanyol: “mar montañosa”; en anglès: “very high swell”.)
Pel que fa als graus 5 i 6, les descripcions “maregassa” i “mar brava” crec que són, o eren, més pròpies de la costa valenciana, i que al Principat (si més no, a la meitat nord del Principat) es feia servir “mar grossa” i “mar espessa (o mar alçurada)”.
Per acabar aquests dos llargs comentaris, els escric sencera una denominació alternativa de l’escala de Douglas, tal i com jo l’he anada reconstruint arran dels meus records familiars; i que crec que, en alguns dels graus, s’avindria més bé amb la nostra genuïna tradició marinera:
0. Mar plana o mar calma
1. Mar ruada
2. Tràngol
3. Maror
4. Marota
5. Mar grossa
6. Mar espessa
7. Mar esvalotada
8. Mar alzinada
9. Mar desfeta