#termedelasetmana: onada de fred

onada_de_fredEl #termedelasetmana que us proposem és potser el terme especialitzat que sentireu més vegades durant aquests dies: el terme onada de fred.

Fa referència a un fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire fred.

Diuen que a casa nostra seguim amb un interès especial totes les notícies relatives al temps. Això ens fa a tots una mica més coneixedors de la terminologia especialitzada de l’àmbit, però si us interessa especialment i voleu parlar-ne amb precisió, us recomanem que consulteu el Diccionari de física, amb una àrea temàtica completa dedicada a la Meteorologia, i el Diccionari de geografia física, que conté una àrea que recull termes de Climatologia.

#termedelasetmana: lluna de perigeu

llunaperigeuEls mitjans de comunicació ens estan recordant que la lluna plena d’aquesta nit, 14 de novembre, serà especialment interessant. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la denominació del fenomen astronòmic que s’hi esdevé: lluna de perigeu.

El perigeu és el punt de l’òrbita d’un satèl·lit en què aquest cos està més a prop del cos al voltant del qual orbita, o sigui, el punt en què la Lluna i la Terra estan més a prop. Els perigeus i els apogeus (el fenomen contrari) se succeeixen en cada òrbita lunar pel fet que la Lluna descriu una el·lipse (i no un cercle) al voltant de la Terra. Això provoca que la lluna de perigeu (o lluna plena de perigeu, quan coincideixen el perigeu i la lluna plena) es vegi més grossa i més brillant que la resta de nits (de fet, la diferència és pràcticament inapreciable a ull nu, però hi és), i per això de vegades de la lluna de perigeu se’n diu popularment superlluna.

La lluna de perigeu de novembre serà la més grossa des del 1948, i per això ha despertat expectació. Esperem que els núvols permetin gaudir d’una bona visió del fenomen als nombrosos aficionats a l’observació dels astres.

 

#termedelasetmana: onada de calor

onada_de_calorEl #termedelasetmana que us proposem no es refereix a un concepte especialment agradable, però sí relativament freqüent durant els mesos d’estiu. Es tracta del terme onada de calor.

És un fenomen de certa durada consistent en l’augment considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid, segons la definició del sempre interessant Diccionari de geografia física.

Si aquesta setmana, o alguna altra setmana d’aquest estiu, us toca suportar una onada de calor, us recomanem que prengueu les mesures adequades per a evitar altres termes relacionats però bastant més desagradables, com ara cop de calor, insolació, hipertèrmia o deshidratació, que també podeu trobar al Cercaterm.

 

#termedelasetmana: radiació UVA i radiació UVB

radiacions_UVL’estiu és aquí: calor, vacances, àpats a la fresca, més temps fent activitats a ple aire, platja… Si no voleu que res us espatlli el panorama, us recomanem que tingueu en compte el #termedelasetmana que us proposem, que, de fet, són dos termes: la radiació UVA i la radiació UVB.

Fan referència a la radiació electromagnètica que forma part de la radiació solar i d’altres fonts. Concretament, la radiació UVA, o radiació ultraviolada A, o raigs UVA, o simplement, els UVA, denomina la radiació la longitud d’ona de la qual està compresa entre 320 i 400 nanòmetres. I la radiació UVB, o radiació ultraviolada B, o raigs UVB o simplement, els UVB, designa la radiació la longitud d’ona de la qual està compresa entre els 280 i 320 nanòmetres.

Les conseqüències de cadascuna d’aquestes radiacions són diferents, però en tot cas s’han de tenir sempre en compte, i convé aplicar protectors adequats i altres mesures perquè la nostra pell i els nostres ulls no pateixin més del compte. D’això, però, és millor que us n’informeu amb els dermatòlegs, oftalmòlegs i altres especialistes.

Nosaltres ens limitarem a recordar-vos un parell de detalls lingüístics: que s’ha de fer servir ultraviolat ultraviolada (i no pas *ultravioleta), i que en aquest àmbit especialitzat se sol fer servir el plural raigs i no pas rajos.

Magnitud sísmica, intensitat sísmica i escales sísmiques

Terratremol

Dues de les primeres dades que se solen conèixer en produir-se un terratrèmol són la magnitud sísmica i la intensitat sísmica. Si bé aquests termes designen paràmetres diferents, ambdós es fan servir, entre d’altres, per a la caracterització de la grandària d’un terratrèmol, motiu pel qual a vegades se’n confon l’ús en contextos divulgatius.

La magnitud sísmica mesura l’energia alliberada en el focus d’un terratrèmol que es converteix en ones elàstiques, a partir del senyal enregistrat en un sismograma en un punt concret. És, doncs, un paràmetre objectiu, basat en la determinació instrumental.

En canvi, la intensitat sísmica es valora a partir de la descripció dels efectes d’un terratrèmol sobre les estructures, els edificis, el terreny i les persones. És, doncs, un paràmetre subjectiu de mesura qualitativa de la grandària d’un terratrèmol, i varia a cada punt del terreny en funció de la magnitud sísmica i la distància a l’epicentre, entre altres factors.

La determinació de la magnitud sísmica o la intensitat sísmica d’un terratrèmol es pot expressar en diverses escales estàndard.

Les escales de magnitud sísmica es divideixen en valors numèrics amb un decimal. A l’hora d’interpretar les dades expressades d’aquesta manera, convé tenir en compte que són escales logarítmiques de base 10, de manera que per a cada valor d’augment s’incrementa molt més l’alliberament d’energia. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 8,1 produeix una sacsejada 10 vegades superior que un de magnitud 7,1, 100 vegades superior que un de magnitud 6,1, 1.000 vegades superior que un de 5,1, etc.

L’exemple més conegut d’escala de magnitud sísmica és l’escala de Richter, que pren com a base la magnitud de l’ona interna d’un terratrèmol, és a dir, l’ona sísmica que es propaga per l’interior de la Terra. Aquesta escala va ser proposada per C. F. Richter per a calcular la magnitud de terratrèmols locals a Califòrnia, i per aquest motiu de vegades s’utilitza la denominació escala de magnitud local per a fer referència a l’escala de Richter. Pel que fa a la pronunciació de l’antropònim Richter, se sol recomanar la pronúncia amb [k].

Les escales d’intensitat sísmica es basen en una divisió en graus, expressats en números romans, que permet objectivar els efectes macrosísmics d’un terratrèmol. Són escales discretes, és a dir, no admeten valors intermedis entre els valors establerts. Com que els danys d’un terratrèmol varien d’un punt del terreny a un altre, amb els diferents valors d’intensitat sísmica s’elaboren mapes d’isosistes que permeten distingir les zones amb la mateixa intensitat sísmica percebuda.

Són exemples d’escales d’intensitat sísmica l’escala de Mercalli modificada (o escala MM), que actualment consta de 12 graus, i l’escala macrosísmica europea (EMS-98), que és l’escala d’intensitat oficial a la Unió Europea.

Convé evitar l’ús del mot graus per a expressar la magnitud sísmica d’un terratrèmol i reservar aquest mot per a referir-se a valors d’intensitat sísmica (per exemple: un terratrèmol de magnitud 3,2, però un terratrèmol de grau IV ).

També cal especificar l’escala en què es donen les dades de magnitud i d’intensitat d’un terratrèmol, tenint en compte que per a cada cas hi ha diverses escales (per exemple, un terratrèmol de magnitud 3,2 és una referència incompleta, i convindria especificar un terratrèmol de magnitud 3,2 en l’escala de Richter).