Tanca

#termedelasetmana: capa d’ozó

El dia 16 de setembre s’escau el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme capa d’ozó.

També se’n pot dir ozonosfera, i es refereix a la capa de l’atmosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i negligible per sobre dels 50 km o, en determinades zones del planeta, dels 70 km. La capa d’ozó filtra una part de la radiació ultraviolada del Sol (recordeu que en català no és *ultravioleta).

La principal alteració de la capa d’ozó es deu a l’activitat antropogènica —és a dir, creada per l’home—, que ha provocat el forat de la capa d’ozó o forat d’ozó.

Des del punt de vista de la formació, el terme capa d’ozó és un sintagma descriptiu i transparent: a la base capa, que designa una zona superposada a una altra, s’hi adjunta el sintagma d’ozó, que en restringeix el significat. Ozó és una denominació creada en alemany (Ozon) pel químic Christian Schönbein, que el descobrí el 1840, i que es basà en el grec ózō, que vol dir ‘que fa olor’. La forma ozonosfera, per la seva banda, és un compost culte amb aquest mateix element i el formant -sfera, que també ve del grec (de sphaĩra, que significa ‘esfera’).

Com veieu, es tracta d’un altre exemple de com la terminologia especialitzada d’alguns àmbits, encara que tracti de termes de la més viva actualitat, beu de fonts clàssiques, de vegades llatines o, com en aquest cas, gregues.

[Font: TERMCAT]

Tornen els Espais Terminològics, aquest any dedicats a la meteorologia

Aquest any tornen els Espais Terminològics, la jornada organitzada pel TERMCAT per a debatre aspectes dedicats a la pràctica terminològica. En concret, enguany dedicarem la trobada a la terminologia de la meteorologia i la crisi climàtica. Ja us podeu reservar la data del 21 d’octubre, i ben aviat obrirem les inscripcions.

Amb el títol Al cel i a la terra, termes pertot, l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics se centra en la terminologia de la meteorologia, un tema d’interès sempre ben viu en l’àmbit català, però que en els darrers anys encara ha vist créixer aquest interès i, val a dir, la preocupació d’experts i de qualsevol persona, atès que la crisi climàtica i les notícies relacionades amb els factors ambientals tenen una repercussió absolutament general. La recent celebració de l’Any Fontserè i la presentació del Portal Terra, un nou recurs del web del TERMCAT adreçat als especialistes d’aquest sector, així com la celebració del centenari de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, acaben de configurar un bon marc per a la jornada.

El programa preveu la intervenció d’experts reconeguts del sector, tant de l’àmbit universitari com d’una institució de referència com és el Servei Meteorològic de Catalunya. També s’ha previst una taula rodona que permetrà posar en debat com encaren els reptes de la divulgació del coneixement i la terminologia especialitzada els meteoròlegs de mitjans de comunicació de diversos àmbits professionals i geogràfics.

Els Espais Terminològics són una trobada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica. Aquesta edició s’havia d’haver dut a terme l’any 2020, però les condicions sanitàries van aconsellar de posposar-la. La previsió actual és que l’acte tingui alhora un format presencial, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, i que també es pugui seguir a distància. La propera setmana farem difusió del programa concret i del formulari d’inscripció corresponent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pirocúmul

Els incendis que, desgraciadament, han marcat l’actualitat informativa d’aquests últims dies ens han fet conèixer, als que no en som especialistes, un nou terme que us proposem com a #termedelasetmana: pirocúmul o pirocúmulus.

De fet, es tracta d’un dels cinc tipus establerts de núvol especial, concretament el que s’origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica. Estrictament, en àmbits especialitzats es designa amb la forma adjectiva llatina flammagenitus o amb la locució de foc (núvol flammagenitus o núvol de foc) qualsevol núvol que té aquest origen en una font de calor natural localitzada, i, en concret, un pirocúmulus o pirocúmul és el cúmulus flammagenitus o cúmulus de foc.

Els noms referits a núvols tenen denominacions fixades internacionalment a partir de formants llatins o grecs, i posteriorment les diverses llengües en poden fer adaptacions segons la pròpia tradició. En el nom pirocúmulus (amb l’adaptació pirocúmul) podem distingir-hi el formant piro-, que prové del mot grec pyrós ‘foc’ i el formant cúmulus, del llatí cŭmŭlus ‘amuntegament’. I en flammagenitus hi trobem el llatí flamma i el llatí genitus, de genĭtum ‘procreat, nascut’.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els tipus de núvol, podeu consultar el Diccionari de meteorologia de Joan Jorge i Joan Josep Rivera, o bé el Diccionari de física, que conté una àrea específica dedicada a la meteorologia, o simplement consultar els termes al Cercaterm, on trobareu els termes més recents sempre actualitzats i sovint amb notes complementàries molt interessants.

I esperem que no calgui que retingueu els termes flammagenitus ni pirocúmulus, perquè això voldrà dir que no hi ha nous incendis que provoquin aquesta mena de núvols. Prudència!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: asteroide

asteriode

El dia 30 de juny es commemora el Dia Internacional dels Asteroides, i per això us proposem el terme asteroide com a #termedelasetmana.

Fa referència a un cos menor del sistema solar de composició primordialment rocosa o metàl·lica, amb un diàmetre comprès entre un metre i mil quilòmetres, que orbita al voltant del Sol.

També se’n pot dir planeta menor, però convé no confondre aquest terme amb altres termes relacionats com ara meteor, meteoroide, meteorit o bòlid: consulteu en aquesta infografia interactiva les característiques pròpies de cadascun d’aquests cossos.

Des del punt de vista lingüístic, la forma asteroide prové de la paraula grega asteroeidḗs, un compost de les paraules astḗr, astéros ‘astre’ i eĩdos ‘forma’.

 

[Font: TERMCAT]

Espaguetis a l’espai

espaguetitzacio

Els forats negres continuen sent actualment, malgrat els anys d’investigació i els avenços, un dels grans misteris de l’univers i un dels més atractius. La imatge, segurament no del tot exacta, d’un gran forat negre que s’ho empassa tot és tan potent que sedueix qualsevol persona mínimament interessada per l’espai, més enllà dels astrònoms i els físics.

Diuen els experts que la gran concentració de massa d’aquestes regions de l’espai genera un camp gravitatori tan extraordinari que res, ni tan sols la llum, pot arribar-ne a sortir, i es parla de l’espaguetització dels cossos que s’hi acosten.

L’espaguetització és la descomposició progressiva d’un cos celeste que s’acosta a un altre de molt massiu i compacte en una cadena llarga i prima de partícules, com a conseqüència de la diferència de força gravitatòria entre el punt de l’objecte més pròxim al cos massiu i el més allunyat. Aquesta diferència, anomenada força de marea, fa que el cos es vagi estirant verticalment i comprimint horitzontalment, cada cop més, fins a esdevenir una mena de tira llarga semblant a un espagueti; d’aquí ve el nom. Quan la força de marea és de l’envergadura de la generada per un forat negre, però, l’espagueti està abocat, inexorablement, a la destrucció.

El terme espaguetització és un dels més de 300 termes normalitzats pel Consell Supervisor durant l’any 2019. Del mateix àmbit se n’han normalitzat un grapat més: acreció, corrent d’acreció, decalatge cap al roig, decalatge cap al blau, mareodestrucció, postresplendor, etc. Els trobareu tots a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

pluja

És, sens dubte, un dels termes clau de la informació meteorològica d’aquests dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts, sovint reduït a la sigla DANA.

Es tracta de la depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació parcialment sinònima de gota freda, una denominació que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. Els especialistes insisteixen que no totes les depressions aïllades a nivells alts, o DANA o gotes fredes, produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa són causats per una depressió aïllada en nivells alts, sinó que cal que hi concorrin els elements que hem recollit a la definició anterior (depressió tancada, en nivells mitjans i alts de la troposfera, amb un nucli d’aire fred i circulació ciclònica dels vents, i que s’ha separat de la seva zona d’origen). En el cas del terme gota freda, a més, s’aplica concretament a la depressió aïllada en nivells alts que no té reflex en superfície i que és difícil de detectar en els mapes isobàrics.

La denominació que els experts fan servir actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Per completar la informació, és interessant saber que la denominació gota freda es va crear per calc a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’), un terme que s’atribueix al meteoròleg alemany Richard Sherhag.

Atès que la denominació completa és llarga, sovint es recorre a l’ús de la sigla, i com en altres casos en què una sigla es popularitza com a denominació d’un concepte, sorgeix el dubte sobre la creació del plural corresponent (per exemple, en un context com “aquest any ja hem viscut dues DANA” o “dues DANES” o “dues DANAs”?). En general, es recomana no marcar el plural i que el context ja desfaci la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“dues DANAs”).

#termedelasetmana: satèl·lit

satel-lit

El #termedelasetmana que us proposem és de plena actualitat pel que va passar ara fa 50 anys: el 20 de juliol de l’any 1969 l’ésser humà va poder posar els peus al satèl·lit de la Terra, i així la Lluna va deixar de ser un espai exclusiu de poetes, enamorats, somiadors i escriptors de ciència-ficció per passar a ser també terreny d’exploració per als astronautes.

Un satèl·lit és un cos del sistema solar que està lligat gravitatòriament a un planeta, al voltant del qual es desplaça descrivint una òrbita per l’espai. També se’n pot dir lluna (“les llunes de Júpiter”), tot i que en contextos especialitzats es considera preferible restringir l’ús de lluna per a fer referència al satèl·lit natural de la Terra (i en aquests contextos se sol escriure en majúscula: “la Lluna orbita al voltant de la Terra”).

Passa el mateix amb els equivalents castellà luna i francès lune, que, malgrat que el significat genèric sigui normatiu en les llengües respectives, en contextos especialitzats se solen reservar per al satèl·lit de la Terra. Els equivalents anglesos satellite i moon tampoc no tenen habitualment un valor genèric, sinó que solen reservar-se per a denominar, d’una banda, els satèl·lits artificials (satellite) i, de l’altra, els d’origen natural (moon).

Des del punt de vista lingüístic, és interessant observar que satèl·lit, en el sentit astronòmic, és una forma relativament recent, creada a partir del llatí satelles, que vol dir ‘guardià, servidor’: el satèl·lit es va concebre originalment, doncs, com un acompanyant, un servidor, del planeta (d’etimologia també ben bonica, atès que prové del grec planḗtēs, que vol dir ‘vagabund, errant’, per oposició als estels, que tenien posicions més fixes en l’esfera celeste).

Aquests dies el nostre satèl·lit recupera tot el protagonisme, i veiem reportatges, notícies i anècdotes relacionats amb la fita històrica de fa 50 anys. Si hi voleu afegir el coneixement vinculat amb la llengua i la terminologia, us aconsellem de visitar els termes de l’àrea temàtica d’astronomia, astrofísica i cosmologia del Diccionari de física en línia: hi trobareu un bon recull de termes, definits amb precisió i sovint amb interessants notes complementàries.

#termedelasetmana: sistema internacional d’unitats

sistema_internacional_mesures_SI

Dilluns d’aquesta setmana, dia 20 de maig, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Metrologia, s’han fet efectives les noves definicions corresponents a les unitats bàsiques de mesura del sistema internacional d’unitats i a les constants físiques que s’hi relacionen, d’acord amb les resolucions adoptades per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, celebrada a París el novembre de 2018. És una novetat rellevant, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme sistema internacional d’unitats.

Es tracta del sistema d’unitats coherent que té com a unitats bàsiques el metre per a la longitud, el kilogram per a la massa, el segon per al temps, l’ampere per a la intensitat de corrent elèctric, el kelvin per a la temperatura absoluta, el mol per a la quantitat de substància i la candela per a la intensitat lluminosa. També se’n diu, simplement, sistema internacional, i té un ús freqüent la sigla corresponent, SI.

El sistema internacional d’unitats va ser proposat i adoptat internacionalment l’any 1960. És revisat ocasionalment i és el sistema d’unitats oficial a gairebé tots els estats del món. La revisió actual ha consistit en la redefinició de les unitats bàsiques en funció de valors numèrics fixats de constants universals, la qual cosa proporciona un sistema d’unitats de mesura que és més coherent i aporta referències més universals i estables per a poder expressar els resultats de les mesures amb més exactitud, sense incerteses evitables.

D’aquesta manera, el sistema internacional d’unitats segueix donant resposta a les necessitats de la ciència, la tecnologia i el comerç en el segle XXI, sense perdre la continuïtat històrica. Alhora, aquest sistema, que prescindeix dels artefactes materials usats com a referència fins ara (per exemple, el prototip del kilo) i es fonamenta en l’eliminació d’incerteses evitables, permetrà vincular amb més precisió les mesures a totes les escales, des de la subatòmica fins a l’escala macroscòpica, un fet essencial per al desenvolupament de noves tecnologies.

Si voleu consultar les noves definicions, podeu accedir a aquesta infografia interactiva. I si us interessa l’àmbit de la metrologia en general, podeu recórrer al Diccionari de física i també al Vocabulari internacional de metrologia, que recull la terminologia de la traducció catalana del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3).

#termedelasetmana: embornal

CanviClimatic

El dia 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té l’objectiu de fer-nos conscients de la importància de les accions de l’ésser humà sobre les variacions en el clima. Ens afegim a la iniciativa, i us proposem com a #termedelasetmana el terme embornal.

En l’àmbit de la gestió ambiental, fa referència concretament a qualsevol element responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, ja sigui una fase, un procés o una substància. Per exemple, els oceans, l’atmosfera, el sòl, els boscos o la vegetació són embornals de diòxid de carboni, i per això és tan important tenir-ne cura.

El terme és una especialització del sentit que embornal té en altres àmbits, com ara en la nàutica o en les construccions públiques, en què es refereix als forats de desguàs que es fan en un vaixell, en un carrer o en alguna altra construcció. Sembla que el mot prové del grec ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, derivat de ómbros ‘pluja’.

En el cas del medi ambient, el que fan els embornals és fer desaparèixer un element contaminant, com els embornals d’un carrer en fan desaparèixer l’aigua.

Trobareu el terme destacat en aquest relat visual sobre la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, i també a la infografia que hi podeu consultar. I també, és clar, en podeu trobar l’entrada completa, amb els equivalents en castellà i anglès, en el Diccionari de gestió ambiental i en el Cercaterm.

Tornar al principi