Ones gravitatòries o ones gravitacionals?

Ones_Gravitatories

En català són adequades tant la denominació ona gravitatòria com la forma ona gravitacional per a designar la pertorbació de la geometria de l’espaitemps que es propaga com una ona, en el marc de la relativitat general.

El diccionari normatiu recull els adjectius gravitatori -òria i gravitacional com a sinònims. Ambdós són derivats del verb gravitar per procediments de derivació diferents: en el cas de gravitatori -òria, s’ha adjuntat a l’arrel del verb gravitar (gravita-) el sufix adjectival -tori -tòria; en el cas de gravitacional, a la mateixa arrel verbal s’ha adjuntat el sufix -ció per a formar el substantiu gravitació, al qual, al seu torn, s’ha adjuntat el sufix -al, amb una n d’enllaç, per a formar l’adjectiu gravitacional. Pel que fa a aquest darrer adjectiu, convé recordar que el sufix -al, si bé és productiu en català com a productor d’adjectius, també té una presència considerable en adjectius d’àmbits cientificotècnics d’origen anglès, i possiblement és a través de l’anglès que s’ha estès l’ús d’aquest adjectiu en contextos científics catalans.

Aquests dies, les ones gravitatòries o gravitacionals són les protagonistes d’un notable esdeveniment científic, ja que se n’han detectat proves experimentals directes i probablement definitives, just cent anys després que Albert Einstein en predigués l’existència.

Amb la voluntat d’oferir informació terminològica útil i veraç, hem actualitzat les notes d’aquesta entrada en el nostre Diccionari de física, perquè facin referència a aquesta fita històrica en la física moderna. D’acord amb l’ús i l’opinió dels especialistes, també hem actualitzat la relació de sinonímia de les formes que avui comentem. Us convidem a consultar-hi aquest i altres termes de relativitat general, i a fer-nos arribar els suggeriments que vulgueu per a millorar-lo.

#termedelasetmana: pluja d’estels

Si sou uns bons aficionats a l’observació dels astres és ben probable que ja estigueu al cas que aquests dies es poden observar els alfa-Centàurids. Si és la primera vegada que sentiu aquesta denominació, heu de saber que es tracta d’una pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Centaure, que té lloc anualment la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat al voltant del 8 de febrer.

Us proposem precisament com a #termedelasetmana el terme pluja de meteors o pluja d’estels. Un meteor, tot i la denominació sinònima popular, no té res a veure amb un estel: és un fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit. I una pluja de meteors és una successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament en passar la Terra a prop de l’òrbita d’un cometa. En el Diccionari de física podeu llegir també una interessant nota enciclopèdica sobre aquest concepte, i aprendre que durant una pluja d’estels, els meteors, per un efecte de perspectiva, semblen provenir d’un punt concret de l’esfera celeste, el radiant. La ubicació del radiant dóna nom a les diferents pluges d’estels, com ara els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu, o els Gemínids, amb radiant a la constel·lació de Gèminis.

Per il·lustrar el concepte, us hem preparat aquest mapa interactiu, en què podreu consultar les denominacions que reben algunes de les pluges d’estels. I si us queda curiositat i voleu saber els criteris que hi ha al voltant dels noms d’aquests fenòmens, us convidem a consultar també el Criteri per a la denominació catalana de les pluges de meteors, que ha aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT i que ofereix informació ben precisa sobre tots els aspectes que cal tenir en compte en relació amb aquests termes (masculí o femení, plural, majúscula o minúscula, ús de les lletres gregues, etc.).

La nit de l’escrutini hi ha superlluna i lluna de sang. Què vol dir tot això?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluna#/media/File:US_Navy_041027-N-9500T-001_The_moon_turns_red_and_orange_during_a_total_lunar_eclipse.jpg
CC_USNavy

La nit del 27 de setembre, a banda de tenir interès pels resultats electorals, resultarà especialment interessant per als aficionats a l’observació dels astres. Hi coincideixen dos fenòmens: per una banda, el perigeu més important de l’any, i, per una altra banda, un eclipsi lunar total.

El perigeu és el punt de l’òrbita d’un satèl·lit en què aquest cos està més a prop del cos al voltant del qual orbita, o sigui, el punt en què la Lluna i la Terra estan més a prop. Els perigeus i els apogeus (el fenomen contrari) se succeeixen en cada òrbita lunar pel fet que la Lluna descriu una el·lipse (i no un cercle) al voltant de la Terra. Això provoca que la Lluna de perigeu (o lluna plena de perigeu) es vegi més grossa i més brillant que la resta de nits de lluna plena (de fet, la diferència és pràcticament inapreciable a ull nu, però hi és), i per això de vegades de la Lluna de perigeu se’n diu popularment superlluna. En el cas de la nit del 27 de setembre s’esdevé que serà el perigeu més pròxim de tot l’any.

A més a més, durant la mateixa matinada la Terra passarà entre el Sol i la Lluna, i provocarà un eclipsi de Lluna. En aquests casos la Lluna es continua veient, però com que rep menys llum solar per la interposició de la Terra, de vegades pren un to vermellós, i per això es parla de lluna de sang.

La nit del 27 de setembre promet emocions…

#termedelasetmana: pentaquark

CC NASA
CC NASA

En aquest estiu ric en novetats científiques, ara us proposem pentaquark com a #termedelasetmana. A banda de les imatges de Plutó enviades per la missió New Horizons, aquests dies en el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN podria haver-se observat per primera vegada un pentaquark, una partícula predita pels físics ja fa algunes dècades. Representa un patró especial d’agrupació de quarks: quatre quarks i un antiquark amb càrrega de color total nul·la. Semblantment, l’any passat, a l’LHC es va detectar una partícula que podria correspondre a un tetraquark, això és, a una agrupació de dos quarks i dos antiquarks amb càrrega de color total nul·la.

El repte per als investigadors del CERN és esbrinar com estan lligats aquests quarks entre si per a poder determinar amb precisió la naturalesa de cadascuna d’aquestes partícules. I és que, en ambdós casos, experiments posteriors han matisat l’eufòria d’aquests descobriments, ja que podrien indicar que es tracta, respectivament, d’un barió i un mesó ordinaris.

Certament, en una societat que té en les noves tecnologies i les xarxes socials una porta ràpida d’accés a la cultura i la ciència, convé distingir entre l’impacte mediàtic i l’impacte científic real de la informació científica que rebem. En aquest sentit, els diccionaris terminològics esdevenen una eina molt útil per a acostar-se amb rigor als conceptes i a la manera precisa d’anomenar-los.

Així doncs, al TERMCAT hem incorporat aquests termes al Diccionari de física en línia, amb la voluntat d’oferir un recurs terminològic permanentment actualitzat. Hi trobareu, també, més terminologia de física de partícules i física quàntica.

#termedelasetmana: inducció electromagnètica

cc Wikimedia / Thomas BinderhoferLa formulació de la llei de Faraday a càrrec del físic i químic anglès Michael Faraday va portar a la descoberta, el 1831, de la inducció electromagnètica, un fenomen que permet produir i distribuir energia elèctrica a gran escala i que és la base de la tecnologia electromagnètica actual.

Expliquen que, cap al 1850, William Gladstone, ministre d’economia anglès, va visitar el laboratori de Michael Faraday. Després d’admirar alguns dels seus instruments, li va preguntar si l’electricitat tindria alguna aplicació pràctica en el futur. I Faraday va contestar-li:

—Ara mateix no ho sé, però algun dia un successor seu podrà cobrar-ne impostos.

Faraday era conscient de la importància del seu descobriment, però no podia arribar a imaginar-se les rellevants aplicacions tecnològiques que tindria (en informàtica, medicina, enginyeria, etc.). Com a reconeixement a la seva contribució al progrés científic, la unitat de mesura de capacitat rep el nom de farad.

I encara menys podia imaginar-se que anys més tard des del TERMCAT destacaríem la inducció electromagnètica com a #termedelasetmana, però la presentació aquesta setmana del nou Diccionari de física en línia és tot un esdeveniment que ho justifica. Hi podreu consultar aquests termes, i d’altres de l’àmbit de l’electromagnetisme, la mecànica, la termodinàmica, l’òptica, la relativitat, la física quàntica, la física de partícules, la física nuclear, la física atòmica, la física de la matèria condensada, la física de la Terra i de l’espai i la física mèdica.

#termedelasetmana: efecte fotoelèctric

L’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO han declarat el 2015 Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Amb aquesta iniciativa es vol difondre els descobriments dels segles XIX i XX que han demostrat la gran importància de la llum en la ciència, i donar a conèixer l’extraordinari potencial de possibilitats per al progrés científic que té actualment la recerca en òptica i fotònica.

Des de la informació a Internet, que viatja per la fibra òptica, fins a l’ús de làsers amb finalitats mèdiques o la tecnologia per a l’aprofitament de l’energia solar, les tecnologies basades en la llum tenen molta presència en la societat actual. És precisament per l’impacte que pot tenir en àmbits com el medi ambient, les comunicacions, la medicina, l’economia, l’energia, l’agricultura, etc. que l’estudi de la llum i, sobretot, de les seves tecnologies és indispensable per a promoure el desenvolupament sostenible de la nostra societat i la millora de la qualitat de vida de les persones. D’altra banda, històricament la llum també ha actuat com a element de desenvolupament cultural i té un vessant artístic important.

Per tot plegat, aquesta setmana destaquem el terme efecte fotoelèctric, que és el fenomen consistent en l’alliberament d’electrons per una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica. Aquest fenomen ja va ser observat per Heinrich Hertz al final del segle XIX, però va ser Albert Einstein qui, el 1905 (ara fa 110 anys), va interpretar-lo i explicar-lo. I va ser per aquesta aportació cabdal per al desenvolupament de la física moderna —i no per la formulació de la teoria de la relativitat— que Einstein va rebre el Premi Nobel de Física l’any 1921. A la pràctica, l’efecte fotoelèctric és a la base del funcionament de les cèl·lules fotoelèctriques, uns dispositius de detecció de llum que tenen múltiples aplicacions industrials i quotidianes: portes automàtiques, detectors de fum, alarmes antirobatori per a articles de consum, càmeres digitals, etc. Us imagineu uns grans magatzems sense l’efecte fotoelèctric?

Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?

El terme mar desfeta, en castellà mar arbolada, es refereix a una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, mentre que una mar molta alta, en castellà mar montañosa, és una mar que presenta onades que fan entre 9 i 14 m. Aquestes dues formes corresponen als graus 7 i 8, respectivament, de l’escala de Douglas, un sistema numèric d’estimació de l’estat de la mar en una classificació de deu graus, basada en el tipus i les dimensions de les ones.

Podeu consultar també al Cercaterm els altres tipus de mars, amb els equivalents corresponents, segons l’escala de Douglas: mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.

comptador intel·ligent #termedelasetmana

Arran dels canvis que la nova reforma del sistema tarifari elèctric preveu per als propers mesos i de la controvèrsia quant a aspectes com els costos associats, privacitat i control del consum, aquests dies són notícia els comptadors intel·ligents (smart meters, en anglès), que seran d’instal·lació obligatòria per a tots els usuaris abans del desembre del 2018.

El destaquem, doncs, com a #termedelasetmana amb la definició que podeu consultar al Cercaterm: ‘Aparell que mesura i enregistra diversos tipus de dades sobre el consum d’energia, sobretot elèctrica, d’un habitatge o un edifici i els transmet a la companyia subministradora, per a la facturació i també per a l’estudi i la implantació de mesures d’estalvi energètic.’ Els comptadors intel·ligents, que utilitzen la tecnologia de comunicació per xarxa elèctrica (Power Line Communication), sovint enregistren el consum total d’energia i també les hores del dia de més consum.

A més d’aplicar-se al consum d’energia, el funcionament dels comptadors intel·ligents també es pot aplicar al consum d’altres subministraments, com ara el gas i l’aigua.

cicló tropical: #termedelasetmana

L’actualitat internacional, del sud-est asiàtic, ha destacat aquesta setmana la terminologia dels ciclons; per això hem triat com a #termedelasetmana cicló tropical.

Tal com s’explica en la nota de la fitxa del Cercaterm sobre aquest terme, els ciclons tropicals prenen diferents noms locals, com ara huracà a les Antilles i tifó a la mar de la Xina i a l’oest del Pacífic. Tots aquests noms fan referència a la pertorbació atmosfèrica extensa, de caràcter turbulent i de gran violència, que neix i es desenvolupa a les regions oceàniques càlides.