#termedelasetmana: onada de fred

onada_de_fredEl #termedelasetmana que us proposem és potser el terme especialitzat que sentireu més vegades durant aquests dies: el terme onada de fred.

Fa referència a un fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire fred.

Diuen que a casa nostra seguim amb un interès especial totes les notícies relatives al temps. Això ens fa a tots una mica més coneixedors de la terminologia especialitzada de l’àmbit, però si us interessa especialment i voleu parlar-ne amb precisió, us recomanem que consulteu el Diccionari de física, amb una àrea temàtica completa dedicada a la Meteorologia, i el Diccionari de geografia física, que conté una àrea que recull termes de Climatologia.

#termedelasetmana: onada de calor

onada_de_calorEl #termedelasetmana que us proposem no es refereix a un concepte especialment agradable, però sí relativament freqüent durant els mesos d’estiu. Es tracta del terme onada de calor.

És un fenomen de certa durada consistent en l’augment considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid, segons la definició del sempre interessant Diccionari de geografia física.

Si aquesta setmana, o alguna altra setmana d’aquest estiu, us toca suportar una onada de calor, us recomanem que prengueu les mesures adequades per a evitar altres termes relacionats però bastant més desagradables, com ara cop de calor, insolació, hipertèrmia o deshidratació, que també podeu trobar al Cercaterm.

 

La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?

Tempesta_Albert_Torello

Termes de l’àmbit de la meteorologia com pluja, temperatura i vent són generalment noms no comptables, per la qual cosa s’haurien d’utilitzar, per defecte, en singular, en referència al fenomen general. Per exemple:

  •  La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants.
  • La temperatura es troba condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l’altitud.
  • L’anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent.
  • L’augment de la temperatura del mar té efectes importants en els ecosistemes marins.
  • El vent i la pluja influeixen en la dispersió dels contaminants.

Ara bé, de vegades aquests noms no designen el fenomen general sinó un episodi, un valor o un tipus concret del fenomen, i aleshores passen a funcionar com a noms comptables. En aquests casos, doncs, és adequat utilitzar-los en plural. Per exemple:

  • Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país.
  • Durant l’abril s’espera un temps variable, amb pluges freqüents.
  • Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona. [Si entenem que els vents de ponent inclouen diferents tipus de vent.]
  • El mapa de temperatures mitjanes del mes passat.
  • Es preveuen pluges disperses d’intensitat variable.

Com a recomanació general, doncs, es pot dir que el plural de pluja, temperatura i vent no és incorrecte, si bé cal utilitzar-lo només en els contextos apropiats i sense abusar-ne.

També cal tenir en compte que algunes vegades pot ser preferible utilitzar els noms precisos dels episodis concrets (com ara ruixats, xàfecs, gotellades, ràfegues de vent, etc.), que admeten sense problemes l’ús del plural.

Un cas diferent és el del terme precipitació. D’una banda, perquè no és una forma popular i, de l’altra, perquè és un nom comptable, que admet sempre l’ús del plural. Per exemple:

  • Classificació de les precipitacions: plugim, pluja, neu, etc.
  • Precipitacions: se n’esperen a la meitat nord del país.

 

Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?

El terme mar desfeta, en castellà mar arbolada, es refereix a una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, mentre que una mar molta alta, en castellà mar montañosa, és una mar que presenta onades que fan entre 9 i 14 m. Aquestes dues formes corresponen als graus 7 i 8, respectivament, de l’escala de Douglas, un sistema numèric d’estimació de l’estat de la mar en una classificació de deu graus, basada en el tipus i les dimensions de les ones.

Podeu consultar també al Cercaterm els altres tipus de mars, amb els equivalents corresponents, segons l’escala de Douglas: mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.

#termedelasetmana: temps perillós

Wikimedia-Daphne-ZarasDimecres 26 de març és el Dia Mundial del Clima. Els fenòmens extrems relacionats amb el clima interessen, preocupen i fascinen, perquè la natura s’hi mostra amb tota la seva força.

Un dels termes que s’han normalitzat recentment és precisament temps perillós, que correspon a l’anglès severe weather. Podeu consultar a la Neoloteca la fitxa terminològica completa, que inclou els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de la forma, i també una fitxa de criteri, en què es comenten les diverses possibilitats denominatives que s’han desestimat. També us recomanem la consulta a l’àrea de Climatologia del Diccionari de geografia física.