Quines són les formes catalanes que es refereixen a la duresa dels torrons?

El Diccionari català-valencià-balear recull les formes torró fort i torró fluix per a referir-se al grau de duresa d’un torró. Així, defineix torró fort com ‘el que és d’una gran duresa’ i torró fluix com ‘el que té consistència pastosa i és fàcil de rosegar’. El torró fort més típic és el torró d’Alacant, mentre que són torrons fluixos el torró de Xixona, el de crema o el de massapà.

Aquestes formes són les més genuïnes arreu dels territoris de parla catalana, especialment vives a les illes Balears. Actualment, però, són molt habituals també torró dur i torró tou, probablement per paral·lelisme amb el castellà turrón duro i turrón blando.

#termedelasetmana: transparència

Aquesta setmana es vota al Parlament de Catalunya la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que es preveu que entri en vigor d’aquí a sis mesos.

Es tracta d’una iniciativa gairebé pionera a escala europea que permetrà conèixer des d’informació sobre contractes i concursos públics fins al cost de les campanyes de publicitat institucional o la remuneració, dietes i indemnitzacions de treballadors públics i alts càrrecs.

Per la rellevància que té, doncs, en l’actualitat informativa, transparència és el nostre #termedelasetmana, que definim com a “Qualitat d’una organització que informa de manera clara, precisa, oportuna, honesta i completa sobre les decisions i les activitats que afecten la societat, l’economia i el medi i que té voluntat de comunicar-les.”

La llei inclou la Generalitat, els ajuntaments i entitats locals, les empreses públiques, les privades que rebin diners públics, les universitats, els partits polítics, les patronals, els sindicats i els lobbys.

Si voleu veure més informació sobre termes relacionats amb la responsabilitat social de les empreses, les organitzacions i l’Administració pública, us convidem a consultar el Vocabulari de la responsabilitat social i el Portal de la Transparència del Govern de la Generalitat.

Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?

El terme mar desfeta, en castellà mar arbolada, es refereix a una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, mentre que una mar molta alta, en castellà mar montañosa, és una mar que presenta onades que fan entre 9 i 14 m. Aquestes dues formes corresponen als graus 7 i 8, respectivament, de l’escala de Douglas, un sistema numèric d’estimació de l’estat de la mar en una classificació de deu graus, basada en el tipus i les dimensions de les ones.

Podeu consultar també al Cercaterm els altres tipus de mars, amb els equivalents corresponents, segons l’escala de Douglas: mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.

#termedelasetmana: cardiopatia

Aquesta setmana moltes activitats arreu del país s’apleguen al voltant de la iniciativa de La Marató de TV3. Des del TERMCAT també ens hi hem afegit amb un Apunt terminològic sobre la terminologia associada al tema d’aquest any, les malalties del cor, i ho fem ara també amb el nostre #termedelasetmana, que és cardiopatia.

La forma cardiopatia està recollida a la Classificació internacional de malalties, amb el sinònim malaltia cardíaca. Molts altres termes es formen a partir d’aquesta base (cardiopatia arterioscleròtica, cardiopatia cifoscoliòtica, cardiopatia congènita, cardiopatia congestiva, cardiopatia de Pick, cardiopatia hipercinètica, cardiopatia hipertensiva, etc.).

Us convidem a consultar cadascuna d’aquestes fitxes, i tota la terminologia que hi està associada, però sobretot us convidem a col·laborar en alguna de les iniciatives que durant aquests dies miren d’aconseguir el màxim de recursos possibles per a la recerca encaminada al tractament de totes les malalties del cor.

Què és un animal petroleado i com se n’ha de dir en català?

La forma adequada en català és animal petroliejat. L’adjectiu petroliejat -ada s’utilitza sovint al costat de noms d’animals, habitualment peixos o ocells, per a indicar que l’animal en qüestió ha quedat tacat de petroli a conseqüència d’un vessament de combustible al mar. El terme té ús en l’àmbit del medi ambient en contextos com ara rehabilitació d’exemplars petroliejats, recuperació de fauna petroliejada, etc.

El verb adequat en català ha de ser petroliejar, format a partir de petroli i, per tant, amb aquesta i intermèdia necessària, i no *petrolejar com s’usa de vegades. Altres derivats com petrolier o petrolieria, també amb i, estan formats a partir de la mateixa arrel. Aquest verb té el sentit general de ‘banyar amb petroli’, adequat semànticament en aquest cas. El verb castellà documentat corresponent és petrolear.

#termedelasetmana: voluntariat

http://www.volunteeractioncounts.org/en/
http://www.volunteeractioncounts.org/en/

El dia 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris. Les Nacions Unides veuen en aquesta jornada una “ocasió única per als voluntaris i organitzacions de celebrar els seus esforços, de compartir els seus valors i de promoure la seva feina”.

Des del TERMCAT ens hi afegim amb el nostre #termedelasetmana, que és voluntariat: “Acció de prestar un servei cívic o social dins el marc d’una entitat sense ànim de lucre, de manera lliure i voluntària i sense rebre a canvi cap tipus de remuneració econòmica, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.

En aquesta època de l’any es multipliquen les iniciatives solidàries i les crides a la mobilització per contribuir a una distribució més justa dels recursos i al finançament de projectes adreçats al bé comú. És un bon moment per dedicar un homenatge a totes les persones que, ja sigui un dia a l’any, o, encara millor, molts dies cada any, dediquen el seu temps i els seus esforços als altres, només pel desig de construir un món una mica més just.

Si voleu veure tota la informació sobre aquest terme, i sobre altres termes relacionats, us convidem a visitar el Diccionari de serveis socials, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en línia.