El Diccionari català-valencià-balear recull les formes torró fort i torró fluix per a referir-se al grau de duresa d’un torró. Així, defineix torró fort com ‘el que és d’una gran duresa’ i torró fluix com ‘el que té consistència pastosa i és fàcil de rosegar’. El torró fort més típic és el torró d’Alacant, mentre que són torrons fluixos el torró de Xixona, el de crema o el de massapà.

Aquestes formes són les més genuïnes arreu dels territoris de parla catalana, especialment vives a les illes Balears. Actualment, però, són molt habituals també torró dur i torró tou, probablement per paral·lelisme amb el castellà turrón duro i turrón blando.