Es tracta de dos casos diferents. Per una banda, hi ha la forma mig centre, tal com es recull en les fitxes del Diccionari general de l’esport i en el Diccionari de futbol, consultables també des del Cercaterm. El motiu pel qual aquest terme es forma sense ajuntar-ne els dos mots és que mig és un substantiu, i no un adjectiu, que té el sentit de ‘Cadascun dels jugadors que formen la línia de mitjos’. El terme mig centre es refereix, per tant, a un mig situat al centre de la línia de mitjos, o que juga allunyat de totes dues bandes del camp de joc. Es tracta d’un terme paral·lel a mig dret, mig esquerre, interior dret, interior esquerre.

Un cas diferent és mitjapunta, en el qual mitja és un adjectiu que afavoreix la lexicalització del terme i, per tant, que s’escrigui tot junt i faci el plural mitjapuntes. Es tracta del jugador que ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig, és a dir, un jugador situat a la meitat d’una punta. És un terme recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i també en les fitxes corresponents del Cercaterm.