Les posicions en el camp de futbol, també en femení

infografia_futbol

El TERMCAT difon un nou material interactiu que recull les denominacions de les posicions dels jugadors de futbol en dues disposicions habituals en el futbol actual (el 4-3-3 i el 4-4-1-1). S’hi poden trobar, doncs, termes com ara mitjapunta, lateral dret, pivot defensiu, mig centre, etc., amb enllaços a les entrades del Diccionari de futbol, en què queden definits.

A banda de l’interès general dels termes, atesa la popularitat del futbol, cal destacar que també es presenten les formes femenines de cada posició amb l’article corresponent (la mig centre, la interior dreta, la pivot ofensiva, etc.). Amb aquesta presentació es vol donar resposta als dubtes que sovint es plantegen els periodistes esportius quan retransmeten partits de futbol femení i altres professionals de l’àmbit que necessiten referir-se a aquestes posicions tant en masculí com en femení.

La infografia s’afegeix al nombrós conjunt de materials de divulgació que, en diversos formats, ofereix el TERMCAT per facilitar l’accés a la informació terminològica.

#termedelasetmana: futbolista

futbol_femeni

Per a algú aficionat a la pilota jugada amb el peu —com a practicant o bé com a espectador d’estadi o de butaca i cervesa—, el terme d’aquesta setmana continua sent futbolista. Però no futbolista i punt, sinó futbolista dels bons, dels grans, dels triomfadors. Dels que han tingut la mica de sort i el gran mèrit d’arribar a una final.

Perquè hi ha un Barça de futbol que jugarà aquest dissabte 18 de maig la final de la lliga de campions. Al costat d’un altre Barça de futbol que haurà d’esperar la temporada que ve per intentar-ho, després d’haver caigut a les semifinals.

L’esport té això. La victòria i el fracàs són absoluts, però també són reversibles. El que has perdut una temporada, la temporada següent ho podràs guanyar. El que has guanyat ara, et tocarà defensar-ho amb les dents d’aquí a uns mesos.

L’any que ve, doncs, ja ho veurem. Però ara és l’hora del Barça. Del Barça de Paños, Van der Gragt o Mapi León; de Mariona, Patri, Hamraoui o Martens; d’Andressa Alves o Alexia, i encara d’unes quantes jugadores més.

Elles són les grans futbolistes del nostre #termedelasetmana —un terme que és tant masculí com femení.

I, mentre us aneu neguitejant esperant la final, també podeu consultar el VAR, la pròrroga, els penals, els fora de joc i tantes altres incidències possibles que poblen el Diccionari de futbol i que fan imprevisible i desbordant l’esport del futbol.

De VAR en VAR

VAR

Els pessimistes (sempre n’hi ha) van vaticinar que seria la fi del romanticisme i la polèmica en el futbol i, per extensió, del futbol mateix. Els optimistes (sempre en queden) van prometre un futbol pur, alleugerit del llast de la injustícia.

I finalment va arribar i ara ja no són els àrbitres de camp sols a prendre les decisions. En un bon grapat de competicions, un petit grup d’analistes assessora l’àrbitre principal des d’un espai del mateix estadi, a partir de l’estudi acurat de les imatges en vídeo del partit. És el sistema anomenat videoarbitratge, sovint conegut com a VAR.

La denominació videoarbitratge, ja utilitzada en català, està formada a partir del nucli arbitratge i de la forma prefixada video-, que indica l’instrument principal amb què es porta a terme l’arbitratge. (És un cas similar, doncs, a biodegradació.)

Ara bé, en totes les llengües és molt més coneguda la sigla VAR, que correspon a la forma anglesa video assistant referee i que es considera igualment adequada en català.

Sobre aquesta forma anglesa s’ha creat la denominació àrbitre assistent de vídeo, que també és adequada i té ús però que té l’inconvenient de poder referir-se alhora al sistema d’assistència arbitral i a l’analista principal integrat en aquest sistema.

Tornem a la discussió. Al final, qui tenia raó? Doncs ningú. Des dels jugadors fins als aficionats, passant per entrenadors i directives, probablement no n’hi ha cap que estigui del tot satisfet del resultat o que hagi vist complerts els seus vaticinis.

I és que el videoarbitratge ha tret pes als àrbitres però no ha posat fi a la controvèrsia. Bàsicament, perquè només actua en quatre accions concretes que podrien fer variar el resultat d’un partit (d’acord amb la FIFA, els gols, els penals, les expulsions i la confusió d’identitat dels jugadors amonestats). I perquè, d’una manera més aviat inesperada, resulta que les conclusions que extreuen els analistes experts de l’estudi d’un vídeo no són compartides per tothom.

S’ha reduït el nombre de casos polèmics, però continua havent-n’hi. I de futbol, també.

En futbol, mitjapunta o mitja punta, migcentre o mig centre?

Es tracta de dos casos diferents. Per una banda, hi ha la forma mig centre, tal com es recull en les fitxes del Diccionari general de l’esport i en el Diccionari de futbol, consultables també des del Cercaterm. El motiu pel qual aquest terme es forma sense ajuntar-ne els dos mots és que mig és un substantiu, i no un adjectiu, que té el sentit de ‘Cadascun dels jugadors que formen la línia de mitjos’. El terme mig centre es refereix, per tant, a un mig situat al centre de la línia de mitjos, o que juga allunyat de totes dues bandes del camp de joc. Es tracta d’un terme paral·lel a mig dret, mig esquerre, interior dret, interior esquerre.

Un cas diferent és mitjapunta, en el qual mitja és un adjectiu que afavoreix la lexicalització del terme i, per tant, que s’escrigui tot junt i faci el plural mitjapuntes. Es tracta del jugador que ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig, és a dir, un jugador situat a la meitat d’una punta. És un terme recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i també en les fitxes corresponents del Cercaterm.