Cada vegada més els ciutadans reclamem poder fer sentir la nostra veu en les decisions que ens afecten. No ens agrada que ens diguin què ens convé: ens agrada que ens preguntin quines necessitats tenim i que la resposta que donem sigui el punt de partida de les decisions en polítiques públiques i de les actuacions que s’emprenguin per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels àmbits en què es posa en pràctica la possibilitat d’influir en les decisions és l’urbanisme. Del planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística se’n diu urbanisme participatiu.

Les maneres que té l’Administració pública de promoure la participació ciutadana en projectes urbanístics són, per exemple, les audiències públiques, les pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc. El terme que us presentem és ben probable que es faci servir aquests dies de campanya electoral municipal, en què les propostes relatives a l’organització de l’espai públic ocupen un espai important de la informació. I més encara si tenim en compte que del 9 al 19 de maig es duen a terme tot un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Amb l’arribada del bon temps ve molt de gust seure a l’aire lliure per prendre alguna cosa mentre es respiren ja els aires tebis de primavera. És possible, però, que el temps no acabi d’acompanyar, sobretot ara al març, en què els canvis sobtats de temps resulten encara traïdors.

Si és així, ens podrem acomodar en una terrassa coberta, que és la terrassa d’un bar o restaurant situada a l’exterior però coberta amb un envelat o amb alguna mena de tancament que pot tenir vidres desmuntables. Una terrassa, segons el DIEC, ja designa de manera precisa el concepte que ens interessa en aquest cas: ‘Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients’.

De la terrassa coberta és convenient no dir-ne vetllador*, una forma que de vegades es documenta per a designar aquest concepte, perquè un vetllador es refereix a tota una altra cosa. Un vetllador és un moble, una tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base. Per extensió, es pot referir també a qualsevol taula més o menys petita i lleugera que és fàcilment transportable d’un lloc a l’altre, com les taules de les terrasses de determinats bars i restaurants, però en tot cas no a la terrassa en si.