#termedelasetmana: trebacances

La generalització del teletreball ha comportat també l’extensió de nous termes, com el que us volem proposar com a #termedelasetmana: trebacances.

Fa referència a l’activitat laboral que es fa des d’un lloc de vacances per mitjà del teletreball. El terme està creat per acronímia a partir dels mots treball i vacances, un model de creació calcat de l’anglès workation (work + vacation) que també han seguit altres llengües com el castellà (trabacaciones, de trabajo + vacaciones) o el francès (travacance, de travail + vacance).

Si us interessen altres termes relacionats amb el turisme, podeu consultar el conjunt de tres infografies interactives en què trobareu il·lustrats alguns dels termes de l’àmbit i podreu consultar-ne els equivalents en diverses llengües i les definicions corresponents.

[Font: TERMCAT]

Termes del teletreball i l’aprenentatge en línia, en la nova infografia interactiva del TERMCAT

El TERMCAT presenta en una nova infografia interactiva alguns dels termes més freqüents vinculats al teletreball i a l’aprenentatge en línia. S’hi poden trobar termes com ara seminari web (en anglès, webinar), silenciar (una de les alternatives a to mute), videotrucada (en lloc de video call) o ludificació (la proposta adequada en lloc de gamification).

Es tracta de termes que, especialment arran de l’extensió aquests darrers mesos del teletreball i de l’aprenentatge en línia, han experimentat una notable difusió, i que sovint encara es fan servir amb les formes angleses equivalents; per això, aquesta infografia els recull i els destaca, amb la intenció de recordar les alternatives catalanes adequades i promoure’n l’ús.

Cada terme ofereix un enllaç a la fitxa corresponent del Cercaterm, amb la definició del concepte i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat. Per exemple, hi podeu trobar la infografia dedicada als termes de la Realitat virtual i la realitat augmentada, un altre material dedicat a les Criptomonedes i una completa infografia amb els termes del disseny web, entre molts altres.

#termedelasetmana: triple jornada

Aquesta setmana, marcada especialment per la celebració del Dia Internacional de les Dones, us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que moltes dones identificaran com a ben proper: el terme triple jornada.

Designa la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada, les hores que esmerça en el treball domèstic i de cura, i el temps dedicat a activitats polítiques, socials i comunitàries.

És un terme transparent, creat per analogia a partir de doble jornada: aquest concepte ja recollia la jornada laboral remunerada i la feina d’atenció a la família, a la llar i a aspectes relacionats; amb el terme triple jornada s’hi afegeix el component social i comunitari.

En les llengües del nostre entorn proper s’han creat termes paral·lels (triple jornada en castellà, triple journée en francès, i third shift o triple shift en anglès).

Podeu consultar aquest terme, i altres termes relacionats amb el mateix àmbit, a la Terminologia de les dones en el món laboral, i també al Cercaterm.

Encara…

Quan les noietes de final de l’educació obligatòria han de decidir què faran el curs següent, encara hi ha una pressió que les inclina més a fer formació professional d’educació infantil que de mecànica de motos. Quan les noies que han acabat el batxillerat han de decidir què estudien a la universitat encara hi ha una pressió que les empeny més cap a fer de biòlogues que d’enginyeres. Quan les noies entren al mercat laboral encara hi ha una pressió que els dificulta accedir a determinats llocs de treball en igualtat de condicions que un home, troben portes de vidre. Quan les dones que acaben de tenir un fill han de decidir qui demana reducció de la jornada laboral per atendre la criatura encara hi ha una pressió que les empeny a ser elles i no el pare. Fins quan… encara?

La porta de vidre que acabem d’esmentar és una de les múltiples barreres invisibles amb què topen les dones al llarg de la vida, obstacles que els impedeixen l’accés a la presa de decisions i la participació plena a la societat, que són el resultat de normes i valors tradicionals, els de l’heteropatriarcat. Un cop dins el món laboral, les dones han de fer la feina el doble de ben feta perquè se’ls reconeguin els mèrits i puguin ascendir en l’escala, fins que topen amb un sostre de vidre. Això si han pogut superar el terra enganxós que els impedeix desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes, perquè tenen tantes tasques i càrregues associades que cal un esforç molt gros per tirar endavant.

Un esforç i un tren d’energia és el que necessita una dona amb inquietuds polítiques, socials o comunitàries que vulgui desenvolupar alguna activitat en algun d’aquests entorns, perquè prèviament haurà d’haver enllestit la seva jornada laboral remunerada i després, el seu treball domèstic i de cura. És el que s’anomena la triple jornada.

Encara. Sí, encara som a mig camí.

Però tirem endavant, perquè hi ha coses que funcionen, com ara algunes bones pràctiques, formes correctes d’actuació en l’àmbit del gènere que poden contribuir a impulsar un canvi de mentalitat que derivi en un equilibri de poder entre dones i homes. Per exemple, les mesures d’igualtat a l’empresa, els plans d’igualtat a l’empresa, les polítiques de conciliació o els processos de selecció igualitaris.

Trobareu tots aquests termes i més a la Terminologia de les dones en el món laboral, al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.

#termedelasetmana: autònom|autònoma

L’actualitat informativa d’aquests últims dies ha posat el focus en les dificultats que estan vivint les persones que s’identifiquen amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: treballador autònom | treballadora autònoma.

Fa referència al treballador que exerceix personalment i de manera habitual i directa una activitat econòmica lucrativa sense estar subjecta a un contracte de treball, encara que tingui al seu servei, remunerades, altres persones.

Habitualment, el terme es redueix a la part més significativa del sintagma complet i es parla directament de autònom|autònoma. També es pot fer servir el sinònim treballador per compte propi.

La base del sintagma, treballador|treballadora, deriva del verb treballar, que ens arriba del llatí vulgar tripaliare, i és un exemple de com l’etimologia de vegades s’adiu molt amb el sentit que encara avui per a molts té el mot, perquè volia dir ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i avui també, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de patir es va passar a la d’esforçar-se, escarrassar-se, i d’aquí a treballar.

Pel que fa a l’adjectiu autònom, té origen en el grec autónomos, que vol dir ‘que es regeix a si mateix’, un sentit ben adequat al concepte.

Si voleu veure la definició i els equivalents del terme en altres llengües, en trobareu la fitxa completa al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: repartidor (rider)

Amb les limitacions al moviment i el tancament de bars i restaurants, s’ha fet especialment habitual fer ús dels serveis del que avui us proposem com a #termedelasetmana: el terme repartidor|repartidora (sovint anomenat inadequadament rider).

Com és prou sabut, un repartidor és la persona que recull missatges, paquets i altres mercaderies i els reparteix als seus destinataris, a peu o amb un mitjà de transport, com ara un camió petit, una furgoneta, una motocicleta o una bicicleta.

Es tracta d’una forma creada per derivació a partir del verb repartir (que ve del verb partir, d’origen llatí), amb el sufix -dor -dora (també d’origen llatí), molt productiu a l’hora de crear noms que indiquen ‘agent’ o ‘professió’ (conductor, espectador, treballador…).

El terme té ús des de fa anys, i no presenta cap dificultat. Últimament, tanmateix, en alguns contextos s’hi troba utilitzat l’anglicisme rider, però convé tenir en compte que en anglès rider designa la persona que munta a cavall, pilota una motocicleta o corre en bicicleta, ja sigui de manera professional o per afició. És el que en català, en l’àmbit esportiu i, especialment, en les curses, correspon a un genet, un pilot o un ciclista o corredor, segons si el desplaçament es fa dalt d’un cavall, d’una motocicleta o d’una bicicleta. Sembla que en l’extensió de l’anglicisme hi ha una certa voluntat d’ocultar o diluir la relació laboral que s’estableix entre el repartidor i l’empresa o plataforma digital que fa d’intermediària en el servei. Tindrien aquesta mateixa motivació eufemística altres formes que es documenten com ara biker o glover.

En el cas a què ens referim, en català la forma adequada és repartidor|repartidora o, segons el context, missatger|missatgera.

Vegeu més detalls sobre el terme en aquest apunt.

[Font: TERMCAT]

Per què parlem de teletreball i no de telefeina?

teletreball

El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l’extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.

Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.

La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa ‘lluny’, i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una ‘espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar’, compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i fins i tot avui, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de ‘patir’ es va passar a la d’esforçar-se’, ‘escarrassar-se’ i ‘obrar, laborar, treballar’. Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, ‘coses que han de ser fetes’. L’etimologia, com veieu, a més d’explicar-nos l’origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.

En la llengua general, conviuen els mots treball (‘activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta’) i feina (‘treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida’), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.

Per què, doncs, s’ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina? Una primera resposta la trobem en l’àmbit especialitzat de les relacions laborals. Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l’ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treballcondicions de treball (o condicions laborals), centre de treballlloc de treballmercat de treball (o mercat laboral), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.

Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treballteletreball (en anglès, teleworking), cotreball (en anglès, coworking) o treball en xarxa (en anglès networking) en són alguns exemples.

Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües (teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora. Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal *telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d’una solució més curta com teletreball.

En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d’interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura, tot i la seva resistència a parlar de teletreball. Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina.

#termedelasetmana: condicions de treball

condicionsTreball

Aquesta setmana queda marcada per la celebració, el dia 1 de maig, del Dia Internacional del Treball. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un terme bàsic en l’àmbit laboral: el terme condicions de treball.

Fa referència al conjunt de circumstàncies característiques que determinen una situació professional, establertes o no per un conveni col·lectiu o per un contracte de treball. Per exemple, les condicions de treball poden afectar la jornada laboral, l’horari, el sistema de remuneració o el règim de treball per torns.

Es tracta d’un terme creat per sintagmació, en què al substantiu condició (‘circumstància essencial perquè una cosa s’esdevingui’, pres del llatí conditio), en plural, se li afegeix el complement de treball, que especifica l’àmbit d’aplicació.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’àmbit laboral, us recomanem especialment el Diccionari de la negociació col·lectiva, en què trobareu el terme que acabem de destacar i més de mil termes més, amb la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.

El nomadisme del segle XXI

nomada_coneixement_01

Durant el llarguíssim període de la prehistòria, la humanitat sencera va viure desplaçant-se a la recerca d’aliments i d’unes condicions més amables. O fugint de dents massa llargues i altres perills. Fins que l’agricultura i la delimitació creixent de fronteres i administracions van acabar deixant només uns pocs pobles que practiquin encara el nomadisme.

I ara que el nomadisme físic és residual, hi ha qui considera que tot just encetem l’època del nomadisme intel·lectual.

És a dir, el temps dels nòmades del coneixement, les persones innovadores, creatives, col·laboradores i hàbils amb la tecnologia digital que són capaces d’adaptar-se a nous reptes i a entorns laborals canviants. Aquells que, en comptes de quedar-se allà on són, tenen les eines i l’obertura mental necessàries per transitar constantment per una franja molt àmplia del món del coneixement.

Nòmada del coneixement és la forma proposada pel TERMCAT com a equivalent de knowmad, denominació creada per John Moravec el 2011 a partir de know (‘conèixer, saber’) i nomad (‘nòmada’). Es tracta d’una traducció transparent de l’original anglès, que també es documenta en castellà, francès i italià.

Què és la metodologia àgil?

metodologiaAgil

Els canvis tecnològics, la competència, les noves regulacions, etc. fan que cada vegada sigui més necessari respondre i adaptar-se ràpidament a l’entorn, reduir la complexitat dels processos de treball i augmentar la productivitat i l’èxit dels projectes a través de la innovació. Això és el que s’intenta aconseguir amb la metodologia àgil.

Tot i que el concepte va néixer fa més de 10 anys de mans de les grans empreses de desenvolupament de programari amb l’objectiu de corregir pràctiques poc productives en gestió de projectes, la digitalització ha fet que avui dia sigui aplicable a pràcticament qualsevol sector i tipus d’empresa que decideixi evolucionar cap a aquesta nova manera d’entendre tant els processos de treball com les relacions entre els membres dels equips.

Què la caracteritza?

  • La planificació temporal és rigorosa i en funció dels objectius.
  • Els projectes es “trossegen” en petites parts que s’han de completar i lliurar en poques setmanes i de manera continuada.
  • El conformen equips pluridisciplinaris que treballen junts durant tot el procés.
  • Els ajustaments i canvis, en qualsevol moment i fase del projecte, són dinàmics, efectius i poc traumàtics.
  • L’orientació i l’adaptació a les necessitats del client és constant.