#termedelasetmana: horari flexible

Horari_FlexibleAquesta setmana té una presència especial en els mitjans de comunicació la iniciativa Reforma Horària, que duu a terme la Setmana dels Horaris, amb un conjunt d’actes ben divers. L’objectiu, segons el que es pot llegir al web del projecte, és assolir una distribució del temps més humana, entesa com una variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar, tenint en compte valors com ara l’austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat i la serenitat.

Des del TERMCAT ens afegim a la reflexió i us proposem com a #termedelasetmana el terme horari flexible. La distribució del temps que passem a la feina és un element clau entre els que s’han de considerar per aconseguir l’equilibri entre treball, oci, descans, dedicació familiar, etc. I l’horari flexible, és a dir, l’«Horari de treball en què el treballador pot escollir l’inici i el final de la seva jornada laboral, generalment respectant un període de presència obligatòria al centre de treball», sembla un instrument ben útil en tots els casos en què sigui possible.

Què és un pannier? Com es diu en català?

©Pixabay_kaicho20
©Pixabay_kaicho20

Des de fa poc alguns mitjans de comunicació s’han començat a fer ressò d’una nova figura relacionada amb el món de la restauració i l’hoteleria, que es difon amb el nom de pannier.

Fa referència a la persona especialista en pa que en un establiment, generalment un restaurant, suggereix el tipus de pa més adequat segons cada plat i cada situació, el punt òptim de consum i la presentació més pertinent. No s’ha de confondre el pannier amb el forner: el forner s’encarrega de l’elaboració del pa, mentre que el pannier s’ocupa dels aspectes vinculats amb el consum i la presentació del pa.

Però d’on ve pannier? És una forma pròpia o un manlleu d’una altra llengua? Està ben format pannier en català?

El substantiu pannier és un derivat de pa. Si s’hagués creat amb recursos del català, però, el resultat no hauria estat pannier, sinó paner | panera, amb una sola ena (com panada, panera o panarra, també derivats de pa) i amb el sufix -er, -era, molt productiu en la formació de noms d’oficis (com a arrosser | arrossera, barreter | barretera, fuster | fustera, etc.). No s’ha de confondre la i de pannier amb la i prèvia al sufix de substantius catalans com ara cirier, especier, joier, linier, navilier o remeier, en què aquesta vocal prové de l’arrel del mot del qual deriven (ciri, espècia, joia, línia, navili i remei, respectivament); pa no té cap i que calgui mantenir en els derivats.

En realitat, pannier és un fals manlleu del francès; és a dir, no és francès (en francès existeix panier, que en català equival a ‘cistell’ o ‘panera’, segons el cas, i pa és pain, que donaria, en tot cas, *painier), però s’assembla formalment a altres substantius francesos incorporats al català, com ara sommelier (la persona que s’encarrega de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en els grans restaurants) o, fora de l’àmbit de la restauració, brigadier, canotier, crupier, lutier o palier.

El fet que tinguem sommelier i que el francès sigui una llengua històricament molt prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia deu haver tingut a veure en la creació de pannier que han fet els professionals com a denominació d’aquest nou ofici, que, com heu vist, és preferible denominar amb la forma paner | panera.

#termedelasetmana: sostre de vidre

©iStock_Meriel Jane WaissmanArran del Dia Internacional de les Dones, que s’ha commemorat arreu del món aquest diumenge 8 de març, ha estat objecte de comentari en notícies, reportatges i entrevistes el #termedelasetmana que avui us proposem: el terme sostre de vidre.

Amb aquesta expressió es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

Es tracta d’un terme creat per metàfora, un procés de creació força productiu especialment en àmbits com les ciències socials, que juga amb el fet que sovint aquestes limitacions no són expresses, clares o evidents, sinó que costa d’identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, en què trobareu la definició i també els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.

Què és el precariat?

El terme precariat designa el conjunt dels treballadors que tenen un treball precari, ja sigui perquè tenen un contracte de treball a temps parcial, en pràctiques, de formació, o, fins i tot, perquè treballen sense contracte laboral.

Es tracta d’un terme que es documenta de manera paral·lela en castellà, francès, anglès, italià, portuguès i alemany, i que, arran de la crisi econòmica, s’ha fet habitual en els àmbits de la sociologia, el treball o la política.

Està format amb l’adjunció del sufix –at a l’adjectiu precari -ària (‘Dit del treballador que té una situació laboral sense garantia de continuïtat i estabilitat’). Aquest sufix és molt productiu a l’hora de formar substantius masculins amb el sentit ‘conjunt de’, com en accionariat, alumnat, artesanat, articulat, cadirat, diaconat, electorat, empresariat, funcionariat, proletariat, veïnat, voluntariat, etc.

Podeu consultar també altres termes de l’àmbit laboral al diccionari en línia Diccionari de la negociació col·lectiva.

#termedelasetmana: horari de treball

© johnnyberg FreeImages
© johnnyberg FreeImages

És raonable que els programes de màxima audiència s’acabin passades les 12 de la nit quan l’endemà bona part d’aquesta audiència ha de ser al lloc de treball abans de les 9? És eficaç interrompre les jornades de treball amb pauses de més d’una hora? Per què són tan divergents els horaris escolars dels de la majoria de professionals? Quines conseqüències té una distribució horària inadequada en la productivitat, la vida social, la qualitat de vida, etc.?

Aquesta setmana és la Setmana dels Horaris, una iniciativa que promou la reflexió sobre la reforma dels horaris de manera que s’assoleixi l’adaptació a uns temps més racionals, considerant aquest factor una variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. Aquesta iniciativa es basa en els valors de l’austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat i la serenitat.

Des del TERMCAT ens hi afegim, i us proposem com a #termedelasetmana el terme horari de treball, que es refereix a un concepte clau a l’hora de fer més raonable la distribució horària general. Us convidem a consultar-lo, juntament amb els altres termes relacionats que podeu trobar al Cercaterm, per mirar d’aconseguir entre tots que ens acostem als objectius de la iniciativa “Ara és l’hora: iniciativa per la reforma horària”.