La responsabilitat social i els seus termes

responsabilitat_social

Durant la setmana del 14 de novembre se celebra la Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha l’interès de facilitar les eines que permetin implementar la responsabilitat social en tota mena d’entitats, i una bona manera de fer-ho és compartir la terminologia més adequada per a referir-se als conceptes propis d’aquest àmbit.

Es tracta de conceptes com ara accessibilitat universal, per una banda, o disseny universal, per una altra, que descriuen maneres de concebre els productes i serveis oferts. També són interessants els termes que es refereixen a maneres de fer o condicions, com ara comportament èticdesenvolupament sostenible (o creixement sostenible), diàleg socialdiligència degudaigualtat d’oportunitats i igualtat de gènere.

I per entendre l’abast del concepte de responsabilitat social, és rellevant tenir clars termes com ara cadena de valoresfera d’influènciaimpactepart interessada (sovint més conegut per la forma anglesa, stakeholder), rendició de comptessostenibilitat o transparència.

Tots aquests conceptes, i encara més, els trobareu reunits al Vocabulari de la responsabilitat social, una eina en línia que presenta els termes definits i amb els equivalents en castellà, anglès, francès i alemany, i amb algunes notes conceptuals molt aclaridores.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

#termedelasetmana: horari flexible

Horari_FlexibleAquesta setmana té una presència especial en els mitjans de comunicació la iniciativa Reforma Horària, que duu a terme la Setmana dels Horaris, amb un conjunt d’actes ben divers. L’objectiu, segons el que es pot llegir al web del projecte, és assolir una distribució del temps més humana, entesa com una variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar, tenint en compte valors com ara l’austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat i la serenitat.

Des del TERMCAT ens afegim a la reflexió i us proposem com a #termedelasetmana el terme horari flexible. La distribució del temps que passem a la feina és un element clau entre els que s’han de considerar per aconseguir l’equilibri entre treball, oci, descans, dedicació familiar, etc. I l’horari flexible, és a dir, l’«Horari de treball en què el treballador pot escollir l’inici i el final de la seva jornada laboral, generalment respectant un període de presència obligatòria al centre de treball», sembla un instrument ben útil en tots els casos en què sigui possible.

Què és un pannier? Com es diu en català?

©Pixabay_kaicho20
©Pixabay_kaicho20

Des de fa poc alguns mitjans de comunicació s’han començat a fer ressò d’una nova figura relacionada amb el món de la restauració i l’hoteleria, que es difon amb el nom de pannier.

Fa referència a la persona especialista en pa que en un establiment, generalment un restaurant, suggereix el tipus de pa més adequat segons cada plat i cada situació, el punt òptim de consum i la presentació més pertinent. No s’ha de confondre el pannier amb el forner: el forner s’encarrega de l’elaboració del pa, mentre que el pannier s’ocupa dels aspectes vinculats amb el consum i la presentació del pa.

Però d’on ve pannier? És una forma pròpia o un manlleu d’una altra llengua? Està ben format pannier en català?

El substantiu pannier és un derivat de pa. Si s’hagués creat amb recursos del català, però, el resultat no hauria estat pannier, sinó paner | panera, amb una sola ena (com panada, panera o panarra, també derivats de pa) i amb el sufix -er, -era, molt productiu en la formació de noms d’oficis (com a arrosser | arrossera, barreter | barretera, fuster | fustera, etc.). No s’ha de confondre la i de pannier amb la i prèvia al sufix de substantius catalans com ara cirier, especier, joier, linier, navilier o remeier, en què aquesta vocal prové de l’arrel del mot del qual deriven (ciri, espècia, joia, línia, navili i remei, respectivament); pa no té cap i que calgui mantenir en els derivats.

En realitat, pannier és un fals manlleu del francès; és a dir, no és francès (en francès existeix panier, que en català equival a ‘cistell’ o ‘panera’, segons el cas, i pa és pain, que donaria, en tot cas, *painier), però s’assembla formalment a altres substantius francesos incorporats al català, com ara sommelier (la persona que s’encarrega de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en els grans restaurants) o, fora de l’àmbit de la restauració, brigadier, canotier, crupier, lutier o palier.

El fet que tinguem sommelier i que el francès sigui una llengua històricament molt prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia deu haver tingut a veure en la creació de pannier que han fet els professionals com a denominació d’aquest nou ofici, que, com heu vist, és preferible denominar amb la forma paner | panera.

#termedelasetmana: sostre de vidre

©iStock_Meriel Jane WaissmanArran del Dia Internacional de les Dones, que s’ha commemorat arreu del món aquest diumenge 8 de març, ha estat objecte de comentari en notícies, reportatges i entrevistes el #termedelasetmana que avui us proposem: el terme sostre de vidre.

Amb aquesta expressió es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

Es tracta d’un terme creat per metàfora, un procés de creació força productiu especialment en àmbits com les ciències socials, que juga amb el fet que sovint aquestes limitacions no són expresses, clares o evidents, sinó que costa d’identificar-les perquè es presenten de manera subtil, amagada.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, en què trobareu la definició i també els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.