No davant de noms i adjectius: amb guionet? aglutinat? separat?

no-no

La publicació de l’Ortografia catalana el maig de l’any 2017 ens ha fet repassar, revisar, refer i reaprendre algunes normes i excepcions que teníem ben sedimentades al subconscient. Un dels canvis que introdueix la nova ortografia és l’ús del guionet.

En el cas de paraules formades per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, tenim dues possibilitats:

  1. Si el conjunt de no + nom/adjectiu correspon a un concepte ben fixat, que s’ha lexicalitzat, és a dir, el significat del conjunt no es pot deduir automàticament de la suma de significats de les parts, aleshores ho escriurem amb un guionet. Generalment es tracta de termes propis d’un àmbit d’especialitat: pacte de no-agressiópaïsos no-alineatsprincipi de no-intervenció, no-violència, element no-metallprosa de no-ficció o el no-res.
  2. Si el significat del conjunt de no + nom/adjectiu és el significat contrari del que tindria sense el no, aleshores s’escriu separat: els no fumadorsuna organització no governamentaluna equació no lineal o la comunicació no verbal. Aquestes formacions van sovint acompanyades d’un complement: la no convertibilitat (del dòlar)la no obligatorietat (de la vacunació).

En l’àmbit jurídic, trobem alguns exemples de termes ben fixats, que s’escriuen, per tant, amb guionet. És el cas de no-ingerènciapacte de no-competència, principi de no-confiscatorietat supòsit de no-subjecció.

El TERMCAT estrena nou web

capturaWebNou

El TERMCAT ha renovat el seu portal a internet (www.termcat.cat), que ofereix ara una reorganització dels continguts i una consulta adaptada a tota mena de dispositius (ordinadors, mòbils i tauletes).

El nou web presenta un accés destacat i immediat al Cercaterm, el cercador en línia amb tota la informació terminològica que ofereix el TERMCAT. També hi tenen un lloc prioritari els Diccionaris en Línia, la col·lecció d’obres especialitzades que aplega fins a 140 títols dels més diversos àmbits del coneixement, la Biblioteca en línia i la Neoloteca, el diccionari dels termes normalitzats.

Com a novetat rellevant, el nou web ofereix ara uns portals específics dedicats a diversos col·lectius d’usuaris, amb la intenció d’adequar-se millor a les necessitats de cada sector. Així, s’hi poden trobar sis portals, dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació, a l’economia i l’empresa, a l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia, a l’esport, al dret i a les ciències de la salut. En el cas d’aquests dos darrers àmbits, es tracta d’un nou accés a dues plataformes que ja estaven en línia: el portal Terminologia jurídica i el portal DEMcat, respectivament. La voluntat és que aquests accessos temàtics es puguin ampliar en successives actualitzacions cap a altres sectors d’interès.

El web del TERMCAT és un dels recursos més utilitzats per professionals de la llengua, com ara mediadors lingüístics, correctors, traductors i intèrprets, i també per especialistes dels diversos àmbits del coneixement, que hi troben recollida la terminologia especialitzada que necessiten per a la seva activitat professional o de recerca. Durant l’any 2018 va rebre fins a 3.868.674 visites.

A banda de l’accés a les fitxes terminològiques, el web del TERMCAT també ofereix notícies i apunts d’interès, sovint vinculats a l’actualitat. També s’hi pot trobar un conjunt de materials multimèdia (infografies, vídeos, interactius, etc.) que difonen terminologia especialitzada. Un altre contingut destacat és el TermTest, una eina específica que permet autoavaluar qualsevol producte terminològic.

Des del web també es pot accedir a la informació corporativa, l’agenda d’actes relacionats amb la terminologia, l’accés al conjunt de serveis del Centre de Terminologia i molts altres recursos d’interès.

Termes amb diàleg, termes en diàleg

dialeg

El diàleg, és a dir, la conversa que s’estableix entre dues o més persones, és sovint invocat com l’instrument més adequat per a mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades. Avui us proposem de fixar-nos en els termes en què té presència el mot diàleg: veureu que, a més de trobar diversos tipus de diàleg, també descobrirem algun altre aspecte interessant.

El primer que convé fer, però, és una mica d’etimologia, és a dir, de remuntar-nos en el temps per fer-nos ben conscients que la paraula diàleg té origen grec, i està formada per dia– (formant que vol dir ‘a través de’ i està present en molts altres termes com ara diacroniadiafoniadiasistema o diatèrmic) i –logos (que vol dir ‘paraula’). El mot diàleg, doncs, etimològicament, vol dir ‘a través de la paraula’. Per tant, no s’hi ha de buscar el formant di-, que vol dir ‘dos’, i no es poden considerar adequades formes com ara *triàleg (que cal substituir per diàleg a tres): com hem dit en començar aquest apunt, en un diàleg hi poden participar dues o més persones (vegeu, per a més detalls, la Finestra neològica que vam dedicar a aquesta qüestió).

Això aclarit, podem començar a veure diferents sentits que donem al mateix mot segons l’àmbit, amb la qual cosa podem dir que tenim diversos termes. Per exemple, hi ha el terme diàleg que en informàtica es refereix a la comunicació entre un usuari i un ordinador en què l’ordinador executa les ordres que l’usuari li escriu o li diu. I el terme diàleg que en publicitat es refereix al text que intercanvien els actors en un espot, una falca, etc. I, encara, el terme diàleg que en literatura es refereix a l’obra literària en forma de conversa caracteritzada per l’intercanvi d’idees sovint contraposades.

Si anem a buscar termes en què el mot diàleg aparegui acompanyat, de seguida ens fixarem en el diàleg civil i el diàleg social (en l’àmbit dels serveis socials i de la responsabilitat social), en el diàleg competitiu (en l’àmbit del dret administratiu) o en el diàleg interreligiós i el diàleg pastoral (en l’àmbit de la religió). I encara en informàtica trobarem el conegut i sovint agraït quadre de diàleg. Us proposem de descobrir el sentit específic de cada terme fent clic als diversos enllaços.

I ja no us volem atabalar amb més termes amb diàleg, no fos cas que al final us provoquéssim de caure en un diàleg al·lucinatori (o soliloqui), que és l’únic cas de tots els que hem destacat en què només intervé un sol interlocutor.

#termedelasetmana: terminologia

terminologia

Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. Curiosament, fins avui no ens hem adonat que no hem destacat mai el terme terminologia. Ho fem, doncs, precisament aquesta setmana en què duem a terme els nostres Espais Terminològics, dedicats a Fabra i la seva relació amb la terminologia.

La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).

Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).

Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió d’inscriure-us a l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics “Fabra: converses terminològiques”. Ben segur que hi trobareu elements que us cridaran l’atenció i us permetran aprofundir en el coneixement de l’actuació de Fabra i en els reptes que avui encara el català en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat.

 

Terminologia d’estiu

estiu

L’estiu es fa sentir, i el notem per les temperatures, per les tempestes de tarda, per les hores de llum, per les vacances… El podem notar, però, en la terminologia?

Si més no, ens podem fixar que el complement d’estiu és present en força terminologia, i d’àmbits ben diversos. Per exemple, com era fàcil de preveure, té presència en termes de l’àmbit de la botànica, com ara en l’abellera d’estiu, en la viola d’estiu, en el lletsó d’estiu, en l’espígol d’estiu, en el timó d’estiu, en la tòfona d’estiu o en l’adonis d’estiu.

En un sector no gaire allunyat d’aquest, però més vinculat a la indústria i a l’explotació ramadera, també trobarem termes com ara la fusta d’estiu, el pelagrí d’estiu, la pastura d’estiu, la poda d’estiu i fins i tot el pèl d’estiu.

I no deixarem gaire lluny l’entorn natural, tot i que l’àmbit temàtic és ben diferent, en termes com ara colònia d’estiu i casal d’estiu. I com que ja hem entrat en l’àmbit de l’educació, també hi trobarem els termes escola d’estiu i universitat d’estiu.

En l’àrea de les ciències de la salut, curiosament, els termes d’estiu sembla que ens vulguin recordar que aquest és el temps privilegiat per a conèixer altres terres, i així hi trobem l’alveolitis d’estiu del Japó, l’encefalitis russa vernoestival i la febre d’estiu o grip estival italiana.

I no acabem encara l’estiu, que és també present en altres termes del Cercaterm: hi trobarem l’horari d’estiu, l’anorac d’estiu, el monsó d’estiu o l’uniforme d’estiu, sense anar més lluny.

Ja ho veieu: un bon munt de terminologia vestida d’estiu, que us convidem a conèixer d’una manera ben ràpida i senzilla, que aquesta no és època de grans esforços: només cal que feu clic als diversos enllaços. I que passeu molt bon estiu!

Els noms de les roses

PuntLlibre_SantJordi2017«Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus.»

‘Del que realment és la rosa, només en tenim el nom; només tenim noms buits’: aproximadament això afirmava Bernat de Cluny al segle XII. I sembla que Umberto Eco es va inspirar en aquesta frase per al títol de la seva cèlebre novel·la, El nom de la rosa.

La citació s’ha d’entendre en el context del nominalisme, un corrent filosòfic medieval ben interessant per a tots els aficionats a la terminologia, però en el marc del primaveral mes d’abril, i especialment al voltant de la festa de Sant Jordi, ens podem fixar en un altre aspecte terminològic també ben interessant: quins noms designen la flor amb què ens obsequiem especialment el 23 d’abril?

El nom que primer ens ve al cap, és clar, és rosa. De fet, moltes de les flors que es regalen aquests dies són híbrids de rosa: per a més detalls sobre el procés d’hibridació i la figura de Pere Dot, un gran hibridador de roses català, us convidem a llegir aquest apunt.

Però si us entreteniu a remenar les pàgines del llibre Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (o si us entreteniu a navegar per les pantalles de la versió en línia del mateix diccionari), descobrireu altres noms de la rosa: englantina, gardana, garlanda, gavarra, regina, rosa boscana, rosa damasquina, rosa de cent fulles, rosa silvestre, rosa vera, satalia

Aquestes són algunes de les denominacions que hem destacat en aquest punt de llibre, que podeu regalar amb la rosa i amb el llibre per Sant Jordi. Però, de noms, n’hi ha molts més, especialment si no ens referim només a la flor sinó al conjunt de la planta.

Ja ho veieu: la terminologia ens ha fet passar d’El nom de la rosa als noms de les roses. Per no allargar-nos massa, ens estalviem d’entrar en la discussió filosòfica nominalista. Ara, si el que de debò us crida l’atenció és la literatura, no us perdeu la iniciativa que, en ocasió de la festa de Sant Jordi, hem engegat aquest any des del TERMCAT: us proposem de descobrir la terminologia que, tot sovint, s’amaga entre les pàgines dels llibres.

Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir-ho a la nostra pàgina de FaceBook.