Tanca

Etiqueta: terminologia

Bon Nadal i bon any nou, amb alguns dels termes que hem destacat durant el 2022

TermcatDeixa un comentari

Tot l’equip del TERMCAT us desitgem bon Nadal i un any nou ben feliç, i ho fem recordant-vos alguns dels termes que durant aquest any 2022 us hem destacat, relacionats amb l’actualitat informativa o amb altres aspectes rellevants.

Feu clic a cadascun dels termes en aquesta infografia interactiva i podreu recuperar els textos en què en vam parlar, o les entrades del Cercaterm en què trobareu la definició, els equivalents en altres llengües i, sovint, notes d’interès complementari.

Gràcies un any més a tots els nostres seguidors i usuaris per l’interès per la nostra tasca i per ajudar-nos a continuar desenvolupant la terminologia catalana necessària per als diversos àmbits d’especialitat.

El TERMCAT publica les actes dels Espais 2021, dedicats a la terminologia de la meteorologia i l’emergència climàtica

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Al cel i a la terra, termes pertot: Espais Terminològics 2021, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme dedicada a la terminologia de la meteorologia, l’emergència climàtica i altres àrees relacionades. L’obra és el tretzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.

El volum recull els textos de les aportacions dels experts que van participar a la jornada, que es va fer l’octubre del 2021 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En concret, s’hi poden trobar els textos següents: “Terminologia del clima: entre neologia i tradició”, de M. Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera; “Meteorologia i terminologia: Una parella ben avinguda?”, d’Eliseu Vilaclara, exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya; i la transcripció de la taula rodona “La divulgació dels termes meteorològics (especialitzats) en contextos no especialitzats arreu del territori”, en què van participar Mònica Usart, meteoròloga de RAC1; Sònia Papell, meteoròloga de Televisió Espanyola a Catalunya, i Tomàs Molina, meteoròleg de Televisió de Catalunya.

Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions i d’aspectes d’interès per a lingüistes i terminòlegs, i també per a especialistes de totes les disciplines relacionades amb l’estudi del clima.

L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als tretze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.

Disponible la Memòria d’actuacions del TERMCAT de l’any 2021 i els plans per a l’any 2022

TermcatDeixa un comentari

Ja podeu consultar la Memòria d’activitats del TERMCAT de l’any 2021, que s’ofereix en format web i també com un sol document, en pdf.

També teniu disponible el document de resum que presenta els plans per a aquest any 2022.

La Memòria estructura la informació a partir de tres grans blocs: en el primer es descriuen breument les actuacions principals dutes a terme en els àmbits de la normalització, la producció de diccionaris i d’altres materials, l’assessorament, la gestió, la difusió, etc.; en el segon, es presenten les dades relatives a l’impacte que han tingut aquestes actuacions, i el tercer bloc recull dades de caràcter més estructural (pressupost, plantilla, organització, etc.).

El document dels plans, per la seva banda, presenta esquemàticament els projectes en què s’està treballant durant aquest any.

La Memòria del 2021 i els plans d’actuació han estat recentment aprovats pel Consell de Direcció del Consorci TERMCAT, que aplega representants dels tres ens consorciats: la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Tornen els Espais Terminològics, aquest any dedicats a la meteorologia

TermcatDeixa un comentari

Aquest any tornen els Espais Terminològics, la jornada organitzada pel TERMCAT per a debatre aspectes dedicats a la pràctica terminològica. En concret, enguany dedicarem la trobada a la terminologia de la meteorologia i la crisi climàtica. La jornada es farà el dijous 21 d’octubre, i ja us hi podeu inscriure.

Amb el títol Al cel i a la terra, termes pertot, l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics se centra en la terminologia de la meteorologia, un tema d’interès sempre ben viu en l’àmbit català, però que en els darrers anys encara ha vist créixer aquest interès i, val a dir, la preocupació d’experts i de qualsevol persona, atès que la crisi climàtica i les notícies relacionades amb els factors ambientals tenen una repercussió absolutament general. La recent celebració de l’Any Fontserè i la presentació del Portal Terra, un nou recurs del web del TERMCAT adreçat als especialistes d’aquest sector, així com la celebració del centenari de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, acaben de configurar un bon marc per a la jornada.

El programa preveu la intervenció d’experts reconeguts del sector, tant de l’àmbit universitari com d’una institució de referència com és el Servei Meteorològic de Catalunya. També s’ha previst una taula rodona que permetrà posar en debat com encaren els reptes de la divulgació del coneixement i la terminologia especialitzada els meteoròlegs de mitjans de comunicació de diversos àmbits professionals i geogràfics.

Els Espais Terminològics són una trobada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica. Aquesta edició s’havia d’haver dut a terme l’any 2020, però les condicions sanitàries van aconsellar de posposar-la. L’acte tindrà alhora un format presencial a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i també es podrà seguir a distància.

[Font: TERMCAT]

Durant el 2020, el TERMCAT ha editat una quarantena d’obres, ha resolt més de 2.100 consultes i ha ofert prop de 390.000 termes per a la consulta pública

TermcatDeixa un comentari

El Consell de Direcció del Consorci TERMCAT s’ha reunit en sessió ordinària aquest dijous, 15 d’abril, per aprovar la memòria d’actuacions de l’any 2020 i els plans per a aquest any, a més de la memòria econòmica corresponent.

La memòria, que es presenta en versió en línia i en versió en pdf, recull les actuacions dutes a terme en un any marcat per la irrupció de la COVID-19. La feina feta des del TERMCAT també s’ha vist afectada per la pandèmia, no només per les restriccions de mobilitat establertes, que han implicat la generalització del teletreball, sinó també per les necessitats terminològiques dels usuaris, aquest any molt vinculades a la pandèmia.

A la memòria es constata que el Centre s’ha sabut adaptar per donar respostes ràpides i contínues a aquestes necessitats, com ho demostra la publicació de la Terminologia de la COVID-19, abans fins i tot que es decretés el confinament general de la població el mes de març. Aquesta obra, que s’ha anat actualitzant i ampliant al llarg de l’any, ha estat amb diferència la més consultada pels usuaris, juntament amb diversos materials de difusió associats, com infografies i apunts terminològics.

Durant l’any 2020 s’han editat una quarantena d’obres terminològiques més, entre les quals destaquen la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de l’emergència climàtica i el Diccionari de la mobilitat sostenible, aquestes dues darreres obres vinculades a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que serà molt rellevant aquests propers anys. També s’han actualitzat diccionaris ja editats, com ara la Terminologia de la ciberseguretat, el Diccionari de sociologia, el Diccionari dels ocells del món o el Diccionari enciclopèdic de medicina, i s’han publicat una quinzena de materials gràfics, en la majoria dels casos complementaris als diccionaris per reforçar-ne la difusió.

En l’apartat de la normalització de la terminologia catalana s’han normalitzat 216 termes en 13 sessions del Consell Supervisor, d’àmbits tan diversos com la mobilitat sostenible, l’alimentació, les TIC i el medi ambient. Com a novetat d’aquest any, molt adient en un context generalitzat de teletreball, s’ha posat en funcionament un nou formulari en línia que ofereix la possibilitat de fer arribar propostes de normalització de nous termes a qualsevol persona interessada.

En relació amb el Servei de Consultes i l’atenció dels usuaris a les xarxes socials, destaca un augment sensible de les consultes terminològiques ateses (2.105; l’any passat, 1.987). Les eines de consulta terminològica en línia i de dades obertes han continuat creixent: més de 16.000 articles terminològics nous al Cercaterm, que ara ofereix prop de 390.000 termes per a la consulta, 146 repertoris disponibles en el servei Terminologia Oberta i 163 títols en la col·lecció Diccionaris en Línia.

El Consell de Direcció és l’òrgan màxim de decisió del Consorci TERMCAT. Presidit per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Sra. Ester Franquesa, hi tenen representació els tres organismes concertats: la mateixa Generalitat, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. A més de la memòria d’activitats, en la reunió també s’han aprovat la memòria econòmica i el pla d’actuació per a l’any en curs.

Ocells amb nom de dona en una nova infografia

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.

La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.

Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.

La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.

El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.

Infografies, relats visuals, pòsters…: el TERMCAT elabora recursos gràfics per difondre els termes catalans més adequats

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes catalans més adequats. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web, dedicats a diversos àmbits i sectors especialitzats.

Així, en els últims mesos s’han elaborat recursos dedicats al material de l’esquí, al sistema electoral, a la COVID-19, a l’emergència climàtica, al Saló de Sessions del Parlament de Catalunya, al consentiment i el consens sexual, als incoterms, a la deslocalització, a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, a les criptomonedes, als ocells marins, a la mobilitat sostenible, a la cromatografia, al ioga i al disseny web, per destacar només els més recents.

I en els propers mesos està previst difondre recursos sobre la realitat virtual, els hidrometeors sòlids (per explicar la diferència entre pedra, calamarsa i altres termes relacionats), les parts d’alguns instruments musicals com el piano o el saxofon, els ocells d’arreu del món, els diversos tipus de vacunes, les parts de la bicicleta, els tipus de vegetarianisme, etc.

Tots aquests recursos s’ofereixen en línia des del web del TERMCAT, i, en general, contenen enllaços als termes catalans presents en els diccionaris i altres reculls terminològics difosos pel Centre. Així el consultant té accés a la forma catalana recomanada, a equivalents en altres llengües (castellà, anglès, francès…) i a la definició dels termes. Tots aquests productes són elaborats amb la col·laboració d’organismes, institucions i experts de cada sector, que participen en la selecció dels termes més pertinents.

Els termes i els diccionaris més consultats durant l’any 2020

TermcatDeixa un comentari

Durant l’any 2020 el terme més buscat al Cercaterm, el cercador de terminologia que ofereix el TERMCAT, ha estat, com es podia preveure, el terme COVID-19. L’actualitat informativa i els dubtes que hi havia sobre l’ús d’aquest terme (ús de majúscules, masculí o femení, etc.) expliquen que aquesta cerca hagi destacat per sobre de totes les altres que s’han registrat durant l’any.

De fet, el nombre de consultes sobre aquest terme ha multiplicat per dos les del següent terme més consultat, que ha estat d’un àmbit ben diferent: el terme handbol (handball). També han estat molt cercats els termes programari (software) i coronavirus.

Uns altres termes que han rebut un nombre important de visites han estat empoderament, prova d’antígens, desescalar, correu brossa (spam), galeta (cookie) i, curiosament, ull de poll.

Pel que fa als diccionaris més consultats, entre els reculls publicats durant l’any 2020 també destaca molt per sobre dels altres la Terminologia de la COVID-19, que des de la publicació al mes de març ha multiplicat per 10 el nombre de visites que ha rebut qualsevol dels altres diccionaris. L’han seguit en interès el Diccionari de locucions llatines de l’àmbit parlamentari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, el Diccionari de l’activitat parlamentària, el Diccionari de mobilitat sostenible, la Terminologia de les dones en el món laboral, la Terminologia de les tendències alimentàries, el Diccionari de l’emergència climàtica i la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada.

Si ens fixem en tots els diccionaris en línia publicats pel TERMCAT al llarg dels anys, els diccionaris que han rebut més visites durant el 2020 han estat el recull Plats a la carta, el Diccionari enciclopèdic de medicina DEMCAT, el Diccionari dels ocells del món, el Diccionari de química, el Diccionari de les arts i el recull Noms de plantes.

Pel que fa a les infografies i altres materials gràfics publicats durant l’any, el més visitat ha estat la infografia Criptomonedes: termes clau. També han rebut un nombre important de visites les infografies dedicades a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, als termes del disseny web i, naturalment, als termes de la COVID-19.

Finalment, pel que fa als comentaris i notícies publicats al web, també destaca especialment l’apunt dedicat a diversos termes relacionats amb la COVID-19. Rep moltes visites un apunt dedicat a la diferència entre bròquil i bròcoli. I també en reben un nombre important el dedicat als termes de la identitat no-binària, a l’expressió toc de queda o al perquè de la forma teletreball i no telefeina. Entre les notícies, la més vista ha estat la que anunciava la publicació d’un joc interactiu amb alternatives a manlleus publicat al diari Ara en què el TERMCAT ha col·laborat, i també la que difonia la publicació de la Terminologia del ioga.

Podeu consultar tots aquests continguts, i molts més, al web del TERMCAT.

TERMCAT: 35 anys de servei a la terminologia catalana i a tots els qui en fan ús

Termcat2 comentaris

35-anys-termcat_placa

El TERMCAT compleix avui, 13 de maig del 2020, 35 anys d’existència. El Centre de Terminologia va ser creat l’any 1985 per un acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans; l’any 1994 es va constituir com un consorci amb participació d’aquestes dues entitats i també del Consorci per a la Normalització Lingüística, i en aquests anys s’ha consolidat com un centre de referència en l’àmbit terminològic.

En aquests 35 anys, el Centre ha intervingut en més de 650 obres terminològiques (diccionaris, glossaris, lèxics, materials gràfics i multimèdia, etc.). Tota aquesta producció té un reflex en el Cercaterm, el cercador terminològic que aplega més de 365.000 termes catalans de diverses àrees d’especialitat, que normalment s’ofereixen amb la definició corresponent i amb equivalents en castellà, anglès, francès o altres llengües. I també en la col·lecció de Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 150 títols dels més diversos àmbits, des dels esports a l’erotisme, des de la gastronomia a la zoologia, des de les ciències de la salut a la tecnologia.

També es pot destacar la contínua activitat de normalització terminològica que s’ha dut a terme per mitjà del Consell Supervisor, l’òrgan col·legiat encarregat de fixar les formes catalanes dels neologismes especialitzats que es difonen amb denominacions poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic. En 35 anys s’han normalitzat prop de 9.400 termes catalans, que van des de denominacions que ara ja s’han generalitzat com ara màrqueting, web, cúmulus o pírcing, fins a termes molt més recents, com ara criptomoneder, espòiler o distanàsia. Per a l’estudi d’aquests termes es col·labora anualment amb una mitjana de 400 experts.

El TERMCAT ha atès més de 2.000 consultes terminològiques anuals de mitjana, en un servei que els usuaris (lingüistes, traductors, mediadors lingüístics, periodistes i especialistes de molts altres sectors) valoren molt positivament; s’han traduït més de 40 normes UNE-ISO al català; i s’ha mantingut una biblioteca amb un fons terminològic amb més de 16.500 registres. També destaca la producció d’obres de caràcter metodològic (col·lecció En Primer Terme) i de nombrosos criteris útils per al desenvolupament terminològic.

Els materials que ofereix el TERMCAT en línia reben anualment més de 9.000.000 de visites, i en els darrers anys també destaca una extensa activitat de producció de materials gràfics en diversos suports visuals i sovint interactius.

Tota aquesta activitat es duu a terme en col·laboració amb les universitats de tot el domini lingüístic català, i amb els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística. També es manté una línia de col·laboració internacional, especialment amb l’Associació Europea de Terminologia i altres organismes que treballen en terminologia d’arreu del món.

El TERMCAT arriba als seus 35 anys amb una voluntat de servei i de col·laboració que es manté intacta des del primer dia. L’aniversari és també l’ocasió per fer un reconeixement a totes les persones, professionals de la llengua i d’altres especialitats, que hi han treballat o que han col·laborat amb el Centre al llarg de tots aquests anys, i un agraïment a totes les persones que en segueixen l’activitat i fan ús dels seus recursos.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del Centre, en què trobareu l’accés als diversos serveis que ofereix i a molts més detalls sobre la seva activitat.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana.

No davant de noms i adjectius: amb guionet? aglutinat? separat?

TermcatDeixa un comentari

no-no

La publicació de l’Ortografia catalana el maig de l’any 2017 ens ha fet repassar, revisar, refer i reaprendre algunes normes i excepcions que teníem ben sedimentades al subconscient. Un dels canvis que introdueix la nova ortografia és l’ús del guionet.

En el cas de paraules formades per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, tenim dues possibilitats:

  1. Si el conjunt de no + nom/adjectiu correspon a un concepte ben fixat, que s’ha lexicalitzat, és a dir, el significat del conjunt no es pot deduir automàticament de la suma de significats de les parts, aleshores ho escriurem amb un guionet. Generalment es tracta de termes propis d’un àmbit d’especialitat: pacte de no-agressió, països no-alineats, principi de no-intervenció, no-violència, element no-metall, prosa de no-ficció o el no-res.
  2. Si el significat del conjunt de no + nom/adjectiu és el significat contrari del que tindria sense el no, aleshores s’escriu separat: els no fumadors, una organització no governamental, una equació no lineal o la comunicació no verbal. Aquestes formacions van sovint acompanyades d’un complement: la no convertibilitat (del dòlar), la no obligatorietat (de la vacunació).

En l’àmbit jurídic, trobem alguns exemples de termes ben fixats, que s’escriuen, per tant, amb guionet. És el cas de no-ingerència, pacte de no-competència, principi de no-confiscatorietat o supòsit de no-subjecció.

Tornar al principi