Es pot dir establishment en català?

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Què és la sobirania alimentària?

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

#termedelasetmana: eleccions presidencials

eleccions_usa

L’actualitat informativa d’avui està marcada per les eleccions presidencials dels Estats Units d’Amèrica, per això aquest és el nostre #termedelasetmana.

Les eleccions presidencials són aquelles que es convoquen per elegir el cap d’estat d’un país. El cas que ens ocupa —l’elecció del president dels Estats Units— té una gran rellevància a nivell mundial; per això, malgrat que són unes eleccions internes d’un estat, una bona part del món (i l’actualitat informativa) està pendent d’aquest procés electoral.

Això pel que fa a l’actualitat informativa. Terminològicament parlant, cal destacar que en català la denominació per a fer referència a un procés electoral és plural. Per exemple, eleccions presidencials, eleccions legislatives, eleccions locals. Elecció, en singular, fa referència al fet d’escollir algú. Passa el mateix en castellà (elecciones presidenciales). En anglès, en canvi, la denominació és sempre singular (presidential election). En francès, per la seva banda, hi ha vacil·lació pel que fa al nombre de la denominació segons el terme de què es tracti, però és més habitual fer la denominació en singular (élection présidentielle).

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals a la nostra Terminologia electoral bàsica i al Cercaterm.

#termedelasetmana: campanya electoral

©Fotolia-MIMOHE
©Fotolia-MIMOHE

L’actualitat informativa està centrada de manera ben evident en la campanya electoral, que és, doncs, el nostre #termedelasetmana.

Amb aquest terme es designa el període de temps previ al dia de la votació que permet a les formacions polítiques demanar el vot dels electors a través d’actes públics i d’accions propagandístiques. El conjunt d’actes i d’accions de propaganda electoral que tenen lloc durant aquest període també s’anomena campanya electoral.

La campanya electoral s’acaba, segons la legislació aplicable a Catalunya, amb la jornada de reflexió, durant la qual no es pot demanar el vot per a cap formació, i tot seguit arriba el dia de la votació, en què es duu a terme l’escrutini provisional i es publiquen els resultats provisionals. Els resultats definitius es proclamen uns dies més tard, un cop s’ha efectuat l’escrutini general.

Si voleu estar segurs que utilitzeu la terminologia electoral amb precisió, no deixeu de consultar la Terminologia electoral bàsica, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia. Hi trobareu tots aquests termes i altres formes d’interès. També podeu recuperar els comentaris que vam dedicar als termes llista electoral i fórmula distributiva.

#termedelasetmana: llista electoral

©iStock_thesuperph
©iStock_thesuperph

El #termedelasetmana que us proposem també està relacionat amb l’actualitat informativa, en aquest cas, la informació política més propera. Es tracta del terme llista electoral.

Un dels sentits de llista electoral és el que fa referència al document que conté les dades del cens electoral. Però el sentit en què apareix aquests dies als mitjans de comunicació és aquest altre: “Llista amb els noms dels candidats que es presenten en una circumscripció electoral per una formació política”. En l’àmbit electoral, una formació política és qualsevol associació de persones amb una ideologia comuna que es presenta a unes eleccions.

A la Terminologia electoral bàsica que podeu consultar dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia trobareu una nota a l’entrada corresponent al terme llista electoral que és especialment pertinent aquests dies; diu “Pot presentar una llista electoral un partit polític, una coalició de partits, una federació o una agrupació d’electors”.

El príncep Carles d’Anglaterra és un lobbista o un lobista?

La forma adequada en català d’aquest terme és lobbista, amb dues b perquè està format a partir de lobby. El terme lobbista vol dir ‘membre d’un lobby’ i lobby és un manlleu anglès normalitzat en català amb aquesta forma per a designar un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos.

Un cop introduït i acceptat el manlleu en un sistema lingüístic, adopta en general les característiques morfològiques de la llengua d’arribada. En aquest cas, el terme lobby fa el plural lobbys, seguint les normes morfològiques pròpies regulars del català per a la flexió de plural.

El terme permet, a més, la creació de derivats com ara lobbista i lobbisme (‘Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby per persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos o sense lesionar-los’). La y de la forma original cau pel contacte amb la vocal inicial dels sufixos –ista, –isme.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes i de la flexió de plural dels manlleus al Cercaterm.

#termedelasetmana: cooperació al desenvolupament

Imatge cedida per Família d'Hetauda
Imatge cedida per Família d’Hetauda

L’any 2015 és la data límit que es va fixar per a assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni; per això, el Parlament Europeu ha declarat aquest any l’Any Europeu pel Desenvolupament. Per sumar-nos a aquest esdeveniment des de la terminologia, el #termedelasetmana és cooperació al desenvolupament.

La cooperació al desenvolupament és un tipus de cooperació internacional, segurament el més conegut. Està destinada a promoure el progrés econòmic i social, el desenvolupament sostenible, la reducció de la pobresa i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i a incidir sobre les causes que generen desigualtats.

La cooperació al desenvolupament la promouen organitzacions no governamentals per al desenvolupament, organitzacions internacionals, països, entitats locals o regionals, i també organitzacions de la societat civil.

Podeu consultar aquest terme i altres de relacionats en el Diccionari de cooperació al desenvolupament, un nou diccionari de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT que s’acaba de publicar.

Deutocràcia, deudocràcia o debitocràcia?

La forma més adequada en català és debitocràcia, que es refereix a la força o poder que té el deute econòmic en el funcionament de la societat actual. Etimològicament és un terme híbrid constituït per dos formants cultes de diferent procedència: d’una banda, –cràcia, forma sufixada del grec -kratía, derivat del mot krátos ‘força’, ‘poder’; i de l’altra, debito-, forma prefixada del mot llatí debitum, ‘deute’.

Pel que fa al primer formant, la forma basada en el llatí es considera més adequada que no pas deuto– o deudo-, que serien creacions basades en la forma actual del mot deute, perquè en general se sol recomanar que els compostos creats a la manera culta tinguin els dos components del mateix origen, o, si més no, que siguin tots dos clàssics.

El formant –cràcia es mostra especialment productiu a l’hora de formar termes, majoritàriament en l’àmbit de les ciències socials. Hi ha els termes clàssics ja consignats en les fonts lexicogràfiques com ara aristocràcia, autocràcia, acràcia, burocràcia, democràcia, estratocràcia, gerontocràcia, ginecocràcia, hierocràcia, teocràcia, tecnocràcia, etc.

I d’altres de nova creació, alguns dels quals encunyats amb intenció crítica o irònica en els mitjans de comunicació i d’opinió i en l’entorn de la política, com meritocràcia (concepció social segons la qual la jerarquia es basa exclusivament en els mèrits personals), sondeocràcia (poder o influència dels sondejos electorals i enquestes), mercatocràcia (el poder dels mercats econòmics i financers), partitocràcia (el poder dels partits polítics), i fins i tot digitocràcia, amb connotació clarament humorística, en referència a la cultura de les designacions de càrrecs “a dit”.

#termedelasetmana: transparència

Aquesta setmana es vota al Parlament de Catalunya la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que es preveu que entri en vigor d’aquí a sis mesos.

Es tracta d’una iniciativa gairebé pionera a escala europea que permetrà conèixer des d’informació sobre contractes i concursos públics fins al cost de les campanyes de publicitat institucional o la remuneració, dietes i indemnitzacions de treballadors públics i alts càrrecs.

Per la rellevància que té, doncs, en l’actualitat informativa, transparència és el nostre #termedelasetmana, que definim com a “Qualitat d’una organització que informa de manera clara, precisa, oportuna, honesta i completa sobre les decisions i les activitats que afecten la societat, l’economia i el medi i que té voluntat de comunicar-les.”

La llei inclou la Generalitat, els ajuntaments i entitats locals, les empreses públiques, les privades que rebin diners públics, les universitats, els partits polítics, les patronals, els sindicats i els lobbys.

Si voleu veure més informació sobre termes relacionats amb la responsabilitat social de les empreses, les organitzacions i l’Administració pública, us convidem a consultar el Vocabulari de la responsabilitat social i el Portal de la Transparència del Govern de la Generalitat.

#termedelasetmana: participació ciutadana

Imatge extreta del web Participa2014
Imatge extreta del web Participa2014

El #termedelasetmana, sense cap mena de dubte, és participació ciutadana.

El terme fa referència a la participació dels ciutadans en l’orientació o la definició de les polítiques públiques. Segons la legislació vigent, els processos de participació ciutadana tenen com a objecte garantir el debat i la deliberació entre la ciutadania i les institucions públiques per a recollir l’opinió dels ciutadans respecte d’una actuació pública concreta, i poden ser oberts a tota la població o anar adreçats, en funció de l’objecte o àmbit territorial, a un determinat o uns determinats col·lectius de persones.

Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats, us proposem de visitar la Terminologia electoral bàsica, que forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia i que recull més d’un centenar de termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals.