L’actualitat informativa d’aquests dies està marcada, en l’àmbit de la política internacional, pel terme que us proposem com a #termedelasetmana: reconeixement d’estats.
Fa referència a l’acte unilateral, lliure i declaratiu, de rellevància jurídica i política, pel qual un estat reconeix l’existència d’un altre estat.
La base del terme és el substantiu reconeixement, a partir del verb reconèixer, el qual està creat amb el prefix re- i el verb conèixer; aquest prefix normalment aporta el sentit de duplicació o repetició de l’acció, però en el cas de reconèixer no pren el sentit de ‘tornar a conèixer’, sinó uns sentits específics i, en el cas concret d’aquest terme, el sentit de ‘admetre una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.’.
El complement d’estats concreta l’àmbit d’aplicació del terme. Potser val la pena observar que la forma estat se sol escriure amb majúscula inicial quan fa referència a un estat concret (tant si la referència és completa com si no) i, en contextos d’especialitat, quan es fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n’especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l’Estat, però raons d’estat). Per això a reconeixement d’estats s’escriu en minúscula. Vegeu més informació sobre aquest aspecte en aquest apunt.
El terme reconeixement d’estats fa parella amb un altre tipus de reconeixement, el reconeixement de governs. Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Diccionari de relacions internacionals, amb aquests dos termes i més de 1.300 termes més vinculats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès, italià, anglès i àrab; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient.
[Font: TERMCAT]
