Què és la sobirania alimentària?

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

#termedelasetmana: eleccions presidencials

eleccions_usa

L’actualitat informativa d’avui està marcada per les eleccions presidencials dels Estats Units d’Amèrica, per això aquest és el nostre #termedelasetmana.

Les eleccions presidencials són aquelles que es convoquen per elegir el cap d’estat d’un país. El cas que ens ocupa —l’elecció del president dels Estats Units— té una gran rellevància a nivell mundial; per això, malgrat que són unes eleccions internes d’un estat, una bona part del món (i l’actualitat informativa) està pendent d’aquest procés electoral.

Això pel que fa a l’actualitat informativa. Terminològicament parlant, cal destacar que en català la denominació per a fer referència a un procés electoral és plural. Per exemple, eleccions presidencials, eleccions legislatives, eleccions locals. Elecció, en singular, fa referència al fet d’escollir algú. Passa el mateix en castellà (elecciones presidenciales). En anglès, en canvi, la denominació és sempre singular (presidential election). En francès, per la seva banda, hi ha vacil·lació pel que fa al nombre de la denominació segons el terme de què es tracti, però és més habitual fer la denominació en singular (élection présidentielle).

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals a la nostra Terminologia electoral bàsica i al Cercaterm.

#termedelasetmana: campanya electoral

©Fotolia-MIMOHE
©Fotolia-MIMOHE

L’actualitat informativa està centrada de manera ben evident en la campanya electoral, que és, doncs, el nostre #termedelasetmana.

Amb aquest terme es designa el període de temps previ al dia de la votació que permet a les formacions polítiques demanar el vot dels electors a través d’actes públics i d’accions propagandístiques. El conjunt d’actes i d’accions de propaganda electoral que tenen lloc durant aquest període també s’anomena campanya electoral.

La campanya electoral s’acaba, segons la legislació aplicable a Catalunya, amb la jornada de reflexió, durant la qual no es pot demanar el vot per a cap formació, i tot seguit arriba el dia de la votació, en què es duu a terme l’escrutini provisional i es publiquen els resultats provisionals. Els resultats definitius es proclamen uns dies més tard, un cop s’ha efectuat l’escrutini general.

Si voleu estar segurs que utilitzeu la terminologia electoral amb precisió, no deixeu de consultar la Terminologia electoral bàsica, que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia. Hi trobareu tots aquests termes i altres formes d’interès. També podeu recuperar els comentaris que vam dedicar als termes llista electoral i fórmula distributiva.

#termedelasetmana: llista electoral

©iStock_thesuperph
©iStock_thesuperph

El #termedelasetmana que us proposem també està relacionat amb l’actualitat informativa, en aquest cas, la informació política més propera. Es tracta del terme llista electoral.

Un dels sentits de llista electoral és el que fa referència al document que conté les dades del cens electoral. Però el sentit en què apareix aquests dies als mitjans de comunicació és aquest altre: “Llista amb els noms dels candidats que es presenten en una circumscripció electoral per una formació política”. En l’àmbit electoral, una formació política és qualsevol associació de persones amb una ideologia comuna que es presenta a unes eleccions.

A la Terminologia electoral bàsica que podeu consultar dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia trobareu una nota a l’entrada corresponent al terme llista electoral que és especialment pertinent aquests dies; diu “Pot presentar una llista electoral un partit polític, una coalició de partits, una federació o una agrupació d’electors”.

El príncep Carles d’Anglaterra és un lobbista o un lobista?

La forma adequada en català d’aquest terme és lobbista, amb dues b perquè està format a partir de lobby. El terme lobbista vol dir ‘membre d’un lobby’ i lobby és un manlleu anglès normalitzat en català amb aquesta forma per a designar un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos.

Un cop introduït i acceptat el manlleu en un sistema lingüístic, adopta en general les característiques morfològiques de la llengua d’arribada. En aquest cas, el terme lobby fa el plural lobbys, seguint les normes morfològiques pròpies regulars del català per a la flexió de plural.

El terme permet, a més, la creació de derivats com ara lobbista i lobbisme (‘Conjunt d’accions dutes a terme per un lobby per persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos o sense lesionar-los’). La y de la forma original cau pel contacte amb la vocal inicial dels sufixos –ista, –isme.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes i de la flexió de plural dels manlleus al Cercaterm.