Etiqueta: manlleus

#termedelasetmana: jazz

xarxesDeixa un comentari
© Flickr Henrik Berger Jørgensen
© Flickr Henrik Berger Jørgensen

Aquesta setmana comença el 35è Festival Jazz Terrassa, tota una referència entre els festivals musicals de Catalunya. Des del TERMCAT us proposem d’afegir-nos-hi amb el nostre #termedelasetmana: jazz.

El terme jazz és un manlleu de l’anglès que designa un estil musical d’arrels populars originat a finals del segle XIX o començaments del XX entre les comunitats afroamericanes dels Estats Units, que es caracteritza per la improvisació, l’harmonia i una polirítmia molt marcada i sincopada.

La introducció del terme (d’etimologia desconeguda) en català és un exemple prototípic de manlleu no adaptat, i aquesta característica es manté tant en formes derivades (jazzístic) com en formes de creació més recent (jazz fusió, jazz llatí, acid-jazz…). Per a més informació sobre les possibilitats d’adaptació dels manlleus, us recomanem aquesta Finestra neològica.

I si el que us interessa és consultar les fitxes terminològiques corresponents a aquest terme i a molts altres termes relacionats, us recomanem de visitar el diccionari en línia Terminologia dels estils musicals. Ah, i no us perdeu, tampoc, la cronologia interactiva Els estils musicals, en què podeu situar en la línia del temps cadascun dels estils i, a més, gaudir d’algunes de les millors interpretacions de cadascun dels estils recollits.

Com adaptem els termes amb m- de ‘mobile’?

xarxesDeixa un comentari

El prefix anglès m- correspon a l’abreviació de l’adjectiu mobile. Tal com ha passat amb e- per a l’adjectiu electronic, es tracta d’un recurs de prefixació per a la formació de termes relacionats, en aquest cas, amb transaccions, gestions o intercanvis d’informació fets amb dispositius mòbils. Aquest recurs ha esdevingut productiu a l’hora de denominar nous conceptes paral·lels als que ja s’han format amb electrònic (e-business / m-business, e-learning / m-learning, etc.).

La proposta de formació en català per a aquests termes és posposar al substantiu l’adjectiu mòbil, que pren el nou significat de ‘fet a través d’un dispositiu mòbil’. És el cas, per exemple, de negocis mòbils (m-business), administració mòbil (m-administration), aprenentatge mòbil (m-learning) o govern mòbil (m-government). Es generen així formes descriptives, entenedores i que s’ajusten a la sintaxi pròpia del català.

Podeu consultar aquesta informació amb més detall a la fitxa de criteri corresponent del Cercaterm. I si us interessen altres termes relacionats amb la telefonia, us recordem que teniu a la vostra disposició aquest tríptic.

#termedelasetmana: clúster

xarxesDeixa un comentari
CC_Flickr_Terry_Russell
CC_Flickr_Terry_Russell

El #termedelasetmana que presentem és prou conegut en l’àmbit industrial. Es tracta del terme clúster, que es refereix a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. En l’àmbit català hi ha clústers potents en el camp del tèxtil i la moda, per exemple. Té com a formes sinònimes les denominacions clúster industrial i districte industrial.

El terme és una adaptació gràfica de la paraula anglesa cluster, que designa en general un conjunt d’elements del mateix tipus ajuntats o que es presenten agrupats. La mateixa adaptació s’ha fet en camps com la informàtica, per exemple, per a referir-se a un conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.

Convé tenir en compte, tanmateix, que no sempre que en anglès es fa servir el mot cluster en català es fa servir l’adaptació clúster. Sovint són més adequades formes com ara agrupació, conjunt, grup, etc. Per exemple, també en informàtica es fa servir grup de sectors (unitat lògica d’un disc); i en estadística, agrupament (subconjunt d’una mostra), etc. Podeu veure al Cercaterm altres termes que en anglès contenen el mot cluster per a identificar quines són les propostes catalanes alternatives més adequades.

Com es pot dir premium en català?

xarxes2 comentaris

Es pot optar per l’adaptació gràfica prèmium (forma adjectiva invariable: “una subscripció prèmium”, “uns serveis prèmium”) o bé per alternatives catalanes com ara especial, superior, preferent, prioritari, etc. La tria d’una opció o d’una altra depèn del context concret, de la intenció del text, del registre, de la situació comunicativa, etc., i, en últim terme, de la voluntat de l’autor del text.

El mot prèmium es fa servir per a descriure un servei o un producte de característiques especials o de qualitat superior a la mitjana. Ha estat probablement vehiculat a través de l’anglès, que ja el recull com a forma adjectiva en les fonts lexicogràfiques generals en aquesta llengua, aplicat a un producte o servei que té ‘a high or extra value’ (un valor alt o extraordinari). Es tracta d’una paraula procedent del llatí praemium, que vol dir ‘recompensa’, ‘avantatge’, ‘prerrogativa’.

En català, com en altres llengües, se n’ha estès recentment l’ús acompanyant substantius com ara contingut (especialment en referència a continguts digitals consultables en pàgines web), compte (en un banc o caixa), targeta (financera), usuari (d’una aplicació, d’un programa), etc.

Què és un pannier? Com es diu en català?

xarxesDeixa un comentari
©Pixabay_kaicho20
©Pixabay_kaicho20

Des de fa poc alguns mitjans de comunicació s’han començat a fer ressò d’una nova figura relacionada amb el món de la restauració i l’hoteleria, que es difon amb el nom de pannier.

Fa referència a la persona especialista en pa que en un establiment, generalment un restaurant, suggereix el tipus de pa més adequat segons cada plat i cada situació, el punt òptim de consum i la presentació més pertinent. No s’ha de confondre el pannier amb el forner: el forner s’encarrega de l’elaboració del pa, mentre que el pannier s’ocupa dels aspectes vinculats amb el consum i la presentació del pa.

Però d’on ve pannier? És una forma pròpia o un manlleu d’una altra llengua? Està ben format pannier en català?

El substantiu pannier és un derivat de pa. Si s’hagués creat amb recursos del català, però, el resultat no hauria estat pannier, sinó paner | panera, amb una sola ena (com panada, panera o panarra, també derivats de pa) i amb el sufix -er, -era, molt productiu en la formació de noms d’oficis (com a arrosser | arrossera, barreter | barretera, fuster | fustera, etc.). No s’ha de confondre la i de pannier amb la i prèvia al sufix de substantius catalans com ara cirier, especier, joier, linier, navilier o remeier, en què aquesta vocal prové de l’arrel del mot del qual deriven (ciri, espècia, joia, línia, navili i remei, respectivament); pa no té cap i que calgui mantenir en els derivats.

En realitat, pannier és un fals manlleu del francès; és a dir, no és francès (en francès existeix panier, que en català equival a ‘cistell’ o ‘panera’, segons el cas, i pa és pain, que donaria, en tot cas, *painier), però s’assembla formalment a altres substantius francesos incorporats al català, com ara sommelier (la persona que s’encarrega de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en els grans restaurants) o, fora de l’àmbit de la restauració, brigadier, canotier, crupier, lutier o palier.

El fet que tinguem sommelier i que el francès sigui una llengua històricament molt prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia deu haver tingut a veure en la creació de pannier que han fet els professionals com a denominació d’aquest nou ofici, que, com heu vist, és preferible denominar amb la forma paner | panera.

#termedelasetmana: corralito

xarxesDeixa un comentari
© iStock / f_
© iStock / f_

Aquesta setmana un dels termes més presents als mitjans de comunicació és corralito. Encara que no sigui un mot català, us el proposem com a #termedelasetmana perquè es tracta d’un tipus de terme que sovint provoca dubtes.

La globalització té també conseqüències en l’àmbit del coneixement —i per tant, de la llengua—, i almenys en bona part del planeta la informació és ràpidament compartida (potser més que ràpidament, hauríem de dir immediatament compartida). Aquesta immediatesa, afegida a la voluntat dels informadors de transmetre una experiència autèntica, propera als fets que són notícia, són alguns dels motius que expliquen la difusió de formes com ara corralito. El mot es va començar a escampar des de l’Argentina, arran de la crisi bancària d’aquest país, i es fa servir en la llengua original no sols en català, sinó també en certs contextos en anglès, en francès, en italià, etc. Com que la situació presenta paral·lelismes amb la situació actual a Grècia, ara s’hi aplica la mateixa etiqueta.

És el mateix fenomen que es va donar en un cas com el de chapapote, ara ja fa uns quants anys, arran de l’enfonsament d’un petrolier davant les costes gallegues. Algunes d’aquestes formes amb el temps poden sentir-se com a indispensables i, en conseqüència, es poden acabar incorporant dins del cabal general de la llengua (és el que va passar fa anys en casos en certa mesura similars com ara iceberg o tsunami). En canvi, altres formes del mateix estil potser cauran en l’oblit amb més o menys rapidesa.

Si no es vol fer servir la forma corralito, hi ha alternatives descriptives com ara bloqueig de comptes. I si voleu més informació sobre el tractament dels manlleus, us convidem a consultar aquest criteri aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT: Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Confiem que corralito continuï durant molt temps designant una realitat aliena a la nostra cultura, i que els que s’hi troben enxampats sense tenir-ne cap responsabilitat trobin ben aviat una bona sortida.

Com podem traduir engagement en l’àmbit del màrqueting digital?

xarxes7 comentaris
CC-Flickr_Captcreate
CC-Flickr_Captcreate

Un dels termes emblemàtics del màrqueting digital, que el Consell Supervisor del TERMCAT estudia aquests dies per a establir-ne la denominació en català, és el que s’anomena en anglès engagement.

S’entén per engagement en aquest sector el ‘sentiment d’adhesió i pertinença d’un usuari o comunitat a una marca concreta, que és promogut per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals amb l’objectiu d’identificar, mantenir i fidelitzar els usuaris’. Quan es diu, doncs, que una empresa intenta aconseguir un engagement amb els seus clients, el que es vol dir és que intenta construir amb ells una mena de relació “sentimental” ferma, de compromís, recíproca i duradora.

De fet, un dels primers sentits amb què s’associa l’anglès engagement en la llengua general és el de ‘prometatge’, l’estat de qui ha donat formalment paraula de casament. Segons el context, pot voler dir també ‘compromís’, ‘implicació’, ‘vinculació’, ‘participació’, etc.

En català existeix el substantiu anàleg engatjament, amb el mateix origen etimològic que l’anglès engagement (del francès engagement, derivat del verb engager, de gage ‘penyora’) i amb sentits molt propers. Segons el diccionari normatiu, engatjament és l’acció o l’efecte d’engatjar o d’engatjar-se, i engatjar és “1. Empenyorar. 2. Lligar amb una promesa, amb una convenció. 3. Comprometre’s”. Tot i que probablement és un substantiu poc usat actualment, semànticament és motivat i podria convertir-se en una bona alternativa catalana si els especialistes de l’àmbit estiguessin disposats a utilitzar-lo.

Coneixeu aquest concepte? L’utilitzeu? Si és així, què us sembla l’alternativa catalana engatjament? Si no us agrada o creieu que no té possibilitats, quina proposta ens faríeu? També estem valorant, a banda de engatjament, les formes compromís, adhesió o vinculació.

Feu-nos arribar la vostra opinió!

Pel Mundial, el Twitter ofereix els hashflags. Com en podem dir en català?

xarxesDeixa un comentari

Des de l’inici del Mundial de futbol que té lloc al Brasil es poden utilitzar al Twitter unes etiquetes especials que inclouen, a més del signe #, les tres lletres del codi de país i una icona amb la bandera corresponent. Amb aquesta prestació, que ja va estar activa durant el Mundial de 2010, els usuaris poden mostrar les seves simpaties amb els equips competidors.

En català, utilitzem etiqueta per a referir-nos al conjunt de caràcters encapçalats d’un símbol de coixinet, sobre el qual es pot fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per categories o temes en un microblog. I per a aquesta nova creació, hashflag, tot i que tindrà probablement un temps d’ús molt limitat, recomanem fer servir la forma descriptiva etiqueta bandera.

Drone, drone o dron?

xarxesDeixa un comentari

Wikimedia_PaulRidgeway

Si un dia sentiu un brunzit al cel i descobriu una aeronau de petites dimensions, no tripulada i dirigida remotament, que funciona de manera semiautònoma o autònoma, podreu ben dir que heu vist un dron. O un drone?

Com en tot manlleu, la incorporació de drone al català es podia fer buscant-hi una alternativa, adaptant-lo a l’ortografia i la pronúncia catalanes o adoptant-lo sense modificacions. Per la internacionalitat de la forma i pel grau de coneixement inicialment petit, el TERMCAT va optar provisionalment per l’adopció, igual que han fet el francès i l’italià, és a dir, drone.

Més endavant, però, i atesa la generalització de la forma, el Consell Supervisor del TERMCAT va reconsiderar la decisió i va optar per l’adaptació dron, com també s’ha fet en castellà.

Si voleu més informació sobre aquests aspectes, podeu consultar en el Cercaterm la fitxa de terme dron i la fitxa de criteri Dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?.

(Aquest comentari es va actualitzar arran de la reconsideració del Consell Supervisor del TERMCAT.)

Sessió de normalització de màrqueting digital

xarxes2 comentaris

El màrqueting digital és un camp en expansió, en què l’anglès té una presència dominant. En el marc de la preparació d’un projecte sobre la terminologia d’aquest àmbit que el TERMCAT té en curs d’elaboració, es va convocar una sessió de treball amb especialistes d’aquest àmbit per tractar un conjunt de casos que presenten una especial dificultat denominativa o conceptual, amb l’objectiu de buscar la millor manera de denominar els termes en català.

En concret, s’hi van analitzar termes com ara social media marketing, content curator, community manager, transmedia, brand experience, engagement, showrooming, shoptimization, digital positioning o gamification.

La sessió es va fer el 21 de març del 2014, i juntament amb la responsable del projecte, Sandra Cuadrado, la secretària del Consell Supervisor, Dolors Montes, el responsable de criteris i metodologia, Joan Rebagliato i la responsable de continguts i estratègia en xarxes socials, Maria Cortés, hi van participar els següents assessors:

Gisela Ammetller, professora de l’Àrea de Màrqueting dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la mateixa universitat

Núria Escalona, assessora de comunicació digital; tècnica d’estratègia i creativitat de la Direcció de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona

Jordi García, director creatiu i redactor publicitari a l’agència de comunicació i publicitat Maripili; professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Josep M. Gastó, executiu en cap i cofundador la companyia NFC+; integrant del projecte Ares Consolider; fundador d’STAITEC, iniciativa de tecnologia aplicada i recerca en aplicacions mòbils

Ricard Gili, periodista i director de comptes de l’agència de comunicació aPortada; consultor de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya

Griselda Oliver, cap de la secció Homo Fabra del diari digital de cultura Núvol

Bernat Puigtobella, editor del diari digital de cultura Núvol

Òscar Villalibre, especialista en mitjans socials i gestor de comunitats de diverses empreses; professor de gestió de comunitats de la Fundació UNED

Inma Rodríguez-Ardura, professora de l’Àrea de Màrqueting dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya; directora del grup de recerca Observatori de Nova Economia de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la mateixa universitat [no va poder assistir a la reunió però va fer arribar comentaris al material de treball]

Les propostes sorgides de la reunió se sotmeten posteriorment a l’aprovació del Consell Supervisor del TERMCAT. Tots els termes es difondran aviat per mitjà del diccionari en línia Terminologia del màrqueting digital.

Per a més informació sobre el projecte, podeu consultar també la notícia que hi va dedicar el diari digital de cultura Núvol.