Etiqueta: insectes

#termedelasetmana: blaveta zebrada

TermcatDeixa un comentari

Ara que és bona època per papallonejar, en tots els sentits, aquesta setmana publiquem una actualització del diccionari de Noms de papallones i volem destacar-ne una d’autòctona que es troba al sud-est de la península Ibèrica: per davant, vesteix un blau metàl·lic amb matisos lilosos; per darrere, es camufla com una zebra en un safari africà: la blaveta zebrada (Tarucus theophrastus).

Tot i el seu nom exòtic i passatger de safari, aquesta espècie també és present al sud de les terres de parla catalana (concretament a Alacant) i es troba en el sector sud-oest del Mediterrani, principalment al nord d’Àfrica. De mida extraordinàriament petita però amb una aparença que no passa desapercebuda: elegant per davant (blaveta per l’anvers de les ales), críptica per darrere (zebrada pels patrons blancs i negres del revers que recorden una zebra o un laberint, com es mostra a la imatge). D’aquí venen els noms populars també en altres llengües: common tiger blue, en anglès; laberinto africano, en castellà.

Escollida Papallona de l’Any 2024 per l’Associació Zerynthia, pertany a la família dels licènids i sovint es pot veure en hàbitats secs i assolellats, entre matolls, on vola de manera ràpida i nerviosa. Les erugues s’alimenten de plantes del gènere Ziziphus (ginjoler) i tenen una relació molt especial amb les formigues, que les protegeixen a canvi de substàncies ensucrades. Així que si algun dia us la trobeu mentre papallonegeu durant l’estiu, no tenim cap dubte que estareu més contents que un gínjol. 

Recordem que hem de deixar que les papallones ballin amb el vent. El pot de vidre no és cap jardí i l’agulla no fa cap poema. Les col·leccions d’insectes són cosa del passat… com la ignorància ecològica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: lluerna

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament dijous, és el Dia Mundial de les Cuques de Llum; per això, volem destacar un #termedelasetmana que ens fa pensar en les nits d’estiu d’acampada i en les històries que ens explicaven amb la llanterna sota el sac de dormir. De sobte, quan pensàvem que ja no hi havia més aventures per viure aquell dia, apareixia una llum a terra que no era artificial: la lluerna, també coneguda com a cuca de llum.

La lluerna és un insecte coleòpter de la família dels lampírids. La femella no té ales i, curiosament, sembla més un cuc que un escarabat. Però té un superpoder: per l’extrem del seu cos emet una llum verda brillant que il·lumina la nit com si fos una petita estrella que camina per l’herba. Els mascles, més petits i amb ales, volen i busquen aquestes llums màgiques per trobar parella. És com anar de festa major i fer el ball del fanalet.

Des del punt de vista lingüístic, el mot lluerna ve del llatí vulgar lūcerna, que vol dir ‘llàntia’. No és d’estranyar, doncs, que tingui diverses denominacions arreu de la comunitat lingüística, a banda dels termes més estesos lluerna i cuca de llum: en valencià, cuc de llum o llumeneta; en septentrional, papa de llum; en central, cuca de Sant Joan; en balear, llanterna. 

Malauradament, no tot és un conte de fades: les lluernes cada cop són més difícils de veure perquè la contaminació i la llum artificial posen en perill la seva supervivència, entre d’altres factors. Qui tingui la sort de veure aquest miracle de la natura una nit d’estiu, que demani un desig.

[Font: TERMCAT]

És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

Termcat2 comentaris

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.