#termedelasetmana: clúster

CC_Flickr_Terry_Russell
CC_Flickr_Terry_Russell

El #termedelasetmana que presentem és prou conegut en l’àmbit industrial. Es tracta del terme clúster, que es refereix a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. En l’àmbit català hi ha clústers potents en el camp del tèxtil i la moda, per exemple. Té com a formes sinònimes les denominacions clúster industrial i districte industrial.

El terme és una adaptació gràfica de la paraula anglesa cluster, que designa en general un conjunt d’elements del mateix tipus ajuntats o que es presenten agrupats. La mateixa adaptació s’ha fet en camps com la informàtica, per exemple, per a referir-se a un conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.

Convé tenir en compte, tanmateix, que no sempre que en anglès es fa servir el mot cluster en català es fa servir l’adaptació clúster. Sovint són més adequades formes com ara agrupació, conjunt, grup, etc. Per exemple, també en informàtica es fa servir grup de sectors (unitat lògica d’un disc); i en estadística, agrupament (subconjunt d’una mostra), etc. Podeu veure al Cercaterm altres termes que en anglès contenen el mot cluster per a identificar quines són les propostes catalanes alternatives més adequades.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

És adequat el verb hangarar? I hangaratge?

CC Wikimedia Commons / Arch
CC Wikimedia Commons / Arch

La forma hangarar, referida a l’acció de posar una aeronau en un hangar, no sembla que de moment tingui gaire ús en català (en té força més hangaratge, que és el nom d’acció que en deriva). En principi, doncs, semblaria que es pot traduir per perífrasis alternatives del tipus aparcar a l’hangar, guardar a l’hangar, etc.

Tot i això, hi ha diversos arguments a favor d’acceptar hangarar:

  • Ha donat lloc al derivat hangaratge.
  • Així com hangarar es podria substituir, sembla molt difícil trobar alternatives vàlides a hangaratge, amb contextos a Internet del tipus “espai de plataforma i hangaratge”, “drets d’hangaratge”,”l’hangaratge de les aeronaus”, “serveis de benzina i hangaratge”, etc.
  • Hi ha formes paral·leles en totes les llengües consultades: anglès to hangar, castellà hangarar, francès hangarer, italià angarare.
  • Es pot considerar una forma ben construïda. En català se sol recórrer al prefix en– per crear verbs que indiquen l’acció de posar a dintre de l’espai representat pel nom del qual deriven (capsa → encapsar, terra → enterrar, botella → embotellar, etc.); tot i això, es pot evitar en noms començats per a– o e– (avenc → avencar-se i, amb matisos diferents, acció → accionar), a més d’algun cas esporàdic com plaça → plaçar. En aquest cas, ni l’eufonia ni el paral·lelisme amb altres llengües permeten la creació d’una forma *enhangarar.

Per tant, es poden considerar vàlides tant les formes hangarar com hangaratge, tot i que convé no oblidar l’existència d’alternatives per al verb, tenint en compte que sembla que actualment té un ús molt baix.

#termedelasetmana: vehicle tot camí

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Saló Internacional de l’Automòbil, un aparador de primer ordre perquè les marques de vehicles exposin les seves novetats. Un dels segments que està creixent en vendes i en interès dels fabricants és el dels vehicles que protagonitzen el nostre #termedelasetmana: els vehicles tot camí.

Un vehicle tot camí és un automòbil amb una carrosseria similar a la d’un vehicle tot terreny, sovint proveït de quatre rodes motrius però sense reductora, que ha estat ideat per a poder circular per asfalt i també per camins accidentats. Normalment la denominació es redueix a tot camí (“un tot camí”) com es fa en el cas de vehicle tot terreny, que se sol reduir a tot terreny (“un tot terreny”). És molt habitual referir-se a aquesta mena de vehicles amb la sigla SUV, que prové de l’anglès sport utility vehicle.

Convé tenir en compte, però, que no és el mateix un vehicle tot camí que un vehicle multisegment (en anglès, crossover). Els vehicles multisegment són automòbils que combinen elements propis de vehicles de segments diferents, és a dir, que combinen elements de vehicle tot camí i de berlina, o de vehicle tot camí i de cupè, o de monovolum i de berlina.

Si visiteu el Saló de l’Automòbil, doncs, podreu referir-vos amb tota precisió al tipus de vehicle que us interessi, i ho podreu fer amb la terminologia adequada.

Què és un o una booktuber?

Continuant amb el protagonisme del llibre durant la setmana de Sant Jordi, us presentem ara un neologisme que fa referència a una nova manera de compartir el gust i la passió pels llibres a través de la xarxa, i de promoure, de passada, l’hàbit de la lectura i el debat literari: es tracta del terme anglès booktuber.

Un o una booktuber és una persona que penja vídeos a la xarxa, especialment a Youtube, amb recomanacions de llibres.

Quina forma catalana considereu que és la més adequada per a designar aquest nou concepte?

Una forma ben plausible és bibliotuber, bibliotubera. De la mateixa manera que booktuber és en anglès un acrònim de book i youtuber, bibliotuber és també un acrònim format amb biblio– , forma prefixada del mot grec biblíon ‘llibre’, i el segon segment truncat del mot youtuber (terme ja en ús, i format directament a partir del nom propi Youtube). El nou terme té dos avantatges: es pot pronunciar agut, tal com ho faria qualsevol catalanoparlant, i de manera paral·lela a altres casos semblants com bloguer, youtuber o instagramer; i permet fer la flexió regular del femení a la catalana: bibliotubera.

Altres opcions en català passen per mantenir el manlleu booktuber (amb incorporació del femení booktubera) o per formes d’estructura calcada a l’anglesa com ara llibretuber, llibretubera.

Abans de donar una proposta com a definitiva ens agradaria conèixer la vostra opinió sobre aquest cas terminològic. Feu servir alguna de les opcions que us plantegem (booktuber -a, bibliotuber -a o llibretuber -a)? Quina creieu que pot ser la proposta més encertada? O teniu alguna altra proposta? Si hi voleu participar, ens podeu fer arribar la vostra opció prioritària pel Twitter amb l’etiqueta #PropostaBooktuber o amb un comentari a aquest apunt.

Què és el canibalisme en l’àmbit industrial?

En l’àmbit industrial, el terme canibalisme fa referència a l’extracció dels components d’una màquina per a reparar-ne una altra de les mateixes característiques.

Es tracta d’un terme utilitzat també en castellà, francès i anglès, i que s’ha format a partir d’un significat metafòric de canibalisme, que té el sentit de ‘Condició de caníbal’, i caníbal vol dir ‘Que devora altres animals de la mateixa espècie’. L’extensió del significat metafòric estaria justificada perquè la màquina reparada esdevé, en part, la màquina de la qual s’han extret les peces, ja que n’incorpora els components.

Es documenta també un cert ús del verb canibalitzar una màquina amb el sentit de treure’n els components per reutilitzar-los en una altra. Tanmateix, aquest verb, format a partir del substantiu caníbal i el sufix –itzar ‘convertir en’, no seria adequat en alguns contextos en què s’utilitza perquè el complement directe no pot ser la màquina que ha perdut les peces, sinó la màquina que les ha incorporat. En la major part de casos, doncs, és preferible utilitzar formes més genèriques com desmuntar o descompondre.

Què és el denim?

El denim és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s’utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc. És el que tota la vida se n’ha dit teixit texà, però que, en els últims anys, i segurament per influència de l’anglès, veiem escrit denim (a la retolació de les botigues, per exemple).

Fa cap a vint-i-dos anys (el gener de 1993) el Consell Supervisor del TERMCAT aprovava les formes teixit texà com a terme principal i denim com a sinònim complementari. Teixit texà es va aprovar com a terme principal perquè era la forma usada preferentment pels especialistes de l’àmbit. I la denominació denim es mantenia perquè es documentava en obres especialitzades, tot i que s’utilitzava poc, en aquell moment. Com s’ha capgirat la truita!

I d’on ve denim? Denim procedeix del sintagma [sarja] “de Nimes”, és a dir, una sarja feta o arribada de la ciutat de Nimes. Sembla que de Nimes arribava a Gènova, i del port de Gènova navegava fins als Estats Units, on es feien els pantalons que coneixem com a texans o vaquers.

Podeu consultar la fitxa completa amb definició i equivalents al Cercaterm i a la Neoloteca.

Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües

El procés de desballestar un vehicle permet aprofitar-ne tots els components que encara poden ser útils i eliminar adequadament aquells que no són aprofitables. Podem dir, doncs, que les empreses de desballestament de vehicles (en castellà desguaces) acompleixen una tasca mediambiental essencial: reciclen, reutilitzen i fins i tot eviten que l’espai públic s’ompli de ferralla abandonada i que zones no urbanitzades es converteixin en improvisats cementiris de cotxes.

A la vista d’això seria just que, en contrapartida, no confonguéssim els desballestadors, que són els indrets destinats al desballestament (en castellà, també desguaces), amb els desguassos (en castellà, desagües o desaguaderos), que són els espais o les canonades que donen sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret.

Finalment, caldria distingir entre els desguassos que acabem de citar i els *desaigües: el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans no accepta els *desaigües ni com a parents de prop o de lluny dels desguassos ni sota cap altre concepte.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.

Què és una maquila?

El terme maquila es refereix al sistema de producció que consisteix en el muntatge manual o unitari de peces en tallers industrials situats en països amb mà d’obra barata, destinades a productes que es comercialitzen en països més desenvolupats. En castellà es documenta àmpliament la forma maquila amb aquest sentit, especialment en l’espanyol d’Amèrica, d’on és originari.

A partir d’aquest significat, el mot maquila ha passat a utilitzar-se també per a referir-se més genèricament a l’empresa que s’encarrega d’una part del procés de fabricació d’un producte per a una altra marca comercial.

Aquestes accepcions de caire empresarial no tenen res a veure amb màquila, de l’àrab clàssic makīla ‘cosa mesurada’, que en català designa una mesura de capacitat per a oli, pròpia de Tortosa, que equival a la vuitena part d’1 cadaf, és a dir, 0,18 litres.