Etiqueta: indústria

#termedelasetmana: sobrecoberta

TermcatDeixa un comentari

Un any més ha arribat la Setmana del Llibre en Català. Quan hi aneu, és ben probable que passejant entre les parades us cridi l’atenció el terme que us proposem com a #termedelasetmana: que us cridi l’atenció alguna sobrecoberta.

La sobrecoberta és el full de paper imprès per la cara exterior que protegeix les cobertes d’un llibre. Sovint es fa amb un paper més o menys plastificat, i sol tenir un disseny acurat que faci destacar el llibre entre la resta.

També se’n pot dir camisa. Tant sobrecoberta com camisa són formes descriptives, en el primer cas creada per l’adjunció del formant sobre– a la base coberta, i en el segon cas, creada per metàfora, per analogia de la funció protectora de la camisa de roba amb la funció que fa aquest element sobre les cobertes del llibre.

La sobrecoberta, a més a més de protegir, també ens pot ajudar a recordar que la part externa del llibre és la coberta (o la tapa), no pas la portada; la portada és una de les primeres pàgines de l’interior del llibre, en la qual es fa constar el títol de l’obra i, normalment, l’autoria i l’editorial responsable.

En aquesta infografia interactiva trobareu il·lustrades les parts principals del llibre, i podreu accedir a les fitxes completes de termes com ara faixa, pàgina de respecte, llom, tall, guarda, portadella, etc.

I si encara necessiteu més informació, podeu recórrer a la consulta de la Terminologia del llibre, un diccionari en línia amb uns cent vuitanta termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització, la publicitat i les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bossa compostable

TermcatDeixa un comentari

El dia 3 de juliol és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic, una iniciativa que pretén conscienciar sobre la importància d’intentar construir un futur lliure de residus plàstics, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: bossa compostable.

Fa referència a la bossa fabricada amb biopolímers, generalment amb midó de blat de moro, que es descompon en contacte amb microorganismes i en presència d’oxigen. La bossa compostable té un procés de descomposició que dura de 3 a 6 mesos, a diferència dels 18 mesos de la bossa biodegradable i dels 150 anys de la bossa de plàstic convencional.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base bossa (un mot patrimonial d’ús i coneixement general) es complementa amb l’adjectiu compostable, creat a partir del verb compostar i aquest, del substantiu compost, participi del verb compondre que ha adquirit un sentit específic en l’àmbit de l’agricultura i el medi ambient (‘fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables’).

La bossa compostable s’ha convertit ja en un element habitual a les llars del nostre entorn: el senzill gest de fer-la servir per als residus orgànics i biodegradables, i de dipositar-la en els contenidors específics o de baixar-la els dies que se’n fa la recollida específica, és un costum que contribueix a evitar l’excés de bosses de plàstic i, consegüentment, és una petita contribució a millorar el nostre entorn natural.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: faixa

TermcatDeixa un comentari

La setmana de Sant Jordi té el llibre com un dels protagonistes destacats. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que trobem en bastants dels llibres que veiem en les parades, especialment en les novetats: el terme faixa.

Fa referència a la tira de paper amb què s’envolta un llibre per a posar-hi un text que en destaca algun aspecte rellevant, com ara premis literaris obtinguts per l’obra, el nombre d’edicions, el nombre d’exemplars venuts, la referència a altres obres del mateix autor, etc. També se’n pot dir banda.

Es tracta d’un dels sentits que ha adoptat la paraula faixa, que sol designar elements més llargs que amples que envolten altres elements. El mot també té usos en àrees com la indumentària, la construcció, la navegació, etc.

La faixa envolta la coberta o la sobrecoberta, però no pas la portada. Si voleu parlar amb precisió de les parts del llibre, us recomanem de consultar la infografia interactiva Les parts del llibre, i també el diccionari en línia Terminologia del llibre, que conté 180 termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat, a més de les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Us desitgem un bon dia de Sant Jordi, ben ple de llibres (amb faixa o sense!).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dessalinitzadora

TermcatDeixa un comentari

imatge de la planta dessalinitzadora del Llobregat

La situació de sequera que estem vivint des de fa mesos comporta també que en converses i notícies apareguin amb més freqüència termes especialitzats com el que us volem proposar com a #termedelasetmana: el terme dessalinitzadora.

El terme complet és planta dessalinitzadora, i designa la instal·lació destinada al tractament de l’aigua marina o l’aigua salobre amb l’objectiu de disminuir-ne el contingut de sal i fer-la apta per a diversos usos.

Des del punt de vista de la formació, és un bon exemple de terme creat per adjunció d’afixos. La base és el mot sal, sobre el qual es van creant successivament salí/salina, salinitzar, dessalinitzar i, finalment, dessalinitzador/dessalinitzadora: una formació prou complexa, però que manté la transparència semàntica que en fa fàcilment deduïble el significat.

Es pot observar que en català ja teníem prèviament el verb dessalar, si bé és una forma més genèrica: dessalar és “Llevar la sal (d’una cosa salada)” i dessalinitzar “Treure la sal (d’un terreny, d’una substància, etc.)”, segons el diccionari normatiu. Per aquest motiu de vegades té ús la forma dessaladora per a fer referència al concepte de què parlem, però és més precisa i més adequada des del punt de vista especialitzat la denominació dessalinitzadora.

En podeu consultar la fitxa completa, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: airejador

TermcatDeixa un comentari

La sequera que vivim des de fa temps fa que tots ens plantegem maneres d’estalviar aigua, i una de les maneres més simples és la que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: airejador.

Fa referència al dispositiu col·locat a l’extrem d’una aixeta que barreja l’aigua amb aire, utilitzat per a produir un doll d’aigua abundant i suau i permetre, alhora, l’estalvi d’aigua.

La denominació més estesa és airejador, però també se’n pot dir aerador o aerificador. En el cas de airejador, és una creació per sufixació a partir del verb airejar, creat al seu torn sobre aire. Les formes aerador i aerificador prenen com a base la forma llatina del mot aire (āēr, āĕris, i aquest del grec aḗr, aéros).

Si no ho heu fet ja, us animem a comprovar si a les aixetes de casa hi teniu un airejador, i si descobriu que no, segurament els hi podeu instal·lar sense cap dificultat. És una manera ràpida i immediata d’estalviar aigua. Tanmateix, recordem que la millor manera d’estalviar aigua és fer-ne un consum responsable, i tancar les aixetes sempre que puguem (encara que tinguin airejador).

[Font: TERMCAT]

Els colors de l’hidrogen, en una nova infografia del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.

La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.

Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.

Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: portada

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana ens volem tornar a fixar en un terme que, sovint, veiem utilitzat de manera imprecisa. Es tracta del terme portada, i de la diferència amb el terme relacionat coberta. Una diferència que moltes persones ja tenen present, però que pel que es veu en textos de diversa mena, encara no és de coneixement general.

Com es veu a la il·lustració que acompanya aquest text, la portada no és pas la part més externa del llibre, sinó una de les primeres pàgines de l’interior, que es caracteritza per incloure el títol de l’obra i, normalment, l’autor i l’editor. En general, a la pàgina posterior de la portada hi trobem la pàgina de crèdits, amb el copyright i altres blocs d’informació.

En canvi, la coberta (o tapa) sí que és la part més externa del llibre, normalment feta amb un cartó o un paper més gruixut, sovint il·lustrada. La coberta protegeix la part anterior, el llom i la part posterior del llibre (aquesta part posterior és la contracoberta). De vegades, els llibres es presenten encara amb una sobrecoberta, que cobreix la coberta pròpiament dita.

Per tant, quan passegem entre parades de la fira del llibre, o quan entrem a una llibreria i badoquegem entre els prestatges, el que veiem són les cobertes o sobrecobertes dels llibres. Si en volem veure les portades, els hem d’obrir.

Ah, i un consell per a estudiants: quan citeu un llibre en una bibliografia, és millor que prengueu les dades (títol, nom de l’autor, editorial, etc.) de la portada i de la pàgina de crèdits, i no pas de la coberta; en general, és més probable que la portada i els crèdits hagin estat revisats per l’autor del llibre, i en canvi la coberta sol seguir un procés de creació diferent que no sempre garanteix que l’autor l’hagi poguda revisar.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el món del llibre, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia del llibre, amb prop de dos-cents termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: electrolinera

TermcatDeixa un comentari

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

TermcatDeixa un comentari

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.