Etiqueta: indústria

Els colors de l’hidrogen, en una nova infografia del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.

La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.

Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.

Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: portada

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana ens volem tornar a fixar en un terme que, sovint, veiem utilitzat de manera imprecisa. Es tracta del terme portada, i de la diferència amb el terme relacionat coberta. Una diferència que moltes persones ja tenen present, però que pel que es veu en textos de diversa mena, encara no és de coneixement general.

Com es veu a la il·lustració que acompanya aquest text, la portada no és pas la part més externa del llibre, sinó una de les primeres pàgines de l’interior, que es caracteritza per incloure el títol de l’obra i, normalment, l’autor i l’editor. En general, a la pàgina posterior de la portada hi trobem la pàgina de crèdits, amb el copyright i altres blocs d’informació.

En canvi, la coberta (o tapa) sí que és la part més externa del llibre, normalment feta amb un cartó o un paper més gruixut, sovint il·lustrada. La coberta protegeix la part anterior, el llom i la part posterior del llibre (aquesta part posterior és la contracoberta). De vegades, els llibres es presenten encara amb una sobrecoberta, que cobreix la coberta pròpiament dita.

Per tant, quan passegem entre parades de la fira del llibre, o quan entrem a una llibreria i badoquegem entre els prestatges, el que veiem són les cobertes o sobrecobertes dels llibres. Si en volem veure les portades, els hem d’obrir.

Ah, i un consell per a estudiants: quan citeu un llibre en una bibliografia, és millor que prengueu les dades (títol, nom de l’autor, editorial, etc.) de la portada i de la pàgina de crèdits, i no pas de la coberta; en general, és més probable que la portada i els crèdits hagin estat revisats per l’autor del llibre, i en canvi la coberta sol seguir un procés de creació diferent que no sempre garanteix que l’autor l’hagi poguda revisar.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el món del llibre, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia del llibre, amb prop de dos-cents termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: electrolinera

TermcatDeixa un comentari

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

TermcatDeixa un comentari

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.

Mireu a càmera! Els termes de la fotografia digital

TermcatDeixa un comentari

dl_fotografia_digital

El procés fotogràfic tradicional ha vist, en la darrera dècada, com la fotografia digital acabava imposant-se, amb noves tècniques i, en conseqüència, amb nous termes.

La fotografia digital utilitza un sensor per a captar les imatges i una targeta de memòria per a desar-les, en substitució de l’emulsió química i la pel·lícula que utilitzava la fotografia analògica. A més, la digitalització ha permès incorporar càmeres en una gran varietat de dispositius, i ha multiplicat les possibilitats d’edició i publicació fotogràfica. En conseqüència, els hàbits socials en relació amb la fotografia s’han capgirat completament, i s’han popularitzat termes com ara megapíxel, resolució i autofoto.

Al TERMCAT, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, hem recollit els termes bàsics d’aquesta disciplina, que en ocasions són compartits per la fotografia general, en el diccionari en línia Terminologia de la fotografia digital. Per exemple, s’hi poden trobar termes referits als subàmbits següents:

Aquest recull és una primera selecció que volem que tingui continuïtat amb l’estudi de nous termes i l’ampliació del diccionari. Per això, us convidem a fer-nos els vostres comentaris o suggeriments d’inclusió de nous termes per mitjà de la Bústia de suggeriments. També podeu veure aquest vídeo de promoció del diccionari.

#termedelasetmana: caoba de Cuba

TermcatDeixa un comentari

caoba_cuba

Aquesta setmana hem publicat la Terminologia de fustes exòtiques, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana una de les varietats que hi podreu trobar: la caoba de Cuba.

La caoba de Cuba, que s’extreu de l’arbre Swietenia mahagoni que podeu veure a la imatge, també es pot anomenar amb els sinònims complementaris caoba antillana o caoba vera. Des del punt de vista lingüístic, és curiós observar que la base caoba sembla que prové del taíno, la llengua que probablement parlaven els pobladors de les terres on va anar a raure l’expedició de Colom, i que ha deixat altres rastres en la nostra llengua com ara el mot canoa.

Encara és més curiós, però, aprendre que aquest tipus concret de caoba dona lloc a dues denominacions diferents segons quina sigui la part de l’arbre que s’aprofita o quin color tingui la fusta: la caoba de Cuba obtinguda de l’enforcadura del tronc de l’arbre s’anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d’una palma o d’un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles XVIII i XIX. En canvi, la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s’anomena, específicament, caoba mallada.

Si voleu descobrir altres coses ben curioses sobre fustes d’Àsia, d’Amèrica, de l’Àfrica i d’Oceania, visiteu la Terminologia de fustes exòtiques. Hi trobareu prop d’un centenar de termes amb els noms de les fustes que potser trepitgeu cada dia en el parquet, o amb les quals s’han fet els mobles de casa. Tot un món per descobrir.

És el mateix impermeable (waterproof) que resistent a l’aigua (water-resistant)?

TermcatDeixa un comentari

impermeable_gif

El terme impermeable (‘Que no permet el pas d’un fluid a través seu’) correspon a l’anglès waterproof; i no és el mateix que resistent a l’aigua (‘Que no permet el pas de l’aigua en certa mesura, però no completament’), en anglès water-resistant.

La distinció conceptual entre aquests dos termes és molt important, especialment a l’hora d’adquirir dispositius electrònics, com ara telèfons mòbils o rellotges, productes cosmètics, peces de roba i complements de diferents materials i teixits, com ara jaquetes, bosses, sabates, botes, etc., i saber exactament el grau de permeabilitat a l’aigua que ofereixen. Cal estar molt atents, doncs, a les etiquetes o a les especificacions tècniques del producte en qüestió per saber ben bé què es compra.

#termedelasetmana: xiloteca

TermcatDeixa un comentari

xiloteca2

Divendres passat es va presentar La Xiloteca, un projecte de l’Associació per a l’Estudi del Moble en què el TERMCAT ha tingut l’ocasió de col·laborar. Per això, us proposem xiloteca com a #termedelasetmana.

Una xiloteca és una col·lecció ordenada de mostres de fustes, les quals s’identifiquen amb el nom i algunes de les característiques pròpies més determinants de cada tipus de fusta.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un compost culte, en què el formant xilo– (que ve del grec xýlon ‘fusta’), present en un bon nombre de termes com ara xilòfon, xilografia o xilometria, s’adjunta a la base -teca (del grec thḗkē ‘dipòsit, magatzem’), un formant molt productiu i present en termes ben habituals com ara biblioteca, ludoteca o en el més recent furgoteca.

A la xiloteca que ha impulsat l’Associació per a l’Estudi del Moble hi trobareu neologismes com ara amarant, wengué, panga-panga, banús africà, mansònia, macoré, lenga, cabreüva, caoba de Cuba, marmeler, palissandre de Madagascar, ramin o roure del Japó, en l’estudi dels quals ha calgut valorar com s’han d’incorporar aquests noms procedents de llengües ben allunyades del català. Ben aviat trobareu tots aquests noms al costat dels que ja podeu consultar al diccionari en línia Fustes exòtiques.

Foam, escuma EVA o goma EVA?

TermcatDeixa un comentari

escuma_Eva

En català es fan servir les denominacions escuma EVA i goma EVA per a designar un material flexible, lleuger i fàcil de manipular, que té moltes aplicacions en treballs manuals, i que sovint també és conegut per la denominació anglesa foam (o EVA foam) o per la marca comercial Foamy.

Químicament és un copolímer format per unitats repetitives d’etilè i acetat de vinil amb propietats termoplàstiques, això és, amb capacitat per a estovar-se i adquirir plasticitat per escalfament i d’endurir-se en refredar-se de nou. Aquesta estructura química li confereix una textura porosa, flexible i, en certa manera, escumosa. No en va, el nom comercial d’aquest material, Foamy, significa en anglès, precisament, ‘escumós’.

Atenent a la seva composició, doncs, les formes de base escuma i goma escuma es consideren terminològicament adequades per tal com fan referència, de manera genèrica, a diversos materials d’estructura en cel·les i densitat baixa que es caracteritzen per la seva lleugeresa i porositat, com és el cas del copolímer esmentat. Convé fer notar que, en aquest cas, l’ús ha prioritzat la forma goma com a simplificació de goma escuma, per raons d’economia de llenguatge.

La sigla EVA correspon a a ethylene/vinyl acetate (etilè/acetat de vinil), i, de fet, és una simplificació de EVAC, que és la sigla recomanada per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a fer referència a aquest copolímer en contextos en què calgui utilitzar la nomenclatura química sistemàtica. En contextos divulgatius, però, s’ha generalitzat l’ús de la sigla simplificada EVA.

Podeu consultar en el Cercaterm la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües. Si teniu més curiositat terminològica, us convidem a llegir la Finestra neològica Foams, escumes i làmines, en què s’expliquen breument els criteris de normalització dels termes relacionats laminatge amb escuma i laminat d’escuma, que són les alternatives catalanes aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT per al pseudoanglicisme no admès *foamitzat.