Què és un maker i com es pot dir en català?

© iStock_demaerreUn maker és una persona que es dedica a idear i fabricar objectes, especialment tecnològics o artesanals, amb el suport d’eines digitals. Tot i l’ús estès de la forma anglesa, en català proposem dir-ne faedor | faedora. Es tracta de la proposta que va rebre més vots en l’enquesta que vam plantejar via Twitter sobre l’alternativa catalana possible per al manlleu anglès (la podeu consultar en aquest enllaç).

La forma faedor / faedora és adequada lingüísticament i semànticament. És un terme normatiu recollit amb el sentit genèric de ‘Persona que fa alguna cosa’. Etimològicament és un derivat del verb arcaic faer o faser ‘fer’, amb l’adjunció del sufix –dor (del llatí –tor, –toris, que indica agent o professió relacionat amb el verb corresponent). És un cas, doncs, de revitalització d’un terme propi que passa a designar un neologisme.

En alguns contextos en què maker s’utilitza com a aposició de substantius com ara cultura, moviment o espai, es pot optar també per altres formes en català com ara fem-ho: cultura (del) fem-ho, moviment fem-ho, etc.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: conxatge

© Moyan BrennEl #termedelasetmana que avui us proposem és probable que d’entrada no us digui res, però si sou un dels nombrosos aficionats a la xocolata, ben segur que de seguida us resultarà interessant. Es tracta del terme conxatge.

El conxatge és una de les fases per les quals passa la xocolata abans que en puguem gaudir. Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Ja no queden tan lluny els dies de la mona, i per començar a fer venir salivera us convidem a visitar la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, on trobareu els equivalents en altres llengües d’aquest #termedelasetmana tan gustós.

#termedelasetmana: grafè

© iStock_Bumbasor
© iStock_Bumbasor

Aquesta setmana ve marcada per la celebració del Mobile World Congress 2016 a Barcelona. El #termedelasetmana que us proposem sembla que està cridat, segons algunes veus, a esdevenir un dels conceptes clau en el desenvolupament de la tecnologia dels propers anys. Es tracta del terme grafè, que ja havíem destacat temps enrere.

El grafè és un material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons, el qual presenta un conjunt de propietats físiques molt interessants i ha esdevingut un camp de proves extraordinari en terrenys com la nanotecnologia.

La denominació grafè està formada per la base graf(it) (perquè el grafè es pot obtenir per exfoliació del grafit) i el sufix –è designador d’hidrocarburs, paral·lelament a formes com ara alquè (de alcohol + –è) i etilè (de etil + –è).

Mentre esperem descobrir quines novetats ens proporcionarà l’estudi i l’ús del grafè, de moment us convidem a visitar-ne la fitxa terminològica corresponent, en què veureu els equivalents en altres llengües, la definició i altres detalls.

#termedelasetmana: clúster

CC_Flickr_Terry_Russell
CC_Flickr_Terry_Russell

El #termedelasetmana que presentem és prou conegut en l’àmbit industrial. Es tracta del terme clúster, que es refereix a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. En l’àmbit català hi ha clústers potents en el camp del tèxtil i la moda, per exemple. Té com a formes sinònimes les denominacions clúster industrial i districte industrial.

El terme és una adaptació gràfica de la paraula anglesa cluster, que designa en general un conjunt d’elements del mateix tipus ajuntats o que es presenten agrupats. La mateixa adaptació s’ha fet en camps com la informàtica, per exemple, per a referir-se a un conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.

Convé tenir en compte, tanmateix, que no sempre que en anglès es fa servir el mot cluster en català es fa servir l’adaptació clúster. Sovint són més adequades formes com ara agrupació, conjunt, grup, etc. Per exemple, també en informàtica es fa servir grup de sectors (unitat lògica d’un disc); i en estadística, agrupament (subconjunt d’una mostra), etc. Podeu veure al Cercaterm altres termes que en anglès contenen el mot cluster per a identificar quines són les propostes catalanes alternatives més adequades.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

És adequat el verb hangarar? I hangaratge?

CC Wikimedia Commons / Arch
CC Wikimedia Commons / Arch

La forma hangarar, referida a l’acció de posar una aeronau en un hangar, no sembla que de moment tingui gaire ús en català (en té força més hangaratge, que és el nom d’acció que en deriva). En principi, doncs, semblaria que es pot traduir per perífrasis alternatives del tipus aparcar a l’hangar, guardar a l’hangar, etc.

Tot i això, hi ha diversos arguments a favor d’acceptar hangarar:

  • Ha donat lloc al derivat hangaratge.
  • Així com hangarar es podria substituir, sembla molt difícil trobar alternatives vàlides a hangaratge, amb contextos a Internet del tipus “espai de plataforma i hangaratge”, “drets d’hangaratge”,”l’hangaratge de les aeronaus”, “serveis de benzina i hangaratge”, etc.
  • Hi ha formes paral·leles en totes les llengües consultades: anglès to hangar, castellà hangarar, francès hangarer, italià angarare.
  • Es pot considerar una forma ben construïda. En català se sol recórrer al prefix en– per crear verbs que indiquen l’acció de posar a dintre de l’espai representat pel nom del qual deriven (capsa → encapsar, terra → enterrar, botella → embotellar, etc.); tot i això, es pot evitar en noms començats per a– o e– (avenc → avencar-se i, amb matisos diferents, acció → accionar), a més d’algun cas esporàdic com plaça → plaçar. En aquest cas, ni l’eufonia ni el paral·lelisme amb altres llengües permeten la creació d’una forma *enhangarar.

Per tant, es poden considerar vàlides tant les formes hangarar com hangaratge, tot i que convé no oblidar l’existència d’alternatives per al verb, tenint en compte que sembla que actualment té un ús molt baix.

Què és el canibalisme en l’àmbit industrial?

En l’àmbit industrial, el terme canibalisme fa referència a l’extracció dels components d’una màquina per a reparar-ne una altra de les mateixes característiques.

Es tracta d’un terme utilitzat també en castellà, francès i anglès, i que s’ha format a partir d’un significat metafòric de canibalisme, que té el sentit de ‘Condició de caníbal’, i caníbal vol dir ‘Que devora altres animals de la mateixa espècie’. L’extensió del significat metafòric estaria justificada perquè la màquina reparada esdevé, en part, la màquina de la qual s’han extret les peces, ja que n’incorpora els components.

Es documenta també un cert ús del verb canibalitzar una màquina amb el sentit de treure’n els components per reutilitzar-los en una altra. Tanmateix, aquest verb, format a partir del substantiu caníbal i el sufix –itzar ‘convertir en’, no seria adequat en alguns contextos en què s’utilitza perquè el complement directe no pot ser la màquina que ha perdut les peces, sinó la màquina que les ha incorporat. En la major part de casos, doncs, és preferible utilitzar formes més genèriques com desmuntar o descompondre.

Què és el denim?

El denim és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s’utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc. És el que tota la vida se n’ha dit teixit texà, però que, en els últims anys, i segurament per influència de l’anglès, veiem escrit denim (a la retolació de les botigues, per exemple).

Fa cap a vint-i-dos anys (el gener de 1993) el Consell Supervisor del TERMCAT aprovava les formes teixit texà com a terme principal i denim com a sinònim complementari. Teixit texà es va aprovar com a terme principal perquè era la forma usada preferentment pels especialistes de l’àmbit. I la denominació denim es mantenia perquè es documentava en obres especialitzades, tot i que s’utilitzava poc, en aquell moment. Com s’ha capgirat la truita!

I d’on ve denim? Denim procedeix del sintagma [sarja] “de Nimes”, és a dir, una sarja feta o arribada de la ciutat de Nimes. Sembla que de Nimes arribava a Gènova, i del port de Gènova navegava fins als Estats Units, on es feien els pantalons que coneixem com a texans o vaquers.

Podeu consultar la fitxa completa amb definició i equivalents al Cercaterm i a la Neoloteca.

Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües

El procés de desballestar un vehicle permet aprofitar-ne tots els components que encara poden ser útils i eliminar adequadament aquells que no són aprofitables. Podem dir, doncs, que les empreses de desballestament de vehicles (en castellà desguaces) acompleixen una tasca mediambiental essencial: reciclen, reutilitzen i fins i tot eviten que l’espai públic s’ompli de ferralla abandonada i que zones no urbanitzades es converteixin en improvisats cementiris de cotxes.

A la vista d’això seria just que, en contrapartida, no confonguéssim els desballestadors, que són els indrets destinats al desballestament (en castellà, també desguaces), amb els desguassos (en castellà, desagües o desaguaderos), que són els espais o les canonades que donen sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret.

Finalment, caldria distingir entre els desguassos que acabem de citar i els *desaigües: el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans no accepta els *desaigües ni com a parents de prop o de lluny dels desguassos ni sota cap altre concepte.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.