Els termes dels vels islàmics, en una nova infografia interactiva

El TERMCAT difon en una nova infografia interactiva els termes referits a set tipus de vels emprats especialment en la cultura islàmica.

La il·lustració permet distingir d’un cop d’ull l’amira, el burca, el hijab, el khimar, el nicab, el xador i la xaila, amb enllaços a les entrades corresponents del Cercaterm en què es pot consultar la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Es tracta de formes adaptades a partir dels mots originals àrabs, després d’un estudi de cada cas en què s’ha tingut en compte l’opinió de diversos experts en transcripció. La difusió d’aquestes formes catalanes pot ser útil per a periodistes i altres col·lectius professionals que vulguin fer un ús precís i adequat d’aquests termes.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, amb més d’un centenar de recursos que donen accés de manera visual i atractiva a terminologia de tota mena de sectors.

Què és una arracada voltaorella?

arracada_voltaorella

És ben sabut que les modes sempre tornen. Avui us volem parlar d’un tipus d’arracada anomenada en català arracada voltaorella, coneguda actualment sobretot amb la forma earcuff, el nom en anglès.

Com la denominació indica, es tracta d’una arracada que envolta parcialment o totalment el lòbul de l’orella, i que té la característica que generalment no necessita perforació. En aquest cas estem segurs que la imatge que us adjuntem és especialment il·lustrativa.

Certament, aquest tipus d’arracada no és cap novetat, perquè resulta que ja es portava en cultures de 2.000 anys abans de Crist, passant per Egipte, l’antiga Grècia i també en cultures antigues asiàtiques de l’Índia i Tailàndia. Es va tornar a posar de moda als anys noranta del segle XX i ara ressorgeixen, sobretot gràcies a les tendències que marquen les celebritats.

 

Com es diu en català sudadera?

dessuadoraAra que sembla que comença a canviar el temps i deixem enrere la calor, els qui practiquen alguna activitat esportiva recuperen del fons de l’armari el “jersei o jaqueta esportiva de màniga llarga que s’utilitza per a mantenir l’escalfor del cos i absorbir-ne la suor”. D’aquesta peça, que en castellà es diu sudadera, en català se’n diu dessuadora.

Aquest és un dels termes que trobareu a la infografia interactiva que el TERMCAT ha difós amb motiu de l’inici de la nova temporada de curses, “Jo corro, no faig running“. S’hi presenta un bon nombre dels termes propis de l’equipament dels corredors, que es poden anar descobrint desplaçant el ratolí per damunt de la imatge.

I si encara us queda curiositat, podeu veure altres termes del mateix àmbit, amb les definicions i els equivalents en castellà, anglès i francès, a la Terminologia de les curses populars.

Preferiu els pantalons rectes (regular) o cenyits (slim)?

TexansEstrets_Claude Truong-Ngoc.jpg

Quan anem a comprar uns pantalons, especialment si són texans, és habitual trobar a les botigues cartells amb les indicacions en anglès regular fit i slim fit per a descriure les diferents formes que poden tenir.

En l’àmbit concret de la confecció de roba, l’anglès fit correspon en català a tall, definit de manera genèrica com la ‘Manera d’estar tallat un vestit, un calçat’. Els talls que en anglès s’anomenen regular fit i slim fit es poden traduir per tall recte i tall cenyit, respectivament. Els pantalons, doncs, poden ser pantalons de tall recte o, simplement, pantalons rectes; o bé pantalons de tall cenyit o, simplement, pantalons cenyits.

Aquestes mateixes formes també s’utilitzen sovint per a referir-se a altres peces de roba, ja siguin camises, jerseis, vestits complets, etc.

#termedelasetmana: clúster

CC_Flickr_Terry_Russell
CC_Flickr_Terry_Russell

El #termedelasetmana que presentem és prou conegut en l’àmbit industrial. Es tracta del terme clúster, que es refereix a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. En l’àmbit català hi ha clústers potents en el camp del tèxtil i la moda, per exemple. Té com a formes sinònimes les denominacions clúster industrial i districte industrial.

El terme és una adaptació gràfica de la paraula anglesa cluster, que designa en general un conjunt d’elements del mateix tipus ajuntats o que es presenten agrupats. La mateixa adaptació s’ha fet en camps com la informàtica, per exemple, per a referir-se a un conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.

Convé tenir en compte, tanmateix, que no sempre que en anglès es fa servir el mot cluster en català es fa servir l’adaptació clúster. Sovint són més adequades formes com ara agrupació, conjunt, grup, etc. Per exemple, també en informàtica es fa servir grup de sectors (unitat lògica d’un disc); i en estadística, agrupament (subconjunt d’una mostra), etc. Podeu veure al Cercaterm altres termes que en anglès contenen el mot cluster per a identificar quines són les propostes catalanes alternatives més adequades.

Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques…

© Glòria Fontova
© Glòria Fontova

A banda de les bufandes, barrets, passamuntanyes, mocadors o fulards de tota la vida, actualment té molta presència en la indumentària relacionada amb el fred una nova peça de roba molt funcional que es va començar a utilitzar en l’àmbit esportiu però que ara és habitual en el vestit de cada dia. Es tracta del tapaboques, una peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i que es pot col·locar de maneres diverses. Les combinacions que permet són moltes: ens hi podem tapar només el coll, el coll i la boca, les orelles, les orelles i el coll, el cap i les orelles…

Ens el posem com ens el posem, en tot cas no hauríem de dir-ne braga, la forma castellana, ni Buff®, marca registrada comercial amb què sovint es coneix aquesta peça, ni, evidentment, calces o calces de coll, solució que encara es pot trobar en alguns contextos com a resultat probable de l’obra d’un traductor automàtic poc ensinistrat.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és el denim?

El denim és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s’utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc. És el que tota la vida se n’ha dit teixit texà, però que, en els últims anys, i segurament per influència de l’anglès, veiem escrit denim (a la retolació de les botigues, per exemple).

Fa cap a vint-i-dos anys (el gener de 1993) el Consell Supervisor del TERMCAT aprovava les formes teixit texà com a terme principal i denim com a sinònim complementari. Teixit texà es va aprovar com a terme principal perquè era la forma usada preferentment pels especialistes de l’àmbit. I la denominació denim es mantenia perquè es documentava en obres especialitzades, tot i que s’utilitzava poc, en aquell moment. Com s’ha capgirat la truita!

I d’on ve denim? Denim procedeix del sintagma [sarja] “de Nimes”, és a dir, una sarja feta o arribada de la ciutat de Nimes. Sembla que de Nimes arribava a Gènova, i del port de Gènova navegava fins als Estats Units, on es feien els pantalons que coneixem com a texans o vaquers.

Podeu consultar la fitxa completa amb definició i equivalents al Cercaterm i a la Neoloteca.

Què és una col·lecció càpsula?

En l’àmbit de la moda, la forma col·lecció càpsula es refereix a una col·lecció de roba que consta d’una sèrie limitada de peces que es distribueixen durant un temps curt, habitualment dissenyada per un creador reconegut per a una marca més barata i adreçada a un públic ampli, la qual confecciona les peces.

La forma càpsula està motivada semànticament en aquest cas pel sentit etimològic del mot llatí capsula ‘capsa petita’, ja que es considera com una col·lecció petita i tancada, inserida en la distribució de roba d’una marca comercial més gran.

És una forma àmpliament utilitzada i documentada també en anglès (capsule collection), francès (collection capsule) i espanyol (colección cápsula).

Com s’ha de pronunciar pareo?

Un pareo és la peça de roba consistent en un tros de tela de forma quadrada i longitud variable que se subjecta al voltant del pit o de la cintura, utilitzada sobretot a la platja. La denominació pareo és un manlleu que prové del nom d’un vestit tahitià, pareo, que té aquesta mateixa forma.

Com a manlleu, la pronúncia és encara fluctuant en català i no està fixada en l’ús. Així, és habitual sentir la pronúncia amb e i o tancades, probablement per influència del castellà, tot i que en certs manlleus, mots de tipus culte i neologismes hi ha una tendència natural a mantenir la pronúncia sense reduccions vocàliques en els dialectes que les fan (com es veu en les pronúncies més habituals de casos com ergo, libido, cosmos, karate, etc.). De tota manera, aquesta tendència no és homogènia, i el pas cap a una pronúncia adaptada (en el dialecte central, amb e oberta i u), que pot dependre de diversos factors difícils de caracteritzar, no es pot considerar inadequada.

Retro o vintage?

Per qualificar les peces de vestir o els objectes que apel·len a la nostra nostàlgia, utilitzem sovint els adjectius retro i vintage. En coneixem, però, la diferència? L’adjectiu retro fa referència a vestits, complements i objectes, especialment de decoració, que imiten l’estil d’una moda passada. Molt a prop semànticament hi ha l’adjectiu vintage, manllevat de l’anglès, que s’utilitza per a designar vestits, complements i objectes, sobretot decoratius, que es recuperen per al seu ús en l’època actual i dels quals es valora l’estètica. Per exemple, una nevera d’estil americà dels anys 50 és vintage si l’heu recuperat de les golfes o d’un mercat de segona mà; en canvi, si s’ha fabricat en l’època contemporània, però imitant l’estil dels anys 50, és retro.

I evidentment, l’ús d’aquestes formes no ens hauria de fer perdre el gust, quan el context ho permeti, per mots propis de la llengua i tan tradicionals com ara antic, passat de moda, vetust, clàssic, remot, vell, etc.