Aquest Termes d’estrenaestà dedicat a 6 termes de l’àmbit de l’estètica i la indumentària. Principalment s’hi inclouen denominacions catalanes alternatives a manlleus de l’anglès, com calçat minimalista per a calçat barefoot o cura de la pell per a skin care.
Aquesta iniciativa s’inscriu en la tasca habitual del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en diversos sectors del coneixement.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.
Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).
A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camal, gipó, mitena, rebosillo o saragüells.
Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons o calçons interiors i cosset, respectivament).
La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.
La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansa, dansa viva, esbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsada, punt de morisca, rístol, etc.); balls i danses (ball de gitanes, ball pla, corranda, etc.); figures coreogràfiques (cadena, cargol, pont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyoles, cercolet, pal amb cintes, etc.).
La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.
El TERMCAT difon en una nova infografia interactiva els termes referits a set tipus de vels emprats especialment en la cultura islàmica.
La il·lustració permet distingir d’un cop d’ull l’amira, el burca, el hijab, el khimar, el nicab, el xador i la xaila, amb enllaços a les entrades corresponents del Cercaterm en què es pot consultar la definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.
Es tracta de formes adaptades a partir dels mots originals àrabs, després d’un estudi de cada cas en què s’ha tingut en compte l’opinió de diversos experts en transcripció. La difusió d’aquestes formes catalanes pot ser útil per a periodistes i altres col·lectius professionals que vulguin fer un ús precís i adequat d’aquests termes.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, amb més d’un centenar de recursos que donen accés de manera visual i atractiva a terminologia de tota mena de sectors.
És ben sabut que les modes sempre tornen. Avui us volem parlar d’un tipus d’arracada anomenada en català arracada voltaorella, coneguda actualment sobretot amb la forma earcuff, el nom en anglès.
Com la denominació indica, es tracta d’una arracada que envolta parcialment o totalment el lòbul de l’orella, i que té la característica que generalment no necessita perforació. En aquest cas estem segurs que la imatge que us adjuntem és especialment il·lustrativa.
Certament, aquest tipus d’arracada no és cap novetat, perquè resulta que ja es portava en cultures de 2.000 anys abans de Crist, passant per Egipte, l’antiga Grècia i també en cultures antigues asiàtiques de l’Índia i Tailàndia. Es va tornar a posar de moda als anys noranta del segle XX i ara ressorgeixen, sobretot gràcies a les tendències que marquen les celebritats.
Ara que sembla que comença a canviar el temps i deixem enrere la calor, els qui practiquen alguna activitat esportiva recuperen del fons de l’armari el «jersei o jaqueta esportiva de màniga llarga que s’utilitza per a mantenir l’escalfor del cos i absorbir-ne la suor». D’aquesta peça, que en castellà es diu sudadera, en català se’n diu dessuadora.
Aquest és un dels termes que trobareu a la infografia interactiva que el TERMCAT ha difós amb motiu de l’inici de la nova temporada de curses, «Jo corro, no faig running«. S’hi presenta un bon nombre dels termes propis de l’equipament dels corredors, que es poden anar descobrint desplaçant el ratolí per damunt de la imatge.
I si encara us queda curiositat, podeu veure altres termes del mateix àmbit, amb les definicions i els equivalents en castellà, anglès i francès, a la Terminologia de les curses populars.
Quan anem a comprar uns pantalons, especialment si són texans, és habitual trobar a les botigues cartells amb les indicacions en anglès regular fit i slim fit per a descriure les diferents formes que poden tenir.
En l’àmbit concret de la confecció de roba, l’anglès fit correspon en català a tall, definit de manera genèrica com la ‘Manera d’estar tallat un vestit, un calçat’. Els talls que en anglès s’anomenen regular fit i slim fit es poden traduir per tall recte i tall cenyit, respectivament. Els pantalons, doncs, poden ser pantalons de tall recte o, simplement, pantalons rectes; o bé pantalons de tall cenyit o, simplement, pantalons cenyits.
Aquestes mateixes formes també s’utilitzen sovint per a referir-se a altres peces de roba, ja siguin camises, jerseis, vestits complets, etc.
El #termedelasetmana que presentem és prou conegut en l’àmbit industrial. Es tracta del terme clúster, que es refereix a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. En l’àmbit català hi ha clústers potents en el camp del tèxtil i la moda, per exemple. Té com a formes sinònimes les denominacions clúster industrial i districte industrial.
El terme és una adaptació gràfica de la paraula anglesa cluster, que designa en general un conjunt d’elements del mateix tipus ajuntats o que es presenten agrupats. La mateixa adaptació s’ha fet en camps com la informàtica, per exemple, per a referir-se a un conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.
Convé tenir en compte, tanmateix, que no sempre que en anglès es fa servir el mot cluster en català es fa servir l’adaptació clúster. Sovint són més adequades formes com ara agrupació, conjunt, grup, etc. Per exemple, també en informàtica es fa servir grup de sectors (unitat lògica d’un disc); i en estadística, agrupament (subconjunt d’una mostra), etc. Podeu veure al Cercaterm altres termes que en anglès contenen el mot cluster per a identificar quines són les propostes catalanes alternatives més adequades.
A banda de les bufandes, barrets, passamuntanyes, mocadors o fulards de tota la vida, actualment té molta presència en la indumentària relacionada amb el fred una nova peça de roba molt funcional que es va començar a utilitzar en l’àmbit esportiu però que ara és habitual en el vestit de cada dia. Es tracta del tapaboques, una peça de roba en forma de tub que s’usa com a abrigall del coll i que es pot col·locar de maneres diverses. Les combinacions que permet són moltes: ens hi podem tapar només el coll, el coll i la boca, les orelles, les orelles i el coll, el cap i les orelles…
Ens el posem com ens el posem, en tot cas no hauríem de dir-ne braga, la forma castellana, ni Buff®, marca registrada comercial amb què sovint es coneix aquesta peça, ni, evidentment, calces o calces de coll, solució que encara es pot trobar en alguns contextos com a resultat probable de l’obra d’un traductor automàtic poc ensinistrat.
El denim és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s’utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc. És el que tota la vida se n’ha dit teixit texà, però que, en els últims anys, i segurament per influència de l’anglès, veiem escrit denim (a la retolació de les botigues, per exemple).
Fa cap a vint-i-dos anys (el gener de 1993) el Consell Supervisor del TERMCAT aprovava les formes teixit texà com a terme principal i denim com a sinònim complementari. Teixit texà es va aprovar com a terme principal perquè era la forma usada preferentment pels especialistes de l’àmbit. I la denominació denim es mantenia perquè es documentava en obres especialitzades, tot i que s’utilitzava poc, en aquell moment. Com s’ha capgirat la truita!
I d’on ve denim? Denim procedeix del sintagma [sarja] “de Nimes”, és a dir, una sarja feta o arribada de la ciutat de Nimes. Sembla que de Nimes arribava a Gènova, i del port de Gènova navegava fins als Estats Units, on es feien els pantalons que coneixem com a texans o vaquers.
Podeu consultar la fitxa completa amb definició i equivalents al Cercaterm i a la Neoloteca.
En l’àmbit de la moda, la forma col·lecció càpsula es refereix a una col·lecció de roba que consta d’una sèrie limitada de peces que es distribueixen durant un temps curt, habitualment dissenyada per un creador reconegut per a una marca més barata i adreçada a un públic ampli, la qual confecciona les peces.
La forma càpsula està motivada semànticament en aquest cas pel sentit etimològic del mot llatí capsula ‘capsa petita’, ja que es considera com una col·lecció petita i tancada, inserida en la distribució de roba d’una marca comercial més gran.
És una forma àmpliament utilitzada i documentada també en anglès (capsule collection), francès (collection capsule) i espanyol (colección cápsula).
Ara que sembla que comença a canviar el temps i deixem enrere la calor, els qui practiquen alguna activitat esportiva recuperen del fons de l’armari el «jersei o jaqueta esportiva de màniga llarga que s’utilitza per a mantenir l’escalfor del cos i absorbir-ne la suor». D’aquesta peça, que en castellà es diu sudadera, en català se’n diu 
