#termedelasetmana: MERS

cc Flickr / NIAID
cc Flickr / NIAID

L’actualitat informativa fa que, de tant en tant, termes especialitzats lligats a la salut esdevinguin d’ús comú i generalitzat. Va passar amb la sida, amb termes referits a la mateixa malaltia (sida) o al virus que hi està associat (el VIH, el virus de la immunodeficiència humana). També amb la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu, que es va popularitzar amb la sigla corresponent a la denominació anglesa severe acute respiratory syndrome i que actualment ja se sol denominar amb la forma pneumònia per coronavirus. I està passant aquests dies amb el #termedelasetmana que us proposem: la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, que es refereix a una infecció viral detectada recentment.

La forma s’està difonent sobretot a partir de la sigla MERS, que correspon a la denominació anglesa Middle East respiratory syndrome. Aquesta denominació es refereix a la malaltia, i en català es fa servir en femení, d’acord amb el gènere de la primera paraula de la denominació desplegada (“la síndrome”, i per tant, “la MERS”). Quan es vol fer referència al virus corresponent, que és el coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, es fa amb la sigla completa MERS-CoV (i llavors es fa servir en masculí, perquè es refereix a virus, “el MERS-CoV”).

En el context de les notícies sovint convé fer usos tan breus com sigui possible, però s’ha de mirar de fer servir el gènere adequat segons si parlem de la síndrome o del virus: “S’investiga si el virus de la MERS és…”, “La MERS provoca…”, “Entre els virus detectats, el MERS-CoV és el que…”, “El coronavirus de la MERS és…”, “Entre els virus detectats, el de la MERS és el que…”, “Més casos de MERS”, “Més afectats pel virus de la MERS”, etc. (Observeu que estrictament no s’hauria d’escriure “El MERS provoca nous casos…” o “El virus MERS provoca…” o “El coronavirus MERS provoca…”, sinó que caldria fer “El virus de la MERS provoca…”, o “El MERS-CoV provoca…”, o “La MERS provoca…”.)

Els especialistes consultats descarten l’adaptació de la sigla a partir de la denominació catalana (*SROM, de síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), i prefereixen mantenir la sigla MERS, perquè l’adaptació no té ús en contextos especialitzats en català. Aquesta adaptació s’ha proposat només en castellà, però de moment no es documenta ni en francès ni en italià. De fet, en usos especialitzats és força freqüent que les sigles es mantinguin en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin (com hem vist que es va fer en el cas de SARS).

Ben aviat podreu consultar al Cercaterm la fitxa corresponent a aquest nou concepte.

Quina diferència hi ha entre les vacunes terapèutiques i les vacunes profilàctiques?

www.public-domain-image.com
http://www.public-domain-image.com

L’actualitat informativa ha fet aparèixer en contextos generals dos termes especialitzats relacionats amb les vacunes.

Per una banda, hi ha el terme vacuna terapèutica, que es refereix a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en el tractament de patologies diverses, un cop aquestes malalties ja s’han declarat en un organisme, com podria ser el cas de la possible vacuna contra la diabetis de tipus 1. Per una altra banda, hi ha el terme vacuna profilàctica, que fa referència a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en la prevenció de malalties infeccioses, abans que puguin afectar un organisme, com ara la vacuna contra la diftèria.

Podeu consultar aquests termes i més terminologia relacionada amb les vacunes al Cercaterm, i, més concretament, en el Diccionari d’immunologia en línia, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la immunització activa i passiva. Us anunciem que està prevista la publicació en els propers mesos d’un Vocabulari de les vacunes, també en línia, que complementarà tota aquesta informació.

#termedelasetmana: al·lergogen

© Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera#/media/File:Olivo-fiore.jpgQuan arriba la primavera, arriba també per a prop d’un 30 % de la població (segons alguns estudis) una època difícil a causa de les al·lèrgies. L’al·lèrgia és un estat d’hipersensibilitat provocat per un augment de la resposta immunitària de l’organisme causada per un agent, normalment extern (pol·len, pols, pèl d’animals…).

El nom que rep qualsevol d’aquestes substàncies capaces de provocar al·lèrgies és al·lergogen o al·lergen, i aquest és el nostre #termedelasetmana.

El terme és destacable no sols perquè en aquest moment de l’any és d’ús especialment freqüent, sinó també per la seva formació: el sufix –gen és considerablement productiu en certs àmbits d’especialitat. En aquesta fitxa de criteri hi trobareu molta informació sobre aquest recurs de formació de termes. Us recomanem la consulta d’aquesta fitxa i de la resta d’entrades que trobareu en el nostre Diccionari de criteris terminològics, que recull en format de fitxa tot un conjunt de criteris i recomanacions que el TERMCAT ha difós en comentaris i altres formats.

I si el que us interessa és aprofundir més en la terminologia relacionada amb les al·lèrgies, us recomanem la consulta del nostre Diccionari d’immunologia, que conté una àrea específica dedicada a les hipersensibilitats i al·lèrgies.

Com es pot traduir el terme responsive web design?

En l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, el terme responsive web design correspon en català a disseny web responsiu i està relacionat amb disseny web adaptatiu, tot i que designen tècniques diferents d’adaptació dels llocs web:

El disseny web adaptatiu permet adaptar el format dels continguts d’un lloc web a les característiques d’uns dispositius i unes pantalles d’accés concrets, gràcies a la detecció de les seves característiques i a la selecció de la versió del codi del web més adequat entre els diversos codis predeterminats. La denominació disseny web adaptatiu és un calc de l’anglès adaptive web design, que és un terme d’autor creat pel dissenyador Aaron Gustafson. L’equivalent castellà és diseño web adaptativo, i els anglesos, adaptive design i adaptive web design.

El disseny web responsiu permet adaptar el format dels continguts d’un lloc web a les característiques de qualsevol dispositiu o pantalla d’accés, gràcies a determinades solucions tècniques que parteixen d’una versió única del codi. La denominació disseny web responsiu és un calc de l’anglès responsvie web design, que és també un terme d’autor creat pel dissenyador i desenvolupador Ethan Marcotte. L’equivalent castellà és diseño web responsivo, i els anglesos, responsive design i responsive web design.

No s’ha de confondre aquesta correspondència responsive / adaptatiu -iva amb l’ús de l’adjectiu responsiu -iva, ben format lingüísticament en català, com a traducció de l’anglès responder en termes especialitzats d’altres àmbits. Així, en immunologia s’usen els termes responsiu -iva (‘Dit de la cèl·lula o l’organisme que expressa una resposta immunitària en ser estimulat per un antigen concret’); no responsiu -iva (‘Dit de la cèl·lula o l’organisme que no respon a un estímul antigènic o hi respon de forma deficient’); i responsiu -iva al placebo (‘Dit de la persona que presenta una resposta associada a la presa d’un placebo’). En aquests casos, les formes castellanes i franceses també són coherents amb la catalana: responsivo i répondeur. [Text actualitzat el novembre de 2015]