Etiqueta: immunologia

No ens oblidem de la sida

TermcatDeixa un comentari

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar tothom que la malaltia continua afectant moltes persones arreu del món. La sida (sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació síndrome d’immunodeficiència adquirida) és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (el virus de la immunodeficiència humana). El lema d’aquest any posa el focus en la lluita contra la desigualtat i l’estigmatització, i fa èmfasi en la necessitat de garantir a totes les persones afectades l’equitat en l’accés als tractaments i a l’atenció mèdica i social adequats. 

Actualment, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. Sense oblidar que, en un món globalitzat i d’acord amb el principi d’una sola salut, cal assegurar que la recerca biomèdica tingui en compte conjuntament la salut humana, la sanitat animal i la vegetal i els riscos sanitaris associats al medi ambient. 

Podeu consultar en línia la terminologia relacionada amb aquest tema en el Vocabulari multilingüe de la sida, que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat

TermcatDeixa un comentari

Avui presentem el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme immunitat.

Fa referència a la resistència congènita o adquirida d’un organisme contra una malaltia infecciosa o un antigen determinat. La immunitat es classifica, segons l’origen, en immunitat innata i immunitat adaptativa i, segons el desencadenant de la resposta immunitària, en immunitat inespecífica (adreçada contra qualsevol agent patogen) i immunitat específica (adreçada contra un antigen concret).

Des del punt de vista de la forma, el terme prové del llatí immunitas, format a partir del prefix negatiu in– (im-) i la base munis, de munus, que volia dir ‘càrrec, responsabilitat’. Inicialment, doncs, s’aplicava en el sentit de ‘lliure de càrregues, de responsabilitats’ (un sentit que encara trobem en contextos com ara immunitat parlamentària, per exemple). En medicina va adoptar el sentit actual de lliure de contagis. De la mateixa família tenim altres formes com ara immune, immunitari o immunologia.

Potser no serà sobrer que recordem que en tots els casos en català el prefix negatiu in– s’escriu amb m davant d’una altra m (intemporal, insensat, però immunitat, immaterial, immillorable, etc.).

Si voleu descobrir 500 termes com aquest, relacionats amb la pandèmia de COVID-19, consulteu el diccionari que presentem, en la seva versió en línia, permanentment actualitzada, o en l’edició en paper.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: test d’antígens

TermcatDeixa un comentari

Una setmana més, l’actualitat relacionada amb la pandèmia marca els continguts informatius i les converses, i s’hi vehicula terminologia específica com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: test d’antígens, que també es pot dir prova antigènica.

Fa referència a un tipus de test ràpid, concretament el que permet, per mitjà de l’anàlisi d’una mostra nasal o de saliva, identificar-hi la presència d’un determinat antigen. En el cas d’actualitat, els tests d’antígens identifiquen en uns 10-15 minuts l’antigen que es relaciona amb el virus SARS-CoV-2.

El terme està creat sobre la base test, que prové de l’anglès. (Com a curiositat, els diccionaris etimològics ens informen que el mot anglès té origen, de fet, en la mateixa paraula llatina testus que en català ha donat test amb el significat de vas de terrissa, perquè l’anglès el va manllevar al francès antic com a terme propi de l’alquímia, en què es feia servir per a designar el vas o pot de terrissa en què es feia la prova per a determinar si un mineral era or, i d’aquí va passar al sentit de prova en general.) El diccionari normatiu ja recull el sentit de test com a ‘prova, reacció, assaig’, que es fa servir especialment en contextos tècnics.

A aquesta base s’hi afegeix el complement d’antígens, que en precisa el camp d’acció. El terme antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l’expressió anglesa antibody generation (‘generació d’anticossos’). Però actualment s’ha comprovat que només un tipus d’antígens, els immunògens, són capaços d’induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.

Val la pena fixar-se en el fet que antigen, en singular, es pronuncia com a paraula plana, no pas aguda, i que no porta accent gràfic; en canvi, sí que en porta quan s’escriu en plural (antígens). Pel que fa a test, admet els plurals tests (més freqüent en contextos tècnics i especialitzats) o testos.

La forma sinònima prova antigènica, per altra banda, pren com a base la forma del lèxic general prova i la complementa amb l’adjectiu antigènica, creat a partir del terme antigen.

Com altres vegades, si us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar la Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera contínua.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: teràpia gènica

TermcatDeixa un comentari

terapia-genica

El dia 4 de febrer de cada any es commemora el Dia Mundial del Càncer, una jornada que pretén contribuir a augmentar la conscienciació sobre aquesta malaltia i promoure’n la prevenció, la detecció i el tractament. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes relacionats amb el càncer que en els darrers temps dona més motius per a l’esperança: el terme teràpia gènica.

Fa referència a la teràpia consistent a introduir DNA o RNA a les cèl·lules d’un organisme, amb l’objectiu de corregir un defecte congènit o proporcionar una nova funció a les cèl·lules. Aquesta tècnica està permetent avenços molt prometedors en la recerca contra el càncer, especialment la teràpia T-CAR, que consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Un avantatge important d’aquesta teràpia respecte de la quimioteràpia o d’altres tractaments oncològics és que presenta pocs efectes secundaris.

La base del terme, teràpia, prové del mot grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’, i l’adjectiu que l’especifica, gènic -a, que vol dir ‘relatiu als gens’, també té origen grec (en aquesta llengua génos vol dir ‘naixement, gènere, raça’).

Si us interessa la terminologia relacionada amb el tractament del càncer, teniu diverses opcions de consulta, entre l’àmplia oferta de diccionaris de l’àmbit de les ciències de la salut que us ofereix el TERMCAT: la Terminologia del càncer, el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), el Diccionari d’immunologia, el Diccionari de sinologia, etc. I si voleu tota la informació aplegada en un sol recurs, feu servir el Cercaterm o el portal específic de Terminologia de les ciències de la salut.

#termedelasetmana: MERS

xarxesDeixa un comentari

cc Flickr / NIAID
cc Flickr / NIAID

L’actualitat informativa fa que, de tant en tant, termes especialitzats lligats a la salut esdevinguin d’ús comú i generalitzat. Va passar amb la sida, amb termes referits a la mateixa malaltia (sida) o al virus que hi està associat (el VIH, el virus de la immunodeficiència humana). També amb la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu, que es va popularitzar amb la sigla corresponent a la denominació anglesa severe acute respiratory syndrome i que actualment ja se sol denominar amb la forma pneumònia per coronavirus. I està passant aquests dies amb el #termedelasetmana que us proposem: la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, que es refereix a una infecció viral detectada recentment.

La forma s’està difonent sobretot a partir de la sigla MERS, que correspon a la denominació anglesa Middle East respiratory syndrome. Aquesta denominació es refereix a la malaltia, i en català es fa servir en femení, d’acord amb el gènere de la primera paraula de la denominació desplegada (“la síndrome”, i per tant, “la MERS”). Quan es vol fer referència al virus corresponent, que és el coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, es fa amb la sigla completa MERS-CoV (i llavors es fa servir en masculí, perquè es refereix a virus, “el MERS-CoV”).

En el context de les notícies sovint convé fer usos tan breus com sigui possible, però s’ha de mirar de fer servir el gènere adequat segons si parlem de la síndrome o del virus: “S’investiga si el virus de la MERS és…”, “La MERS provoca…”, “Entre els virus detectats, el MERS-CoV és el que…”, “El coronavirus de la MERS és…”, “Entre els virus detectats, el de la MERS és el que…”, “Més casos de MERS”, “Més afectats pel virus de la MERS”, etc. (Observeu que estrictament no s’hauria d’escriure “El MERS provoca nous casos…” o “El virus MERS provoca…” o “El coronavirus MERS provoca…”, sinó que caldria fer “El virus de la MERS provoca…”, o “El MERS-CoV provoca…”, o “La MERS provoca…”.)

Els especialistes consultats descarten l’adaptació de la sigla a partir de la denominació catalana (*SROM, de síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), i prefereixen mantenir la sigla MERS, perquè l’adaptació no té ús en contextos especialitzats en català. Aquesta adaptació s’ha proposat només en castellà, però de moment no es documenta ni en francès ni en italià. De fet, en usos especialitzats és força freqüent que les sigles es mantinguin en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin (com hem vist que es va fer en el cas de SARS).

Ben aviat podreu consultar al Cercaterm la fitxa corresponent a aquest nou concepte.

Quina diferència hi ha entre les vacunes terapèutiques i les vacunes profilàctiques?

xarxesDeixa un comentari

www.public-domain-image.com
http://www.public-domain-image.com

L’actualitat informativa ha fet aparèixer en contextos generals dos termes especialitzats relacionats amb les vacunes.

Per una banda, hi ha el terme vacuna terapèutica, que es refereix a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en el tractament de patologies diverses, un cop aquestes malalties ja s’han declarat en un organisme, com podria ser el cas de la possible vacuna contra la diabetis de tipus 1. Per una altra banda, hi ha el terme vacuna profilàctica, que fa referència a la vacuna emprada per a desencadenar una resposta immunitària específica concreta en la prevenció de malalties infeccioses, abans que puguin afectar un organisme, com ara la vacuna contra la diftèria.

Podeu consultar aquests termes i més terminologia relacionada amb les vacunes al Cercaterm, i, més concretament, en el Diccionari d’immunologia en línia, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la immunització activa i passiva. Us anunciem que està prevista la publicació en els propers mesos d’un Vocabulari de les vacunes, també en línia, que complementarà tota aquesta informació.

#termedelasetmana: al·lergogen

xarxesDeixa un comentari

© Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera#/media/File:Olivo-fiore.jpgQuan arriba la primavera, arriba també per a prop d’un 30 % de la població (segons alguns estudis) una època difícil a causa de les al·lèrgies. L’al·lèrgia és un estat d’hipersensibilitat provocat per un augment de la resposta immunitària de l’organisme causada per un agent, normalment extern (pol·len, pols, pèl d’animals…).

El nom que rep qualsevol d’aquestes substàncies capaces de provocar al·lèrgies és al·lergogen o al·lergen, i aquest és el nostre #termedelasetmana.

El terme és destacable no sols perquè en aquest moment de l’any és d’ús especialment freqüent, sinó també per la seva formació: el sufix –gen és considerablement productiu en certs àmbits d’especialitat. En aquesta fitxa de criteri hi trobareu molta informació sobre aquest recurs de formació de termes. Us recomanem la consulta d’aquesta fitxa i de la resta d’entrades que trobareu en el nostre Diccionari de criteris terminològics, que recull en format de fitxa tot un conjunt de criteris i recomanacions que el TERMCAT ha difós en comentaris i altres formats.

I si el que us interessa és aprofundir més en la terminologia relacionada amb les al·lèrgies, us recomanem la consulta del nostre Diccionari d’immunologia, que conté una àrea específica dedicada a les hipersensibilitats i al·lèrgies.

Com es pot traduir el terme responsive web design?

xarxes1 comentari

En l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, el terme responsive web design correspon en català a disseny web responsiu i està relacionat amb disseny web adaptatiu, tot i que designen tècniques diferents d’adaptació dels llocs web:

El disseny web adaptatiu permet adaptar el format dels continguts d’un lloc web a les característiques d’uns dispositius i unes pantalles d’accés concrets, gràcies a la detecció de les seves característiques i a la selecció de la versió del codi del web més adequat entre els diversos codis predeterminats. La denominació disseny web adaptatiu és un calc de l’anglès adaptive web design, que és un terme d’autor creat pel dissenyador Aaron Gustafson. L’equivalent castellà és diseño web adaptativo, i els anglesos, adaptive design i adaptive web design.

El disseny web responsiu permet adaptar el format dels continguts d’un lloc web a les característiques de qualsevol dispositiu o pantalla d’accés, gràcies a determinades solucions tècniques que parteixen d’una versió única del codi. La denominació disseny web responsiu és un calc de l’anglès responsvie web design, que és també un terme d’autor creat pel dissenyador i desenvolupador Ethan Marcotte. L’equivalent castellà és diseño web responsivo, i els anglesos, responsive design i responsive web design.

No s’ha de confondre aquesta correspondència responsive / adaptatiu -iva amb l’ús de l’adjectiu responsiu -iva, ben format lingüísticament en català, com a traducció de l’anglès responder en termes especialitzats d’altres àmbits. Així, en immunologia s’usen els termes responsiu -iva (‘Dit de la cèl·lula o l’organisme que expressa una resposta immunitària en ser estimulat per un antigen concret’); no responsiu -iva (‘Dit de la cèl·lula o l’organisme que no respon a un estímul antigènic o hi respon de forma deficient’); i responsiu -iva al placebo (‘Dit de la persona que presenta una resposta associada a la presa d’un placebo’). En aquests casos, les formes castellanes i franceses també són coherents amb la catalana: responsivo i répondeur. [Text actualitzat el novembre de 2015]

immunoteràpia: #termedelasetmana

xarxesDeixa un comentari

Immunoterapia © Foto: PILIPIPAAquesta setmana ha començat amb la notícia d’importants avenços en l’estratègia per combatre el càncer a partir de l’estimulació el sistema immunitari. El terme immunoteràpia, recollit al Diccionari d’immunologia, fa referència al mètode terapèutic consistent en la manipulació de la resposta immunitària d’un individu, basat en la immunosupressió, la immunopotenciació i la immunoprofilaxi.