#termedelasetmana: cristall

©iStockphoto/pjjonesOn podem trobar cristalls? De què estan compostos? Quines aplicacions tecnològiques tenen? Els cristalls cada vegada són més presents en el nostre entorn d’ús quotidià, des de l’alimentació fins a les pantalles de televisió, passant pels fàrmacs, els cosmètics, els pigments, els minerals i, en particular, les gemmes.

A la celebració de l’Any Internacional de la Cristal·lografia s’uneixen, aquests propers dies, la Setmana de la Ciència i Expominer, el Saló Internacional de Minerals, Fòssils i Joieria, amb l’objectiu comú de donar a conèixer, mitjançant nombroses activitats, una disciplina que interessa perfils professionals molt diversos i que contribueix a la ciència moderna de manera fonamental.

Per aquest motiu, doncs, el terme que destaquem aquesta setmana és cristall, que trobareu definit al Diccionari de gemmologia com una “Substància sòlida amb els àtoms disposats segons un model que es repeteix periòdicament en les tres direccions de l’espai”.

Recordem també altres recursos de l’àmbit que el TERMCAT posa a la vostra disposició: el Diccionari de geografia física i el tríptic de termes normalitzats de Nanotecnologia.

Com es pot escriure briolette en català?

La forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT per al manlleu francès briolette és briolet. Habitualment s’utilitza aquest adjectiu en el terme talla briolet, que en gemmologia designa la talla d’una gemma de secció en forma de gota, amb 24 facetes triangulars a la corona i 24 facetes triangulars allargades a la culata.

L’adaptació al català dels manlleus francesos acabats en -ette es pot fer a partir de la pronúncia de la llengua d’origen (com a baguet) o respectant la morfologia del francès (com a faceta). En aquest cas, el mot briolette s’ha adaptat al català a partir de la seva pronúncia en francès i d’acord amb l’ús més habitual entre els especialistes de l’àmbit. En gemmologia s’utilitza també el terme talla baguet, format a partir de l’adaptació del manlleu francès baguette, que fa referència a una talla en escala de secció rectangular, molt allargada amb relació a l’amplada, amb 4 facetes trapezoïdals i taula rectangular a la corona, i 6 facetes trapezoïdals i 2 de triangulars a la culata.

Podeu consultar el terme talla briolet i altres tipus de talles en el Diccionari de gemmologia en línia i al Cercaterm, on també trobareu l’explicació completa del criteri d’adaptació del sufix diminutiu francès -ette. De ben segur que, en ple Any Internacional de la Cristal·lografia, us ajudaran a aprofundir en la terminologia d’aquesta ciència des del seu vessant més “brillant”, la gemmologia.

gemma: #termedelasetmana

Aquesta setmana té lloc a Barcelona l’Expominer, que es defineix com “la cita més important per a la promoció i la venda directa de minerals, fòssils, gemmes i joieria”; per aquest motiu hem triat de #termedelasetmana el terme gemma, que es pot consultar tant al Cercaterm com també al Diccionari de gemmologia en línia acabat de publicar.

Una gemma és un mineral o substància d’origen orgànic que per la seva bellesa, durabilitat i raresa és molt apreciat i que un cop tallat i polit s’utilitza en joieria. Com que és freqüent la identificació entre gemma i pedra preciosa, s’ha acompanyat el terme principal gemma del sinònim pedra preciosa. Amb tot, la denominació que es considera més adequada per al concepte definit és gemma, perquè no el limita a les d’origen mineral. A més, en el món del comerç la denominació pedra preciosa es restringeix sovint al diamant, al robí, al safir i a la maragda.