#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

#termedelasetmana: enginyeria civil

Enginyeria_Civil

Aquesta setmana, els estudiants i professionals de l’enginyeria reben una bona notícia: el Diccionari d’enginyeria civil s’ha posat a disposició pública en línia. Per acompanyar aquesta publicació, us proposem de destacar com a #termedelasetmana el terme que dona títol al diccionari: enginyeria civil.

L’enginyeria civil és la branca de l’enginyeria especialitzada en la planificació, el projecte, la construcció i l’explotació de les obres públiques. Concretament se centra en la planificació territorial i l’urbanisme, les infraestructures viàries, les obres hidràuliques, les obres marítimes i les obres geotècniques, i també en l’impacte ambiental de les obres públiques.

Pel que fa a la denominació, el mot enginyeria és una derivació de enginy, que té origen en el llatí ingĕnium (‘disposició, qualitat, habilitat natural’ i, també, ‘producte fruit d’aquesta habilitat’). El complement civil s’explica per raons sobretot històriques, atès que les primeres escoles d’enginyeria s’associaven especialment a contextos militars i, quan van perdre aquesta vinculació, s’hi va començar a fer servir per contrast l’adjectiu civil (d’origen també llatí, civīlis ‘propi del ciutadà o de la ciutadania’). La forma enginyeria civil resulta més còmoda i versàtil que les denominacions basades en la descripció del tipus de construccions afectades com ara enginyeria de camins, canals i ports o altres formes similars que havien tingut ús i que encara es fan servir en determinats contextos.

#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.

Modelització o modelatge en 3D?

La forma adequada en català és modelització, que en l’àmbit general de la informàtica, i també més concretament en el dels audiovisuals, es refereix a la descripció, en un llenguatge de màquina, de la forma, el moviment i les característiques d’un objecte o un conjunt d’objectes, que permet de crear imatges bidimensionals o tridimensionals. Cal optar, doncs, per les formes modelització en 3D o modelització tridimensional.

En alguns casos els verbs modelar i modelitzar poden originar dubtes a l’hora d’utilitzar-los adequadament. El més aclaridor és recórrer al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans perquè en dóna definicions genèriques que ajuden a discernir l’opció més adequada semànticament en cada àmbit d’especialitat o en cada context. Així, modelar vol dir ‘conformar a un model’ (podeu consultar els conceptes de modelatge en psiquiatria, art, arqueologia o perruqueria); mentre que modelitzar vol dir ‘elaborar un model que representi o descrigui adequadament un fenomen, un objecte o un procés de la realitat’ (utilitzat en àmbits com la informàtica o la cartografia).