El retail al detall

Ausiàs March, a més d’un dels més grans poetes de la literatura catalana, és el nom d’un carrer de Barcelona que es caracteritza per ser un dels punts de la ciutat amb més densitat de botigues de moda de comerç a l’engròs. En aquella zona de l’Eixample dret, de les botigues en pots veure sortir clients amb unes grans bosses ben plenes: és el gènere que després vendran al detall en les seves botigues.

Comprar i vendre a l’engròs i al detall forma part de l’engranatge del comerç de béns i serveis.

Últimament ens trobem pertot arreu la forma anglesa retail acompanyant paraules com ara botiga, comerç, venda, sector… Es tracta d’un anglicisme del tot innecessari ja que en català tenim les locucions normatives al detall i a la menuda, que són exactament equivalents. Més que no pas un toc de glamur, retail aporta més aviat un toc d’esnobisme. Sigueu detallistes (o menudistes)!

Podeu trobar aquests termes i molts d’altres de relacionats al Cercaterm.

#termedelasetmana: finançament

finançament

Aquesta setmana es duu a terme la fira BizBarcelona, adreçada a emprenedors, pimes i el món de l’economia social perquè hi trobin inspiració, informació, consell, coneixement, contactes i solucions per crear, transformar i adaptar els projectes empresarials als nous temps.

Des del TERMCAT aprofitem l’ocasió per fer un recordatori d’un terme prou conegut, però que sovint encara es veu mal emprat. Us proposem com a #termedelasetmana el terme finançament.

Es refereix al conjunt dels recursos necessaris per al funcionament òptim d’una empresa, ja sigui a través de capital aportat pels accionistes, d’autofinançament, de subvencions a fons perdut o d’endeutament.

El concepte és prou clar, però el que ja no sembla tan clar és que la forma finançament, i totes les formes de la mateixa família, només tenen i a la primera síl·laba de l’arrel. Així, doncs, no són adequades formes com ara *financiament o *financiació (que cal substituir per finançament) o *financiar (que cal substituir per finançar, en frases com ara “Si finanço [no *financio] aquesta iniciativa…”, “Volem que ens financin [no *financiïn] el projecte…”, etc.).

 

Què és la llarga cua com a model de negoci?

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Com se’n diu, de les flagship stores?

botiga_insignia

A les grans ciutats, Barcelona entre elles, van apareixent una mena de botigues molt grans, en els carrers comercials principals, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat. Són les botigues insígnia.

Una botiga insígnia és una botiga que es considera la més representativa d’una cadena de botigues o d’una marca, l’objectiu de la qual, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

Botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà, per exemple, també ha optat per fer el calc (o traducció) de la metàfora (tienda insignia). El francès, en canvi, ha creat altres metàfores per anomenar aquest establiment: magasin étendard, magasin porte-drapeau, magasin porte-étendard, magasin phare o magasin vedette.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Consulteca.

CPE, CPM, CPA… En català, com es construeixen les sigles del màrqueting digital?

md_embutQuè es pot considerar una sigla?

Una sigla és una forma que representa un sintagma mitjançant les inicials de les paraules que el formen. En usos especialitzats sovint les sigles es mantenen en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin.

Les sigles en màrqueting digital: un microllenguatge

Hi ha entorns en què la generació de noves sigles és més freqüent que en d’altres. El màrqueting digital és un dels sectors on l’ús de les sigles s’ha convertit gairebé en un microllenguatge propi compartit per la comunitat de professionals i usuaris d’aquest àmbit. La sigla es difon i s’implanta ràpidament a través de les xarxes; de fet, pot arribar a ser tan popular que sovint eclipsa l’ús de l’expressió completa d’origen.

Com gestionem les sigles en català?

Opció 1: ex. cost per compromís, CPE (en anglès, cost per engagement)

En màrqueting digital la sigla es pot agafar directament de l’anglès si té molt d’ús en català. Prenem com a exemple el terme CPE (corresponent a l’expressió anglesa cost per engagement) i el terme CPL (de l’anglès cost per lead), que en català han quedat de la manera següent:

  • cost per compromís (sigla: CPE): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’interaccions que estableixen els usuaris amb l’espai objecte de publicitat.
  • cost per contacte (sigla: CPL): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l’espai objecte de publicitat.

En aquest dos casos anteriors, es pot comprovar que les sigles es mantenen paral·leles a l’ús en anglès, però els termes complets utilitzen les formes equivalents catalanes: en un cas compromís, l’alternativa catalana a engagement, i, en el segon, contacte, l’equivalent català per a lead.

Opció 2: ex. cost per acció, CPA (en anglès, cost per action)

Hi ha altres casos, però, en què la inicial de les denominacions desplegades en català es correspon plenament amb la sigla anglesa.

  • cost per mil (sigla: CPM): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l’espai objecte de publicitat.
  • cost per clic (sigla: CPC): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l’espai objecte de publicitat.
  • cost per acció (sigla: CPA): Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’accions preestablertes que duu a terme l’usuari vinculades amb l’espai objecte de publicitat

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat immersiu que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu les sigles més destacades en aquest àmbit i les noves. incorporacions que, en molts casos, són propostes que els usuaris ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: màrqueting d’entrada

md_marqueting_entradaLa forma anglesa inbound marketing correspon a un dels conceptes clau en màrqueting digital, que ja té proposta catalana i us proposem com a #termedelasetmana: màrqueting d’entrada és l’alternativa catalana consensuada per un grup d’experts de l’àmbit després de debatre entre diverses formes possibles.

El màrqueting d’entrada és un conjunt d’accions de màrqueting no intrusives basades en l’ús combinat de diferents tècniques, especialment l’optimització natural (SEO), el màrqueting de cercadors (SEM), el màrqueting de continguts (content marketing) i les xarxes socials, que té per objectiu captar l’interès dels usuaris i atraure’ls com a clients, sense necessitat d’anar-los a buscar directament.

Si el tema us interessa, podeu consultar el relat visual que hem preparat sobre la nova edició de la Terminologia de màrqueting digital. Hi descobrireu altres termes clau del màrqueting digital (com ara les propostes catalanes per a funnel, clickbait, test A/B…) que, en molts casos, són propostes que els usuaris i els experts ens han fet arribar per Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

Què és la servitització?

servititzacioEl món de l’empresa és una selva i per sobreviure-hi i fer camí cal treballar amb qualitat, cal ser competitiu i cal estar obert a la innovació constant. Una de les maneres de millorar la competitivitat és oferir productes amb valor afegit, en què el valor que enriqueix el producte és un servei associat a aquest producte.

El procés pel qual una empresa passa de proveir productes a proveir productes amb un servei complementari com a valor afegit i, per tant, a un model de negoci fonamentat en el servei s’anomena servitització. Per poder oferir un servei complementari que interessi el client cal conèixer-ne bé les necessitats i l’ús que fa dels productes. Per això, en aquest model de negoci el client ha de ser al centre de l’estratègia de l’empresa.

Pel que fa a la denominació, la forma lingüística, servitització és un calc híbrid de la forma anglesa servitization, format per un radical manllevat (serviti-) i un afix substituït (-ització). L’arrel de la denominació anglesa (serviti-) procedeix del llatí servitium (‘condició d’esclau’, ‘conjunt d’esclaus’), que en català ha derivat en servei. Les altres llengües romàniques han adoptat solucions paral·leles: servitización, en castellà; servitisation, en francès, al costat d’altres formes com ara servicialisation, servicification o servicisation; servitizzazione, en italià, o servitização, en portuguès.

La fitxa d’aquest terme es pot consultar a la Consulteca i, és clar, al Cercaterm.