Etiqueta: dret

#termedelasetmana: exili

TermcatDeixa un comentari

exili

El dia 5 de febrer és el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que fa tres anys que se celebra. Per això avui us proposem com a #termedelasetmana el terme exili.

El concepte és prou clar, i es defineix com l’expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics. L’expatriació és el fet d’allunyar algú o d’allunyar-se de la pàtria.

Però, és clar, aquest és un dels casos en què la freda definició no pot incloure tot el que hi ha darrere del concepte d’exili, tant des de la perspectiva històrica com des de les vivències tan lamentablement actuals.

Des del punt de vista lingüístic, el terme forma part del cabal lèxic patrimonial heretat del llatí (de exsilium, derivat de exsilīre ‘saltar a fora’), i és paral·lel a les formes castellana (exilio), francesa (exil) i fins i tot ha passat a l’anglès (exile).

El terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, que ben aviat es presentarà, i està estretament relacionat amb molts altres conceptes que trobareu a la infografia interactiva de la Declaració Universal dels Drets Humans.

No podem resistir la temptació d’afegir al comentari una mica del que normalment no es pot incloure en una definició de diccionari (records, matisos, enyors, esperances, poesia…). No serem originals, i recorrem a les conegudes Corrandes d’exili, de Pere Quart (Joan Oliver), en la versió de 1947, de tan bon recordar:

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Què són els naming rights o title rights? I com n’hem de dir en català?

TermcatDeixa un comentari

denominacic3b3-comercial

El terme que en anglès es designa amb la forma naming rights fa referència als drets que permeten a una empresa de patrocinar un recinte, una instal·lació o un esdeveniment posant-hi el seu nom durant un període de temps. Sovint, en anglès aquest concepte també es coneix impròpiament amb la forma title rights. Alguns d’aquests exemples segur que us sonen: la Lliga BBVA de futbol; la Lliga Endesa ACB de bàsquet; l’Emirates Stadium, de l’Arsenal; el BAXI Manresa, l’equip de bàsquet de la capital del Bages… També trobem exemples fora de l’àmbit esportiu: des del mític Kodak Theatre de Los Angeles (actualment, Dolby Theatre) o el Sony Centre for the Performing Arts de Toronto, fins a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Provença, a Barcelona, que durant un temps es va anomenar Provença – La Pedrera.

Però ara que sabem què són els naming rights, com n’hem de dir, en català? D’acord amb els especialistes consultats, la denominació més adequada és drets de denominació comercial.

En l’àmbit esportiu i en contextos divulgatius, especialment en els mitjans de comunicació, es fa servir de manera impròpia l’anglès title rights per a referir-se al que en català es pot expressar amb la forma drets de cognom comercial (que són els drets que permeten a un patrocinador incorporar el seu nom al nom del patrocinat, com és el cas, per exemple, del New York Red Bulls, el club de futbol professional de Nova Jersey), que són diferents dels drets de nom comercial (els que permeten a un patrocinador posar directament el seu nom en lloc del nom del patrocinat, com ara l’Ono Estadi, actualment reanomenat Iberostar Estadi, del RCD Mallorca).

Aquesta distinció, però, no és adequada en textos especialitzats, en els quals és preferible fer servir únicament la forma drets de denominació comercial per a referir-se a aquests conceptes.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: dret col·laboratiu

Termcat1 comentari

dl_adr

Aquesta setmana, concretament el dia 21, s’ha celebrat el Dia Europeu de la Mediació. A l’entorn d’aquesta jornada es duen a terme activitats diverses adreçades a presentar a la població en general els avantatges dels sistemes de resolució alternativa de conflictes (coneguts molt sovint amb la sigla ADR).

I en aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme dret col·laboratiu, que precisament es refereix a un d’aquests sistemes. Concretament, fa referència al procediment de resolució alternativa de conflictes en què les persones que són part d’un conflicte i els seus advocats decideixen debatre i consensuar les seves discrepàncies de manera constructiva, evitant així l’inici d’un procediment contenciós, amb el compromís previ que els advocats que hi participen no seran els que representaran els clients en cas de no arribar als acords necessaris i haver de recórrer, finalment, al procediment judicial. Com que els advocats pacten, ja d’entrada, no litigar, amb el dret col·laboratiu es garanteix que es negocia des de la col·laboració i no des de la competició. Té la flexibilitat i la confidencialitat d’una negociació directa i, alhora, aporta la seguretat que dona la participació en tot moment dels advocats de les dues parts.

Com podeu veure, el concepte s’ajusta perfectament als principis que s’impulsen amb els sistemes que promouen la resolució dels conflictes sense intervenció judicial, que es basen en valors com ara el diàleg, el respecte, la confiança i la responsabilitat, i que permeten progressar cap a una societat més madura i cohesionada.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us interessarà especialment el diccionari en línia que acabem de publicar, Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR), amb una trentena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. I també us pot interessar la infografia interactiva La plaça dels ADR, amb alguns dels termes més destacats de l’àmbit.

#termedelasetmana: justícia restaurativa

TermcatDeixa un comentari

termes_en_us_justicia_restaurativa

Si us moveu en ambients relacionats amb el dret o amb altres disciplines associades, o simplement si esteu al cas de l’actualitat informativa, és ben probable que us soni el terme que us proposem com a #termedelasetmana: justícia restaurativa.

Fa referència a un nou paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses. La justícia restaurativa, doncs, proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, més centrada en la vulneració de la llei. Se n’ha parlat especialment en notícies i altres contextos relacionats amb la violència masclista, com podeu veure en el nostre darrer #TermesEnÚs.

La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català, i la forma sinònima justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment. L’adjectiu restaurativa ha guanyat ús en aquest context probablement per influència de l’anglès (restorative justice), però·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: «Que serveix per a restaurar», i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és «Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l’estat d’abans» i «Posar (un edifici, una obra d’art, etc.) en el bon estat que tenia».

Al costat del terme justícia restaurativa es poden considerar altres conceptes íntimament relacionats, com ara pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu. Us convidem a consultar-los a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats, en què podreu consultar tots els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació d’aquestes formes.

#termedelasetmana: impost sobre actes jurídics documentats

TermcatDeixa un comentari

dret

Aquesta setmana l’actualitat informativa està clarament marcada per la resolució dels tribunals sobre qui s’ha de fer càrrec del terme que, precisament, us proposem com a #termedelasetmana: l’impost sobre actes jurídics documentats.

Es tracta de l’impost indirecte sobre les lletres de canvi i els actes jurídics de naturalesa administrativa, notarial o jurisdiccional. La decisió jurídica de què es parla aquesta setmana havia de determinar qui ha de pagar aquest impost.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

Les hipoteques són una realitat (i una necessitat) per a un nombre molt elevat de persones, i per això, la terminologia que s’hi relaciona sovint ocupa espais importants en l’actualitat informativa. Per exemple, us convidem a llegir els apunts que temps enrere vam dedicar al terme clàusula terra (no *clàusula sòl) i als termes taxa d’interès mínima i taxa d’interès màxima (també conegudes amb els sinònims complementaris corresponents, terra hipotecari i sostre hipotecari).

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

TermcatDeixa un comentari

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

Com es diu devengo en català?

TermcatDeixa un comentari

Economia_Flickr_ Ken Teegardin

En castellà es fa servir la denominació devengo per a fer referència a diversos conceptes. D’acord amb el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, dos dels significats d’aquest terme són la “cantidad devengada”, d’una banda, i el “momento en el que nace la obligación de pago de un tributo”, de l’altra.

Tant per a un significat com per a l’altre, en català la denominació corresponent és meritació. La primera accepció fins i tot es pot documentar al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, que defineix la meritació com la “quantitat meritada”.

La segona accepció, relativa al moment en què neix l’obligació tributària, es documenta entre d’altres llocs a la Llei general tributària, específicament a l’article 21: “Meritació és el moment en què s’entén realitzat el fet imposable i en el qual es produeix el naixement de l’obligació tributària principal.»

(Aquest apunt es va publicar originalment al portal Terminologia jurídica.)

#termedelasetmana: dada de caràcter personal

TermcatDeixa un comentari

ProteccioDades

Aquests darrers dies segur que heu rebut missatges en què empreses i organitzacions us informen de l’entrada en vigor, el proper dia 25 de maig, del nou Reglament general de protecció de dades (RGPD) i us demanen que confirmeu la conformitat amb l’ús de les vostres dades. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme dada de caràcter personal, que és un concepte clau en aquesta nova reglamentació.

Una dada de caràcter personal, o simplement dada personal, és qualsevol informació de caràcter numèric, alfabètic, gràfic, fotogràfic, acústic o de qualsevol altra mena que fa referència a una persona física identificada o identificable. Per exemple, són dades de caràcter personal el nom, el número de document nacional d’identitat, l’adreça postal, l’adreça electrònica, el número de telèfon, o qualsevol informació referent a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen ètnic, la salut o la vida sexual.

Precisament amb motiu de l’entrada en vigor del nou Reglament, des del TERMCAT us oferim una infografia en què trobareu destacats i definits els principals drets a què es refereix la legislació, amb els equivalents en castellà i en anglès.

Protecció de dades: els termes clau

TermcatDeixa un comentari

termcat_proteccioDades_vdFa dos anys que el Reglament general de protecció de dades (RGPD) de la Unió Europea va entrar en vigor, però a partir del 25 de maig d’aquest any és de compliment obligatori. Per tant, agafa el relleu de manera definitiva a la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

Aquest reglament s’ocupa, essencialment, de regular i protegir les dades de caràcter personal, i proporciona una sèrie de drets a les persones físiques perquè puguin controlar les seves dades. Un dels reptes més significatius de què s’ocupa el Reglament és la manera com les persones atorguen, de manera explícita i efectiva, el consentiment sobre la recollida i el processament de la informació personal. Atès que es tracta d’un reglament de la Unió Europea, proporciona un marc regulador comú per a tots els països de la UE, i és d’aplicació per a qualsevol empresa internacional que, tot i que no estigui establerta a la Unió Europea, hi presti els seus serveis i gestioni dades de caràcter personal.

Una de les novetats del Reglament és l’establiment de dues noves categories de dades de caràcter personal: les dades biomètriques i les dades genètiques. Les dades biomètriques són aquelles relatives a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona. Per altra banda, les dades genètiques són les dades, extretes d’una mostra biològica, sobre les seves característiques heretades o adquirides.

A més a més, per a garantir el control de les dades personals, el Reglament també amplia els drets de les persones. Fins ara, eren vigents els anomenats drets ARCO (dret d’accés, dret de rectificació, dret de cancel·lació —a partir d’ara, amb el nou reglament, anomenat dret de supressió— i dret d’oposició), als quals s’afegeixen els drets nous que estableix el Reglament: el dret a l’oblit, el dret a la limitació del tractament i el dret a la portabilitat de les dades.

Aquests drets augmenten el control que les persones interessades tenen sobre el tractament i la difusió que es fa de les seves dades de caràcter personal. Concretament, el dret a l’oblit és una extensió del dret de supressió i permet a les persones interessades obtenir la supressió de les seves dades i impedir-ne la difusió a internet. El dret a la limitació del tractament preveu que qualsevol persona pugui restringir les operacions de tractament de les seves dades personals. Finalment, el dret a la portabilitat de dades és el dret que té tota persona a rebre les seves dades en un format estructurat, d’ús comú i de lectura mecànica.

Trobareu tots els termes clau referits als drets previstos en el nou Reglament general de protecció de dades en la infografia que us hem presentat, i si voleu ampliar la informació, podeu consultar els termes al Cercaterm.

Què és el forum-shopping?

TermcatDeixa un comentari

dret

El forum-shopping fa referència a l’elecció de la jurisdicció en què es presenta una demanda basada en la creença o la percepció que aquella jurisdicció pot ser més favorable que les altres alternatives pels interessos econòmics o jurídics de qui l’escull.

Així, es produeix forum-shopping, per exemple, quan una empresa que vol presentar una demanda sobre una compravenda internacional de mercaderies tria si la presenta davant de la jurisdicció d’un país o d’un altre. Els interessos econòmics que poden prioritzar l’elecció d’una jurisdicció per davant d’unes altres de legítimes poden ser, per exemple, la durada o el cost del procediment, i els interessos jurídics, poden ser, per exemple, l’eficàcia esperada de la sentència que dicti el tribunal o les normes que aplicarà per resoldre la controvèrsia.

El forum-shopping és l’exercici de l’opció legítima que té tot demandant a l’hora d’iniciar un procediment. Malgrat tot, el terme té connotacions negatives, probablement perquè el fet de triar l’Estat on es presenta una demanda pot suposar un avantatge injust a favor del demandant. Com a conseqüència, sovint es fa servir aquesta forma per a destacar, precisament, aquest matís concret del concepte, és a dir, aquest càlcul oportunista.

Aquest terme és propi del dret internacional privat, però s’ha estès també al dret internacional públic, on es fa servir en l’àmbit de l’arranjament pacífic de controvèrsies entre estats. Així, per exemple, si es produís una controvèrsia entre l’Argentina i el Brasil per un aspecte comercial i l’Argentina volgués presentar una demanda, podria decidir si la presenta al tribunal d’arbitratge del MERCOSUR o a l’Organització Mundial del Comerç.

La denominació forum-shopping, normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, és la forma més estesa en contextos d’especialitat. En català s’escriu amb guionet, d’acord amb la normativa de la llengua, que estableix que s’escriu guionet en compostos que són manlleus no adaptats, tant si en la llengua d’origen ja duen guionet com si s’escriuen amb els elements separats, com és el cas de la forma forum shopping, que en anglès se sol escriure sense guionet.

L’ús generalitzat del manlleu en contextos tècnics no impedeix que en contextos més generals o divulgatius es puguin fer servir denominacions alternatives de tipus descriptiu, que resultin més transparents per al públic general, com ara opció jurisdiccional per conveniència o elecció de la jurisdicció considerada més convenient. En les altres llengües també es documenten, de fet, aquesta mena de propostes, complementàries al manlleu: búsqueda de un foro de conveniència o elección del fuero más ventajoso, en castellà, o course aux tribunaux o élection de jurisdiction, en francès.

(Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.)