Etiqueta: construcció

#termedelasetmana: desconstrucció

TermcatDeixa un comentari

Des de fa força temps es fa servir en diversos àmbits del coneixement el terme que us proposem com a #termedelasetmana: desconstrucció.

En sentit recte, es fa servir en el sector de la construcció i l’arquitectura per a fer referència al fet de desconstruir, és a dir, a l’operació de desfer una construcció amb l’objectiu de recuperar els materials de què està composta.

A partir d’aquí, però, el terme s’ha estès a moltes altres disciplines, i avui de fet s’aplica especialment a àmbits com el de la filosofia i les ciències humanes i socials en general, per a referir-se al mètode d’anàlisi crítica d’un text, un concepte o una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats. En aquest sentit concret el terme desconstrucció va ser adoptat pel filòsof francès Jacques Derrida com a síntesi de diversos corrents.

En els últims temps també en trobem usos en contextos propis del feminisme, en què es defineix com l’exercici d’avaluació personal en el qual la persona s’esforça per desaprendre, identificar i eliminar les actituds masclistes a les quals ha estat exposada tota la vida.

I també en trobem usos en altres àmbits com el del medi ambient o de l’anàlisi del discurs, per exemple.

En tots els contextos en què es fa servir, la forma adequada és desconstrucció, amb el formant des-, un prefix d’origen llatí que afegeix al terme al qual s’adjunta sentits de ‘contrari, ‘inversió’ o ‘negació’. Convé evitar les formes *deconstrucció o *deconstruir, que ens han arribat potser per influència del francès, l’anglès o el castellà, però que no es consideren ben formades.

Si consulteu el terme al Cercaterm en podreu trobar les definicions en diversos àmbits en què té ús i els equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

Què és l’urbanisme participatiu?

TermcatDeixa un comentari

urbanismeParticipatiu

Cada vegada més els ciutadans reclamem poder fer sentir la nostra veu en les decisions que ens afecten. No ens agrada que ens diguin què ens convé: ens agrada que ens preguntin quines necessitats tenim i que la resposta que donem sigui el punt de partida de les decisions en polítiques públiques i de les actuacions que s’emprenguin per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels àmbits en què es posa en pràctica la possibilitat d’influir en les decisions és l’urbanisme. Del planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística se’n diu urbanisme participatiu.

Les maneres que té l’Administració pública de promoure la participació ciutadana en projectes urbanístics són, per exemple, les audiències públiques, les pàgines web on es poden consultar els expedients urbanístics i presentar suggeriments, etc. El terme que us presentem és ben probable que es faci servir aquests dies de campanya electoral municipal, en què les propostes relatives a l’organització de l’espai públic ocupen un espai important de la informació. I més encara si tenim en compte que del 9 al 19 de maig es duen a terme tot un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de l’Arquitectura.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

#termedelasetmana: camí escolar

TermcatDeixa un comentari

cami_escolar

Buit, un camí escolar és uns dibuixos a terra, cartells, potser un policia que enyora els dies d’escola. Quan els infants hi transiten, en canvi, els camins escolars prenen tot el sentit: són recorreguts senyalitzats i protegits que, al llarg de diversos carrers, permeten anar i tornar de l’escola sense necessitat d’adults.

A mesura que el camí escolar s’acosta a l’escola, hi van confluint nens i nenes de vuit anys o més que s’hi incorporen des de punts diferents, segons el lloc on visquin. I es dibuixa així una corrua multicolor i xisclaire que aprèn, alhora, a anar sola pel món, a ser responsable i a conviure amb els altres.

I, qüestió gens menor, aprenen també a practicar la mobilitat sostenible: ja no calen els desplaçaments amb vehicles motoritzats i l’estacionament continu davant el recinte escolar per anar-hi descarregant les criatures; n’hi ha prou que els grans els deixin al punt més proper del camí escolar perquè ells mateixos vagin fent.

En la Setmana Europea de la Mobilitat, els camins escolars són camins de salut, seguretat i bons aires que fan les nostres poblacions molt més amables.

Com és un teatre grec?

TermcatDeixa un comentari

teatreGrec

A l’antiguitat clàssica ja hi comencem a trobar edificis amb una finalitat diferent a la religiosa, la de govern o la militar. A Grècia s’hi popularitza un gènere literari representat: el teatre. I s’hi desenvolupa un edifici dissenyat i construït per poder oferir la millor experiència teatral llavors. Roma n’agafarà la idea però amb uns canvis substancials en la concepció.

Si ens centrem en el teatre grec clàssic, hem de dir que és un edifici a l’aire lliure construït aprofitant la falda d’una muntanya, amb una càvea que sobrepassa la mitja circumferència, un prosceni i una escena. El que caracteritza i distingeix el teatre grec del romà és l’aprofitament de la muntanya i els més de cent vuitanta graus de la càvea. És un edifici sense sostre i, la gent que assistia a l’espectacle tenia unes vistes espectaculars més enllà de l’escena. Els actors eren doblats pel cor, que es trobava a l’orquestra, l’espai circular que quedava entre el públic i els actors.

El més famós i un dels més ben conservats és el d’Epidaure. A més d’estar situat en un indret espectacular, enfora de nuclis urbans actuals, té una acústica extraordinària: des de qualsevol punt de la càvea es pot sentir la dringadissa d’una moneda que es deixa caure a l’orquestra.

En castellà s’anomena teatro griego i en anglès Greek theater.

Informació extreta del Diccionari d’Història de l’Art, una eina avalada pel TERMCAT indispensable per a estudiosos i interessats en l’art. Disponible en paper a Amazon.

Jaume Salvà i Lara

[Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà.]

 

Terrassa coberta o vetllador?

TermcatDeixa un comentari

terrassa_coberta

Amb l’arribada del bon temps ve molt de gust seure a l’aire lliure per prendre alguna cosa mentre es respiren ja els aires tebis de primavera. És possible, però, que el temps no acabi d’acompanyar, sobretot ara al març, en què els canvis sobtats de temps resulten encara traïdors.

Si és així, ens podrem acomodar en una terrassa coberta, que és la terrassa d’un bar o restaurant situada a l’exterior però coberta amb un envelat o amb alguna mena de tancament que pot tenir vidres desmuntables. Una terrassa, segons el DIEC, ja designa de manera precisa el concepte que ens interessa en aquest cas: ‘Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients’.

De la terrassa coberta és convenient no dir-ne vetllador*, una forma que de vegades es documenta per a designar aquest concepte, perquè un vetllador es refereix a tota una altra cosa. Un vetllador és un moble, una tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base. Per extensió, es pot referir també a qualsevol taula més o menys petita i lleugera que és fàcilment transportable d’un lloc a l’altre, com les taules de les terrasses de determinats bars i restaurants, però en tot cas no a la terrassa en si.

Quina diferència hi ha entre escaire i cartabó?

TermcatDeixa un comentari

escaire_cartabo

Els termes escaire i cartabó han presentat al llarg del temps vacil·lacions de significat que han quedat reflectides en el tractament que n’han fet alguns diccionaris, i tenen un ús diferent en català i en castellà.

L’escaire designa eines en àmbits diferents que tenen com a característica comuna que es tracta d’instruments en forma de triangle rectangle. El diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans defineix aquesta eina en l’àmbit del dibuix tècnic simplement com l’instrument de dibuix en forma de triangle rectangle.

El cartabó designa un tipus concret d’escaire, i queda definit com l’instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles.

Les obres lexicogràfiques en castellà, com el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, donen un tractament diferent a aquests termes. Així, el terme català cartabó correspon en castellà a escuadra (‘Plantilla de madera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo isósceles, que se utiliza en delineación’), mentre que el terme català escaire correspon en castellà a cartabón (definit com la ‘Plantilla de madera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo escaleno que se utiliza en delineación’).

Portem el gos al parc caní o al correcà?

TermcatDeixa un comentari

parc_cani

Totes dues formes, parc caní i correcà, conjuntament amb la més descriptiva àrea d’esbarjo de gossos, es poden utilitzar per a designar el parc públic reservat als gossos, delimitat amb tanques i equipat amb serveis com ara fonts, zona d’higiene canina, papereres, etc., i en el qual, sota la supervisió i control dels amos, els gossos poden esplaiar-se, córrer i jugar lliurement sense molestar.

El concepte, doncs, afegeix la idea que es tracta d’un lloc de lleure per als animals. És per això que aquestes formes han substituït en molts casos les que s’utilitzaven més habitualment fins no fa gaire: zona d’higiene canina i pipicà, que se centren més exclusivament en el fet que es tracta d’una àrea especialment equipada perquè els gossos hi puguin fer les seves necessitats.

La forma pipicà és l’adaptació de la marca Pipican®, recollida ja en algunes fonts lexicogràfiques descriptives de referència. Presumiblement, correcà s’ha format de manera paral·lela a pipicà. Tot i que lingüísticament és de formació dubtosa, es pot fer servir, si bé les denominacions més adequades són parc caní i àrea d’esbarjo de gossos.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: enginyeria civil

TermcatDeixa un comentari

Enginyeria_Civil

Aquesta setmana, els estudiants i professionals de l’enginyeria reben una bona notícia: el Diccionari d’enginyeria civil s’ha posat a disposició pública en línia. Per acompanyar aquesta publicació, us proposem de destacar com a #termedelasetmana el terme que dona títol al diccionari: enginyeria civil.

L’enginyeria civil és la branca de l’enginyeria especialitzada en la planificació, el projecte, la construcció i l’explotació de les obres públiques. Concretament se centra en la planificació territorial i l’urbanisme, les infraestructures viàries, les obres hidràuliques, les obres marítimes i les obres geotècniques, i també en l’impacte ambiental de les obres públiques.

Pel que fa a la denominació, el mot enginyeria és una derivació de enginy, que té origen en el llatí ingĕnium (‘disposició, qualitat, habilitat natural’ i, també, ‘producte fruit d’aquesta habilitat’). El complement civil s’explica per raons sobretot històriques, atès que les primeres escoles d’enginyeria s’associaven especialment a contextos militars i, quan van perdre aquesta vinculació, s’hi va començar a fer servir per contrast l’adjectiu civil (d’origen també llatí, civīlis ‘propi del ciutadà o de la ciutadania’). La forma enginyeria civil resulta més còmoda i versàtil que les denominacions basades en la descripció del tipus de construccions afectades com ara enginyeria de camins, canals i ports o altres formes similars que havien tingut ús i que encara es fan servir en determinats contextos.

#termedelasetmana: trifori

TermcatDeixa un comentari

trifori

«A Josafat, la solitud se li féu penosa des de l’escena del trifori. Tots els seus dominis estaven contaminats, tots els racons guardaven remembrances de Fineta.»

Aquest any s’escau l’Any Bertrana, que commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana. Si heu llegit Josafat, la novel·la de Prudenci Bertrana, és ben probable que tingueu present el passatge que hem destacat. I molt probablement, quan el vau llegir, no vau parar gaire esment en el terme trifori, propi de l’arquitectura i l’art.

Un trifori és una galeria de trífores (és a dir, de finestres que formen tres obertures generalment separades per columnetes) situada sobre una nau lateral d’una església, sovint amb finalitat decorativa. Des del trifori se sol tenir vista sobre la nau principal de l’església.

Amb motiu de la pròxima festa de Sant Jordi, des del TERMCAT us proposem de descobrir fragments com aquest, en què la terminologia treu el cap en textos literaris. Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir la iniciativa a la nostra pàgina de FaceBook.