Els termes escaire i cartabó han presentat al llarg del temps vacil·lacions de significat que han quedat reflectides en el tractament que n’han fet alguns diccionaris. A més, la tradició d’aquesta nomenclatura en català i en espanyol és diferent i sovint es generen confusions conceptuals.

La definició genèrica de escaire és, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la d’un instrument format per dos regles perpendiculars entre ells formant una L o una T, usat per a traçar línies perpendiculars o paral·leles. Aquesta accepció és la que s’usa en àmbits com la fusteria, la construcció, etc. També de manera genèrica un escaire es refereix simplement a un instrument en forma de triangle rectangle.

En l’àmbit especialitzat de la delineació, però, el terme escaire té una altra accepció com a instrument amb forma de triangle rectangle escalè En el mateix àmbit i de manera específica, el terme cartabó és l’escaire que té forma de triangle rectangle isòsceles.

Aquests conceptes que la tradició lexicogràfica en català recull amb aquests sentits tenen un tractament diferent en els diccionaris lexicogràfics en espanyol.

Per a la definició genèrica primera de escaire el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE) diu clarament que és cartabón: “Instrumento formado por dos reglas ortogonales que se utiliza en carpintería para marcar ángulos rectos”.

Per a les accepcions específiques en delineació:

• escaire (triangle rectangle escalè), el DRAE diu que és cartabón (“Instrumento de madera, plástico u otro material, en forma de triángulo rectángulo escaleno, que se utiliza en delineación”).
• cartabó (triangle rectangle isòsceles), el DRAE diu que és escuadra (“Instrumento de madera, plástico u otro material, en forma de triángulo rectángulo isósceles, que se utiliza en delineación”).